dimarts, 21 de gener de 2014

Lo Pi de Montbrió, de Flix.

Diumenge, dia 19 de gener, sortida "en família" des de casa al Pi de Montbrió anant pel sender del Tossal dels Montredons i tornant per l'Aubal, 10 km i una mica més de dos hores.




L'altre dia, per a sorpresa meua, una persona va anomenar al vesc, tal com jo li he dit sempre: Butjoga.




Aquesta finca la van portar molt anys els meus iaios materns, hi tinc molts records, alguns meus, era molt petit, altres me'ls va explicar ma mare, algun dia els publicaré...



Aquest forn el va fer lo meu iaio, durant la guerra, un dia que hi era, un tret disparat des de l'altra banda del riu, va anar a parar a la pedra, ben a prop seu.







4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Què s'hi coïa en aquest forn del teu iaio, pa? Recordo haver vist a les muntanyes de Còrsega forns separats de la casa també.
Com sempre, magnífiques les teves fotografies.
M'he anotat el lloc i el pi, que si Déu vol visitarem enguany.

Fina Masip Llop ha dit...

Efectivament, s'hi coïa pa.

Unknown ha dit...

Hola, sóc una noia de Montbrió del Camp. M'ha cridat l'atenció que el pi es digui com el meu poble. Em sabria algú explicar per què?
Gràcies!

Jaume Masip Llop ha dit...

Hola noia de Montbrió del Camp, sóc Jaume Masip, autor del bloc i de l'entrada sobre el pi. La meva família va treballar aquestes terres durant molts anys, dels anys 30 fins els anys 60 del segle XX, fins que altres les van comprar deixant de banda la prioritat que tenia el meu iaio. Només sé que a la propietaria li deien Juanita de Montbrió, però no sé res més, només que era vidua i que lo de Montbrió es podria referir al seu marit. La qüestió és que el pi, que és arbre monumental de Catalunya, ha conservat el seu nom. Seria interessant saber si alguna persona benestant de Montbrió havia tingut propietats a Flix en aquella època, i anteriors...