dimarts, 30 d’abril del 2013

9984 passos, 6 km 90 m

Flix, 18 d'abril de 2013, deixo el cotxe a la plaça del Mercat, agafo la motxilla i la càmera fotogràfica, avui sense pals caminadors, és un tram pla i curt, són les 10 del matí quan començo a caminar en direcció al pont.
Avui faré l'itinerari exterior del meandre, és una de les meves caminades preferides. 
Avui pujo per Colomer, faig unes fotos a una antiga portalada, fa temps que les volia fer, hi ha una data al llindar, 1783. desprès d'un tram del carrer de Sant Roc, enfilo pel carrer del Caporal Rius, faig també alguna foto a un arc de totxo d'una antiga porta integrat dins una paret, és un testimoni més de les destruccions i reconstruccions que es poden veure de vegades a les façanes del nucli antic..





Baixo per la costa Del Graner i enfilo cap al pont després d’aguaitar a veure quantes comportes van i si podré passar bé per la Pedrera de la Boca-Bovera, una cap problema, dos a grimpar una mica, tres grimpar per la part de baix del tros de Nogales, quatre a donar la volta pel sender de la Costa del Graellà, veig que només una! ara ja és notícia que no baixi aigua pel riu! els cabals vistos darrerament no són habituals.
Passant per la nova passera del pont faig també algunes fotos, quina bona obra aquesta! amb el túnel per a passar per davall la C-12 es farà un pas més a un dels projectes de mobilitat, senderisme i turisme de patrimoni i natura que es va iniciar fa bastants anys.





Passo per la zona enjardinada de davant del polígon de la Devesa, penso: quin canvi d'aspecte de l'entrada al poble quan es va fer això! i passo per també per davall de les naus el taller i les cases de vora de la depuradora, aquest és un tram que es va arranjar de nou quan es va fer l'itinerari exterior del meandre. Just abans de arribar a la depuradora i veure que al niu de cigonyes just es veu el cap d'una perquè està covant, m'aturo uns minuts a una de les poques platges que queden al riu, davant meu veig el castell.





A partir d'aquí i fins el pont del riu de la Cana, el camí està per fer, és una llàstima perquè si tingués aquesta continuïtat es podria passar molt millor i amés es podria, també, donar-li publicitat a un dels elements patrimonials i turístics que tenim.
Abans d'arribar al pontet de fusta veig que ja ha arribat la colònia d'orenetes de ribera, fan els nius als talussos de terra, com els abellerols, i és un espectacle!





Des  d'aquí, del riu de la cana i l'antiga pedrera, on encara es poden veure carreus a mig fer i altres que sembla que encara esperin els llaguts per a carregar-los en direcció a Tortosa, comença l'espectacle de veritat, el riu, la fauna, el paisatge, pocs llocs a l'Ebre hi ha com aquest, pocs tan a prop i que sembli tan lluny del poble, cap on puguis veure un meandre tan espectacular des de dins!




 Hi ha llocs que recorden selves tropicals...




Es podria fer també un interessant recorregut botànic, a una banda del camí la garriga i a l'altra el bosc de ribera.




A d'altres, les grans pinedes, plenes d'esquirols arriben fins ben a prop de l'aigua...




Un paradís també pels amants de la fotografia...






Quan passes la bomba del reg dels Vingalis i Aubachs el bosc de ribera és més evident i la xopina està ara en el seu moment més esplendorós!







Ben a prop de la zona dels Xops, s'ha cremat no fa gaire un petit espai, uns 2000 m2 de bosc de ribera, a causa d'una imprudència d'uns xiquets, sort que tot era bastant humit i que els bombers van poder actuar amb rapidesa...




Finalment arribo a la zona dels Xops, on ja es veu la barca i on sembla que hagi nevat de tanta xopina que hi ha pel terra!






Els meus amics m'han vingut a saludar...



No hi un lloc com aquest a l'Ebre! així que, segons el podòmetre que ens van regalar a la darrera caminada popular, 9984 passos després, amb 6 km i 90 metres caminats i gairebé dos hores i un centenar de fotos desprès, arribo al cotxe a la plaça del mercat, havent fet un recorregut circular que només es pot fer a Flix, que és per on l'Ebre passa dos vegades



dimecres, 17 d’abril del 2013

Adéu, Ercros.

 A.CARALT | 16/04/2013 18:34
A la terrassa del restaurant ‘El Racó’ de la plaça de l’Ajuntament de Flix s’asseuen cinc dels ’16 d’Ercros’, del col·lectiu de treballadors d’edat avançada de la planta que han decidit marxar malgrat no estar afectats per l’ERO.  La seva decisió  ha sorprès al comitè, que ha agraït el seu gest de solidaritat, com també ho han fet la resta de treballadors i la població en general. Els llocs que han deixat vacants han estat ocupats per mateix número de treballadors, que sí estaven acomiadats en virtut de l’aplicació de l’expedient.
Amb rostre seré, els cinc veterans –acumulen entre 27 i 38 anys d’experiència a l’empresa-, justifiquen al Diari les raons de la seva decisió. No són ni un ni dos factors, sinó diversos, argumenten.
L’element crucial ha estat la possibilitat d’acollir-se a la jubilació anticipada voluntària als 61 anys, una opció que caducava la primera setmana d’abril, data a partir de la qual es retardava als 63 anys. «Vam tenir molts pocs dies per valorar-lo si fèiem el pas o no», apunta Jaume Masip, cap de torn de la planta d’electròlisi, de 58 anys i 27 a l’empresa.
Fins a 24 treballadors de 57 i 58 anys podrien acollir-s’hi.«Ho vam preguntar a casa, vam fer càlculs,dels estalvis i les càrregues pendents -hipoteques, pegament de cotxes i l’estada dels fills a la universitat», afegeix Agustí Mani, operari de grua de la solució de sal de 57 anys. Al final, 16 s’hi van acollir.
Ara tenen per davant dos anys d’atur, fins el  60 anys aproximadament, i llavors, un any més utilitzant els diners de la indemnització, fins els esperats 61 anys.  «Ara bé, no cobrarem la jubilació íntegra, sinó que la cobrarem retallada, perdem un 24 per cent del poder adquisitiu de la pensió», apunta Masip. Amb tot, els diners que cobraran de la pensió els consideren «suficients».
Desafecció
I és que els motius per plegar per diversos. Francesc Mauri, operador de calderes amb 33 anys a l’empresa, n’assenyala un de clau per a ell, la desafecció. «El menyspreu que ha mostrat l’empresa cap als treballadors després que ens han exprimit durant anys. Marxo dolgut i preguntant-me per quina empresa treballava».
Els seus companys assenteixen, expliquen que la planta –la fàbrica a Flix- era vista com una mare-, «fins i tot per a qui es casava treballar a Ercros era com una dot”, recorden. «Ara hi ha molta gent que no la pot ni veure», assegura Mani. En altres casos, hi havia un profund esgotament pel ritme de treball i les horaris, sovint nocturns. És el cas de Jaume Zamora, contramestre a la planta de fosfat amb 31 anys a l’empresa. «Cada cop t’exigien més pel mateix sou», lamenta.
Masip apunta un quart factor. Molts treballadors, com ell, consideren que l’empresa no té el futur garantit, que no ha desenvolupat una tecnologia alternativa a l’actual procés de l’electròlisi, que serà prohibit a partir de 2018. Davant d’aquest escenari incert els ‘16’ han optat per aprofitar l’oportunitat.
A tots aquests factors cal afegir el de la generositat, de poder ajudar a companys més joves que havien perdut la feina. «A mi m’ha vingut a agrair-me la meva decisió amb llàgrimes als ulls un treballadors de 45 anys, amb una xiqueta de 10, que havia anat al carrer», expressa Mani.
I a partir d’ara, què?. La majoria albiren el futur amb tranquil·litat. «Dormiren a les nits i viurem de dia», sospira Masip. «    I guanyarem en qualitat de vida», afegeix Àngel Nadal, operador de calderes amb 38 anys a l’empresa.
En termes generals, els treballadors es quedaran a viure a Flix i podran visitar sovint les seves finques de conreu ja  que difícilment podran trobar una nova  feina a la seva edat. Mani té un desig, «un viatge a Cap Nord, sempre l’he volgut fer però no podia per la feina. En tinc ganes». La resta somriuen i s’imaginen també una vida nova sense la fàbrica.