Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Ebre. Mostrar tots els missatges

dilluns, 5 de març del 2012

Mirador de la Ribera

Aquest és el nom del punt més alt d'una bona passejada, 18 km,  que vàrem fer el passat dissabte uns quans membres del grup Senders Flix. (Al bloc d'Enric podeu trobar més dades i més fotos sobre el recorregut: ).
Realment no es veu tota la Ribera, més aviat tot el nord de la comarca i una bona part de les comarques veïnes.
La ruta va ser força interessant per l'ermita de "Sant Francisco", les construccions de pedra en sec, les espectaculars vistes i la bona companyia.
Bona part de la zona va ser afectada, ja fa uns quants anys, per un terrible incendi, encara es poden veure les restes dels grans pins calcinats i com, lentament, es va refent la vegetació, sobre tot a les aubagues.
Una caminada per a repetir en un dia de cerç.


















dimecres, 23 de setembre del 2009

Tardor, octubre.

Estem a punt d'entrar al mes de l'any que més m'agrada, gener és dur, juliol és dur i l'abril incert, octubre és amable, passejar pel poble al solet de les seues tardes és una experiència única, la llum, els colors, l'aire tebi i un silenci especial.
La tardor, especialment l'octubre és una època de canvis lents, és el punt oposat a la primavera que també és un trànsit, és la calma en lloc de la tempesta encara que hi hagi tronades, totes les estacions tenen el seu punt, totes tenen alguna cosa que m'agrada, però aquesta en té més.
Es podria comparar també amb les etapes de la vida, la primavera amb la infància i l'adolescència, l'estiu amb la plenitud i la força, la tardor amb la maduresa i l'experiència, l'hivern amb el final d'un cicle i l'esperança, si puguessim triar amb quina ens quedaríem?
Per a mi no és un temps de tristesa, potser sí d'una suau malenconia i amés, sovint hi ha dies de pluja, la pluja m'agrada molt, ah! i el riu de vegades és d'un blau com no he vist en cap altre lloc.
La tardor fa l'olor dels colors de la terra i també fa olor d'amic, Miquel Martí Pol ho descriu molt millor: ...i sabia el baf compacte de la terra.






divendres, 5 de juny del 2009

Una ciutat amb 15 barris



Maria José ha dit...
...Sempre he pensat que els de Riba-roja tenien una frase que serveix per omplir-los d'orgull "Riba-roja és el poble on l'Ebre es fa català", m'agrada molt (el meu pare era d'allí), i ara ,la que finalitza el teu escrit em fa adonar que realment vivim en un lloc excepcional.Gràcies!



De vegades m'imagino que visc a una ciutat de aprox. 24.000 hab. que es diu la Ribera d'Ebre, les ciutats més properes son la Terra Alta i el Priorat, te 15 barris amb esglésies i castells, uns més poblats que altres, entre ells hi ha grans zones verdes amb boscos i muntanyes on hi ha valls, ermites i balmes, és una ciutat molt antiga amb resons d'ibers i romans, àrabs, jueus i cristians que ha sobreviscut a mil batalles, la creua pel mig un gran riu on, si escoltes bé, els dies de boira, encara pots sentir el so del cargol des d'un llaut que s'enfila riu avall al crit de namo-ne! i en dies clars el cruixit del velam inflat per la garbinada, on a les plàcides nits d'estiu es pot sentir el potent cant del rossinyol i la put-put anuncia el començament del temps de la collita, és l'Iber, Ibre o Ibruch, que recorda noms com Tiber o Hebron i on van néixer Artur, Carmel i Dolors, per nombrar-ne alguns.

Hi ha barris que s'hi enmirallen des de les altures, d'altres que s'hi aboquen arriscadament, a Riba-roja es fa català, per Flix passa dos vegades i a Móra te un barri a cada vora, després de Miravet, vigilat per l'imponent castell, el dimoni Barrufemes va obrir-li pas entre les muntayes, perquè pugués veure el mar.

Els que realment la conéixen, estimen aquesta terra.

dimecres, 3 de juny del 2009