Ara ja és oficial. Tretze (o onze?) pobles, amb una població total que no supera els 5.000 habitants i que no ha estat consultada, han comprat número de la rifa macabra d'un cementiri nuclear i un reactor experimental encetada pel govern estatal. Onze consistoris que aspiren al dret de determinar el futur dels seus veïns, de la seva comarca, de la seva comunitat autònoma –sense cap tribunal d'apel·lació.
N'hi ha prou amb una mirada de prop a aquest procés esperpèntic que Rodríguez Zapatero pretén fer passar per la política espanyola de gestió dels residus nuclears per adonar-se de fins a quin punt es basa i incorpora enganys i omissions. Uns enganys i omissions que no es troben en les ordres ministerials, sinó en tot l'embolcall de generació d'opinió pública que ha envoltat el procés i que és imprescindible pel seu (improbable) èxit.
Començarem pels enganys.
El cementiri nuclear no es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats com se'ns ha bombardejat des dels mitjans. ERC s'hi va abstenir i IU- ICV-EUiA hi va votar en contra.
Espanya no envia els residus nuclears de les seves centrals a França. El que es va menar a França va ser exclusivament el combustible nuclear gastat de la central de Vandellòs-1 (Tarragona, que va tancar el 1990 després d'un accident) i que, per decisió del règim franquista (entossudit a tenir un programa nuclear militar), es va enviar a aquest país des de 1972 fins a mitjan anys 90 per al seu reprocessament, és a dir, per extreure'n el plutoni utilitzable en armes nuclears que tanca el combustible irradiat.
Ni Espanya ni Catalunya no necessiten un magatzem temporal centralitzat, ni hi ha cap urgència per adoptar aquesta opció: es poden emmagatzemar en magatzems individualitzats, com el que ja hi ha a Zorita (que va tancar el 2006). La central d'Ascó ja en construeix un, a causa de la saturació de les seves piscines.
El cementiri nuclear no soluciona res: només emmagatzema els residus com a molt fins a l'any 2070. No hi ha enlloc cap solució que eviti que els residus siguin perillosíssims durant centenars de milers d'anys. No hi ha cap solució tècnica per a la seva gestió definitiva i segura.
El centre tecnològic associat al cementiri nuclear no es dedicarà a estudiar la cura del càncer amb radioteràpia –com es va voler fer creue als veïns d'algun dels pobles–: comptarà amb un reactor nuclear experimental sobre la transmutació... més perillós (encara) que un reactor nuclear comercial. Un reactor experimental que ratificaria la mort social i econòmica de l'entorn del municipi que arribés a acollir el cementiri.
Però encara són més significatives les omissions en el debat a l'entorn del cementiri nuclear. La primera: les que sí que necessiten el cementiri nuclear són Endesa, Iberdrola i Gas Natural- Unión Fenosa. Per dues raons. En primer lloc, per preparar l'allargament de la vida de les seves envellides centrals –de 25 fins a 40 anys i, si poden, fins als 60–, primer han de convèncer (falsament) l'opinió pública que la qüestió dels residus nuclears està «resolta». I també per estalviar-se tan aviat com puguin el cost de la gestió dels seus residus nuclears, ja que en treure'ls de les centrals i traslladar-los al cementiri nuclear aquest cost passa a ser assumit per Enresa (que funciona amb els nostres diners, amb diners públics).
La darrera gran omissió és que l'energia nuclear és prescindible en el sistema elèctric espanyol. Per minimitzar el problema dels residus radioactius cal posar en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, que són les que en produeixen. Espanya és exportadora neta d'electricitat, i no és cert que depenguem de l'energia nuclear francesa en cap proporció significativa. El que és significatiu és l'increment espectacular de l'aportació de les energies renovables al mix espanyol: aquest gener han produït el 39 per cent de l'electricitat –respecte d'un 23 per cent el gener del 2009. De fet, segons Red Eléctrica Española, el 26 per cent de l'electricitat generada a l'Estat el 2009 va ser d'origen renovable, mentre que l'energia nuclear en va representar el 18 per cent. La transició cap a un sistema cent per cent renovable ja ha començat –i s'accelerarà tan bon punt deixem enrere les ingestionables centrals nuclears. Tot plegat, aquesta rifa macabra, amb els seus enganys i omissions, demostra que amb els residus nuclears l'única cosa sensata que hom pot fer, l'única cosa que pot comportar un consens social, és tancar-ne l'aixeta –tancar les centrals nuclears, de manera ordenada, però urgent. Senyor Zapatero, senyor Sebastián, encara hi són a temps...
Publicat a: El Punt Barcelona 09-02-2010 Pàgina 13 El Punt Comarques Gironines 09-02-2010 Pàgina 13
5 comentaris:
Per començar, s'ha de saber que un dels pobles que no va volguer fer una consulta popular sobre l'ATC va ser Flix, ja que la Plataforma Volem viure a Flix hi ha insistit molt i desde l'Ajuntament s'ha denegat, i que les xerrades de l'AMAC han sigut sabotejades. Primer, aquest reactor experimental no va amb l'ATC, paraules directes de l'AMAC. Segon demostreu amb papers, que aquest partits s'hi van abstenir o van votar en contra.
Tercer lo de Vandellós ho sabem tots.
Primer parla amb els directius de les nuclears, abans de dir que no fa falta el ATC.
Temps al temps, que potser aquestes paraules us les haureu de menjar.
Continuo dient que el reactor no va amb l'Atc, sino pregunteu a l'AMAC.
I que durin les centrals nuclears, que jo vull que quan m'estiguin, per exemple, operan, no s'envagi la llum i amb ella la meva vida.
Sort del 18 per cent que tot pot seguir anant, perque com bé es sap: "l'energia no es crea ni es destrueix, es transforma", i no s'ha trovat una manera d'emmagatzemarla com deu mana. Les energies renovables, aporten, pero puntualment, no són constants en el temps, de nit no van les plaques i si no fa vent, els molinets no rutllen, en canvi l'energia nuclear, no té aquest inconvenients. Per ara i sentint-lo molt, fins que no es trobi una altra font d'energia com aquesta, jo dic: "llarga vida a l'energia nuclear".
Hola, sólo aclarar que Dña. Anna Rosa Martinez es la Delegada de Greenpeace en Cataluña.
Saludos,
Jesús
CREC QUE A LA ANNA ROSA MARTÍNEZ LI MANCA MÉS INFORMACIÓ.
Ostras! gairebé la plataforma en plé!
per cert, fareu públic algun dia a qui representeu? o sigui quan socis sou? seria molt bo pel poble i per a posar cadascú al seu lloc.
Per cert de moment jo encara no m'he hagut de menjar cap paraula, d'altres sí.
Ah! i lo dels quirófans és molt fort! si no hi hagués nuclears no es podria operar! s'ha de pensar una mica abans de parlar que desprès passa el que passa.
Publica un comentari a l'entrada