divendres, 30 de novembre de 2012

Un altre punt de vista interessant



Un altre punt de vista interessant el de les JERC de Móra d'Ebre


Tornada a la realitat.

Salutacions,
Arrel dels resultats de les últimes eleccions, realitzades el passat diumenge 25 de Novembre, crec necessari realitzar una reflexió sobre la situació en que ens trobem ara per ara.
En primer lloc, considero que ERC com a partit s’ha de sentir profundament orgullós dels resultats obtinguts en aquestes eleccions, superant les previsions més optimistes i arribant a segona força política de Catalunya, igualant gairebé resultats només obtinguts en èpoques prèvies a la primera edició del tripartit.
CIU: Gran davallada, lògic, tot i intentar durant tota la campanya aprofitar el tema independència per tal d’assolir una majoria absoluta, tenint en compte les retallades que estan duent a terme en tots els àmbits afectant gran part de la població dificultant l’accés a, per exemple, els estudis o la sanitat. Tot i que les enquestes feien pensar que podien obtenir uns bons resultats, s’ha demostrat que el poble té memòria i no ha oblidat les dificultats que han creat durant el seu mandat i els que encara vindran, tal i com han dit ells mateixos, el pitjor està per venir.
PSC: L’alternativa sensata... que no ha atret tanta gent com pretenia. Crec que un dels seus grans problemes ha estat utilitzar en aquest precís moment en la seva campanya la paraula federalisme, no pel que suposa, si no perquè fins al moment no semblava que ho tinguessin en ment. En conclusió, un rampell que ha donat l’aparença de ser una ultima proposta, a la desesperada, davant la possible idea d’una Catalunya independent. També comentar que la davallada d’aquest partit ja ve de lluny, i costa valorar si optar pel federalisme ha ajudat a frenar aquesta tendència a la baixa o no. En conclusió, li fa falta temps per tal de redirigir les seves idees i reestructurar-se internament.
ICV: Pujada del partit, concretament uns 128.000 vots més que en les últimes eleccions, que tot i mostrar-se clarament a favor d’una consulta no s’acaba de posicionar en quina seria la seva resposta davant d’aquesta, qüestió que hauria d’anar deixant més clara.
PP: Constant. Com sempre he sentit per part de moltes persones, la dreta sempre va a votar, la falta d’opcions fan que el PP es mantingui força constant en la majoria de les eleccions. Segons ells, s’ha demostrat que l’independentisme ha perdut força, ho deuen dir per la pujada d’ERC? O per l’entrada de les CUP? Dos partits que sabem del cert que busquen la independència, recordant a més el que li costa a CIU pronunciar aquesta paraula.
SI: Inexistents. Tampoc crec que perdem massa, i menys tenint en compte el que va dir al finalitzar les eleccions el senyor López Tena, alguna cosa així com: “Catalunya podia triar entre extingir-se o la independència, i ha triat extingir-se”. Dubto molt que la extinció o no de Catalunya depengués directament de la presència de SI en el parlament.
CUP: La novetat. Partit del qual és sabuda la bona feina realitzada en els ajuntaments dels pobles, però que caldrà veure com actuen en aquest nou entorn.
C’s: Pujada esperada, tot i que superant les seves pròpies expectatives. Objectivament, cal dir que la seva campanya antiindependentista, la qual fan arribar a un extrem massa radical, però de caràcter social els hi ha sortit bé.
Finalment, ens trobem en una situació on CIU està buscant el suport principalment de ERC, també del PSC i on sabem del cert que no pactarà amb ICV.
Així doncs, pel que fa als pactes, considero que CIU ha de trencar del tot amb el PP, i que en el cas de realitzar un pacte amb ERC, s’ha d’anar amb molt de compte. M’explico, com he comentat anteriorment, les retallades més fortes estan per venir, cosa que provocarà una defallida encara més gran per part de CIU, aquestes retallades acabaran afectant també a qui mostri suport a CIU, més en el cas d’ERC, partit que es manifesta en contra d’aquestes mateixes retallades. Per tant, en el cas de realitzar algun pacte amb CIU, considero convenient fer-ho més aviat de forma externa i posant condicionants en alguns punts que es creguin convenients, tal i com en Junqueras ha comentat: “No cal entrar al govern, es pot fer perfectament des de l’oposició”.
A més a més, cal anar amb compte amb CIU, el mateix Oriol Pujol ha admès que el dret a decidir estarà “al congelador” amb aquestes paraules en unes declaracions a TV3: "Si el país no és governable en el seu dia a dia, li asseguro que el dret a decidir estarà al congelador durant molt de temps".
Aquestes declaracions les interpreto com una forma de pressionar a altres partits a pactar amb ells, però donant la sensació de que seran ells els que posaran les condicions, quan considero molt més oportú, tal i com he comentat unes línies just a sobre, que aquestes condicions en cas de pacte haurien de ser posades per l’altre partit.
Com a conclusió a tot això, crec que CIU es guarda el dret a decidir a la recàmera per tirar cap a on més li convingui.
I ja per acabar, el títol d’aquest petit article, Tornada a la realitat, fa referència a que, tot i que s’ha de seguir endavant cap a la independència, no hem de perdre el nord i hem de tenir en compte tots els problemes que hi ha actualment degut a la forta crisi que ens afecta a tots i totes. Tal i com va dir en Junqueras: “Alegria difícil de dissimular, però amb una gran preocupació per la situació del país”.

Publicat per JERC Móra d'Ebre