diumenge, 7 de febrer del 2010

Un malson.

Hi ha gent que tenen la sensibilitat a flor de pell i n’hi ha que això de la sensibilitat els hi importa un rave. Hi ha persones que quan es fan grans aprenen a valorar les coses que realment importen a la vida, en casos excepcionals n’hi ha que ja ho saben de joves. Hi ha vegades que els somnis en realitat són malsons. Els malsons se solen oblidar més fàcilment encara.

Vaig escriure aquest malson precisament per a no oblidar-lo:

- Mequinensa havia desaparegut, no hi havia ni port, ni llaüts, només es veien un munt de runes a la vesant del castell. Riu amunt vaig veure una enorme paret de formigó, havien fet un embassament, havien destruït el poble i n’havien fet un de nou en un altre lloc. Vaig preguntar què havia passat, em van dir que no estava a la Ribera d’Ebre, que allò era l’Aragó i que l’Ebre ja no passava per allí, que desembocava a l’embassament de riu amunt, l’aigua que veia era del Segre i del Cinca i que, riu avall, el poble de Faió, ara era sota les aigües d’una altre embassament, que només es veia la part de dalt del campanar, que ja no hi havia llaüts pel riu i que si volia navegar-hi, potser el millor era que ho fes amb piragua perquè hauria de sortir de l’aigua i portar-la a coll algunes vegades.
Vaig decidir no arriscar-me i fer-ho per carretera, a Riba-roja vaig veure que la barca de pas ja no hi era, a la vora hi havia un dels llaüts podrint-se, hi havia un modern i enorme pont però a l’altra banda no hi havia cap carretera, una mica surrealista és el que em va semblar. Al poble hi havia moltes cases buides, em van dir que esperaven la construcció d’una central tèrmica i un abocador per a poder prosperar, perquè ja feia temps que la feina anava escassa i la terra estava mig abandonada. A Flix vaig veure una gran fàbrica i un altre embassament, ja en portava comptats tres en pocs kilòmetres, que per cert estava ple de residus des de feia una pila d’anys, va resultar que la fàbrica ja no era tant gran com anys enrere, cada vegada hi treballava menys gent i molts no sabien què fer perquè no sabien fer una altra cosa. La presa era una mica estranya, l’aigua la desviaven per un túnel cap a la central hidroelèctrica i ja no passava pel meandre, l’aigua estava estancada i aquell enorme revolt ple d’algues i brossa.
Riu avall, en direcció a Ascó, vaig veure des de molt lluny un gran fumeral, ja feia anys que havien posat dos centrals nuclears vora el riu i també havien fet una altra presa, ja en portava quatre!, el gran fumeral el van posar perquè l’aigua sortia massa calenta i es morien els peixos. Diuen que es paguen uns grans sous i que hi treballa molta gent, però no tenen res més, la gent que no hi treballa pensen que no es just, perquè no hi ha una altra manera de prosperar en tots els pobles del voltant, quan van fora a vendre la fruita que encara fan, és com si portessin una marca al front. Avui encara se senten més derrotats, perquè les centrals tenen una vida limitada i tenien l’esperança en un futur diferent, com van fer en un poble de Burgos, però resulta que hi posaran un cementeri nuclear i que ja poden plegar tots els que no hi treballin, perquè si en tots aquests anys no han aconseguit que s’hi instal•li cap més empresa, ni regalant els terrenys, quina garantia hi ha que serà diferent? Diuen que els han promès un centre tecnològic i un parc empresarial, molts diuen que això són paraules buides, promeses que s’emportarà el vent i que al final es trobaran amb el cementeri, envoltat de naus buides i amb les nuclears tancades.
Em vaig posar molt trist perquè la gent es baralla molt. Fins hi tot entre els pobles es barallen, serà perquè diuen que arribaran molts diners?.
Era sorprenent que de Mequinensa a Ascó hi ha tres embassaments, amb els seves centrals hidroelèctriques, una fàbrica química, dos centrals nuclears i cada vegada hi viu menys gent. Per tot arreu vaig veure torres elèctriques, sobre tot al pas de l’Ase, però passat el congost semblava que els pobles vivien millor, les terres estaven treballades, hi havia moltes plantacions de fruita. Em van explicar que les dos Móres no es portaven gaire bé entre elles i que a la Nova havien estat a punt de construir una gran central tèrmica, això es va aturar però si que hi van fer un enorme abocador. Però aquests pobles encara van creixent, els camps es veuen treballats i hi ha alguns polígons industrials de petites empreses. D’aquí a Miravet, per Benissanet i Ginestar sembla que la gent viu de la terra, també hi comencen a arribar alguns turistes cansats de tant sol i platja, els seus habitants estan preocupats perquè s’escampi Ebre avall el model que van triar al nord de la comarca, que ja s’ha vist que no tenia futur i els enxampi a ells també.
Les estacions de tren estan quasi totes tancades, alguns diuen que fa temps que es prepara una via morta pel transport dels residus radioactius, altres expliquen que desviaran la carretera, en diuen C-12, pel Priorat o la Terra Alta pel mateix motiu, així no caldrà que ningú hi passi pel nord de la Ribera si no es per anar-hi a treballar. També hi ha molta gent preocupada perquè cada vegada prenen més aigua del riu, Ebre amunt per a grans regadius i Ebre avall cap a les comarques de Tarragona.
He vist la gent dividida, n’hi ha que diuen que viuen bé, altres que esperen viure bé amb el que vindrà, alguns diuen que demanaran ser la república independent de la Ribera d’Ebre, altres que ja tant els hi fa tot, només volen treballar en el que sigui i anar passant, anar vivint com es pugui. Seran derrotats, finalment, la gent d’aquestes terres que han sobreviscut a tantes fatalitats?.
N’hi ha que diuen que això és un malson i que un dia es despertaran, tant de bo que quan es despertin el recordin, sinó potser es repetirà la mateixa història, una altra vegada -.

2 comentaris:

montse forcades ha dit...

T'has deixat que a Móra d'Ebre hi pots trobar el Consell Comarcal i l'Hospital de la nostra comarca.

Importants institucions que són visitades per milers de riberencs, més de deu cops durant tot l'any, que engresquen al petit i mitjà empresari a oferir un comerç ampli i divers.

J.A. Martínez ha dit...

Doncs jo vaig somiar una cosa inversemblant o no tant:

El temps, després de caminar tant, evitant els murs de l'espai còsmic, fent les famoses zigazagues d'en Guardiola, murs que el poden aturar o fer-lo rebotar després d'un esclat; com el del famós Big-Bang, decidia topar amb una d'aquestes parets i provocava una mena de Big-Bounce, fent una marxa enrere o temps negatiu, com si agaféssim una pel.licula i la féssim anar a l'inrevés. Tot tornava als orígens a la mateixa velocitat que quan anava endavant. Els morts eren desenterrats i ressuscitaven, la gent es feia jove i no envellia, parlàvem com si quan agafem un disc el fem girar a en direcció contrària, els pets i els excrements, en comptes de sortir dels forats nefands, tornaven a entrar, etc... La tecnologia es feia més antiga i cada cop hi havia menys gent. En comptes de néixer, desneixiem i el planeta Terra es descontaminava, els idiomes,com les espècies, desevolucionaven i el català, que ara mateix té un futur tan negre, anava cap enrere i feia el mateix negre camí en aquest somni. Tot desavençava i l'Univers es feia més petit, de la grandària del cap d'una agulla de cosir.

En definitiva, tot anava millor i tota la matèria s'encaminava cap a un altre mur on el temps negatiu rebotaria per donar a llum un nou Big-Bang i, bé, ja sabeu les històries repetitives o deià vús... tot s'acaba repetint més o menys. Vivim realment endinsats en unes pilotes que s'acaben estavellant en murs i els somnis i els malsons són sovint la mateixa cosa, segons vagin endavant o endarrere, però acaben rebotant.

http://en.wikipedia.org/wiki/Big_Bounce