divendres, 25 d’abril de 2014

Setmana Santa 2014 a Flix. Dilluns de Pàsqua.

Acabo amb aquesta entrada una visió personal de la setmana santa flixanca, falten coses, aquest any, per diversos motius, alguns meteorològics, no hi són ni la processó de l’encontre ni la de retorn de l’ermita al pont sobre l’Ebre, l’any vinent serà!
Lo primer que crida l’atenció de la Setmana Santa és la seua posició al calendari que varia segons la lluna, aquests dies sempre és lluna plena, són reminiscències del calendari jueu, que es basa en el cicle lunar, com alguns altres calendaris.
El calendari litúrgic cristià és molt complex, compren tot l’any i te diversos cicles però només un, el que va de Carnaval a Corpus oscil•la dins del calendari gregorià i és herència jueva. Tot el bloc va en funció de la Pasqua que se celebra sempre el primer diumenge després del 14è dia de la lluna pasqual, si aquest dia és diumenge, s’entendrà el diumenge següent.
Dijous jarder.- setè dijous abans del dijous sant
Diumenge de carnaval.- setè diumenge abans del diumenge de Pasqua
Dimecres de cendra.- setè dimecres abans de Pasqua (comença la quaresma)
Diumenge de Pasqua.- diumenge després de la 3ª lluna plena de l’any
Dijous d’ascensió.- sisè dijous després de pasqua
Dilluns de la segona pasqua.- setè dilluns després de pasqua
Dijous de corpus.- novè dijous després de pasqua
En tots els acte és molt evident la barreja de religiositat i fervor popular amb les ganes de la gent de celebrar l’arribada de la primavera, cosa que es fa des de temps ancestrals, molt abans del cristianisme. És l’esclat de la vida, era el temps de venerar a les deesses de la fecunditat i de la terra, d’anar a llocs màgics i d’aigua, a coves i balmes que després es van convertir en llocs d’ermitans, d’ermites romàniques i llocs de culte on encara es barregen totes aquelles creences que, moltes vegades sense adonar-nos ens surten de dins de manera natural.
És el temps també se sortir al carrer desprès de estar reclosos dins les cases per la fred i els dies curts i grisos de l’hivern, és temps de cantar, d’alleugerir-nos de roba, temps de festeig, de roses i llibres, d’amors jovençans, d’amors eterns. Temps de cantar i ballar amb els braços enlaire amb senyal d’alegria, temps de sardanes i de jotes, dels primers concerts al carrer, de sentir els acords d’alguna guitarra per alguna finestra, finalment oberta.

Finalment la primavera donarà pas a l’estiu, de les flors passarem als fruits, però això és una altra història.