dimarts, 26 de gener del 2016
Poemes cantats. Cançó de suburbi.
Josep Maria de Sagarra va ser un poeta,novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
Cançó de suburbi de Josep M. de Segarra
Música d'Ovidi Motllor
M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.
I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.
I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.
Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.
Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.
Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!
Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.
Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.
Diga'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.
dilluns, 25 de gener del 2016
divendres, 22 de gener del 2016
Poemes cantats. Homenatge a Teresa.
Ovidi Motllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) actor i cantautor de la Nova Cançó, valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius
"Senyores i senyors sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català, i que ho faig a la manera de València".
Fa Lam
Homenatge a
Teresa.
Lletra i Música :
Ovidi Montllor
Fa Lam
Com un record d'infantesa
Rem Sol
Rem Sol
sempre recordaré
Do
Do
a la Teresa,
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
ballant el vals.
Lam Mi
Lam Mi
Potser fou l'ultim fet
Lam Mi
Lam Mi
amb algú que estimés
Rem Sol
Rem Sol
abans que un bombardeig
Do
Do
la tornés boja.
Fa Lam
Tots els xiquets la seguíem
Rem Sol Do
Rem Sol Do
i en un solar apartat ens instruíem
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
al seu voltant.
Lam Mi
Lam Mi
Mig descabellonada
Lam Mi
Lam Mi
ens mostrava les cuixes
Rem Sol
Rem Sol
i ens donava lliçons
Do
Do
d'anatomia.
Fa Lam
Fa Lam
Ella ens va dir d'on veníem.
Rem Sol
Rem Sol
I que els reis de l'Orient
Do
Do
no existien.
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
Ni llops ni esperits.
Fa Lam
Fa Lam
Ens parlava de l'amor
Rem Sol
Rem Sol
com la cosa més Bonica
Do
i preciosa.
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
Sense pecats.
Lam Mi
Lam Mi
Ens ensenyà a ballar
Lam Mi
Lam Mi
a cantar i a estimar.
Rem Sol
Rem Sol
D'això ella era
Do
Do
la que més sabia.
Fa Lam
Amb una floreta al seu cap
Rem Sol
Rem Sol
i un mocador negre al coll
Fa Do
Fa Do
i faldes llargues
Fa Sol7 Do
Fa Sol7 Do
i un cigarret.
Fa Lam
Vas ser la riota dels grans,
Rem Sol
Rem Sol
i la mestra més volguda.
Do
Do
dels infants.
Lam Mi
Ara de gran comprenc
Lam Mi
Lam Mi
Tot el que per TU sent
Rem Sol
Rem Sol
i et llence un homenatge
Do
Do
als quatre vents.
Fa Lam
Fa Lam
Com un record d'infantesa
Rem Sol Do
Rem Sol Do
sempre et recordaré, Teresa,
Fa Sol7 Do
ballant el vals.
Fa Sol7 Do
divendres, 15 de gener del 2016
dilluns, 11 de gener del 2016
La Cana demana el vot pels pressupostos participatius!
Del 12 al 16 de gener es duran a terme la votació popular del procés de pressupostos participatius per a l'any 2016 de l'Ajuntament de Flix, i a la qual estan convocats els veïns i les veïnes de la població empadronats a Flix majors de 16 anys. L'horari de les votacions serà de 9:00 a 14:00 h. i a més el dia 14 també es podrà votar de 17:00 a 21:00 h. El lloc on s'efectuarà la votació seran els baixos de la Casa de la Vila.
L'Assocciació La Cana s'han presentat dos propostes:
.- Il·luminació i museització del Castell Nou.
.- Reconstrucció d'una premsa al Molí d'Oriol.
En el primer cas es tracta de continuar la segona fase del Castell Nou i té com a element principal la il·luminació exterior per a que es pugui veure de nit, des de tots els angles.
En el segon es tracta de la reconstrucció d'una de les premses que hi ha al Molí d'Oriol per a poder entendre com funcionaven, tenim tots els elements de pedra, però falta la fusta.
Trovem que són dos propostes interessants, per tant us demanem que aneu a votar i que ho feu per les dos propostes esmentades.
Salut i Patrimoni
Jaume Masip llop
President de La Cana.
divendres, 8 de gener del 2016
Reflexions, curtes, del dia que fas 61 anys.
Quan era jovenet, quan erem
jovenets, recordo que de vegades comentàvem: pos jo, l’any 2000 en tindré 45! I
jo 47! Semblave tant lluny allò...
També ere molt freqüent veure com
a una persona gran gent de 20 anys, quan en tens 15, clar, ara cinc anys no són
res, dic ara que en tinc 61, però llavors era un món sencer 5 anys!.
És molt habitual, sobre tot avui,
el comentari: com han passat els anys!, els anys passen volant! Crec que s’ha
de mirar la part bona del tema, si els anys passen ràpid, segurament és perquè
no hi ha gaires problemes a la teva vida, si n’hi ha, el temps no vola, us ho puc
assegurar!
La veritat és que jo no em puc
queixar de la vida que tinc i he tingut, sóc afortunat en mols aspectes, però no
vull que això sigui cap mena de balanç, encara he de donar molta guerra!.
Mun pare en va fer 86 l’últim dia
de l’any, moltes vegades penso com va ser la seua infantessa i joventut, 7 anys
el 1936, 26 quan jo vaig naixer l’any
1955...es va jubilar el 1989! encara anem a les aulives i és reiaio! Aquí trobo
a faltar a ma mare...
Qua jo era petit, els reis em van
portar un camió de fusta, recordo també un avió de plàstic “ultramodern” coses
així ens portaven les reis, i el tronc de nadal caramels i poca cosa més...res
de pare noel! Alguna sabina adornada si que recordo!.
La nostra generació hem viscut
unes quantes transicions, quan érem petits es va acabar la postguerra, encara
hem begut llet dels americans a l’escola! i quan érem encara molt jovens vam
viure els anys 60 i el final del franquisme, per escriure un llibre!.
Hem viscut, a la edat que s’han
de viure aquestes coses l’esclat de la millor música de tots els temps, anys
60, 70, 80... i sobre tot hem viscut una època en que la il·lusió de que podíem
canviar el món era certa!.
Ens hem fet un fart de voltar per
les discos i pubs de la comarca! Per desgràcia molts es van quedar pel camí...
En aquells temps, temps de
universitats laborals, vaig aprendre a tocar la guitarra i cantar, “estil
cantautor” i “estil llargues nits al passeig amb el rock de Juanito rock,
garrafa de vi del sindicat i botifarra calenta de Pili!”, ara la torno a
disfrutar! Cantar un parell de cançons abans de sortir de casa fa que surtis
amb un somriure al carrer, no és bonic això?, apunteu-vos la recepta contra el
mal humor o la moral baixa!
Ostres! Avui se’n ha anat Ramón! Juer!
Ho he sentit de debò! Molts ens vam fer grans al morales...a la sortida un em
deia, si contéssim les cerveses que ens ha posat? Un home vital, optimiste,
massa jove.....
Fa molts dies que tenia hora a la
seguretat social per avui, amb el cotxe cap a Móra pensava: quant et preguntin
que vols diràs, doncs fa dos anys que estic a l’atur... afectat per l’ero d’Ercros...
i avui faig 61 anys, em voldria jubilar....és lo que te pensar massa les coses
abans de que passin: bon dia, dic a l’entrar, bon dia respon la noia, no ho ha
ningú esperant...te hora? si, li
responc, a les deu...segui...que vol, Jubilar-se? Juer! Serà pel cabell blanc?.
Ah! La xarxa! Fa il·lusió, no em
digueu que no, que un munt de gent se’n recordi de tu en aquest dia
assenyalat!, l’alegria te graus, naturalment, uns et fan més il·lusió que uns
altres, però, al menys jo, estic molt agraït a tots i totes...però la il·lusió
més gran...la gent que més t’estimes, naturalment!
M’esperaven per cap d’any....mun
pare és del dia 31! Desprès pel dia de reis...res...no vaig arribar fins el dia
8 de gener, això va fer que quant ja s’havien acabat les celebracions nadalenques,
el meu cumple semblava un afegit! Amés moltes vegades era el dia de començar a
estudi!
Aquest matí m’ha trucat Aïda, al telèfon...Ona,
la meua neta! Flisitats! Sento a l’altra banda del telèfon...però no ho sabeu
que sóc de llàgrima fluixa?
dilluns, 4 de gener del 2016
La Picossa i Penya-roja des de Sant Jeroni.
El castell de Miravet i Rasquera
Tivissa
El mirador de la Picossa, quatre eixerits!
El mirador de la Picossa, quatre eixerits i lo pare carabassot! :)
Los plans de Móra, si no m'equivoco, la llum era poca!
Lo Monsant.
Corbera d'Ebre.
Flix. darrere lo ventilador!
Pujant a la Penya-roja, me penso que estant pensant: on van estos penjats?
Sant Jeroni i Santa Madrona, un lloc molt bonic!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)