Hivern al meandre de Flix

Qui ha dit que l'hivern no es bonic? 

Notes al vol (de vi, ciremenyes i més)

 Un dia, ja fa uns quants anys, em vaig trobar amb el Sr. Bagés, el “mecànic gran”,  a les obres del passeig, em va preguntar com quedaria quan estès acabat i li vaig explicar, desprès li vaig preguntar si em coneixia i que era de ca Xuximet, - ah! la vostra família sempre heu estat bé, me’n recordo de Ramon-, jo em penso que em parla de mun tiet, però em parla del germà de mun iaio, el pare de Laura. Em diu que dos del millors mecànics o electricistes que coneixia van morir d’accidents absurds, Ramon amb un accident de moto, atropellat per un camió a l’entrada de Sebes i Manel Rodes, germà de Mateu, atrapat a la caixa d’un ascensor a la fàbrica, una llàstima!.

Em diu també que se’n recorda d’un alemany, Kleinschmid, que li agradava molt el vi que fèiem a casa i també m’explica que va ser un dels subscriptors del diari avui quan es va fundar.

Tot això en cinc minuts, aquest home era una mina!

Al dinar familiar del cap de setmana següent li vaig comentar a mun pare lo del alemany, se’n recordava molt bé i amés em va començar a explicar coses de quan fèiem vi, jo me’n recordo encara de la premsa vora la porta de Ca Xuximet, ell m’explica on era el trull (un altre dia em va explicar com el van fer i com el buidaven), de la premsa anava el most a un pouet i des d’allí cap el trull, després de fermentar el most es transvasava al bocois, cadascun de 1100 l. També com s’havia d’anar afegint vi perquè baixava el nivell i com cremaven les tires de sofre per a evitat que es piqués, de vegades havia baixat molt el nivell i s’havia començat a fer malbé, si el sofre encara s’encenia era possible salvar-lo si no, vinagre!, encara que de vegades es feia ranci.

També ens va explicar com decidien començar a veremar, quan el most feia 16 graus, això vol dir que el vi el feien de 16 a 18 graus! Feien uns 10.000 kg de raïm, de vegades hi havia cua per a comprar i si s’acabava la bota feien sortir a la gent i posaven un galleda d’aigua per cada tres de vi, explica que això ho feia tothom!. Quan s’acabava el vi de vegades anaven a buscar-ne a la torre i el portaven amb bocs (pellisses).

La premsa la va vendre mun tiet Pepito a Avelino com xatarra... mun pare es va enfadar molt, també li va saber molt greu que es fessin malbé tots els bocois i botes. Alguns eren de 7 o 8 mil litres.

També hem parlat de fruites d’abans com els nespres, les maçanes de sant Joan, del ciri, les peres de Lleida, els perillons etc. també d’agricultura ecològica i del sindicat i sobre tot dels problemes, cada vegada més grans, per a fer tomates i altres verdures i de les plagues noves que hi ha, comentem que cada vegada més es deixen de banda les espècies del país, més adaptades i més resistents.

De tot això me’n recordava avui, desprès que mun pare, que te 87 anys, hem digués que ha decidit plantar a l’hort, vora la sèquia, una maçanera del ciri, una ciremenyera, un taronger, una aubercoquer i un cirerer! Apa!

1r descens del meandre Vila de Flix 15-01-2017 Llaüt mediterrani / Llagut català

1-1-2017 de la Fatarella al mar!

Fa molts dies que tot és gris, que la boira ens acompanya! així que aquest matí, primer hem passat a veure l'espectacle de la boira gebradora, malgrat tot, espectacular i desprès ens hem allargat a fer un passeig per la platja, a veure el sol!