dilluns, 19 de març del 2012

Dia del pare.

Això de ser pare, ho he de reconèixer, és impressionant, podríem dir que és la segona millor cosa que et pot passar a la vida, la primera  crec que és ser mare, però per a això s’ha de ser dona i no és el cas.
Ser pare és una experiència que s’ha de valorar a llarg termini, amb el pas del temps,  allà pels anys en que també comences a saber valorar, de debò, el que és ser fill. Si en aquest precís moment, pots pensar que et sents orgullós del teus fills i que el teu pare sent el mateix per tu, ja et pots asseure a disfrutar del moment perquè de veritat s’ho val.
Avui és 19 de març, dia del pare, és veritat allò que diu molta gent que no té sentit que hi hagi un dia especial dedicat a una celebració determinada, el millor és que tots els dies es tingui present el que s’intenta transmetre aquest dia, però penso que també és important que hi hagi un dia on s’hi faci especial menció. A qui no li agrada que el felicitin, el besin o l’abracin, encara que sigui un dia a l’any, per un motiu determinat!.
Sempre diem que hauríem de buscar motius cada dia per a demostrar que estimes a algú, però la veritat és que es molt fàcil caure en la rutina i oblidar-se de les coses que són realment importants a la vida. Sovint passa que quan ens en adonem és massa tard.
John Lenon va dir: “la vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”.
I tenia raó!




dimecres, 14 de març del 2012

Els pantalons curts i els mitjons llargs

Els pantalons curts i  els mitjons llargs, els germans Guirado, el Sr. Perucho i la Sra. Filo, l’enciclopèdia Alvarez i la llet en pols, els nens a estudi i les nenes a costura, els cops de regle als dits, les monges i la Sra. Irene, la ràdio i els contes de Maginet de la canya, el cine amb dos pel·lícules i mitja part, les xufles i  els cacaus, la “graciosa” i el Sandaru, 


la cançó del Cola-Cao, el sortir a la fresca, les cabanes,  la roqueta i la platgeta, les fogueres de Sant Antoni, l’estufa de llenya, la cuina de carbó,  la nevera de gel i  l’olor de ca Juanito Roch, la primera tele i Félix el gato, Mr. Magoo i els finals amb  Koniek, les guerres a pedrades, els trencs i el Sr. Dionisio, l’olor del Sr. Pujals, La Social, l’Ebro i l’Auxili, qui eren els reis, d’on venien els nens, el tronc de Nadal, la primera bici, els cascos dels armats fets amb jocs de cartes, la festa del carrer Sant Pere, el cine de la pista, la pista de terra, les espases i els arcs de vímet, la neu, els llençols freds, el Caspe, el Correu i el túnel de l’Argentera amb màquina de carbó, les mules i les sumeres i les dones recollint adob pels geranis, “tut,tuuut” es fa saber que hi ha sardineta al mercat!, els futbolins del Sr. Hipòlit, els tebeos de ca Mariano el sereno, la paradeta de la tia Maria,

 els xiclets Bazooca o Dunkin i les boletes de cal Tonet, les escapades al castell, la punta del canó o al cable, lo camet, les boletes i la picarona, la xancleta, la goma i els quatre cantons, el frendis, el guà i el pam i toc, la pluca el pot i el churro mediamanga mangotero, l’olor d’olives i l’aroma de cafè del Kursaal o el Carim, la flaire de naftalina dels armaris i el gust de les cireres i els aubergis robats,  els crits de nens cap a casa i les trenes de les nenes, l’arribada a la lluna, el cosidor de Mariana, els clatells pelats i els Srs. Mañerra, Corbella o Pepo, l’àngelus i el cara al sol, Kit Karson i Toro, la corbata de trampa i el mal de queixal, la llima i el pare carabassot, els Danones de vidre i el codonyat, el pa amb vi i sucre, les col·leccions de santets i el tingui tingui falti, l’aprendre a nedar al riu,  l’olor de l’aula, el primer ball, la O.J.E. i la sección femenina, la Pepsi, les pel·lícules de romans, les de l’oest i les 3R definitiva,  les festes de Sant Jaume, l’ambigú, l’envelat i els jardins del casino, els serenos, l’orquestra Pensilvània i els Flixers, el 600, la Lambretta i la Montesa,   els genolls pelats i la pèrdua de la innocència.


Les faves del Moderno, El Bar Avenida i el Morales, els calamars de la Sra. Conxa, els amics i les amigues, la confusió mental i les llargues converses, la poca por,  el futbol,  el primer cigarret oficial i els de trampa, la Mobilette i la Derbi “paleta”, la cervesa, l’encreuat de la Vanguardia, el Martini blanc,  el no parar a casa, les ressaques,  les bronques de casa, els cabells llargs i les poblades barbes, el estar contra tot, el passar de tot, Llach, Raimon i Mª del Mar, la Trencaclosques, la Llanterna i la Xilf, la guitarra, Serrat,  el dos cavalls, el primer treball,  els que estudien fora, els que tornen a l’estiu, el desgavell de la nuclear, llibertat, amnistia i estatut d’autonomia,  el voler canviar el mon, els banys nocturns, les males llengües, la pista vella, la pista nova, gent de grenya, guitarra i poc coneixement, el llevar-se a l’hora de dinar, els primers carnavals, lo prohibit,  les berbenes, el Passeig de l’Ebre, els que han marxat per sempre, l’escriure poemes, la cançó de l’estiu, el rok dur, la Vespa, Barna, la platja i el mar, la rebel·lia, les sortides de sol, Lovecraft, el psicoanàlisi, Herman Hesse, el misteri de l’univers, l’existència de Déu, el futur incert, Sidartha, la Cova, la Geganta i “el Paco”, l’explosió dels sentiments, estudies o treballes, les frustracions, el cinema d’art i assaig, la mort de Franco, la mili, el quedar-se o l’anar-se’n, camins que es troben i d’altres que s’allunyen i pujar un altre esglaó de l’escala.





dilluns, 5 de març del 2012

Mirador de la Ribera

Aquest és el nom del punt més alt d'una bona passejada, 18 km,  que vàrem fer el passat dissabte uns quans membres del grup Senders Flix. (Al bloc d'Enric podeu trobar més dades i més fotos sobre el recorregut: ).
Realment no es veu tota la Ribera, més aviat tot el nord de la comarca i una bona part de les comarques veïnes.
La ruta va ser força interessant per l'ermita de "Sant Francisco", les construccions de pedra en sec, les espectaculars vistes i la bona companyia.
Bona part de la zona va ser afectada, ja fa uns quants anys, per un terrible incendi, encara es poden veure les restes dels grans pins calcinats i com, lentament, es va refent la vegetació, sobre tot a les aubagues.
Una caminada per a repetir en un dia de cerç.