Fa uns dies, parlant amb l’amic
Francesc Barbero del tema dels itineraris del meandre em va comentar que uns
camins tant espectaculars i amb tants punts d’interès es mereixien un nom
adient enlloc d’una cosa tant freda com itinerari exterior i interior.
La
veritat és que vaig pensar immediatament que tenia tota la raó i que ja ho
hauríem hagut de fer des del començament, rectificar és de savis i per tant
faig meva també la proposta de Francesc de dir-li a l’itinerari exterior “Camí
de l’Aumaec”, topònim que descriu molt bé la característica principal del camí:
Aumaec: De l’àrab “Al-madiq”, espadat rocós
vora un curs d’aigua.
Per tant hauríem de nombrar
també el camí de l’itinerari interior, crec que el més senzill i clar seria
dir-li “Camí dels Xofars” que és com es
diu ja un tram molt gran d’aquest camí.
Cal dir que els camins del meandre van des del pont a la
barca o de la barca al pont, tant per dins com per fora, perquè és allí on s’uneixen
i per tant se sumen.
Avui he anat a caminar pel camí de l'Aumaec, feia molt temps
que no ho feia, des d’aquells dies en que el riu baixava gros, m’han sorprès dos
coses, una que m’he trobat molta gent i l’altra que es nota molt com ha canviat
el riu, ha baixat de nivell uns 50 cm (diria jo) i es veuen els guals i els
bancs de grava com feia molts anys que no es veien. La riuada es va emportar la
grava que feia de barrera davant de la central hidroelèctrica i que havia fet
que el nivell anés augmentant.
La resta no m’ha sorprès perquè ja sé com n’és d’espectacular
aquesta zona del nostre poble, us deixo unes fotos...
La passera del Riu de La Cana
Aquí uns ànecs disfrutant del matí, des de l'altra vora del riu sempre us contemplaran els bernats i els martinets, de vegades sentireu un "xoff" i serà una polla d'aigua que heu espantat amb el soroll de les vostres passes, i, sempre, sentireu el cant dels ocells més diversos!
El camí és molt divers, en ell es barregen la garriga i el bosc de ribera, així que de vegades caminareu entre pins enormes i altres vora els àlbers, fins hi tot hi trobareu oliveres i espones!
Un dels paissatges des del camí...
La roca més fotografiada de tot el meandre!
Si teniu paciència i sort podreu veure esquirols, es fan un fart de menjar...
Més camí, a prop de la pedrera...
Si pareu atenció veureu pedres com aquesta, són restes de l'antiga pedrera de la Boca-Bovera, on ja es documenta l'extracció de pedra per a la construcció de la catedral de Tortosa...
Si no hi heu anat encara ho heu de fer, tindreu una experiència molt interessant i hi tornareu segur i com més hi camineu més el coneixereu!, recordeu que "un no estima el que no coneix".
3 comentaris:
Hola, ja fa algun temps que vaig descobrir el teu bloc, i t'he de dir que el segueixo bastant. Jo no soc de Flix, pero els meus pares, els meus avis...tiets... ho son, pel que tinc una estima especial pel poble. M'agrada descubrir racons nous per mi, acompanyat sempre de grans fotografies... Et felicito.
Una abraçada.
Pos moltes gràcies! em miraré lo de la cuina!
Una abraçada també!
Genial, no coneixia aquesta paraula, però sí el lloc.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada