dimarts, 27 d’abril del 2010

Nova web del Centre d'estudis de la Ribera d'Ebre.

Per aquest 2010 hi ha pensades diferents iniciatives de promoció del CERE. La primerea de les accions s'inicïa amb una vídeo promocional que exposa en 2 minuts i 30 segons que és el CERE des dels seus inicis fins a l'actualitat.
http://www.riberadebre.org/

FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 7, Sitges del calvari




Núm. catàleg:
07
Identificador:
SITGES DEL CALVARI
Terme municipal:
FLIX
Comarca :
RIBERA D'EBRE
Coordenades UTM:
X=0294993; Y=4567789
Alçada snm:
64
Núm. jaciment IPAC:
13905
Codi de registre IPAC:
I013905
Règim jurídic:
Propietat municipal
Cronologia:
Indeterminada
Protecció:
Tancat amb una porta metàl·lica.
Tipus de jaciment:
Sitja aïllada
Referència cartogràfica:
Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133).
Situació: 
Zona urbana. Situades al talús dret del camí que porta al cementiri i al castell, a l'alçada del calvari.


Descripció:
Sitges (d'època medieval-moderna?)
Es tracta de dues sitges situades al talús dret del camí que porta al cementiri i al castell, a l'alçada del calvari, al carrer de la Misericòrdia.
Les dues sitges foren descobertes durant els treballs d'arranjament del camí al cementiri i al castell de Flix; les sitges foren seccionades pel talús deixat a la dreta del camí. Estan excavades a la roca sorrenca i actualment es troben protegides per un mur de blocs prefabricats i dues portes metàl·liques.


Proposta d'afectació del BCIL
(parcel·les del cadastre):

Parcel·la 22 de l’illa 51775 de la fulla BF9647H.

Bibliografia:

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003.



dissabte, 24 d’abril del 2010

El curs de pintura a Sebes i la visita pel poble.





"Aquest dissabte 24 d’abril, un grup d’alumnes del Taller d’Art Contemporani de Reus “Del Caos al Cosmos” es desplaçarà a la Reserva Natural de Sebes per assistir a un curs de pintura en plena natura.
Mentre al matí es realitzi el curs , els acompanyats gaudiran d’una visita guiada a la reserva.
Desprès del dinar en un restauran de la població es reemprendrà el curs de pintura i els acompanynats, gaudiran d’una visita guiada al nucli antic de la vila."
Aquesta és la notícia que es donava durant els darrers dies, web de l’ajuntament, Ràdio Flix…, bé doncs aquesta tarde hem fet la visita guiada pel nucli antic de la vila, Plaça de l’Església, la pròpia esglesia, Plaça Major, molí d’Oli-Flix, refugi, etc. un parell d’hores i una vintena de persones han vingut a veure el nostre poble, eren els acompanyants dels participants en l’esmentat curs de pintura a Sebes.
He de dir que han vingut molt contents de la visita a Sebes i que els ha agradat molt la visita pel poble, de manera que molts d’ells han comentat que tornarien amb familiars i amics i amb els pintors que no han pogut gaudir de la visita d’aquesta tarde.
Aquestes visites són per a mi molt gratificants, comentaris com: “quin munt de patrimoni teniu” (i això que no veuen més que una petita part) o d’altres de gent que feia anys que no venien a Flix: “com ha canviat aquest poble!” t’animen a seguir endavant, altres també han preguntat quan obrien el complex rural i com és que no cobravem res per la visita i un altre, molt interessant, d’una parella d’un poble veí: “com és possible que la gent de la ribera no coneguem la nostra pròpia comarca, els nostres propis pobles!”. Bé per això treballem.
Finalment agrair a Antonio Rey les explicacions que ens ha fet del moli i l’oli i a la Sra Rita Alentorn, que amablement ens ha obert l’església per a poder visitar un dels monuments més importants del poble i potser el més desconegut.



















divendres, 23 d’abril del 2010

Flix: objectiu de guerra a bombardejar (1937-1938).


Quan vàrem acabar amb la musealització del refugi antiaeri del carrer de Sant Josep, amb Pere Rams i Josep M. Pérez, de Batea, els encarregats del projecte del refugi (també de les excavacions i el projecte del Molí d’Oriol),  vàrem veure que teniem material, fotos, cartells que no haviem utilitzat, etc. La idea del llibre va sorgir d’aquí, amb els textos i les fotos dels plafons i el material “sobrant” vàrem decidir publicar un llibre, com a complement, crec que molt interessant, de la visita al refugi. Pere i Josep M. Es van encarregar de tot, són els autors, i avui ha sortit a la llum.
Està editat per l’ajuntament de Flix, amb el suport del Memorial Democratic i ha estat tot un èxit, a migdia s’havien esgotat els exemplars i s’han hagut de reposar a les paradetes de la plaça de l’església.
Us poso el comentari que vaig escriure per al llibre:
"Cada vegada queda menys gent que pot explicar coses que si no es recullen es perdran per sempre, la importància  de la recuperació de la memòria històrica està en que no es perdin, per a les generacions futures i per a la història, les experiències d’una generació a la que va tocar viure temps convulsos i que, moltes vegades i durant molt temps, han hagut de romandre amagades sota la por d’explicar-les.
La museïtzació del refugi del carrer de sant Josep i la publicació d’aquest llibre formen part de la recuperació de la memòria de molt flixancons que varen haver d’’utiltzar els refugis per a protegir-se de les bombes, alguns d’ells han començat a explicar les seves vivències en el context de la visita al refugi, a d’altres la emoció i el trist record d’aquells anys els han impedit parlar.
La idea va ser intentar transmetre als visitants les emocions, les pors i les incerteses que va patir la gent que va haver de refugiar-se en aquests túnels per a salvar la vida, amés de proporcionar informació sobre els fets que van obligar a la seva construcció, això mateix li vaig comentar a Carmen Tagüeña, el dia de la inauguració, ara fa un any, també li vaig dir que de tota manera mai ho podríem aconseguir del tot - claro! - em va contestar, amb aquell dolç accent mexicà que te - és que nosotros no tenemos miedo -.
Per una altra banda el treball de recuperació de la memòria no s’acaba aquí, més aviat hi comença, aquest llibre és un complement molt interessant pels visitants del refugi antiaeri del carrer de sant Josep i per a la gent que vol aprofundir una mica més en la història d’aquells fets, recuperar el passat és omplir d’història el futur."

"El llibre del refugi"

A partir de demà, Sant Jordi, el podreu adquirir a algunes paradetes, llibreries, etc. 
Diuen que els misteris generen interès, en parlem...

dijous, 22 d’abril del 2010

Sant Jordi.

(foto de Aïda Massip Castellví, Sant Jordi 2009)

No cal explicar la celebració d’aquest dia a Catalunya perquè és prou coneguda, només voldria explicar algunes coses sobre aquest personatge que em semblen interessants.
El testimoni sobre el culte d’aquest sant, a partir del segle IV, és impressionant i està estès a tot el món occidental en diferents variants, amés és patró de gran part dels països d’Europa, des de Portugal fins a Rússia. Als països catalans es celebra des de l’any 1343 a València, el 1407 a les Illes i el 1427 al Principat. A Catalunya es creu que és originari de Montblanc, per la llegenda del drac i la donzella, encara que de llegendes semblants n’hi ha en molts altres llocs.
Etimològicament vol dir “l’home de la terra” (geo = terra / ergom = obra, el que treballa la terra, pagès) en àrab significa “verd” i al personatge l’anomenen “el verd”.
Molts investigadors, sobre tot jesuïtes, han negat l’existència d’aquest sant que va participar en tantes batalles i que va matar el drac a la ciutat ducal de Montblanc, altres diuen que la solemnitat d’aquesta festa prové d’una primitiva deïtat agrària que presidia el pas d l’hivern a l'estiu, el gloriós renaixement de la natura. Certament, a la vella Europa, Sant Jordi havia estat venerat com patró del blat i dels cereals en general. Aquesta tradició fou esborrada per l’empenta cavalleresca de l’esvelta i daurada tradició bizantina. De tota manera, hi ha moltes tradicions lligades a les antigues creences relacionades en aquest moment en que els arbres fruiters estan en el millor moment de floriment.
Castellà: Jorge.
Gallec: Xurxo, Sanjurjo.
Basc: Gorka.
Francès: Georges.
Grec: Giorgios.
Anglès: George.
Italià: Giorgio.
Alemany: Gerog, Jörge, Jürgen.
Rus: Iuri.
Àrab: Khidhr.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Hi ha gent per a tot.


Darrerament he pogut constatar que aquesta dita popular cada vegada és més certa. Hi ha gent per a tot, fins hi tot n'hi ha que del seu afany per la critica destructiva, fins hi tot de la burla, en fan bandera. Sort en tenim en aquest món que no hi gaires persones així. Normalment això forma part de converses de barra de bar o de esmorzars de fàbrica, en aquests casos la gent es parla cara a cara i, encara que de vegades se'n fa un gra massa, al final tot queda com el que és, xafarderies, converses banals per a passar el temps i poca cosa més. Un altra tema és quan algú, des d'un bloc, anònimament, bassa les seves critiques en la direcció equivocada amb aquest afany esmentat anteriorment, al final el comentari potser es tornarà en contra seva perquè, en el cas que ens ocupa, tothom sap qui va fer les fotos del plafó instal·lat a l'ermita que corren pel poble i perquè la immensa majoria de la gent  no entén que es faci crítica de qualsevol cosa, fins hi tot de les coses bones.
Potser m’haurien de molestar algunes coses del personatge del bloc "los que van a l'aurora", però la veritat és que em fa una mica de llàstima, per exemple quan diu que no es pot llegir, quan és evident a una de les fotos que publica que no és així, també que barregi les coses en un poti-poti absurd, tot per a criticar la meva persona i de rebot a l'ajuntament i, entre d’altes coses també la seva ignorància, perquè no és que el text estigui equivocat, és que els operaris que els estan instal·lant, a tots els pobles de la comarca, van muntar, per error, el plafó de l’església de Nostra Senyora del Remei de Móra la Nova.
Encara no estan tots instal·lats, quan ho estiguin ja ho acabarem d'explicar, de moment dir que els elements que s’estan senyalitzant són: L’embassament, el pas de barca, el Molí d’Oriol, el mercat, l’església, la plaça Major, l’edifici actualment ocupat per l’empresa Oli-Flix i l’ermita del Remei. Això serà una cosa bona pel poble, una més, crec que n'hauríem d'estar contents de que es facin coses bones pel poble, per petites que siguin.
Per una altra part, no s'han donat ordres per a que s'esmeni l'error, crec que comprensible, això potser ho faria ell, el que s'ha fet és comunicar al Consorci per a l’Execució del Pla  de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, que és qui instal·la aquesta senyalització, l'error de canviar el panell de l'ermita del Remei pel de l'Església del Remei de Móra la Nova, ens han demanat disculpes i el canviaran el més aviat possible.
Faig aquest comentari per al·lusions personals, per cert als dos operaris de l'empresa que van cometre l'error, ja els demanaré disculpes jo per tal com els han tractat alguna gent de Flix.
Les persones perfectes no s'equivoquen mai, llàstima que en aquest món, ni hi hagi ningú perfecte.
  

dilluns, 19 d’abril del 2010

Runes del castell vell

Efectivament, són les restes del castell vell, és una foto del desembre de l'any 1947, abans de començar a construir a les casetes, just quan les obres de l'embassament es van acabar, es veu la base d'una gran torre i al darrera les restes de diverses edificacions.

divendres, 16 d’abril del 2010

BCIL's (béns culturals d'interès local) de Flix, 3.



FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 3, la Teuleria.

Núm. catàleg:
03
Identificador:
LA TEULERIA
Terme municipal:
FLIX
Comarca :
RIBERA D'EBRE
Coordenades UTM:
X=0294945; Y=4568541
Alçada snm:
50
Núm. jaciment IPAC:
13906
Codi de registre IPAC:
I013906
Règim jurídic:
Propietat privada
Cronologia:
Moderna
Protecció:
Sense protecció
Tipus de jaciment:
Lloc de producció i fabricació
Referència cartogràfica:
Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133).
Situació: 
Zona urbana. Situat a banda i banda de la carretera C-233, a la riba esquerra del riu Ebre, en el meandre que aquest fa al seu pas per la població de Flix.


Descripció:
Lloc de producció i fabricació
Es tracta d'un conjunt de tres forns per a l'elaboració de teules i maons, situats a ambdós costats de la carretera C-233 que va a la Granadella, a uns 100 m de la intersecció amb la carretera C-12. De l'antiga bòvila es conserven les restes de tres forns, realitzats amb pedra i maó, d'un pou, les conduccions i les basses de decantació. En l'entorn s'observen els grans buits deixats per l'extracció d'argiles necessàries per al funcionament de la teuleria. La cronologia dels tres forns actuals és incerta, encara que amb diferents remocions i refraccions poden haver tingut una continuïtat des de principis del segle XVII, tota vegada que aquesta teuleria s'esmenta en el Capbreu de Flix de 1624.


Proposta d'afectació del BCIL
(parcel·les del cadastre):

Parcel·les 5 i 346 del polígon 12.

Al·legacions:
Amb data 1 d’octubre de 2007 (registre d’entrada 2595), el Sr. José Matias Simón Mestres, la Sra. Maria Josefina Simón Mestres i la Sra. Josefina Mestres Blanch, veí de Tenerife i veïnes de Flix respectivament, presentaren la seva disconformitat per la declaració de BCIL del jaciment arqueològic de la Teuleria, al posar en dubte que l’espai ocupat per aquesta antiga bòvila sigui un jaciment arqueològic.


Resolució
de les al·legacions:
El Ple de l’Ajuntament, en sessió núm. 4/2009, celebrada el 9 d’abril de 2009, va adoptar la resolució de rebutjar l’al·legació formulada pel Sr. José Matias Simón Mestres, la Sra. Maria Josefina Simón Mestres i la Sra. Josefina Mestres Blanch, en el sentit de que les seves finques, situades a la parcel·la 5 del polígon 12, i a les parcel·les 343 i 346 del polígon 12, pels motius que s’assenyalen en l’informe que es reprodueix en l’antecedent cinquè de l’esmentat acord.


Bibliografia:

Capbreu de Flix de 1624 (Arxiu Històric de Barcelona, baronies C-XII-6).
Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003.


dijous, 15 d’abril del 2010

MTC, les comparacions són odioses?

Avui m’ha arribat a les mans un petit article d’Ernest Blanch que trobo força interessant:

Comparativa entre el MTC de Habog, a Holanda, i el MTC previst a l’Estat Espanyol.

Uns dels arguments a favor de la instal·lació del MTC en aquestes terres és la comparació amb el que hi ha a la ciutat de Habog, la veritat és que no se semblen gaire.

Dimensions
MTC Habog: 90 metres de llarg, 45 d’ample i 20 d’altura, 81.000 m2.
MTC Espanyol: 280 metres de llarg, 78 d’ample i 26 d’altura, 567.000 m2.

Capacitat
MTC Habog: entre 600 i 700 Tn..
MTC Espanyol: 6.700 Tn.

Residus que acollirà
MTC Habog: els d’una central en explotació i els d’una altra en desmantellament.
MTC Espanyol: els de 8 centrals en operació, 2 en desmantellament i els de Vandellòs I i Garonya, que han de tornar de França i Gran Bretanya, respectivament.

Tipus de residus
MTC Habog: Conté, bàsicament, residus vitrificats, que són les deixalles del reprocessat de les barres de combustible. Aquests residus són força menys perillosos que el combustible que s’extreu d’una central nuclear. Per aconseguir aquesta vitrificació, els residus s’han de tractar en alguna planta de reprocessat com la que existeix a “la Hague” (França) o a Sellafield (Gran Bretanya) en el centre nuclear de Windscale.
MTC Espanyol: acollirà el combustible gastat, sense cap reprocessat, aquests residus són considerablement més actius i perillosos que els vitrificats.

Si no se semblen en dimensions, capacitat, tipus de residus, quantitat de centrals nuclears, etc.  i tampoc se semblen en el procés que es va seguir per a escollir el  lloc d’ubicació (recordem que a Habog van tardar 15 anys en decidir-ho i el van muntar enmig d’un polígon industrial d’una gran ciutat), la pregunta és:  en que se semblen?.

BCIL's (béns culturals d'interès local) de Flix, 2.





FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 2, el sepulcre de Sebes.

Núm. catàleg:
02
Identificador:
SEPULCRE DE SEBES
Terme municipal:
FLIX
Comarca :
RIBERA D'EBRE
Coordenades UTM:
X=092216; Y=4568578
Alçada snm:
60
Núm. jaciment IPAC:
5914
Codi de registre IPAC:
I04647
Règim jurídic:
Propietat privada
Cronologia:
Indeterminada/Medieval?
Protecció:
Sense protecció
Tipus de jaciment:
Inhumació aïllada: sepultura antropomorfa
Referència cartogràfica:
Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Mas de Tòfol, 444-1-5 (249-133).
Situació: 
Terreny erm. El sepulcre es troba retallat en una plataforma rocosa situada a l'esquerra del camí que passa per la vora del jaciment de Sebes, situat a la riba esquerra del riu Ebre; entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre i Flix. Per accedir, sortint de Flix, cal creuar l'embassament d'aquesta població i agafar el primer camí a l'esquerra de la carretera C-12, és el camí de Sebes, que porta fins a la Reserva Natural de Sebes i continua fins a Riba-roja d'Ebre; cal seguir aquest camí uns 3 km, passat el Mas del Director, es segueix el camí uns 200 m fins trobar un desviament a la dreta, que segueix durant 300 m fins arribar a la tomba, situada a l'esquerra del camí, uns 10 m abans d'arribar a un mas situat a la dreta.


Descripció:
Inhumació aïllada: sepultura antropomorfa
La sepultura consisteix en un retall realitzat en un bloc calcari. La tomba, orientada d'oest a est, té les següents mides: 175 cm de llarg per 45 cm d'ample a la capçalera i 38 cm als peus; la profunditat és de 30 cm; tot el receptacle està envoltat per una motllura quasi semicircular de 12 cm de gruix.


Proposta d'afectació del BCIL
(parcel·les del cadastre):

Parcel·la 181 del polígon 7.

Bibliografia:

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003.
GENERA, M. Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, a Fonaments, 3, Barcelona, 1982, p. 63.
GENERA, M. L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Coop. Graf. Dertosense, Tortosa, 1991, p. 28.