divendres, 30 de novembre del 2012

Un altre punt de vista interessant



Un altre punt de vista interessant el de les JERC de Móra d'Ebre


Tornada a la realitat.

Salutacions,
Arrel dels resultats de les últimes eleccions, realitzades el passat diumenge 25 de Novembre, crec necessari realitzar una reflexió sobre la situació en que ens trobem ara per ara.
En primer lloc, considero que ERC com a partit s’ha de sentir profundament orgullós dels resultats obtinguts en aquestes eleccions, superant les previsions més optimistes i arribant a segona força política de Catalunya, igualant gairebé resultats només obtinguts en èpoques prèvies a la primera edició del tripartit.
CIU: Gran davallada, lògic, tot i intentar durant tota la campanya aprofitar el tema independència per tal d’assolir una majoria absoluta, tenint en compte les retallades que estan duent a terme en tots els àmbits afectant gran part de la població dificultant l’accés a, per exemple, els estudis o la sanitat. Tot i que les enquestes feien pensar que podien obtenir uns bons resultats, s’ha demostrat que el poble té memòria i no ha oblidat les dificultats que han creat durant el seu mandat i els que encara vindran, tal i com han dit ells mateixos, el pitjor està per venir.
PSC: L’alternativa sensata... que no ha atret tanta gent com pretenia. Crec que un dels seus grans problemes ha estat utilitzar en aquest precís moment en la seva campanya la paraula federalisme, no pel que suposa, si no perquè fins al moment no semblava que ho tinguessin en ment. En conclusió, un rampell que ha donat l’aparença de ser una ultima proposta, a la desesperada, davant la possible idea d’una Catalunya independent. També comentar que la davallada d’aquest partit ja ve de lluny, i costa valorar si optar pel federalisme ha ajudat a frenar aquesta tendència a la baixa o no. En conclusió, li fa falta temps per tal de redirigir les seves idees i reestructurar-se internament.
ICV: Pujada del partit, concretament uns 128.000 vots més que en les últimes eleccions, que tot i mostrar-se clarament a favor d’una consulta no s’acaba de posicionar en quina seria la seva resposta davant d’aquesta, qüestió que hauria d’anar deixant més clara.
PP: Constant. Com sempre he sentit per part de moltes persones, la dreta sempre va a votar, la falta d’opcions fan que el PP es mantingui força constant en la majoria de les eleccions. Segons ells, s’ha demostrat que l’independentisme ha perdut força, ho deuen dir per la pujada d’ERC? O per l’entrada de les CUP? Dos partits que sabem del cert que busquen la independència, recordant a més el que li costa a CIU pronunciar aquesta paraula.
SI: Inexistents. Tampoc crec que perdem massa, i menys tenint en compte el que va dir al finalitzar les eleccions el senyor López Tena, alguna cosa així com: “Catalunya podia triar entre extingir-se o la independència, i ha triat extingir-se”. Dubto molt que la extinció o no de Catalunya depengués directament de la presència de SI en el parlament.
CUP: La novetat. Partit del qual és sabuda la bona feina realitzada en els ajuntaments dels pobles, però que caldrà veure com actuen en aquest nou entorn.
C’s: Pujada esperada, tot i que superant les seves pròpies expectatives. Objectivament, cal dir que la seva campanya antiindependentista, la qual fan arribar a un extrem massa radical, però de caràcter social els hi ha sortit bé.
Finalment, ens trobem en una situació on CIU està buscant el suport principalment de ERC, també del PSC i on sabem del cert que no pactarà amb ICV.
Així doncs, pel que fa als pactes, considero que CIU ha de trencar del tot amb el PP, i que en el cas de realitzar un pacte amb ERC, s’ha d’anar amb molt de compte. M’explico, com he comentat anteriorment, les retallades més fortes estan per venir, cosa que provocarà una defallida encara més gran per part de CIU, aquestes retallades acabaran afectant també a qui mostri suport a CIU, més en el cas d’ERC, partit que es manifesta en contra d’aquestes mateixes retallades. Per tant, en el cas de realitzar algun pacte amb CIU, considero convenient fer-ho més aviat de forma externa i posant condicionants en alguns punts que es creguin convenients, tal i com en Junqueras ha comentat: “No cal entrar al govern, es pot fer perfectament des de l’oposició”.
A més a més, cal anar amb compte amb CIU, el mateix Oriol Pujol ha admès que el dret a decidir estarà “al congelador” amb aquestes paraules en unes declaracions a TV3: "Si el país no és governable en el seu dia a dia, li asseguro que el dret a decidir estarà al congelador durant molt de temps".
Aquestes declaracions les interpreto com una forma de pressionar a altres partits a pactar amb ells, però donant la sensació de que seran ells els que posaran les condicions, quan considero molt més oportú, tal i com he comentat unes línies just a sobre, que aquestes condicions en cas de pacte haurien de ser posades per l’altre partit.
Com a conclusió a tot això, crec que CIU es guarda el dret a decidir a la recàmera per tirar cap a on més li convingui.
I ja per acabar, el títol d’aquest petit article, Tornada a la realitat, fa referència a que, tot i que s’ha de seguir endavant cap a la independència, no hem de perdre el nord i hem de tenir en compte tots els problemes que hi ha actualment degut a la forta crisi que ens afecta a tots i totes. Tal i com va dir en Junqueras: “Alegria difícil de dissimular, però amb una gran preocupació per la situació del país”.

Publicat per JERC Móra d'Ebre

dimecres, 28 de novembre del 2012

Article d'en Sala Martin :


Pos la veritat és que estic bastant d'acord amb tot el que diu:




"Som molts els que pensàvem que els partits sobiranistes havien d’anar junts a les eleccions del 25 de Novembre. Si ho haguessin fet, avui tota la premsa, la nacional, l’espanyola i l’internacional, hagués destacat el seu triomf sense pal·liatius:
  1. Els partits que al seu programa electoral deien clarament que estaven a favor del dret a decidir i que han entrat al parlament (CIU+ERC+ICV+CUP) han sumat 2.094.415 vots. Els que deien que NO (PSC+PP+C’s) han tingut 1.269.455 vots. És a dir, el 57,73% dels votants han votat a favor de partits que volen el dret a decidir i només el 35,00% han votat als que no. Els partits que estan a favor del referèndum han obtingut el 64,44% dels escons (87) i els que estan en contra només el 35.56% (48). Victòria aclaparadora, tant en vots com en escons, del SI A L’AUTODETERMINACIÓ.
  2. Els partits que estan explícitament a favor de la independència (CIU+ERC+CUP) han obtingut 1.735.558 vots i els que estan en contra (PSC+PP+C’s) només n’han tingut 1.269.455. De tots els que s’han pronunciat clarament, els del SI han tingut el 57,75% dels vots i el 60,66% dels escons. Els del NO han tingut el 42,24% dels vots i el 39,34% dels escons. Per tant, victòria aclaparadora, en vots i en escons, dels partits del SI A LA INDEPENDÈNCIA.



Per tant, el resultat objectiu de les eleccions es que el poble de Catalunya ha votat majoritàriament (MOLT majoritàriament) a favor de partits obertament a favor de l’autodeterminació i obertament independentistes.
Comparant amb els resultats del 2010, veiem que:
  1. Si consideréssim que CIU estava a favor de l’Autodeterminació i la independència al 2010 encara que no estava al seu programa electoral, les proporcions són més o menys les mateixes que al 2012.
  2. Si consideréssim que CIU no estava ni a favor de l’autodeterminació ni a favor de la independència perquè no ho havia dit explícitament, aleshores els partits favorables a l’autodeterminació (ERC+ICV+SI) han passat de 24 escons a 87 escons. Han passat de tenir el 17,79% dels escons i el 17,66% dels vots a tenir el 64,44% dels escons i el 57,73% dels vots. Lògicament, el gran augment es deu al fet que CIU ha passat de ser un partit que no havia fet explícit la seva posició envers l’autodeterminació i la independència i ara sí que ho ha fet. En aquest procés sembla que CIU ha perdut vots però l’independentisme els ha guanyat o, com a mínim, els ha clarificat.



Tots aquests resultats demostren un èxit aclaparador dels partits del dret a decidir i del moviment independentista i que, malgrat la virulenta campanya de la por i la mentida, el percentatge de vots i escons favorable a la independència i l’autodeterminació no ha baixat i, si tenim en compte que CiU abans no ho deia i ara sí, fins i tot ha pujat dramàticament. Aquesta conclusió és tan evident que això és exactament com ho ha vist la major part de la premsa internacional: des del New York Times, passant per la BBC, el Financial Times, o The Economist.
Si, com deia, els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions, així és també com ho haguessin vist els diaris espanyols. ¿Per què tots els diaris espanyols han dit que el sobiranisme ha sortit derrotat i per què els partits unionistes han celebrat els resultats com si fos una gran victòria per a ells? Doncs perquè els sobiranistes anaven separats i el partit que s’havia auto-proclamat líder del procés ha tingut un retrocés important ja que ha perdut 12 escons i uns 90.000 vots respecte de les darreres eleccions. La conclusió partidista que han tret els diaris i els partits espanyols és que “els votants han castigat Artur Mas i CIU i la seva ‘deriva independentista’”. I és cert que els votants han votat Mas i a CIU. Però no és cert que han castigat la seva ‘deriva independentista’ perquè resulta que dels 12 escons que ha perdut, 11 han anat a parar a ERC!!! És a dir, que segons els espanyols, els Catalans castiguen la deriva independentista de Mas i ho fan donant 277.000 vots i 11 escons addicionals a un partit que encara ho és més d’independentista!!! De vegades els espanyols són ben graciosos!
Jo no sé si CIU ha perdut vots per culpa de la campanya infame d’alguns mitjans de la ultradreta espanyola (per cert, algú hauria d’anar a la presó pels informes de policia inexistents) o perquè va fer una campanya nefasta. No ho sé. Però el què està clar que si va perdre vots pel tema sobiranista, no els va perdre perquè era massa sobiranista sinó perquè ho era massa poc!!! Al cap i a la fi, la gent va preferir apostar per un partit amb una tradició independentista molt més antiga com és ara ERC.
Dit això, el que sí està clar és que CIU (i no pas l’independentisme, insisteixo) ha perdut molts escons. I que CIU hagi perdut escons al parlament és un problema perquè el referèndum no se celebrarà demà. De fet, celebrar un referèndum serà complicat (perquè els espanyols ho intentaran impedir amb la constitució i amb tots els mitjans al seu abast) i, mentre dura el procés, no només importa el suport total que tenen els partits sobiranistes sinó que també és important el suport que té el govern de la Generalitat. Ho dic perquè mentre no arriba el referèndum el país s’ha de governar, s’han d’aprovar pressupostos i s’han de pagar els salaris als funcionaris i s’han de pagar les factures als proveïdors. I tot això s’haurà de fer en un entorn financer enormement hostil. Hostil, per una banda, per culpa de la crisi: recordeu que la Generalitat no pot demanar prestat perquè té l’accés als mercats de crèdit tancats per culpa del nefast sistema de finançament que té l’Espanya de les autonomies. Per altra banda, hostil per culpa de què el govern espanyol ja fa temps que està fent tot el possible per escanyar Catalunya. I vista la falta d’ètica desplegada durant la campanya, és de suposar que l’intent d’escanyar Catalunya s’accentuï en el futur.
Això vol dir que si Esquerra i CIU no sumen els seus 71 diputats per formar un govern fort de majoria absoluta que es protegeixi contra la tempesta que vindrà de fora i es mantingui fort fins que hi hagi un referèndum, ja ens podem acomiadar del dret a decidir.
Formar un govern de coalició serà complicat perquè els dos partits tindran reticències. CIU rebrà pressions dels grups empresarials i mitjans de comunicació que volen acabar amb el “gir sobiranista” de Mas i volen que el partit torni a ser mesell, torni a buscar lligams amb Espanya, torni a tenir l’ambigüitat de les darreres dècades. Torni, en definitiva a fer el paper de la “puta i la ramoneta” (o com diu un col.lega meu, “la puta i la duraneta”) per guanyar-se els favors d’una Espanya condescendent. Totes aquestes pressions el intentaran que pacti una millora de finançament amb el PP, o un govern de coalició amb el PSC o simplement un xantatge de suport financer de Madrid a canvi de l’assassinar el dret a decidir. I hi haurà membres de dins de la coalició que pressionaran a Mas perquè ho accepti. Però CIU no pot (o no hauria) d’acceptar cap d’aquestes ofertes. Seria una traïció sense precedents que li faria perdre tot el suport que ha rebut ara: un milió cent mil persones han votat perquè volen tenir dret a decidir! Com vaig dir al darrer post, jo no vaig poder votar però hagués votat CIU única i exclusivament perquè creia que era la millor manera d’anar cap al referèndum. I si CIU es acceptés les 30 monedes que li oferirà Espanya que tothom sàpiga que el primer que, no només s’enfadaria sinó que tindria una actitud militant en contra de CIU seria jo!
Per altra banda ERC tindrà reticències a entrar al govern. Saben que ve una asfíxia econòmica i que els propers pressupostos de la Generalitat seran es més austers de la història: no hi haurà possibilitat de que ni els mercats, ni els europeus, ni els espanyols llencin un cable d’ajuda a un govern que té com a objectiu dissenyar la separació... i això els ho faran pagar. I qui estigui al govern es desgastarà políticament sobretot si es tracta d'un partit que s’ha declarat obertament contra les retallades. Per tant, si ERC entra al govern les seves bases es queixaran perquè no voldran ser còmplices de les retallades.
Però l’únic partit que pot fer fort el govern sense debilitar la causa del referèndum és ERC. Si esquerra no entra al govern, CIU no tindrà més remei que pactar amb PSC o PP. I el procés d’independència haurà mort. Els espanyols hauran guanyat la partida, sense necessitat de començar a jugar, perquè els catalans ens hem destruit a nosaltres mateixos.
Si! Si els partits sobiranistes haguessin anat junts a les eleccions, avui l’independentisme estaria celebrant la gran victòria que els diaris estrangers han descrit a llurs portades. Els sobiranistes van cometre l’error d’anar separats i el que sens dubte és una gran victòria s’ha convertit en un més que possible descarrilament definitiu del procés de transició nacional. L’error que, entre tots, van cometre abans de les eleccions ja no es pot evitar. Però tant ERC com CIU encara tenen la possibilitat d’esmenar aquell error tot formant un govern de majoria absoluta sobiranista.
Els resultats electorals mostren que la ciutadania ha dit, amb molta claredat: volem votar i volem votar si. Que la voluntat del poble no quedi, de nou, enterrada sota la curta volada dels partits polítics."

divendres, 23 de novembre del 2012

Les eleccions de la nostra vida! o 6 raons per convèncer un indecís.

Estareu d'acord amb mi que aquestes eleccions, les del diumenge 25N són molt importants i poden canviar el nostre futur com a país. No és hora ara de donar raons per les quals, si Catalunya esdevé independent en un futur proper , millorarem molt en tots el sentits, sobre tot en el cultural i l’econòmic, no és hora ara tampoc d'explicar a l'estat español perquè volem ser independents, ho hem explicat tantes vegades i no han entés res que ja no val la pena, ho volem i punt. Sí que cal explicar-ho als catalans que encara tenen algun dubte o que els hi ha arribat el discurs de la por del PP o el de una cosa en la que no hi creu gairebé ningú que es diu federalisme (collons! els del PSC-PSOE van tenir fins hi tot majoria absoluta per a plantejar-ho i no van fer res!).
Ara ha passat una cosa que per a mi és molt important, la gent, el poble, s'ha posat a caminar cansat de la inoperància de gairebé tots els partits i els hi ha passat per damunt amb la culminació d'un procés assembleari que es diu "Assemblea Nacional de Catalunya", el passat onze de setembre. Això és el que encara no han entès a Madrid! 
Allò va agafar amb els pixats al ventre, permeteu-me que ho digui així,  a molta gent, a ERC no, perquè són els únics que parlen d'independència des de sempre (bé algunes escissions seves també), la gent del PSC encara no ho han assimilat, els del PP estan fins hi tot espantats, i CIU, els més intel·ligents de tots, en aquest "affaire" s'han pujat al carro i fins hi tot han agafat les regnes. Jo estic content per això, fins hi tot, per alguns instants ens han fet oblidar que són de dretes i que estem en una crisi espectacular i han generat il·lusió en el futur, tant de bo no ens decepcionin. 
Però no tot depèn de si CIU ens pot decepcionar o no, o si ERC és la segona força del parlament (que així sigui!) en realitat tot depèn de nosaltres molt més del que us penseu, per això hem d'anar a votar i el més important de tot el dia després hem de continuar al peu del canó.

Jo votaré a ERC, i vosaltres si no us acabeu de decidir hauríeu de visionar aquest vídeo!






dijous, 22 de novembre del 2012

III Festa de l'Oli. Reserva Natural de Sebes.

Ep! aquesta gent treballe molt i fa molt bé les coses. 
Jo treballo i no hi puc anar, valtres no hi podeu faltar!



dilluns, 12 de novembre del 2012

Flix, ha arribat la tardor a les vores de l'Ebre.



La tardor és una estació  amable, passejar pel poble al solet de les seues tardes és una experiència única, la llum, els colors, l'aire tebi i un silenci especial.

La tardor és una època de canvis lents, és el punt oposat a la primavera que també és un trànsit, és la calma en lloc de la tempesta encara que hi hagi tronades, totes les estacions tenen el seu punt, totes tenen alguna cosa que m'agrada, però aquesta en té més.

Per a mi no és un temps de tristesa, potser sí d'una suau malenconia i amés, sovint hi ha dies de pluja, la pluja m'agrada molt, ah! i el riu de vegades és d'un blau com no he vist en cap altre lloc.

La tardor fa l'olor dels colors de la terra.























dimecres, 7 de novembre del 2012

Riu de baix, qui se'n recorda?

Què en fèiem de la brossa? aquella exposició que es va fer ja fa uns mesos em va recordar algunes imatges del riu de baix com aquesta. Encara que per a molta gent, sobre tot molt jove, sembli difícil de creure, no fa tants anys la brossa es llençava al riu! o a les seves vores que és el mateix. 
Al riu de dalt encara és visible l'antic abocador de residus urbans, avui cobert en part per un bosquet de pins, al riu de baix, on està feta aquesta foto, es pot veure tota la runa i fins tot electrodomèstics llençats sense cap sensibilitat als talussos del nostre riu.
Eren uns anys on, molt a pesar d'alguns, pocs, es vivia d'esquena al riu, afortunadament això avui ha canviat, totes les obres fetes aquests darrers anys han millorat molt les nostres vores de riu, ara el que cal és mantenir-ho, no sigui cas que els canyars ens tornin a amagar la visió del nostre Ebre, el riu que per Flix passa dos vegades!.





diumenge, 4 de novembre del 2012

7 dubtes sobre la independència



Assemblea.cat

1 .- Catalunya, econòmicament, és viable?
Si Noruega, Dinamarca o Eslovènia ho són, per què no ho hauria de ser Catalunya? Dels deu països més rics del món, nou són països petits. Per altra banda, cal tenir en compte l’espoli que, des de fa segles, pateix Catalunya. Prenent com a base les dades del 2009, aquest any, des de gener fins a finals d’octubre, ens han espoliat uns 13.700.000.000 d’euros. L’única condició necessària perquè un país sigui econòmicament viable, és que faci les coses ben fetes i, això, només dependria de nosaltres.

Sí, econòmicament, Catalunya és viable.

2 .- Podré continuar cobrant la pensió?
Sí, i en tot cas això no depèn de si Catalunya és independent o no, sinó de l'equilibri entre el nombre de pensionistes que viuen a Catalunya i el nombre de persones que, a Catalunya, cotitzen a la Seguretat Social. A Espanya, les pensions que cobren cada mes els jubilats surten dels diners que paguen, cada mes, els que treballen. En el període que va de 1995 al 2010, a Catalunya, el saldo acumulat de la Seguretat Social (ingressos – despeses) va ser positiu (+24.774 M€), mentre que en el mateix període, a Espanya (sense Catalunya) el saldo va ser deficitari (-86.332 M€). Tot i que, a partir del 2009, a causa de la crisi econòmica, tant a Catalunya com a Espanya el saldo ha estat negatiu, el dèficit entre les cotitzacions i les prestacions ha estat molt menor a Catalunya
que a Espanya.

De fet, amb l’Estat propi fins i tot podríem millorar les prestacions socials!

3 .- Em sento espanyol...I els meus drets?

Ser i sentir-se espanyol no és incompatible amb voler la sobirania política per a Catalunya. Es pot ser espanyol al Brasil, al Japó o a Catalunya. El projecte de tenir un Estat propi és per a tothom que visqui a Catalunya, independentment dels seus orígens i el seu sentiment identitari. Defensem un independentisme plural i integrador que no vol homogeneïtzar les persones, que no vol prohibir cap llengua, que no vol imposar cap passaport a ningú, que no vol fer fora ningú.

Volem un nou Estat per guanyar drets, no per perdre’n cap!

4 .- La meva llengua és el castellà... Mantindré els meus drets lingüístics?
Volem una Catalunya independent i democràtica. Per tant, l’Estat serà respectuós amb els drets individuals de tots els seus ciutadans, inclosos els lingüístics. El català és i ha de seguir essent la llengua pròpia i comuna del país, a excepció de la Vall d’Aran on ho és l’occità. Tots els que vulguin tenir la nacionalitat catalana hauran de conèixer el català, però a nivell personal cadascú podrà parlar amb la llengua que vulgui. A Catalunya es continuarà parlant castellà, àrab, amazic, anglès, francès...

Ningú serà marginat per raó de llengua, ni per cap altra raó.

5 .- Prefereixo seguir sent espanyol... Mantindré la meva nacionalitat?
En el marc d’un país europeu occidental, dins la Unió Europea o no, és absolutament normal viure a qualsevol país sense que importi la nacionalitat que tinguis, i això seguirà essent així en un estat català sobirà. Tots els escenaris són possibles: mantenir la nacionalitat espanyola o fins i tot optar per la doble nacionalitat. Defensem que cap ciutadà/ana de Catalunya serà discriminat per raó del passaport que esculli tenir.

Podràs ser el que vulguis sense problemes!

6 .- No vull cap confrontació. Vull mantenir la convivència i la cohesió social
El procés d’independència no ha d’obrir cap conflicte social en la societat catalana. El nostre independentisme és integrador, transversal, democràtic, pacífic. Vol, per damunt de tot, preservar l’alt grau de convivència i de cohesió social que hem aconseguit a Catalunya i que és mèrit de tots plegats. El procés d’independència i la creació d’un Estat propi ha de ser sobretot respectuós; ha de ser un procés que garanteixi els drets de tots els ciutadans/anes de Catalunya.

La convivència social és el nostre bé més preuat!

7 .- Tot continuarà igual en un Estat propi...

La independència no és un fi en ella mateixa. La independència és una eina per crear un Estat millor. Un Estat que podrà ser el que la majoria de catalans i catalanes decidim. Un Estat amb més llibertat i més justícia social. Un Estat més just i pròsper.

Volem crear un Estat millor i més just!