Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flix. Patrimoni històric. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Flix. Patrimoni històric. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de juliol del 2017

Un exemple de visita al Patrimoni Històric de Flix, a càrrec de La Cana

Rebuda dels visitants, un grupet molt eixerit de "Lleida i voltants" a les 9 del matí a la plaça del mercat i directament a esmorçar al Cafè de Mari...
Una passejada per la façana fluvial del riu de baix: baluard segle XVII, lledoner, banc de pedra, barca....i desprès visita al Molí d'Oriol





 




Després una passejada pel nucli antic, església, Plaça Major....







 


 Reposem forces al Bar Kusaal i a  continuació visitem lo refugi antiaeri....












I en sortir fem un tast de vermuts organitzat per La placeta (Núria Blanch)


Desprès un dinar excepcional al restaurant Lo Blauet

i per acabar el dia una visita al Castell nou, on vam saber més coses sobre els carlistes i el final de la Batalla de l'Ebre

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí









dimecres, 14 de setembre del 2016

Cap de setmana de patrimoni a la Ribera d'Ebre.

Aquest cap de setmana, si esteu interessats en el patrimoni, podeu disfrutar de diversos actes, a diversos indrets de la comarca, això és una demostració de la vitalitat de la Ribera d'Ebre en temes culturals, però crec que encara falta molt per a que, sumant, puguem crèixer.
Les entitats i les administracions, haurien de veure que la única manera és anar junts i donar exemple, a Flix, des de la Cana fa temps que hi treballem!






dilluns, 29 d’agost del 2016

La cana i el Cere, coses de patrimoni que fan goig!

Enguany que a La Cana complim 15 anys.
Enguany que estem nominats al guardó de la Sirga d'or.
Ara que un any més omplirem els mesos de setembre i octubre d'activitats culturals.
Enguany que a la Cana ens estrenem com a editors amb la publicació del primer llibre de la col·lecció "Lo pedrís" que veurà la llum el dia de la inauguració de les jornades el dia 19 de setembre. El llibre es tiutla: "L’església de Flix: gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 al 2015" i l'autor és Ireneu Visa Guerrero.
Doncs m'ha fet molta il·lusió posar junts els tríptics d'aquests darrers anys, no penseu com jo, que fan molt goig?


dimecres, 29 d’agost del 2012

Comencen les Jornades de Patrimoni.




Tots els actes són a Ca Don Ventura




Aquest acte al final és el dia 6 de setembre a les 19 h.





divendres, 1 de juny del 2012

Castell Nou de Flix, premi qualitat ebrenca.



Notícia a la web municipal

Article al bloc de Pere Muñoz



Jaume Masip, president de La Cana i Miquel Orellana, arquitecte del projecte del Castell Nou de Flix el dia de la inauguració.

Cal recordar que s'ha executat la primera fase de la restauració i que està pendent la segona que consisteix en la recuperació del fossat, l'il·luminació exterior, la museïtzació i l'arranjament del camí d'accés i de la zona d'aparcament.


divendres, 4 de maig del 2012

Història, Paissatge, Patrimoni.

Una activitat organitzada pels amics de l'Associació Lo Riu, amb els que col·laborem amb la visita guiada a càrrec de l'Associació La Cana.

Aquest tipus de col·laboracions les hauríem de potenciar més en les nostres terres, com més ens coneixerem més ens estimarem la terra.



dilluns, 10 d’octubre del 2011

La Cana edita un nou bloc

L'associació La Cana ha iniciat una nova època i una de les novetats és un nou bloc.


Iniciem una nova i il·lusionant etapa a La Cana, aquest bloc és una eina més, imprescindible avui dia, per a fer difusió de la nostra associació i del nostre important patrimoni històric i arqueològic, com dèiem als inicis: un no estima el que no coneix.


El podeu trobar clicant aquí.



diumenge, 11 de setembre del 2011

Visitants a les excavacions de Sebes

Ahir dissabte, van començar les III Jornades de Patrimoni Històric, aquests són els participants en el primer acte, la visita a les excavacions del poblat iber de Sebes.


Aquest és el turò principal del poblat, amb els arqueòlegs treballant.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Oferta de visites al patrimoni històric de Flix durant la Festa Major


Els primers mesos de l'any han estat prop d'un miler de visitants els que hem rebut al poble per a veure, entre d'altres coses, el Castell Nou i el Refugi Antiaeri del Carrer de Sant Josep. Des de que vam començar a cobrar entrada, el dia 3 de Juliol, han estat 252 visites, crec que, tenint  present que encara fem publicitat amb la boca petita a causa de que al castell li falta la segona fase, que els itineraris del meandre no estant acabats i que falten algunes coses per acabar de rematar l'oferta, com el molí d'Oriol i els poblats ibers, podem dir que el tema està funcionant molt bé.
Durant els dies de la Festa Major s'han programat diverses activitats per a la visita del patrimoni històric de Flix. Des del Consorci per a l'execució del Pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre (Pladetur) i amb la col·laboració de l'Associació La Cana,  s'han organitzat dos visites guiades al nucli històric de la població, que comprèn també el refugi antiaeri del carrer de Sant Josep. Aquestes tindran lloc dissabte, dia 13 i dilluns, dia 15 d'agost, a les 10 del matí, i el punt de trobada serà la Plaça de l'Església. Per dimarts, 16 d'agost hi haurà una visita guiada al Castell Nou, a les 19 h. La persona que conduirà totes aquestes visites del consorci serà la guia local Lourdes Raduà. Per a més informació, el telèfon de contacte és el 977445308 (de dilluns a divendres, de 8 h. a 15 h. i el correu electrònic, visitesguiades@gmail.com .


Per un altre costat, des de l'Associació La Cana, per diumenge 14 d'agost s'ha organitzat una jornada de portes obertes al refugi antiaeri i al Castell Nou, entre les 11 del matí i la 1 del migdia als dos llocs. Per a més informació, cal contactar amb el telèfon de l'Ajuntament de Flix, 977410153, durant els dies feiners, de 9 h. a 14:30 h.
En tots els casos, les visites són gratuïtes. També s'informa que durant els dies de Festa Major no es concertaran visites fora dels horaris indicats.
L'Associació La Cana també vol informar que diumenge 21 d'agost no hi haurà horari de visites ni al refugi antiaeri ni al Castell Nou. El dia 28 d'agost i els dies 4, 11 i 18 de setembre se seguirà amb l'horari que s'ha ofertat durant els mesos d'estiu, de 10 h. a 11:45 h. al refugi i de 12 h. a 14 h. al castell. El dia 25 de setembre, dins el programa d'activitats de les III Jornades de Patrimoni i les Jornades Europees del Patrimoni, de les quals s'informarà properament perquè està a punt de sortir un tríptic informatiu, s'ha organitzat una altra jornada de portes obertes, entre d'altres activitats organitzades pel CERE i La Cana com conferències, visites guiades i una exposició.

dimecres, 29 de juny del 2011

El refugi antiaeri i el Castell Nou disposaran d'un horari de visites aquest estiu


A partir d'aquest proper cap de setmana i durant els mesos de juliol, agost i setembre, el refugi antiaeri del carrer de Sant Josep i el Castell Nou disposaran d'un horari de visites per al públic en general. S'obriran cada diumenge, de 10 del matí a tres quarts de 12 del migdia el refugi antiaeri, i de 12 del migdia a 2 de la tarda el Castell Nou. Tanmateix això comportarà que s'iniciï el cobrament d'entrades per a l'accés a aquests dos elements del nostre patrimoni. El preus són els mateixos per a cadascun dels dos indrets: el general és de 2 euros per persona; així mateix, hi haurà una tarifa reduïda d'1 euro per a pensionistes, joves entre 12 i 18 anys, estudiants, titulars de carnet jove, famílies monoparentals i grups a partir de 10 persones. El personal docent, els menors de 12 anys, els majors de 65 anys, les famílies nombroses, els aturats i les persones discapacitades tindran accés gratuït. Els ingressos de les entrades es destinaran al manteniment de tots dos elements patrimonials. Per a la resta de dies, caldrà concertar les visites, trucant a les oficines de l'Ajuntament de Flix, al telèfon 977410153.

La gestió de les visites serà duta a terme voluntàriament per membres de l'Associació La Cana, iniciativa que és fruit del conveni establert entre aquesta entitat i l'Ajuntament de Flix.



dijous, 5 de maig del 2011

L'Arxiu Municipal rep el catàleg de documents sobre Flix de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Avui dimecres, a mig matí, ha estat lliurat a l'Arxiu Municipal el catàleg de documents sobre Flix que hi ha dipositats i conservats a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). El catàleg ha estat cedit en format paper i també en format digital, el qual comprèn a més la reproducció de part dels documents (en TIFF la totalitat, i també en JPEG i/o PDF). Aquest registre ha estat fruit del treball de l'arqueòleg i historiador local Frederic Cervelló Rodes, qui, responent a l'encàrrec de l'Ajuntament de Flix i l'Arxiu Municipal, ha estat identificant i descrivint aquests documents, a més de procedir a la digitalització d'aquells que han estat considerats més rellevants. La tasca es va dur a terme entre el febrer de 2010 i l'abril de 2011. Es van treballar les seccions de pergamins i de Baronies de la Ciutat pertanyents al Fons Municipal barceloní, entre les quals es van identificar un total de 84 documents referents a Flix (31 a la primera i 53 a la segona). L'àmbit cronològic comprèn des del segle XIII fins al XIX.
Frederic Cervelló ha elaborat un inventari-catàleg, amb un resum del contingut de cada document, i després de cadascun n'ha elaborat una fitxa, amb la identificació (fons, secció i sèrie) i descripció del document (tipus, data, suport, llengua, pàgines, contingut, observacions, estat de conservació, dificultat de lectura i interès).
El catàleg i les reproduccions romandran a partir d'ara a l'Arxiu Municipal i podran ser consultats per totes aquelles persones que n'estiguin interessades. La disposició d'aquest instrument de descripció i dels documents reproduïts incrementa l'oferta informativa de l'arxiu i facilita en molt bona part la tasca dels investigadors iteressats en la història de Flix.
Hi ha previst continuar adquirint reproduccions de documents sobre Flix que hi ha i puguin haver en altres arxius. El treball realitzat per Frederic Cervelló representa un bon pas endavant en aquest sentit.



dimecres, 23 de febrer del 2011

Un altre 23 de febrer a Flix, el de l'any 1937.

Untitled from Jaume Masip on Vimeo.

La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la guerra civil i més concretament durant la Batalla de l’Ebre, i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on hi havia una secció, situada a l’altra banda del riu, on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades.
El primer bombardeig, el 23 de febrer de 1937,  va causar vuit víctimes mortals, un informe de la Comisaría de Defensa de Tarragona comentava aquest fet: "A las diez de la noche apareció el primer avión, dejando caer una bomba sobre el edificio de la SEQF, sobre la nave de fabricación de Clorato-bi,(...) a continuación de la primera explosión el personal de la fábrica apagó el alumbrado de la misma y se retiró de la fábrica. Al volver a encender las luces, parece que por seis o siete aparatos, comenzó un intenso bombardeo, primero sobre el Hospital de Sangre donde cayeron seguidas cuatro bombas, destruyendo el edificio. Siguiendo la trayectoria del  río Ebro, la aviación iba de Flix a Ascó y Torre del Español, parándose cada vez sobre la fábrica, donde dejaban caer nuevas bombas (...) En la fábrica hubo cuatro muertos (...) Las casas de la población también fueron bombardeadas. El bombardeo duró hasta la 1.25 de la madrugada. El número de bombas lanzadas pasó de 125, son de grueso calibre (...) La aviación facciosa bombardeó masías existentes en la parte opuesta de la fábrica, parece que creían que eran los departamentos de fabricación de los explosivos Cloratita”.
En dies successius i com a previsió de nous bombardejos, el Consell Municipal i el Comitè de Control de la SEQF van acordar la conveniència de construir diversos refugis, tant al poble com en els terrenys de SEQF. Dins el centre urbà, els refugis el féu l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut de convilatans.
Flix fou de les primeres poblacions de Catalunya bombardejades des de l’aire, la primera fou Portbou el 14 de desembre de l’any 1936 i el 15 de febrer de 1937. Els atacs aeris sobre Barcelona començaren el 13 de febrer de 1937, però aquest dia les bombes foren llançades des del vaixell Italià Eugenio di Savoia, el primer fet per l’aviació fou el 13 i 14 de març, en quan a la construcció de refugis,  molt probablement  vàrem ser els primers.
De Refugis antiaeris se’n van fer un a la pròpia fàbrica, un a la colònia i cinc al casc urbà, més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n va fer un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, per a que els pontoners es poguessin refugiar durant  els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest pont en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato” , amés també utilitzaren el túnel del ferrocarril.
Per a més informació:
.- “La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940)” de Josep Sánchez Cervelló i Francisco R. Visa Ribera. Ed. La Veu de Flix, 1994.
.-  “Conflicte i violència a l’Ebre (de Napoleó a Franco)” de Josep Sánchez Cervelló. Ed. Flor del Vent S. A. 2001.
.- “Inventari dels refugis construïts a Flix durant la Guerra Civil”. Associació La Cana. 2002. (Encarregat per l'Ajuntament  de Flix a petició del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
.- “Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta” de F. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2004.




divendres, 4 de febrer del 2011

Una petita i molt resumida història de Flix.

Segur que molts de vosaltres heu vist aquest escut a la sala d'espera de l'ajuntament moltes vegades, fins hi tot potser heu intentat llegir el text. És molt curiós perqué resumeix la história de Flix en unes poques línies i per les coses que diu sobre els flixancos.





ARMAS É HISTORIAL DE LA MUY LEAL Y NOBLE VILLA
DE:

FLIX

En el nobiliario de los Reinos y Señoríos de España de Piferrer que es el oficial vigenteTomo 6º Pág.129 Escudo nº 2501 y en otros importantes cronistas se dice que la fundación de esta villa fue por los Cartagineses. Mas adelante fue muy estimada del Rey D. Jaime el conquistador que le dio el titulo de muy leal y noble por el enfrentamiento que tuvieron sus hijos en el famoso sitio y toma de Valencia honrándolos al frente de nuestro Rey Pedro IV el Ceremonioso diole también títulos y exenciones. En la conquista de Nápoles fueron muy valientes en cuanto apenas contaban con 800 soldados los de Flix que eran una veintena se comportaron admirablemente en el acecho. Por ultimo en la guerra de la Independencia formaron por la causa grupos de patriotas defendiendo el río y la villa distinguiéndose mucho. Actualmente año de 1905 es una villa por sus meritos históricos, la segracion municipal el ingreso se debe a su digno ayuntamiento compuesto de D. Damián Serrano Torres, como alcalde de la villa Ramón Alíes Galcera por Tte. alcalde D. Francisco Cervelló Santana 2º Tte. alcalde, D. José Torres Panisello 3er Tte. y los Regidores D. Francisco Bartolomé Cervelló  D. Alfonso Galceran Torrents, D. Juan Valls Pi, D. Pedro Catala Cervelló, D. José Ranis Sales, D. Juan Torres y esta figura en el archivo nacional de documentos de España el AÑO MDCCCCV.

dijous, 11 de novembre del 2010

Una de les cireretes del pastís

La història d’aquestes pedres és llarga i atzarosa, això de que les pedres parlen no és cap tonteria, només cal saber escoltar-les. 
Primer, durant la seua joventut,  van formar part del terra de l’església i van ser testimonis de grans alegries i de moltes tristeses, després, de terra principal d’un edifici important i principal, van passar a ser voreres, refugi de vianants, això sí, al carrer Major de la vila. Quan ja arribaven a la maduresa i les marques del temps es notaven clarament en les seues formes arrodonides, van córrer el risc de fer cap a un abocador, com a tantes companyes els va passar. Però van albirar un bri d’esperança quan, ben apilades i ordenades les van guardar a un magatzem.
Ara, arribades a la seua plenitud, estan esvanides de la vida perquè passaran, esperen que sigui durant molts anys, moltes hores al solet de l'hivern, contemplant el gran riu, com a la seua infantessa a la pedrera.
Estan contentes perquè seran testimoni de les festes del riu, a l’estiu, dels capvespres de tardor i de les matinades de primavera i veuran passar la barca i els pagesos que van i venent del tros, cada dia.
Cuidem-les, s’ho mereixen!





diumenge, 24 d’octubre del 2010

Sàpiens, la Batalla de l'Ebre.



El número de novembre de la revista Sàpiens dedica un ampli i interessant dossier a la Batalla de l'Ebre.


És molt interessant també l'entrevista a Josep Sánchez Cervelló:


L’historiador ens parla de les conseqüències que va tenir per a la població civil la Batalla de l'Ebre.
A què es va deure la fugida massiva dels habitants de les Terres de l’Ebre amb l’arribada de les tropes franquistes? 
La fugida massiva de la gent del Baix Aragó i de les poblacions de la dreta de l’Ebre cap a la rereguarda republicana es degué a tres motius principals. Primer, a l’arribada numèricament petita, però constant, de fugitius del Baix Aragó que informaven de la brutalitat de la repressió a ‘la nueva España’, i que la premsa republicana reproduïa. Segon, la por als moros que anaven en l’avantguarda de les tropes colpistes, dels quals a la zona lleial es deia que tenien 24 hores per a abusar de les dones, cosa que, sense ser del tot certa, succeí, perquè estan documentats alguns abusos sexuals, a més de robatoris i violència d’aquestes tropes als pobles on arribaven. Tercer: des del febrer de 1937 tota aquesta zona del Matarranya i les Terres de l’Ebre sofriren sovintejats i demolidors atacs de l’aviació, que s’intensificaren des de la conquesta republicana de Terol, el desembre d’aquell mateix any. Per tant, majoritàriament, als ulls dels civils republicans els franquistes eren uns assassins, fins al punt que l’historiador Gabriel Jackson va assenyalar que els oficials acabats de sortir de l’Acadèmia de Saragossa no entenien com la gent que anaven a salvar fugia d’ells com de la pesta.
Com es va produir aquesta fugida i a on es van anar instal·lant progressivament els refugiats?
Els refugiats anaren a la recerca de parents, amics i coneguts. Molts del Baix Aragó marxaren a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, on havien emigrat bona part dels seus paisans en els anys vint i trenta del segle XX. Els que eren de la Terra Alta o de la Ribera d’Ebre es quedaren tan a prop com van poder de casa seva, on tenien, com succeeix a les societats pageses, els excedents de menjar per a tot l’any i part de les collites que encara no havien comercialitzat. Per exemple, molts de Corbera d’Ebre s’establiren al Masroig; els de Flix, a la Palma o als masos que tenien a l’altre costat del riu; els de Móra d’Ebre, a l’altra Móra, i els de Pinell, Benissanet o Miravet, a Ginestar, Rasquera o Benifallet.
Quina era la situació d’aquests refugiats?
La situació dels refugiats fou precària, tot i que la Generalitat, igual que les autoritats locals, féu tots els possibles perquè fossin acollits dignament. Així, es preocuparen perquè els infants s’escolaritzessin i tinguessin cartilla de racionament. Però hi havia poc menjar i les autoritats ja estaven una mica cansades d’exercir la solidaritat —totes les poblacions, per petites que fossin, ja havien hagut d’acollir persones d’altres punts de l’Estat en ser ocupades pels franquistes. A aquests primers refugiats, procedents d’Andalusia, Madrid i d’altres ciutats del nord, se’ls havia buscat fins i tot habitatge, però els darrers s’hagueren d’espavilar i no a tot arreu on arribaren tingueren bon acolliment.
Algun cas especialment dur?
El cas de Flix, per exemple. Aquesta població va ser ocupada el 4 d’abril de 1938, i bona part de la població va fugir en arribar les tropes franquistes.
Les persones que es quedaren quan entraren els franquistes foren classificades segons el seu grau d’adhesió al “Glorioso Movimiento Nacional”. Dues d’elles van ser ajusticiades la mateixa tarda del dia 4 d’abril de 1938 per l’autoritat militar, i una trentena més foren deportades a poblacions de la rereguarda franquista. El cas més dramàtic fou el de Concepció Llurba Mata, que, juntament amb la seva germana, Josepa, fou desterrada a Tudela (Navarra), i es va veure obligada a deixar les seves filles, menors de cinc anys, a Flix. Només hi va poder tornar per assistir al seu enterrament, el febrer de 1939. Van morir víctimes de la desnutrició.
Els majors de 16 anys foren mobilitzats pel comandament militar per tractar d’impedir que els republicans travessessin el riu. En no aconseguir-ho, una vintena de joves foren detinguts per l’exèrcit republicà i empresonats a la caserna Karl Marx de Barcelona. La resta de civils que eren al poble quan va començar l’atac republicà es van amagar als refugis que hi havia a diversos indrets de la població. El 15 d’agost de 1938 pràcticament tots els soldats foren evacuats a la riba dreta del riu i s’hagueren d’espavilar com pogueren.
Quina va ser la relació de la població civil amb els soldats d’un i altre bàndol?
Bona part dels catalans donaren suport a la República, i més si prenem en consideració que els bombardejos de l’aviació facciosa, a més de sembrar al seu pas la destrucció, foren també un important mitjà de propaganda antifranquista. La destrucció de Gernika o de Corbera d’Ebre, les matances provocades a Lleida o a Barbastre, els atacs aeris en dies de mercat d’Alacant o Granollers, tingueren un efecte demolidor en la credibilitat del discurs franquista. La fugida tan massiva de la població quan arribaren els franquistes a la zona n’és una clara evidència. D’altra banda, la República i la Generalitat tenien un ampli suport perquè eren el govern legítim. A més, l’exèrcit de l’Ebre tenia molta tropa, comissaris i comandaments autòctons. Dit això, la població va procurar portar-se bé amb tothom, al marge de les simpaties personals, perquè els militars tenien tota la força i un elevat grau d’impunitat en les seves accions.
Quines limitacions va representar per a la població civil la manca de comunicació entre les dues ribes de l’Ebre, més enllà de la impossibilitat d’evacuar-los? 
Els mitjans de pas entre la riba dreta i l’esquerra foren totalment destruïts l’abril de 1938 per les tropes republicanes en retirada. Ho van fer per evitar que els franquistes poguessin establir un cap de pont a l’esquerra de l’Ebre.
L’ofensiva republicana del juliol de 1938 es va fer utilitzant puntones, llaüts i muletes. Fins que els pontoners construïren els mitjans de pas fixos. De totes maneres, les riuades aconseguiren destruir completament els primers ponts. Per tant, per assegurar-se el subministrament de les tropes, es van haver d’utilitzar les barques i de nit, perquè durant el dia l’aviació atacava. Un cop assegurades les comunicacions d’ambdues riberes a través dels ponts de ferro de Flix i Móra d’Ebre, de l’assut de Flix, del pont del ferrocarril de Garcia o dels ponts i passeres més febles, el prioritari va ser passar municions, menjar, etcètera. En segon terme, creuaren els ferits, i, en darrer terme, els civils atrapats enmig de la batalla. La població civil, malauradament, no és un tema prioritari en cap conflicte.
Com va afectar la fractura ideològica en els anys posteriors a la batalla? Es van donar episodis de violència entre veïns?
La postguerra fou duríssima arreu, però als pobles petits encara més, perquè tothom es coneixia i ningú no podia amagar el seu ideari. Per aquest motiu, els derrotats van patir moltes formes de discriminació: a l’escola, a la vida social, en el terreny laboral. A la majoria de les poblacions hi havia dues societats: la d’esquerres i la de dretes. Els estatges dels vençuts foren clausurats, i els seus membres sovint foren exclosos d’anar als de les dretes. Això volia dir que et quedaves sense ball, sense alternar, sense amics: morts, exiliats, empresonats… També fou una època en què sovintejaren les denúncies i els abusos en l’aplicació de la Llei de responsabilitats polítiques, entre altres injustícies.
Avui, els Centres d’Interpretació de la Batalla aporten una visió global de la contesa. Creu que han contribuït a reconciliar la gent de l’Ebre amb aquesta part del seu passat?
Crec que el que s’ha fet en aquest camp ha estat positiu no sols en l’àmbit de l’administració, sinó també de la universitat i de la societat civil, però encara queda molt per a fer.
Josep Sánchez Cervelló és historiador de la Universitat Rovira i Virgili i director del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Visita a les excavacions arqueològiques de Sebes

Dissabte, dia 11 de setembre, a les 9 h., vàrem fer una petita excursió per a visitar als arqueòlegs que aquests dies fan la segona campanya anual al poblat ibèric de Sebes. Era el primer acte de les segones Jornades de Patrimoni Històric.
La veritat és que vàrem ser poca gent, sobre tot comparat amb l'any passat i potser el dia no era el més adient, però va ser molt interessant. L'arqueològa Carme Belarte, del ICAC, ens va explicar que aquesta vegada estaven excavant uns habitatges del període ibèric, a la vessant sud del turó, on està situat l'establiment de la primera edat del ferro i que, en aquesta campanya, no treballarien a la necròpolis.




















Parlament del dia 12, el dia del Castell Nou.



Parlament que havia preparat per a llegir i que vaig dir...com vaig poder...
Salutacions...
Estareu d'acord amb mi que si dic que avui és un dia molt especial per a Flix, estic dient una obvietat molt gran.
Estareu també d'acord amb mi en que és, també, una obvietat molt gran, dir que avui és per a Flix un dia històric.
Doncs, tot i que és una obvietat molt gran ho vull dir amb totes les lletres, Flixancos i Flixanques! Avui és un dia històric per a la nostra vila.
Fa set anys, quan vàrem entrar a formar part d'allò tant complicat i alhora tant engrescador, com és el govern municipal, ho vam fer amb uns objectius molt clars pel que fa al nostre patrimoni històric i arqueològic, tant clars que fins hi tot vàrem crear una regidoria només per aquests temes.
Avui, a uns mesos d'acabar la segona legislatura, crec que podem dir que aquells objectius s'han aconsseguit en un tant per cent molt important i crec, amés, que hem obert un cami, espero que sense retorn, per a continuar treballant en aquest sentit.
Tenim un refugi antiaeri museitzat, hem posat al descobert, i espero que aviat podrem restaurar, el sistema defensiu de la façana fluvial del riu de baix, amb més de sis torres de guaita i defensa medievals i dos baluarts del segle XVII, hem recuperat la resclosa de l'antic canal de navegació del gran projecte del segle XIX, hem protegit diversos elements amb la declaració de BCIL's, portem excavant al poblat i necropòlis de Sebes des de l'any 2005, tenim a punt el projecte executiu per a fer del molí d'Oriol, un molí del segle XVII, un centre d'interpretació de l'oli. Hem instaurat les visites guiades pel nucli antic, participant en les jornades eurepees de patrimoni des de l'any 2004 i tenim alguns diamants en brut, com el poblat iberic dels castellons o la pedrera de la boca bovera i una possible vila romana.
Tot això, que és material i que es pot veure i tocar, no seria res sense una altra cosa que ja ha començat a canviar, i és que ens comencem a creure que tenim coses per ensenyar, coses que la pròpia gent del poble no sabia que teniem i això, trobo que és molt important perquè ens fa sentir orgullosos del què i d'on som i fa pujar uns quants punts la autoestima, que en els temps que corren penso que és prou important.
Amés tota aquesta riquessa patrimonial, sumada a la riquesa en patrimoni natural, al riu Ebre i, entre d'altres a la recuperació de les façanes fluvials, està donant forma a una cosa, que alguns il·luminats ja deiem fa anys i que avui està en boca de tothom, es diu turisme cultural, un maó, una totxana més en la necesària diversificació econòmica.
Bé doncs a tot això avui hi hem d'afegir l'element històric més simbòlic de tots, el Castell Nou, li diem nou perquè n'hi havia un de vell, del que queden poques restes, una llàstima per una banda, i per una altra el motiu pel qual existeix aquest fortí.
Els carlistes van reutilitzar moltes fortaleses existents com a Móra o a Miravet, a Flix al quedar el castell vell, que estava a l'istme del meandre, molt malmés després de la guerra de successió, en van fer un de nou, és aquest del que avui inaugurem la primera fase de la seva restauració.
Seguidament, l'arquitecte que va redactar el projecte, Miquel Orellana i que també ha portat la direcció de l'obra, us explicarà en què ha consistit aquesta primera fase i les principals línees de la segona, que esperem poder començar aviat.
Després us dirigiran unes paraules Teresa Castelló, subdelegada del govern de l'estat i Lluís Salvadó, delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l?Ebre, com a representants de les dos administracions que han finançat les obres i, per acabar agafarà la paraula, el batlle de Flix, Óscar Bosch. Després obrirem la porta i podreu visitar i preguntar tot el que vulgueu sobre el castell nou de Flix.
Abans però, deixeu-me que faci uns quants agraiments. A l'equip de seguiment de les obres i als operaris que l'han executat per l'interés, la comprensió i la sensibilitat que han tingut en un obra com aquesta tant artesanal i complexa.
Vull tenir també un record per aquelles persones que varen intentar restaurar el castell i no ho van aconsseguir, regidors, associacions... fins hi tot uns veins van proposar rehabilitar-lo amb les seves pròpies mans.
Agrair també a l'escola Municipal de música i a Flexus teatre la seva col·laboració desinteresada en el dia d'avui i finalment a tots els que han treballat i aconsseguit que el que semblava un sommi avui sigui una realitat.
Algú podria pensar que hem tingut sort, una obra de mig milió d'euros, amb cost zero per a l'ajuntament, no s'aconsegueix cada dia, però penso que, apart de la sort, es va fer un projecte que va arribar on havia d'arribar i va engrescar a qui havia de decidir i crec que el que avui tenim és fruit del treball i l'esforç de molta gent que un dia es va creure que això podia ser una realitat i, quan va passar la sort, per sort, els va enxampar treballant. Moltes gràcies i moltes felicitats!

dimecres, 8 de setembre del 2010

Dos actes importants pel diumenge dia 12.

II JORNADES DE PATRIMONI HISTÒRIC

Diumenge, 12 de setembre de 2010

Esplanada del Castell Nou, 11 h.

INAUGURACIÓ DE LA PRIMERA FASE DE LA RESTAURACIÓ DEL CASTELL NOU

Arribada i copa de cava

Parlaments:

Jaume Masip Llop, Regidor de Patrimoni

Miquel Orellana Gavaldà, arquitecte del projecte

M. Teresa Pallarès Piqué, Subdelegada del Govern de l’Estat

Lluís Salvadó Tenesa, Delegat del Govern de la

Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre

Oscar Bosch Pujol, Alcalde de Flix

Seguidament es farà una

JORNADA DE PORTES OBERTES

Es comptarà amb la participació de l’Orquestra de l’Escola Municipal de

Música de Flix i Flexus Teatre

Església Parroquial, 19 h.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE HISTÒRIA DE L’ORGUE DE FLIX

DE MOSSÈN JOSEP ALANYÀ ROIG

Intervindran:

Alfons Guiu Mestres, Director de l’Orfeó de Flix

Francesc Xavier Vega Castellví, Director dels ST

de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l’Ebre

Oscar Bosch Pujol, Alcalde de l’Ajuntament de Flix

Josep Alanyà Roig, autor del llibre

L’acte es clourà amb un CONCERT D’ORGUE a càrrec d’ADA GASCA