Caminada popular 2017

Flix i flors!

Hi ha dies, ho explico moltes vegades, que, tot hi portar la càmera al coll, no faig ni una foto, d'altres penso, doncs no has sortit a caminar? pos que fas aturant-te a cada passa? i, entre els dos extrems hi ha un terme mig, naturalment.

Ahir hi havia un cel excepcional, vaig aprofitar per a fer-ne alguna tot i que la meva intenció eren les flors! feia dies que hi pensava... el llicsò, l'auliver, la ruda, la flor de Sant Joan, l'esparnellac, l'aube, la sempreviva, aquella tant bonica que no sé com es diu, que és una varietat del pèsol....i entremig unes espectaculars imatges de piragües enmig de la xopina!

Un espectacle de la natura! mira que he caminat vegades pel meandre, doncs encara no deixa de donar-me sorpreses!

Amics i amigues al Trabucador!

Un dia, prop l’hora de dinar, fa tres o quatre anys (ves que no en faigo 6!), vaig trobar dos persones que feia molt temps que no havia vist, amb un d’ells he compartit moltes estones de joventut, amb l’altre molt més que això, hem passat junts tantes hores, tants moments, hem compartit tants sentiments que fins hi tot una vegada algú preguntava si érem germans! Dic això per intentar explicar un aspecte de l’amistat que a mi em sembla molt important. Hi ha persones que per molt temps que estiguis sense veure’t, per molt temps que estiguis, fins ho tot sense contacte...vas un dia, et trobes, t’emociones amb una abraçada...i pots reprendre el fil de les vostres vides com si el temps separats fos un simple parèntesi!.

Sóc viu!, tres vegades m’ho va repetir  una d’aquestes persones, i tu també ets viu! Em va dir al final... i entre rialles ens vam desitjar bona sort i ens vam donar records per a la família, però per dins alguna cosa es va moure!.

Fa uns anys també, vaig recuperar el contacte amb un amic... feia 35 anys que no ens vèiem! La meva companya i la meva filla, que van ser testimonis, al·lucinaven perquè parlàvem com si fes dos setmanes que no ens haguéssim vist!

Diumenge passat va tornar a passar un d’aquests retrobaments, 37 anys per una banda i 10 per una altra, i per acabar-ho d'arrodonir ens vam veure en un lloc excepcional!

Us deixo el testimoni d’aquest dia tant bonic!

L’amistat, és un sentiment sincer, no obligat, que surt de dins per no sé quina hormona i és molt important no utilitzar aquest paraula a la lleugera.

Quedeu-vos on sou

i si us moveu

digue-ho al instant

perquè no es perdi el fil

que ens uneix.

Un fil de vegades

potent com una sirga

d’altres

sutil com un pel de cuc

i sempre

un fil d’amistat.