dimecres, 8 de juny de 2011

L'hort de casa.

De ben petit el iaio em prenia a un hort que portava ben endins dels Xofars, a l’anada jo cavalcava damunt la sumera per aquell camí ombrejat de magraners, lledoners, figueres i algun enorme noguer, mentre ell la portava del ramal. Sempre se m’escapava un somriure quan passàvem per la vora de l’hort de Juanito Pubill, penjat a un ametller hi havia un cartell de fusta  i escrit amb lletres blaves s’hi podia llegir: “Por favor, no coger almendras que Juanito no lo quiere”. A la tornada jo feia de contrapès a un costat de la sària mentre a l’altra hi portàvem les auberginyes i els primentons, els enciams  i les tomates, els aubergis de tomata i les ciremenyes, la collita del dia - adéu eixerit, si que hi vas bé aquí dins eh? em deien  quan ens creuàvem amb alguna d’ aquelles dones que portaven al cap una mena de torbant anomenat capçana i al damunt,  en un precari equilibri , un enorme cove tot carregat de verdures.
En arribar a l’hort tots dos ens descalçàvem, ell es quedava amb aquells calçotets llargs de mil ratlles, es treia la boina i es lligava al cap l’inevitable mocador de quadradets blancs i  blau fosc, talment com un morisc. I jo l’ajudava a girar l’aigua o a rascar l’ herba sentint aquella frescor del fang entre els dits dels peus.
Fragment de "La capsa dels records".








2 comentaris:

Anònim ha dit...

jaume podries esbrin-nar que se n´ha fet de les ciremenyes i dels cirulel-los , posso ciremenyes al google i nomes em surt l´escrit teu del blog, gracies i un amunt fort pel teu blog.

Jaume Masip Llop ha dit...

Ai! les ciremenyes, què bones que eren!!! encara en queda algun per algun hort, però es van perdent com moltes altres fruites d'abans que no són comercials. Les maçanes del ciri, les nespres... per cert que són els cirule-los? ( i de pas em podries dir qui ets)
A l'Aragó li diuen Peral Cermenyo, si tecleges això al google hi ha molta informació.
Salut
Jaume