La Bisbal i Margalef, passeig per les muntanyes del bressol dels macips.

L’avantpassat més antic del que tinc noticies, que portava ja el mateix primer cognom que jo, era de Bovera, Jaume Macip, conegut com Boverol i documentat amés al dietari del cirurgià de Flix Josep Arnavat (Arxiu Municipal de Flix), va néixer en aquell poble pels vols de 1775 i es va casar a Flix amb Teresa Cervelló Sabaté, Un fill d'aquests, Josep, seria el primer "chuchimet" documentat.

Macip, amb “c” és tal com abans s’escrivia aquest cognom i així es veu en els documents antics, després al castellanitzar-se canviaren la “c” per la “s” i actualment, per a mantenir-lo tal com es pronunciaria amb “c”, s’escriu amb “ss”, quan el lògic hagués estat tornar a la grafia original. L’origen del cognom Macip està ben estudiat, prové de l’ofici de macip de ribera o bastaix, des carregadors de moll, de ribera de mar o de riu, i darrerament més coneguts per la novel·la La catedral del mar, antigament aquesta feina la feien esclaus però quan es van començar a constituir els gremis, els macips foren uns dels primers, s’anomenaren mancips (alliberats), de mancipia (manus capti), el cognom està molt concentrat sobre tot a l’àrea de Barcelona i a la zona als voltants del pobles de Margalef i La Bisbal de Falset, des d’on s’ha escampat cap a Les Garrigues, El Priorat i La Ribera d’Ebre. Un altre significat de macip més tardà, és jove, mosso o servent, es dona el cas que els Ducs de Medinaceli, que senyorejaven el castell de Falset, quan se’n van anar cap a Andalusia, van “alliberar” els servents donant-los terres en els pobles abans esmentats, on, encara avui, hi ha gent que es diu Masip de part de pare i de mare."
El dissabte passat vàrem fer una bona caminada per les muntanyes d'aquests dos pobles, podeu trobar més informació, clicant damunt, a:


Senders Flix i als blocs d'Eva i d'Enric