Una altra tarde d'octubre de cami... de passeig. Aquests sí que són els llocs de la meva infantessa, les fruites de les meves tardors, els llocs plens de vida dels horts dels Xofars, la volta de baix del castell on estava la "roqueta", llocs tots ells molt propers, molt familiars, per molts anys que hagin passat.
8 comentaris:
i el salt d,aigua que fa la sequia ,quant desaigue al riu,devall el castell nou?
La cinquena foto és un extrem del toll que es forma quan la sèquia torna al riu, el salt d'aigua és bastant inaccesible, sembla al selva,encara que algun dia ho intentaré, per cert, està una mica més lluny de davall del castell.
I una cosa més:
identifiqueu-vos si us plau, no és gens agradable no saber amb qui parles.
Gracias Jaume, este reportage me a hecho recordar los primeros años de mi niñez. Villa Rosita es la primera vivienda que tubimos al llegar a Flix, era una masia muy grande,que compartiamos varias familias, hasta que encontraban un piso en el pueblo.
Al costat d'aquest mas tan gran el meu iaio portava un hort i jo hi anava amb ell moltes vegades, la meva sogra també hi va estar en aquest mas, per cert, qui ets?
Jaume,Soy Mari.
Ok Mari, ja m'ho pensava...
unes fotos maquíssimes!!! molts llocs no els conec gaire, jo sóc del barri! jejeje
Pos ja saps, Eva, has de fer "turisme interior", je je...
Publica un comentari a l'entrada