Montsant, Serra Major des de La Morera.

Heu vist quin espectacle de la natura? impressionant!

Papellones de Siurana.

Dic papellones de Siurana perquè les fotos estan fetes en aquell lloc tant execepcional, però les podeu veure bastant fàcilment per aquí.

Si ve una papallona

jo no l’agafaré

que voli, que voli

al cel s’hi està més bé.

Les flors com cada dia

voldran fer-li un petó.

Que hi vagi, que hi vagi

que l’ompliran d’olor

Joana Raspall

Voleu, voleu, 

papallones voleu: 

voleu, voleu, 

de mil i un colors; 

voleu, voleu, 

papallones voleu 

que quan ho feu 

sembla que volin flors.

Àngel Daban

Mon cor és la papallona,

volta més que voltaràs,

los teus ulls són la flamada

on mon cor se vol cremar.

Mateu Obrador

Papallona encisadora, 

jo, lleugera i voladora, 

tendrament, en dia bo, 

vaig de l'una a l'altra flor. 

Com a il·lusió tan bella, 

cal no haver-me; fóra un crim. 

Per als ulls só meravella 

i, dins una mà, polsim. 

Josep Carner

Noia de porcellana 

buscava una ànima dintre teu 

i això era com buscar 

papallones blanques damunt la neu.

Pau Riba

Heus aquí un eixam de papallones en l'aire: 

papallones de cucs de seda; 

papallones d'ales blaves; 

papallones d'ales blanques amb ratlles negres; 

papallones de colors virolats, més brillants 

sota les ales (quietes semblen fulles); 

papallones amb una ratlla que els divideix 

les ales en dues bandes. 

Joan Brossa

A la pel·lícula La lengua de las mariposas el mestre explica als nens: sabíeu que les papallones tenen llengua?… I dibuixa a la pissarra una espiral.

Les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes, quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust.

La Bisbal i Margalef, passeig per les muntanyes del bressol dels macips.

L’avantpassat més antic del que tinc noticies, que portava ja el mateix primer cognom que jo, era de Bovera, Jaume Macip, conegut com Boverol i documentat amés al dietari del cirurgià de Flix Josep Arnavat (Arxiu Municipal de Flix), va néixer en aquell poble pels vols de 1775 i es va casar a Flix amb Teresa Cervelló Sabaté, Un fill d'aquests, Josep, seria el primer "chuchimet" documentat.

Macip, amb “c” és tal com abans s’escrivia aquest cognom i així es veu en els documents antics, després al castellanitzar-se canviaren la “c” per la “s” i actualment, per a mantenir-lo tal com es pronunciaria amb “c”, s’escriu amb “ss”, quan el lògic hagués estat tornar a la grafia original. L’origen del cognom Macip està ben estudiat, prové de l’ofici de macip de ribera o bastaix, des carregadors de moll, de ribera de mar o de riu, i darrerament més coneguts per la novel·la La catedral del mar, antigament aquesta feina la feien esclaus però quan es van començar a constituir els gremis, els macips foren uns dels primers, s’anomenaren mancips (alliberats), de mancipia (manus capti), el cognom està molt concentrat sobre tot a l’àrea de Barcelona i a la zona als voltants del pobles de Margalef i La Bisbal de Falset, des d’on s’ha escampat cap a Les Garrigues, El Priorat i La Ribera d’Ebre. Un altre significat de macip més tardà, és jove, mosso o servent, es dona el cas que els Ducs de Medinaceli, que senyorejaven el castell de Falset, quan se’n van anar cap a Andalusia, van “alliberar” els servents donant-los terres en els pobles abans esmentats, on, encara avui, hi ha gent que es diu Masip de part de pare i de mare."
El dissabte passat vàrem fer una bona caminada per les muntanyes d'aquests dos pobles, podeu trobar més informació, clicant damunt, a:


Senders Flix i als blocs d'Eva i d'Enric