Bé, aquesta és la quarta entrada, i última, de les passejades d'octubre, els dies es fan cada vegada més curts, les nits són cada vegada més fredes, estem ja en plena tardor.
"La tardor començava olorant a mostillo bullint a la cuina, després olorava a terra i al fum dels formiguers cremant lentament als horts.
La tardor olorava al color de la terra.
Hivern....i el silenci té forma de petxina...
Pantalons llargs, olor de fred, de flaire d’escola amb aquella barreja d’olors a llapis i gomes d’esborrar, d’estufa de llenya i d’aire calent i viciat.
Recordo la impressió que produïa la primera glopada d’aire fred ,al matí, en obrir la porta i sentir-lo a les galtes després d’haver-me vestit, ben calentet, a la vora de l’estufa al roig viu, per calentar ben depressa la casa, refredada pel cru hivern. Aquell aire, glaçat i penetrant, amenaçava amb gelar-me també per dins, sort que ma mare tenia un savi remei: un rovell d’ou, sucre i moscatell, tot ben remenat i begut d’un glop, tot just abans de sortir cap a estudi.
L’hivern començava olorant a roba llargament guardada a l’armari, després olorava a boira o a cerç.
L’hivern olorava al color de la llar."
(Fragment de "Olor d'amic")
3 comentaris:
Les bonbes de rec dels VINGALIS,impedexen el pas,es construira la pasera,com estabe proiectada?
maquíssimes!! no em cansaré de dir que tenim un poble maquíssim!! val la pena sortir a caminar!!
Sr o Sra anònim, identifiquis, si us plau i li respondré amb molt de gust.
Publica un comentari a l'entrada