De vegades tindre el costum de crear-te una opinió pròpia
sobre les coses et dona sorpreses. Ara, avui, que com cada any, la polèmica de
si fer la castanyada o el hallowen està present en converses, articles i sobre
tot a les xarxes, buscant he trobat dos articles que parlen de que la nit de la carbassa és una festa
catalana i que tots els elements del hallowen ja eren presents en aquesta
celebració, per aquestes i veïnes terres des de temps immemorials.
La nit de la carbassa
és també una festa catalana
Ara que s'acosta la castanyada, potser seria bo trencar
falsos mites, perquè la carbassa és ben nostra! Dos articles parlen de les arrels
d'aquest ritual a la terra.
El fenomen de la globalització que s'ha covat a través dels
mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra
societat. La cultura no n'és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a
totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més
útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas paradigmàtic d'aquest fet. Aquesta
festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a
genuï, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la
Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de
Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la
jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d'una forma
meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.
Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon
celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots
Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els
avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven
per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la
influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa
cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment
popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots
Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la
castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però
també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests
panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les
delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els
panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen
amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers
estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar
i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa
buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por.
Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt
extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les
a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les
cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb
naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un
ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca
desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps,
relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com
originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana
de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura
centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la
icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de
la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i
incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit
original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica
lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit
original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual,
ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan
nostra com la castanyada.
Ramon Redorta
Article del dissabte 14 de novembre de 2009 publicat a blog
http://costumaridemalla.blogspot.com/ amb el títol "Tots Sants"
.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Europa, Espanya i Catalunya, les carbasses ja es
relacionaven amb el món dels morts i els esperits des de molts segles abans del
Haloween americà. Pensar que hem importat la moda d'Estats Units és pura
ignorància.
El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic
agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una
exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per
ell mateix.
-Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?
-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia
el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.
-El vincle carbassa-morts no ve dels americans?
-De cap manera. Va ser l'emigració irlandesa qui la va
portar als Estats Units el segle XIX.
-Vé doncs d'aquella època?
-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans
del cristianisme, a molts llocs d'Europa es posava una flama dins un nap o una
carbassa recordant els esperits dels familiars morts.
-El Jack-o-lantern dels anglosaxons?
-Sí. Segons la llegenda irlandesa el tal Jack va enganyar el
dimoni. El va fer pujar a un arbre i un cop dalt va gravar una creu a l'escorça
de l'arbre.
-Aixó el va condemnar a l'infern?
-No, això el va condemnar a vagar tota l'eternitat en els
llimbs com ànima en pena. No el van voler ni al cel ni a l'infern. Però el
diable, es va compadir i li va donar una llanterna dins una carbassa per a que,
almenys, es veiés en la foscor del més enllà.
-I a la resta d'Europa?
-No només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits
que poden fer de recipient d'una espelma, esdevenen reservoris d'esperits.
-Vol dir que és una creença universal?
-Sí, el geni que surt de la llàntia meravellosa, conegut a
tot l'Orient, vé d'aquí. També els africans sempre han usat la carbassa per
guardar ànimes i en els rituals funeraris sempre apareix la carbassa.
-I aquí?
-A Catalunya sempre s'han foradat carbasses per encabir-hi
espelmes en memòria als difunts.
-La nit de Tots Sants?
-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava
una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un cantir.
-Vé d'aquí allò tant català de l'ànima de cantir?
-Sí, es refereix a l'ànima de l'avantpassat que es guardava
en qualsevol tipus de recipient d'aigua, ja fos una carbassa o un cantir.
Existeix fins i tot una cançó popular.
-Me la canta?
-No sé la música, però la lletra diu així: «Ànima d'en
cantiret, que salta i balla per la paret». Amb aquest rodolí s'espantava els
nens. I si es repetia tres cops s'invocava l'esperit del difunt.
-O sia que l'atmòsfera de terror de Port Aventura i la
iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el
seu orígen en els esperits dels morts de la família.
-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa
aquells que van morir. Per això fins i tot s'els oferien aliments que es
posaven davant la carbassa amb flama.
-Se'ls convida a sopar.
-Sí. I si no els donaves menjar l'ànima es podia enfadar i
venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se'ls donava era el pa
d'ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de...
-Carbassa!
-Exactament. Els forns d'avui en dia encara venen pa d'ànima
per Tots Sants.
-Els nens americans que van de casa en casa demanant
caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?
-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin
les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual
que les ànimes.
-Quina facilitat té vostè per lligar-ho tot!
-És així. Jo només m'he documentat una mica.
-I tot a partir de la carbassa.
-És que la carbassa és l'orígen de tot. La paraula carbassa
vé precisament del llatí carapaccia pel seu valor de recipient, d'aquí venen
les paraules cabàs i la castellana caparazón.
-Està documentada també la carbassa mortuòria a la resta
d'Espanya?
-Sí. A la Mancha hi ha pobles que, fins els anys 50, la nit
de Tots Sants agafaven carbasses i carbasssons i els hi posaven espelmes dins.
-Una d'aquelles tradicions assimilades al cristianisme?
-Sí. Un ritus pagà que marca el canvi d'estació, com Nadal o
Sant Joan, en aquest cas la tardor, i que acaba integrat al cristianisme.
-Pels pagesos, l'últim producte de temporada.
-Sí, un símbol espectacular, enorme de la última collita
abans de l'hivern.
Entrevista publicada al Cara a Cara d'En Víctor Colomer
amb el títol
"Daniel Espejo: carbasses abans de Halloween".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada