dimarts, 10 d’abril de 2012

Caminada pels dos meandres de Flix.

Abans de començar amb aquesta entrada al bloc voldria fer, públicament, un agraïment a Enric Cervelló pel seu encert en la creació al Facebook del grup Senders Flix complementat amb el seu bloc "El Raconet d'Enric" per a gent que li agrada caminar i també per la seva manera de plantejar-ho i de fer-ho fàcil per a tothom. Ja sé que ell dirà que no ha fet res d'important, però no és veritat, ha aconseguit que molta gent comencés a gaudir de les caminades, que gent que sortia sola ho pogués fer amb bona companyia i ha aconseguit barrejar caminadors i caminadores senzills (com jo) i senzilles amb grans caminadors i caminadores amb molt bon ambient, cosa que no és fàcil en molts altres àmbits

Bé, el dissabte dia 7 d'abril, amb un grup de Senders Flix, vam fer una caminada molt interessant pels dos meandres de Flix, l'actual i el fòssil, van ser 21 km en total, sortint i arribant a la Plaça del Mercat. En el mapa geològic, es poden apreciar els dos meandres clarament, l’actual i el prehistòric. Concretament es pot apreciar un meandre completament estrangulat i que envolta l’actual Serra de Montvià, recorrent els actuals Castellons, los Francs i les Planes.

Aquest meandre es del Pleistocè superior (12.000 anys a.c), que es correspon amb el període de les darreres glaciacions i amb termes arqueològics amb el paleolític.




Com explica Enric en el seu bloc, va ser Jaume B. qui ho va proposar i qui ens va fer de guia:


El dissabte desprès de passar el Pont, anirem pels Ribers i la Teuleria , fins al Riu de la Cana a la Boca de Bovera. Iniciarem la circumval•lació del meandre, passant per l’Aumaec fins al Pas de Barca. Enfilarem el camí direcció al Pla d’Ini i Les Planes fins arribar a la Serra de les Planes, on iniciarem la circumvalació del segon meandre, Planes amunt. Pels Francs anirem a buscar el Camí dels Mactàs, i deixant els Obacs a la dreta, caminarem pels Castellons i acabant la volta a la Serra de Montvià tornarem per l'itinerari del meandre actual baixant-hi per davant del Mas de Soc.
També trovareu informació al bloc d'Eva. i  Clicant aquí podeu veure la ruta amb detall

Aquesta ruta, apart de l'evident interès paisatgístic (caminar vora l'Ebre, plantacions de fruiters espectaculars, la visió de la serra de Montvià envoltada del meandre fòssil...)  té altres elements que el fan més atractiu encara, el patrimoni històric (la teuleria, la pedrera i la visió llunyana del castell i el poblat iber dels Castellons), alguna curiositat botànica i la toponímia.

La teuleria és un conjunt de tres forns per a l'elaboració de teules i maons, situats a ambdós costats de la carretera C-233 que va a la Granadella, a uns 100 m de la intersecció amb la carretera C-12. De l'antiga bòvila es conserven les restes de tres forns, realitzats amb pedra i maó, d'un pou, les conduccions i les basses de decantació. En l'entorn s'observen els grans buits deixats per l'extracció d'argiles necessàries per al funcionament de la teuleria. La cronologia dels tres forns actuals és incerta, encara que amb diferents remocions i refraccions poden haver tingut una continuïtat des de principis del segle XVII, tota vegada que aquesta teuleria s'esmenta en el Capbreu de Flix de 1624. Està declarada Bé Cultural d'Interès Local, però és de propietat privada.

La pedrera de Boca Bovera-Riu de la Cana, avui abandonada, presenta traces i mostres d'aquesta explotació. Les parets de la pedrera mostren signes del procés d'extracció, com testimonis de l'execució de cunyes i perforacions. Els grans talls de pedra eren extrets progressivament dels diferents estrats horitzontals en els que es presenta el subsòl. L'extracció de pedres desbastades es localitzen al llarg de la riba, algunes en un estat avançat de preparació. L'explotació devia ocupar una superfície  més important; avui l'àrea conservada és l'únic testimoni d'aquesta activitat constructiva.
Tot i que l'explotació d'aquesta pedra té uns orígens coneguts documentalment des d'època baix medieval, les seves qualitats i característiques fan probable que és trobés en producció en època clàssica.
Els documents històrics fan menció especialment a l'extracció d'aquesta pedra per a la construcció de la seu catedralícia de Tortosa; concretament de l'inici de les obres de l'edifici gòtic. L'any 1376-77 es paga només a tres piquers que treballen a Flix tallant pedres 15 dies, en total més de 300 pedres i quatre dotzenes de peces grans. Aquests materials van ser utilitzats en la construcció de les capelles de les darreries del segle XIV. L'any 1584 de les pedreres de Flix van sortir les pedres principals per realitzar la portalada de l'església de Sant Domènech de Tortosa, segons es desprèn dels pagaments a Joan d'Arbeca, picapedrer de Flix. A l'esquerra del riu de al Cana l'itinerari del meandre discorre pel mig i es poden observar encara molts carreus a mig fer.


I pel que fa a la toponímia una aproximació personal d'aficionat.

.- Aumaec
De l’àrab Al-madiq, “espadat rocós vora una curs d’aigua”.
.- Boca Bovera
.- Bovera
.- Boveres, les
Sembla lògic que aquest nom vingui de “bouera”, lloc on hi ha bous, però el topònim Bovera, a més del seu significat en català, podria tenir una etimologia àrab, relacionada amb tots els "bous" de la Península ibèrica, que són una transformació per homofonia del buwaib àrab, “petit pas de muntanya".
.- Castellons
.- Castellons, valleta de
Aquest topònim és present a multitud de pobles i molt sovint són llocs on hi a restes històriques, als Castellons de Flix hi ha un assentament ibèric.
Etimològicament, segons Coromines, Castelló prové de CASTELLIONE, derivació de CASTELLUM en llatí vulgar.
L’origen dels castells caldria situar-los en les fortificacions preromanes, i més especialment en les romanes: les “turres” o torres aïllades, els “oppida” o recintes fortificats, els “castra” campaments fortificats  amb guarnició permanent i el “castellum” fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill. L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un “castellum” originà el burg. Hi ha molts estudiosos que consideren els topònims relacionats amb “castrum” anteriors al segle V.
.- Francs, los
Francs: terres lliures d’impostos, en franquícia
.- Mactars, los
Mactà ve de l’àrab maqta  “pedrera”, és també el nom d’una ciutat de Tunísia.
.- Mas del Soc
En realitat era el mas de Mathias Zoogg Rudlinger, un alemany que adquirí la finca, situada al Coll d’Aixaus, als anys trenta i que és coneguda com el Mas de Soc.
.- Montvià, serra de
El seu origen llatí seria Mont d’Avià (Aviano)
Però molt probablement és un nom compost de Mont i Vià. Al capbreu de Flix de l’any 1400 apareix com: Monveyà, Muntveyà. Munt veyà. Baià és un nom d’origen aràbic, d’on hauria derivat Beà.
.- Pla d’Ini
Al capbreu de l’any 1400 apareix com Ení, Hení, Heni
Prové del participi hâni'  freqüentment utilitzat en l’onomàstica àrab, vol dir “feliç”.
.- Riber
.- Ribers, los
Sembla que sigui ribera en masculí.
Ocasionalment es troba escrit Ribé o Ribés,  així que és possible que el seu origen sigui un substantiu àrab molt comú, rabî´, que en altres llocs ha derivat al topònim “Rabé o Raber”, que vol dir "primavera, verdor". Des de sempre les vores del riu han estat riberes, en femení.

I per acabar un petit reportatge fotogràfic de la sortida.























2 comentaris:

enric ha dit...

Moltes gràcies Jaume per l'agraïment que em fas a la crònica.Sol dir-te que estic molt content i satisfet per l'empenta del grup Senders Flix i que gracies a tots i cadascun dels membres, les sortides que anem fent són molt enriquidores i sobretot és respira un molt bon ambient de germanor i d'amor per la Natura. Moltes gràcies a tots!!
En quant a la crònica, trobo molt encertades les explicacions que fas, ja que moltes de les coses les desconeixia. I un excelent reportatge fotogràfic!!!

eva_yam ha dit...

Felicitats per l'article! molt interessant tot el que dius i les fotos que dir......... com sempre........ IMPRESSIONANTS!!

gràcies per aquest reportatge fotogràfic!!!