Ja fa uns quants anys que, cada dia com avui, em dic, doncs avui dia 31 i
demà dia 1, un nou any, val, però també un nou mes, un nou dia....però crec que
alguna cosa tinc, o tenim, ben endins que ens diu que en aquestes dates passa
alguna cosa més que simplement canviar de dia o de mes.
I una vegada més la història, en aquest cas també la mitologia, ens pot
ajudar a veure perquè són dies diferents....
Naturalment cal tenir present el solstici, el dia 21 de desembre va
començar l’hivern i paradoxalment va començar a allargar el dia, antigament
aquest dia era el dia del sol naixent, o del sol invencible, que com cada any
guanyava a la foscor! I feien tota mena de celebracions, moltes acompanyades de
foc de les que encara en queden algunes com el tronc de Nadal o les fogueres de
Sant Antoni i altres. Per cert, l'home dels nassos també és una tradició ancestral!.
Com a mostra també de la importància que donaven els antics, en aquest cas
els romans, a aquest canvi de cicle tenim també el nom del mes de gener. Aquest
mes, tot i que l’any nou pels romans començava al mes de març amb la primavera,
el van dedicar al deu Janus “bifront”, un deu de dues cares que mira a dos costats,
al davant i al darrera, al passat i al futur.
Ves per on ja tenien el seu què
aquestes dates fa la tira d’anys. Si a això hi afegim que nantres som hereus de
tot allò i que encara perduren coses dins nostre que només entenem si mirem enrere,
potser entendrem millor el futur que, no deixa de ser l’hereu del passat.
Però també voldria dir i fer-hi especial atenció, a una cosa que moltes
vegades és malentesa: l’interès pel passat de les persones a les que ens agrada
la història no significa que visquem en aquell temps, al contrari, ho fem
servir d’experiència pel present, que al final és lo més important.
I així, una vegada justificada la meua consciència per tornar a donar
importància al pas d’un any a l’altre, ja tinc el meu permís per a fer una mica de
balanç i per a desitjar-vos que els dies que vindran estiguin plens de salut.
Avui dinant, és el 87è aniversari de mun pare, la conclusió ha estat
que lo més important és la salut, sense salut lo demés per tot el valor... o l’hauria
de perdre!
Així que aquest any em vull permetre una llicència, una cosa que, encara
que de vegades faig sense adonar-me’n, no m’agrada fer: donar un consell.
Si teniu la possibilitat d’entrar en algun programa de detecció precoç del
càncer, no us ho penseu dos vegades, jo ho he fet amb el de colon i puc dir que m’ha
tocat la loteria grossa i he tingut molta sort.
I ja està, aquest any que ha passat he trobat a faltar a ma mare, tant o més
com més passa el temps; se’n ha anat la meua sogra preferida, ella sempre em va
dir que era el seu gendre preferit...no en tenia d’altre! 😊 també la trobo molt a faltar!; m’he
jubilat! I estic de primera! Fins hi tot torno a tocar la guitarra i me’n he
comprat una de nova; Tenim una altra neta, just fa dos mesos, això no es pot
explicar en paraules...
de vegades penso, si essent iaio se sent això, sent
reiao, com mun pare, ha de ser indescriptible! Estic esvanit de mun fil i de ma
filla i de les seues parelles, és un goig! I, naturalment, res d’això hagués
estat possible sense la meu estimada Piti!
I ja està, a tothom, família, amics i parents, saludats i companys i a qui se senti al·ludit 😉 us desitjo de tot cor que els dies que
vindran amb aquest canvi de cicle vinguin plens de salut i felicitat.