Amb puntualitat alemanya.

Bé, amb el castell de focs d’artifici i amb el darrer ball de gegants, hem dit adéu a les festes majors 2010. Aquestes festes han estat per a mi una mica “especials” un petit problema de salut ha fet que les hagi vist “a mig gas” i m’hagi perdut unes quantes coses, la veritat és que ja havien de tenir un component diferent, l’any vinent és any d’eleccions, però això de no poder ballar,  ni vetllar massa, ni moltes altres coses ens ha fet una mica la guitza. I a la meva companya encara més que a mi, ella no tenia cap altre problema que el meu.

Són unes festes molt xules, interessants, güais, de p. mare i mots altres qualificatius que se senten aquests dies per carrers i terrasses de bars, la veritat és que l’oferta festiva és gran però qui realment fa al festa és la gent, per això allò que de vegades diu la gent que si aquest any han estat millors, que si l’altre han estat pitjors, sempre va en funció de com s’ho han passat perquè, en realitat, els actes més importants són sempre els mateixos. I d’aquests destacaria potser els més tradicionals, la festa del riu, el ball de plaça i la matinal d’atletisme (aquí potser hi hauríem de recuperar la tradició de les curses “pedestres”, de pedra, i altres més tradicionals, sense perdre els que tenim) entre d’altres.

A d’altres pobles fan actes semblants, ara bé, el que destacaria de veritat i és molt d’agrair és el que un dia, ja fa temps, comentava el company Pere a un que ens visitava referint-se a l’hora en que començaven els actes festius: “Aquí tot ho fem amb puntualitat alemanya”.

Els constructors de la fàbrica, la colònia, etc. potser ens van deixar més coses de les que ens pensem.