IV Regata Lliga Catalana de Llagut 2015 a Flix

Algunes fotos del matí del diumenge, tota la resta clicant aquí!

Puntones a Flix.Temps de riu, temps era temps.

Diumenge hi haurà a Flix un espectacle impressionant al riu, la competició de la IV Regata de Llagut Català 2015, el dilluns ja posarem algunes fotos, però avui en poso algunes fotos de la festa del riu, per Festes Majors, dels anys 80, quan al riu encara hi havia moltes puntones tot hi que les vores del riu eren un desastre, crec que està en perill de desaparició això de les puntones, cada vegada n'hi ha menys i han anat desapareixent dels altres pobles de la Ribera, excepte Móra d'Ebre i Flix. 
Tants remadors com tenim!, no podríem construir-ne un parell de puntones igual com hem construït llaguts? Es podria fer buscant patrocinados, col·laborant-hi entitats i ajuntament...no sé...així, si algun dia només queda la tradició a Flix al menys la mantindríem competint entre nantres...la competició, i rivalitat entre remadors, de puntones és un dels eixos de la festa del riu, una tradició de temps immemorials, l'hauríem de cuidar! És tot un espectacle!

Poemes cantats. Vestida de nit.

Sílvia Pérez Cruz

Palafrugell, Baix Empordà. 1983.

Dels 4 als 18 anys estudia solfeig, piano i saxo alt a l'Escola Rita Ferrer de Palafrugell on coneix el mestre inspirador Manel Mañogil. Dels 12 als 16 anys estudia i dóna classes a l'escola d'art "Alartis" fundada per la seva mare Glòria Cruz, murciana-empordanesa, historiadora de l'art i professora d'expressió artística. De tant en tant canta a la taverna "La Bella Lola" de Calella acompanyada pel seu pare Càstor Pérez, gallec, investigador de l'havanera i guitarrista (la Glòria i en Càstor van formar un duet i van composar "Vestida de nit" i "Temps perdut").

Ha col·laborat amb Toti Soler, Javier Colina, Eliseo Parra, Lluís Llach, Gino Paoli, Joan Manuel Serrat... entre d'altres. També ha cantat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Josep Pons. Ha treballat en diferents auditoris i teatres d'Europa, Tuníssia, Argèlia, Brasil, Argentina, Mèxic, Cuba, Veneçuela i Estats Units.

Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez

Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.

Els vells em parlen plens de tendresa,
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.

Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.

Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.
i amb petxines fer-lis un bressol.

Un passeig pel meandre del riu Ebre a Flix.

Un dels escenaris de la pel·lícula "L'Ebre, del bressol a la batalla"

Enmirallant-se a l'aigua!

Sargantana, sargantaneta!

Si no m'equivoco, "Datura estramonium"

                                                         La Roca del Tormo als meus peus

La flor de la carxofa

Maçanes del Ciri

Un raconet ben bonic!

 Cargol treu banya!

Poemes cantats, Avui l'he vista.

Començo amb aquesta cançó un recull de poemes cantats, són alguns dels que més m’agraden a mi. Alguns són de poetes ja desapareguts, altres de poetes desconeguts, també n’hi ha que són cançons que tenen lletra poètica, altres són dels mateixos cantautors que posen música a poemes de grans poetes. Poetes és un recull per a escoltar i sentir música per a les emocions.

Apel·les Mestres (Barcelona 1854 -1936), va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. 

Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol. Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis.

Avui l'he vista la teva casa
Avui l'he vista deserta i sola
Encara em sembla sentir mos passos
com hi ressonen
com hi ressonen

Aquelles portes que tu m'obries,
tots aquests llibres tancats i en ordre,
aquelles sales on ja no vibra
la veu tan dolça
la veu tan dolça

Per la finestra que tantes tardes
has entreoberta, de llum ansiosa,
per la finestra des d'on em veies
passar a voltes
passar a voltes

El sol entrava i amb un raig tebi
Seguint la cambra palpant les portes
Semblava dir-me i allà on és ella
Perquè no torna
Perquè no torna

Entre eixa calma solemne i trista
Mon cor te busca mes ulls no et troven
Parets i mobles com jo es consumen
Com jo t’enyoren
Com jo t’enyoren
Com jo t’enyoren

Lletra Apel·les Mestres
Música Xavier Ribalta

Dins a l'Ebre.

Diumenge passat, pujant del delta, desprès d'un matí de platja als Eucaliptus i un arròs pelat al Mediterrani Blau, ens vam aturar a Tivenys, la Piti, que sempre té bones idees va fer la proposta....va ser genial! el lloc és excepcional, com veure-ho a les fotos, ja ho sabien els nostres avantpassats ibers quan van construir, allí mateix, dalt d'un turó, les seves cases.

Ens vam banyar a un riu d'aigua clara, amb peixets movent-se entre les cames! Osti quins records em van vindre! la gent que ens hem criat entre gleres i canyars, madrilles i petxines, que sabíem on entrar al riu per anar a l'altra banda... sense anar més avall d'on volies anar, que ens bevíem a glops la vida i que encara sentim aquella auló que mai s'oblida...sabrà que vaig sentir l'altra tarde dins a l'Ebre.

Quan el mal ve .....de la social? De l’ajuntament? D’una conjunció astral?

Fa temps que se senten veus que es queixen de que a Flix el tema de l'oci per a la gent jove està faltat d'espais i actuacions, sembla que ahir, que va caure una gran tronada i va espatllar uns quants plans, el tema va circular per les xarxes. Fins hi tot he llegit que alguns protestaven perquè la Unió Social no tenia un pla B, en previsió de pluges per  a la nit de Sant Joan.

El tema de l’oci a Flix, al menys una part important,  fa molts anys, jo diria massa, que va lligat a l’existència d’una entitat privada, la Unió Social. És veritat que potser fins la desaparició de la darrera discoteca, lloc d’esbarjo d’una part important del jovent, potser el tema, dilema, debat, o com li vulgueu dir no era tant latent.

Recordo que quan jo era jove teníem accès a  una oferta variada, la mateixa Social, dos discoteques, un pub, etc...també és veritat que moltes vegades no ens agradava res i ens ho muntàvem al passeig amb una guitarra i una caixa de mitjanes. Ara això ha canviat molt i a poc a poc ens hem anat quedant sense res. Bé sense la guitarra i les mitjanes no...

És molt fàcil culpar a l’ajuntament d’aquest mal, i de tots els altres, jo discrepo. Els llocs que s’han anat tancant eren tots privats i ho han fet per diversos motius, normatives molt estrictes, mala gestió, deixadesa, falta de beneficis...i a això cal afegir que una entitat dedicada a l’oci com la Unió Social, que no hem d'oblidar que és privada, apart de subsistir com ho fa, mai ha tingut en la gent jove un dels seus principals objectius.

El punt d’inflexió i de no retorn de la social va ser, crec jo, quan hi va haver l’incendi i es va plantejar la remodelació, llavors vam perdre una oportunitat d’or, per part del consistori i dels socis també, d’haver arribat a un acord perquè es convertís en una entitat pública, casal, ateneu..., era el temps on es feien casals municipals a tots els pobles, a Flix no tenim un casal municipal per l’existència de la social, però això ja és història.

Com he dit abans, donar la culpa del que passa als altres, a les autoritats o al món sencer... és molt fàcil, però això implica un problema fonamental, no se soluciona res de res, només, en comptades ocasions serveix, potser,  per a desfogar-se una mica i demostra un fet que és molt comú, enlloc d'implicar-nos demanem que ens ho facin.

La gent jove, que és la que es més es queixa, amb tota la raó, de no tenir els espais necessaris per l’oci en aquest poble, te clar el que vol? Crec que això és una pregunta fonamental, perquè per a aconseguir qualsevol cosa lo primer és saber què es vol, una vegada que això es te clar s’ha de buscar com aconseguir-ho, i quan es tenen clares  aquestes dos coses, ens trobem amb la més important de totes, quants som? O sigui què, com i qui i amb això solucionat només faltaria el quan, sempre que no siguem quatre gats.

No és casualitat que la Unió Social tingui un tracte preferent a l’hora de tractar amb l’ajuntament, són molts socis i disposen d’un munt d’infraestructures que s’utilitzen públicament segons els acords que hi han. 

Resumint, la Unió Social va complir les funcions per a la que va ser creada durant molt anys, però en fa molts, que en la meva opinió hagués hagut de passar a ser municipal o l'ajuntament dedicar-se a fer infraestructures publiques.

El problema de l’oci, i d’altres, que té la gent jove d’aquest poble no se soluciona dient pestes pel facebook o criticant al regidor o regidora de torn, organitzeu-vos collons!, de veritat no sou capaços de muntar una associació de joves, de reunir-vos, triar representants, decidir entre tots què voleu i desprès demanar el que s’hagi de demanar i organitzar el que s’hagi d’organitzar?

Una cosa és molt clara, ningú fa cas, o gaire cas, del què opinen una, dos, tres persones....una altra cosa és tindre al darrera una entitat o associació de 400 socis, per exemple.

La unió fa la força i si no treballes per a prendre decisions altres les prendran per tu.

És la meua opinió.