Gotes

Ahir, de bon matí, el jardi, tot el jardí, presentava aquest aspecte,  l'aigua és un element excepcional i en ocasions com aquesta encara més.

Flix from its castle, Flix des del castell

Espectacular video de Marc Puig Pasarrius, fet des d'un aparell anomenat "tricòpter"

Tardes d'octubre. Itinerari exterior del Meandre tornant per la Barca.

Bé, aquesta és la quarta entrada, i última,  de les passejades d'octubre, els dies es fan cada vegada més curts, les nits són cada vegada més fredes, estem ja en plena tardor.

"La tardor començava olorant a mostillo bullint a la cuina, després olorava a terra i al fum dels formiguers cremant lentament als horts.

La tardor olorava al color de la terra.

Hivern....i el silenci té forma de petxina...

Pantalons llargs, olor de fred, de flaire d’escola amb aquella barreja d’olors a llapis i gomes d’esborrar, d’estufa de llenya i d’aire calent i viciat.

Recordo la impressió que produïa la primera glopada d’aire fred ,al matí, en obrir la porta i sentir-lo a les galtes després d’haver-me vestit, ben calentet, a la vora de l’estufa al roig viu, per calentar ben depressa la casa, refredada pel cru hivern. Aquell aire, glaçat i penetrant, amenaçava amb gelar-me també per dins, sort que ma mare tenia un  savi remei: un rovell d’ou, sucre i moscatell, tot ben remenat i begut d’un glop, tot just abans de sortir cap a estudi.

L’hivern començava olorant a roba llargament guardada a l’armari, després olorava a boira o a cerç.

L’hivern olorava al color de la llar."

(Fragment de "Olor d'amic")

Tardes d'octubre. Més enllà de Sebes, les Illes.

En realitat aquesta tarde va ser un matí, el lloc, allí on s'acaba el terme municipal de Flix i comença el de Riba-roja.

El paissatge... espectacular.

A Sebes, al meandre, el contrast entre el secà i el bosc de ribera és un dels atractius, aquí, aquest contrast encara és més acusat.

Tardes d'octubre. Camí de l'antiga barca del riu de dalt, tornant pels Xofars.

Una altra tarde d'octubre de cami... de passeig. Aquests sí que són els llocs de la meva infantessa, les fruites de les meves tardors, els llocs plens de vida dels horts dels Xofars, la volta de baix del castell on estava la "roqueta", llocs tots ells molt propers, molt familiars, per molts anys que hagin passat.