dissabte, 31 de juliol del 2010

Obres


Bé, sembla que entrem a la recta final de l’obra del carrer de Baix / costa del Graner, s’ha començat a pavimentar. Les obres sempre es fan llargues, però en realitat el termini es superarà per poc, tot i haver sorgit bastants imprevistos i ampliada l’obra a part del carrer Pont, el temps d’execució era de quatre mesos i van començar poc abans de Setmana Santa. Queden encara temes com l’enllumenat, enjardinament, etc. però les molèsties que ha provocat aquesta obra, tant complexa sobre tot per la situació, s’acabaran en breu.




A la del carrer Dr. Müller encara li falta bastant, va començar al maig i te un període d’execució de 8 mesos. S’està treballant també a la nau del nàutic i esperem que en breu es solucioni el tema del camí de les Illes, on falta concretar la electrificació per a soterrar el cable i la tuberia i asfaltar. Queden pendents de començar, la del carrer Montserrat i la del carrer Antoni Rovira i Virgili (a la zona de la Ventonella baixa), però això ja serà després de festes.
Per una altra part m’ha arribat algun comentari (de algú al qui li ha dit algú que li ha dit) que l’obra de ca don Ventura no era necessària, que la sala ha quedat petita o que ha estat una dèria això de fer l’entrada tipus perxi.
Potser no ho vaig explicar bé i em va semblar que amb les imatges n’hi havia prou, cal recordar que el motiu principal de l’obra ha estat la seguretat. La porta d’entrada i la persiana metàl·lica (inutilitzada i travada a mitja alçada) encara eren les de l’antiga botiga de la Philips, amb una estructura molt deteriorada i uns vidres dels que es muntaven a l’època en qüestió. Dir també que, qui digui que la sala ha quedat petita, evidentment no l’ha vist o ho diu de mala fe (la sala te 150 m2 i s’han “perdut”  aprox. 20 m2)i, finalment, el tema dels perxis li ha semblat molt bona idea a molta gent, apart que ha facilitat molt la execució de l’obra i si no s’ha pogut fer el mateix a tota la façana ha estat perquè el pressupost es disparava.
Per una altra part dir que la distribució de les obres del famós “Plan Zapatero” és molt complexa perquè s’ha de quadrar al cèntim d’euro i has de triar obres planificades que sumin la quantitat en qüestió. També s’ha de dir que es va decidir triar obres majoritàriament petites per a poder donar feina a l’empresariat local. Naturalment les obres pendents al poble entre les que triar són moltes i s’ha de fer quadrar prioritat amb necessitat i amb pressupost.
Podeu veure també unes fotos del Passeig de l’Ebre, ja està molt avançat. Aquí el problema que hi ha són els arbres, és possible que només sobrevisquin la meitat i per tant abans d’acabar l’obra, a finals de setembre, els hauran de substituir, encara que molts dels que estan secs probablement brotarien a la primavera, segurament ho farien per la soca. Ja vaig avisar que el risc de fallides era molt gran i més en ple més de juliol, és veritat que els van plantar amb contenidor, però també que es va coincidir amb els dies més calorosos de l’estiu i potser van córrer una mica massa, encara que d’aigua no els ha faltat, n’hi ha que han patit molt. És una llàstima perquè són essers vius i perquè, de vegades les necessitats d’obra, els terminis, etc. fan que passin aquestes coses.












dilluns, 26 de juliol del 2010

Flix, coses que fem.

Hi ha dos coses que darrerament sento molt sovint, de gent de Flix també, però sobre tot de la gent que ens visita: “quin canvi que ha fet el poble en pocs anys!” i “és que a Flix no pareu de fer coses, hi ha vegades que fins hi tot és difícil triar!”.
Les dos són veritat, per a mostra dels canvis fixeu-se en una foto del castell nou de l’any 2002 i una altra que he fet avui, just quan s’ha desmuntat la bastida de la vora del riu i ja es pot veure bé la façana.
I de que a Flix fem un munt de coses aquest cap de setmana també ha estat un bon exemple: .- El segon FlixJazz, des d’aquí vull felicitar als organitzadors per la feina i per tirar endavant aquest projecte tant interessant (un parell de fotos de la darrera actuació del diumenge per la tarde).
.- Les 24 h. de tennis i pàdel, quin goig que feia el poliesportiu!, tres pistes de tennis, una de pàdel, la pista coberta, les piscines, més de 70 participants! (podeu veure dos fotos les noves instal·lacions).
.- Una de les baixades en piragua pel meandre (el meandre des de dins el riu és una experiència impressionant), que organitza Rogles Aventura (com no hi he pogut anar la foto no és d’avui).















dijous, 22 de juliol del 2010

Passeig de l’Ebre i Ca don Ventura.

Bé, les obres s’acaben algun dia, precisament ahir es va acabar el canvi de l’entrada de Ca Don Ventura i va quedar preparat el local per acollir l’inici d’una nova edició de FlixJazz.
Podeu veure com era i com ha quedat un pas més de la idea de que la part baixa d’aquesta façana sigui una mena de continuïtat o de transició, com vulgueu dir-li, dels perxis antics cap el modern de la façana de l’ajuntament, queda pendent doncs, per a quan es pugui, la darrera fase d’aquesta obra.
Podeu veure també que s’ha començat a enllosar el Passeig de l’Ebre i la part de damunt de la nau del nàutic, així com la instal·lació d’una de les noves baranes.
















dissabte, 17 de juliol del 2010

El cementeri nuclear alemany.

Poso la entrada d'aquest bloc perquè em sembla molt interessant i il·lustratiu:

http://cat.bloctum.com/caminant/


Seguint amb la recerca de més informació sobre les conseqüències per al territori d’un cementiri nuclear, la CANC ha programat una jornada per aquest  divendres 16 de juliol a Móra d’Ebre, on s’ha exposat la realitat de l’entorn del cementiri nuclear instal·lat a Gorleben (Baixa Saxònia, Alemanya), després de 20 anys de funcionament.

La CANC ha convidat al Sr. Martin Donat, Diputat del Consell de Districte i President de la Comissió d’Energia Nuclear i Seguretat Pública del districte de Lüchow-Dannenberg a la Baixa Saxònia, i al Sr. Hans Werner Zachow, pagès i portaveu de l’Associació Agrícola de Gorleben.

Del que han exposat i  resumint, els mateixos problemes que aquí. Els alemanys, encara que no ho sembli, són tan barroers com els de per aquí  quan es tracta d’energia nuclear i també ho tapen tot, posant diners sobre la taula.

Unes quantes coses a destacar:

1.-Només donen diners a qui hi està a favor i mai a ningú que els pugui utilitzar contra ells. (com a tontos)

2.-La desertització de la zona. Ningú hi va a invertir en res, tot i les promeses que els hi havien fet.

3.-Els llocs de  treball promesos s’han traduït en  feines  de vigilants del cementiri.

4.-Quan els arriba un comboi carregat de porqueria, juntament amb el comboi arriba l’exèrcit, amb una munió de soldats com si d’una gran ofensiva militar es tractés. Carreteres tallades, no es pot viatjar en tren.

5.-Cases i terres desvaloritzades  Qui compra a la vora d’un cementiri nuclear?

Metges que no volen anar a la zona, etc, etc,  en definitiva totes aquelles raons per les quals els qui ens hi oposem venim advocant des de fa ja molt de temps. Res de positiu. Només una cosa la felicitació que ens han tramés per haver començat la lluita  i el seu encoratjament a seguir, encara que ells ja porten més de vint anys.

Mireu també aquest enllaç:

dimarts, 13 de juliol del 2010

Obres del Passeig de l'Ebre, els arbres.

El divendres passat es van plantar els arbres al Passeig, això ja fa una altra cara. És una època difícil per a plantar arbres, encara que van en contenidor, però ho havien de fer perquè el termini de l'obra és al setembre, s'haurà d'estar molt pendent d'ells, sobre tot pel que fa al reg.






dilluns, 12 de juliol del 2010

Petita crònica d’una dia impressionant. El clam d’un poble!




Prop del migdia, abans de marxar, vàrem anar al poble a proveir-mos d’aigua i fer algunes compres, vam passar per la plaça de l’església, on la plataforma ja tenia muntada la paradeta, encara hi havia poca gent, no sé si hi va haver molta assistència, la iniciativa de Dolors no em va semblar malament, sobre tot per a la gent que no va poder anar a Barna (encara que crec que alguna cosa sobrava, però no hi entraré).
Eren més de les dotze quan ens posàvem a la carretera, direcció Igualada, havíem quedat per a dinar amb Aïda, volíem arribar aviat a Barcelona, així que havent dinat ens vam tornar a posar a la carretera, a la sortida feien obres, ens vàrem embolicar una mica i vàrem fer cap a Vilafranca on vam agafar la autopista i aparcàvem el cotxe a un pàrking prop de la plaça de Colom cap a les cinc, vàrem agafar el metro, on ja es notava l’ambient, amb gent amb senyeres que portava la mateixa direcció que nosaltres. A dos quarts de sis érem a la cruïlla de la Diagonal amb el Passeig de Gràcia, era el punt de trobada de la gent de les Terres de l’Ebre, els de la Canc i  molts d’altres. A aquella hora ja hi havia molta gent i no parava d’arribar-ne més, feia molta calor, només vàrem trobar a Xavier Garcia i ens vam saludar. Una trucada d’una persona que estava a la cruïlla de la Diagonal amb Gran via ens va dir que allò ja estava tot ple de gent, vam pensar “si ens quedem aquí seran les 9 de la nit i encara no ens haurem mogut”, realment ja era molt impressionant la quantitat de gent que hi havia i no parava d’arribar-ne més, així que com el nostre objectiu era no arribar massa tard a la festa del quintos (una neboda ho és) vàrem començar a baixar Passeig de Gràcia avall.
Hi va haver moments en que no hi havia manera d’avançar, ens vàrem trobar amb Araceli i Genís que pujaven i ens van explicar que més avall encara hi havia més gent, la manifestació encara no havia començat i tot el recorregut ja estava ple! va arribar un moment en que ja no podíem caminar, va ser quan per megafonia van començar a demanar a la gent que deixés lliure la part central del passeig per tal de poder formar la capçalera i començar la manifestació, allò era impossible, així que la gent, amés emprenyada amb la polèmica dels dies abans, va començar a cridar “som el poble, som la capçalera! Som el poble, som la capçalera!”, allí va ser on realment ens vam adonar que allò era el clam d’un poble, que havia sortit al carrer per a defensar la seva dignitat i que literalment havia ocupat el carrer.
Vam saber que s’estava formant la capçalera pels crits xiulets que se sentien, per darrera nostre!, mentrestant per megafonia continuaven demanat que la gent es posés en moviment, entre les clams de In-inde-indepedència, som el poble.. i altres, ens vam començar a moure molt lentament, la meva germana ens anava informant amb sms del que deien a la televisió i de les imatges impressionants d’aquell mar de gent, sou més d’un milió i mig! crideu també pels que no hem pogut venir!.
A la cantonada amb la Gran Via ens vàrem torbar a Aleandra i Visa fent fotos, vàrem arribar a la plaça de Tetuan gairebé a les 9 de la nit, compartint moments molt emocionants amb gent que no coneixíem però amb un objectiu comú  i encara hi havia gent que no s’havia mogut de la Diagonal.
Allí van explicar que es donava la manifestació per acabada a causa de la gran quantitat de gent, que havia superat totes les previsions i vàrem començar a sortir cap els carrers del voltant per tal de que la gent pogués continuar arribant.
De tornada vàrem poder escoltar les primeres valoracions i a dos quarts d’una érem a la cua de la pista per a entrar a la berbena del quintos, que per cert va estar molt bé.
El ressò mediàtic ha estat gran  a nivell europeu, això és important, a nivell de l’estat espanyol un mica eclipsat per la “roja”, però com deia algú ahir “qui no vegi el que passa, és que està cec, qui no ens escolti, és que està sord”, hi havia comentaris molt diversos entre la gent, els més generals “s’ha de fer front comú a Madrid” i “això és el començament de tot, no és el final de res”.
Som una nació, nosaltres decidim!.

divendres, 9 de juliol del 2010

Estat (ut) de Catalunya

Interessant visió del tema de l'Estatut de l'amic Joan Enric
http://mundotrash.wordpress.com/

dimecres, 7 de juliol del 2010

Muriel Casals: En defensa de la voluntat del poble de Catalunya


Durant els anys que han transcorregut del segle XXI el nostre país ha canviat molt. El nostre paisatge humà s'ha fet molt més variat, els catalans hem agafat color, som una mica més joves i tenim més fills.
Al mateix temps Europa, que és el nostre referent més immediat, també està canviant; al món les relacions entre els vells països rics i les economies emergents (o reemergents com és el cas de la Xina, que no podem oblidar que era la primera economia mundial abans del segle XIX) responen a un esquema ben diferent del que vàrem conèixer al segle passat.
És en aquest context de canvis econòmics, de transformacions socials, de modificació de la correlació de forces polítiques, a casa nostra i a tot el món, que ens cal situar la mobilització intel·lectual que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha fet cristal·litzar.
Avui existeix a Catalunya un fort sentiment de “catalanisme pràctic” que té la seva justificació en arguments menys romàntics que els tradicionals, però molts pragmàtics. Els podem resumir en la reclamació de disposar dels serveis socials i de les infraestructures de tota mena que corresponen a l'esforç fiscal aportat per la població.
L'exigència d'una bona dotació en serveis i en inversió públics en retorn dels impostos pagats és un sentiment compartit per una gran majoria dels habitants conscients que podem competir favorablement amb les regions més desenvolupades d'Europa. Catalunya pot ser un dels millors llocs per treballar i viure, només ens cal que no hi hagi entrebancs.
Els ciutadans del nostre país volem veure com les institucions del nostre govern i les instàncies de la nostra societat civil es posen al servei de la consolidació del paper que correspon a la nostra evolució històrica i les expectatives de futur. La nostra història ens fa aptes a aspirar a un present de societat oberta, culta, desenvolupada, desperta i feliç; per això són imprescindibles uns mecanismes de govern, uns instruments d'exercici del poder que volem plenament a mans de la Generalitat.
Quan durant la transició política del postfranquisme vàrem acceptar compartir el camí cap a la democràcia i el desenvolupament amb les altres nacions i regions d'Espanya ho vàrem fer confiant que el pacte constitucional permetria la nostra eclosió com a poble que volia aportar la seva especificitat a la construcció europea. La Constitució espanyola, aprovada el 1978, estava redactada amb unes ambigüitats volgudes que havien de fer possible diferents interpretacions; semblava que en la lectura de la Constitució cadascú hi havia de trobar satisfacció.
Ara ens han dit que no; que només hi ha una lectura de la Constitució espanyola i que no hi ha lloc per a la satisfacció de les legítimes ambicions del poble de Catalunya. El cop és dur per a les esperances de futur compartit i el cop és dur també per a la democràcia espanyola. Suposo que aquests dies aquells espanyols a qui els agrada la idea de tenir un país que inclou Catalunya deuen estar preocupats.
Què cal fer a partir d'ara? Per una entitat cívica, patriòtica i essencialment cultural com és Òmnium, la resposta és clara: hem de seguir fent el que hem fet fins ara, però encara amb més èmfasi, amb més energia, amb més esforç i segurament amb més valentia que mai.
Seguirem treballant per la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.
Posarem la nostra capacitat de convocatòria al servei de les causes que ens faran superar els entrebancs que ara ens tornen a posar al davant.
Per això us cridem a la manifestació del proper dia 10 de juliol. Ens hi trobarem junts tots els que exigim respecte a la voluntat del poble de Catalunya, perquè som una nació i nosaltres decidim.