Lo Camí de l’Aumaec.

Fa uns dies, parlant amb l’amic Francesc Barbero del tema dels itineraris del meandre em va comentar que uns camins tant espectaculars i amb tants punts d’interès es mereixien un nom adient enlloc d’una cosa tant freda com itinerari exterior i interior.

La veritat és que vaig pensar immediatament que tenia tota la raó i que ja ho hauríem hagut de fer des del començament, rectificar és de savis i per tant faig meva també la proposta de Francesc de dir-li a l’itinerari exterior “Camí de l’Aumaec”, topònim que descriu molt bé la característica principal del camí:

 Aumaec: De l’àrab “Al-madiq”, espadat rocós vora un curs d’aigua.

Per tant hauríem de nombrar també el camí de l’itinerari interior, crec que el més senzill i clar seria dir-li “Camí dels Xofars”  que és com es diu ja un tram molt gran d’aquest camí.

Cal dir que els camins del meandre van des del pont a la barca o de la barca al pont, tant per dins com per fora, perquè és allí on s’uneixen i per tant se sumen.

Avui he anat a caminar pel camí de l'Aumaec, feia molt temps que no ho feia, des d’aquells dies en que el riu baixava gros, m’han sorprès dos coses, una que m’he trobat molta gent i l’altra que es nota molt com ha canviat el riu, ha baixat de nivell uns 50 cm (diria jo) i es veuen els guals i els bancs de grava com feia molts anys que no es veien. La riuada es va emportar la grava que feia de barrera davant de la central hidroelèctrica i que havia fet que el nivell anés augmentant.

La resta no m’ha sorprès perquè ja sé com n’és d’espectacular aquesta zona del nostre poble, us deixo unes fotos...

La passera del Riu de La Cana

Aquí uns ànecs disfrutant del matí, des de l'altra vora del riu sempre us contemplaran els bernats i els martinets, de vegades sentireu un "xoff" i serà una polla d'aigua que heu espantat amb el soroll de les vostres passes, i, sempre, sentireu el cant dels ocells més diversos!

El camí és molt divers, en ell es barregen la garriga i el bosc de ribera, així que de vegades caminareu entre pins enormes i altres vora els àlbers, fins hi tot hi trobareu oliveres i espones!

Un dels paissatges des del camí...

La roca més fotografiada de tot el meandre!

Si teniu paciència i sort podreu veure esquirols, es fan un fart de menjar...

Més camí, a prop de la pedrera...

Si pareu atenció veureu pedres com aquesta, són restes de l'antiga pedrera de la Boca-Bovera, on ja es documenta l'extracció de pedra per a la construcció de la catedral de Tortosa...

Si no hi heu anat encara ho heu de fer, tindreu una experiència molt interessant i hi tornareu segur i com més hi camineu més el coneixereu!, recordeu que "un no estima el que no coneix".