dimecres, 28 de novembre de 2012

Article d'en Sala Martin :


Pos la veritat és que estic bastant d'acord amb tot el que diu:




"Som molts els que pensàvem que els partits sobiranistes havien d’anar junts a les eleccions del 25 de Novembre. Si ho haguessin fet, avui tota la premsa, la nacional, l’espanyola i l’internacional, hagués destacat el seu triomf sense pal·liatius:
  1. Els partits que al seu programa electoral deien clarament que estaven a favor del dret a decidir i que han entrat al parlament (CIU+ERC+ICV+CUP) han sumat 2.094.415 vots. Els que deien que NO (PSC+PP+C’s) han tingut 1.269.455 vots. És a dir, el 57,73% dels votants han votat a favor de partits que volen el dret a decidir i només el 35,00% han votat als que no. Els partits que estan a favor del referèndum han obtingut el 64,44% dels escons (87) i els que estan en contra només el 35.56% (48). Victòria aclaparadora, tant en vots com en escons, del SI A L’AUTODETERMINACIÓ.
  2. Els partits que estan explícitament a favor de la independència (CIU+ERC+CUP) han obtingut 1.735.558 vots i els que estan en contra (PSC+PP+C’s) només n’han tingut 1.269.455. De tots els que s’han pronunciat clarament, els del SI han tingut el 57,75% dels vots i el 60,66% dels escons. Els del NO han tingut el 42,24% dels vots i el 39,34% dels escons. Per tant, victòria aclaparadora, en vots i en escons, dels partits del SI A LA INDEPENDÈNCIA.



Per tant, el resultat objectiu de les eleccions es que el poble de Catalunya ha votat majoritàriament (MOLT majoritàriament) a favor de partits obertament a favor de l’autodeterminació i obertament independentistes.
Comparant amb els resultats del 2010, veiem que:
  1. Si consideréssim que CIU estava a favor de l’Autodeterminació i la independència al 2010 encara que no estava al seu programa electoral, les proporcions són més o menys les mateixes que al 2012.
  2. Si consideréssim que CIU no estava ni a favor de l’autodeterminació ni a favor de la independència perquè no ho havia dit explícitament, aleshores els partits favorables a l’autodeterminació (ERC+ICV+SI) han passat de 24 escons a 87 escons. Han passat de tenir el 17,79% dels escons i el 17,66% dels vots a tenir el 64,44% dels escons i el 57,73% dels vots. Lògicament, el gran augment es deu al fet que CIU ha passat de ser un partit que no havia fet explícit la seva posició envers l’autodeterminació i la independència i ara sí que ho ha fet. En aquest procés sembla que CIU ha perdut vots però l’independentisme els ha guanyat o, com a mínim, els ha clarificat.



Tots aquests resultats demostren un èxit aclaparador dels partits del dret a decidir i del moviment independentista i que, malgrat la virulenta campanya de la por i la mentida, el percentatge de vots i escons favorable a la independència i l’autodeterminació no ha baixat i, si tenim en compte que CiU abans no ho deia i ara sí, fins i tot ha pujat dramàticament. Aquesta conclusió és tan evident que això és exactament com ho ha vist la major part de la premsa internacional: des del New York Times, passant per la BBC, el Financial Times, o The Economist.
Si, com deia, els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions, així és també com ho haguessin vist els diaris espanyols. ¿Per què tots els diaris espanyols han dit que el sobiranisme ha sortit derrotat i per què els partits unionistes han celebrat els resultats com si fos una gran victòria per a ells? Doncs perquè els sobiranistes anaven separats i el partit que s’havia auto-proclamat líder del procés ha tingut un retrocés important ja que ha perdut 12 escons i uns 90.000 vots respecte de les darreres eleccions. La conclusió partidista que han tret els diaris i els partits espanyols és que “els votants han castigat Artur Mas i CIU i la seva ‘deriva independentista’”. I és cert que els votants han votat Mas i a CIU. Però no és cert que han castigat la seva ‘deriva independentista’ perquè resulta que dels 12 escons que ha perdut, 11 han anat a parar a ERC!!! És a dir, que segons els espanyols, els Catalans castiguen la deriva independentista de Mas i ho fan donant 277.000 vots i 11 escons addicionals a un partit que encara ho és més d’independentista!!! De vegades els espanyols són ben graciosos!
Jo no sé si CIU ha perdut vots per culpa de la campanya infame d’alguns mitjans de la ultradreta espanyola (per cert, algú hauria d’anar a la presó pels informes de policia inexistents) o perquè va fer una campanya nefasta. No ho sé. Però el què està clar que si va perdre vots pel tema sobiranista, no els va perdre perquè era massa sobiranista sinó perquè ho era massa poc!!! Al cap i a la fi, la gent va preferir apostar per un partit amb una tradició independentista molt més antiga com és ara ERC.
Dit això, el que sí està clar és que CIU (i no pas l’independentisme, insisteixo) ha perdut molts escons. I que CIU hagi perdut escons al parlament és un problema perquè el referèndum no se celebrarà demà. De fet, celebrar un referèndum serà complicat (perquè els espanyols ho intentaran impedir amb la constitució i amb tots els mitjans al seu abast) i, mentre dura el procés, no només importa el suport total que tenen els partits sobiranistes sinó que també és important el suport que té el govern de la Generalitat. Ho dic perquè mentre no arriba el referèndum el país s’ha de governar, s’han d’aprovar pressupostos i s’han de pagar els salaris als funcionaris i s’han de pagar les factures als proveïdors. I tot això s’haurà de fer en un entorn financer enormement hostil. Hostil, per una banda, per culpa de la crisi: recordeu que la Generalitat no pot demanar prestat perquè té l’accés als mercats de crèdit tancats per culpa del nefast sistema de finançament que té l’Espanya de les autonomies. Per altra banda, hostil per culpa de què el govern espanyol ja fa temps que està fent tot el possible per escanyar Catalunya. I vista la falta d’ètica desplegada durant la campanya, és de suposar que l’intent d’escanyar Catalunya s’accentuï en el futur.
Això vol dir que si Esquerra i CIU no sumen els seus 71 diputats per formar un govern fort de majoria absoluta que es protegeixi contra la tempesta que vindrà de fora i es mantingui fort fins que hi hagi un referèndum, ja ens podem acomiadar del dret a decidir.
Formar un govern de coalició serà complicat perquè els dos partits tindran reticències. CIU rebrà pressions dels grups empresarials i mitjans de comunicació que volen acabar amb el “gir sobiranista” de Mas i volen que el partit torni a ser mesell, torni a buscar lligams amb Espanya, torni a tenir l’ambigüitat de les darreres dècades. Torni, en definitiva a fer el paper de la “puta i la ramoneta” (o com diu un col.lega meu, “la puta i la duraneta”) per guanyar-se els favors d’una Espanya condescendent. Totes aquestes pressions el intentaran que pacti una millora de finançament amb el PP, o un govern de coalició amb el PSC o simplement un xantatge de suport financer de Madrid a canvi de l’assassinar el dret a decidir. I hi haurà membres de dins de la coalició que pressionaran a Mas perquè ho accepti. Però CIU no pot (o no hauria) d’acceptar cap d’aquestes ofertes. Seria una traïció sense precedents que li faria perdre tot el suport que ha rebut ara: un milió cent mil persones han votat perquè volen tenir dret a decidir! Com vaig dir al darrer post, jo no vaig poder votar però hagués votat CIU única i exclusivament perquè creia que era la millor manera d’anar cap al referèndum. I si CIU es acceptés les 30 monedes que li oferirà Espanya que tothom sàpiga que el primer que, no només s’enfadaria sinó que tindria una actitud militant en contra de CIU seria jo!
Per altra banda ERC tindrà reticències a entrar al govern. Saben que ve una asfíxia econòmica i que els propers pressupostos de la Generalitat seran es més austers de la història: no hi haurà possibilitat de que ni els mercats, ni els europeus, ni els espanyols llencin un cable d’ajuda a un govern que té com a objectiu dissenyar la separació... i això els ho faran pagar. I qui estigui al govern es desgastarà políticament sobretot si es tracta d'un partit que s’ha declarat obertament contra les retallades. Per tant, si ERC entra al govern les seves bases es queixaran perquè no voldran ser còmplices de les retallades.
Però l’únic partit que pot fer fort el govern sense debilitar la causa del referèndum és ERC. Si esquerra no entra al govern, CIU no tindrà més remei que pactar amb PSC o PP. I el procés d’independència haurà mort. Els espanyols hauran guanyat la partida, sense necessitat de començar a jugar, perquè els catalans ens hem destruit a nosaltres mateixos.
Si! Si els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions, avui l’independentisme estaria celebrant la gran victòria que els diaris estrangers han descrit a llurs portades. Els sobiranistes van cometre l’error d’anar separats i el que sens dubte és una gran victòria s’ha convertit en un més que possible descarrilament definitiu del procés de transició nacional. L’error que, entre tots, van cometre abans de les eleccions ja no es pot evitar. Però tant ERC com CIU encara tenen la possibilitat d’esmenar aquell error tot formant un govern de majoria absoluta sobiranista.
Els resultats electorals mostren que la ciutadania ha dit, amb molta claredat: volem votar i volem votar si. Que la voluntat del poble no quedi, de nou, enterrada sota la curta volada dels partits polítics."