Adéu, Ercros.

 A.CARALT | 16/04/2013 18:34

A la terrassa del restaurant ‘El Racó’ de la plaça de l’Ajuntament de Flix s’asseuen cinc dels ’16 d’Ercros’, del col·lectiu de treballadors d’edat avançada de la planta que han decidit marxar malgrat no estar afectats per l’ERO.  La seva decisió  ha sorprès al comitè, que ha agraït el seu gest de solidaritat, com també ho han fet la resta de treballadors i la població en general. Els llocs que han deixat vacants han estat ocupats per mateix número de treballadors, que sí estaven acomiadats en virtut de l’aplicació de l’expedient.

Amb rostre seré, els cinc veterans –acumulen entre 27 i 38 anys d’experiència a l’empresa-, justifiquen al Diari les raons de la seva decisió. No són ni un ni dos factors, sinó diversos, argumenten.

L’element crucial ha estat la possibilitat d’acollir-se a la jubilació anticipada voluntària als 61 anys, una opció que caducava la primera setmana d’abril, data a partir de la qual es retardava als 63 anys. «Vam tenir molts pocs dies per valorar-lo si fèiem el pas o no», apunta Jaume Masip, cap de torn de la planta d’electròlisi, de 58 anys i 27 a l’empresa.

Fins a 24 treballadors de 57 i 58 anys podrien acollir-s’hi.«Ho vam preguntar a casa, vam fer càlculs,dels estalvis i les càrregues pendents -hipoteques, pegament de cotxes i l’estada dels fills a la universitat», afegeix Agustí Mani, operari de grua de la solució de sal de 57 anys. Al final, 16 s’hi van acollir.

Ara tenen per davant dos anys d’atur, fins el  60 anys aproximadament, i llavors, un any més utilitzant els diners de la indemnització, fins els esperats 61 anys.  «Ara bé, no cobrarem la jubilació íntegra, sinó que la cobrarem retallada, perdem un 24 per cent del poder adquisitiu de la pensió», apunta Masip. Amb tot, els diners que cobraran de la pensió els consideren «suficients».

Desafecció

I és que els motius per plegar per diversos. Francesc Mauri, operador de calderes amb 33 anys a l’empresa, n’assenyala un de clau per a ell, la desafecció. «El menyspreu que ha mostrat l’empresa cap als treballadors després que ens han exprimit durant anys. Marxo dolgut i preguntant-me per quina empresa treballava».

Els seus companys assenteixen, expliquen que la planta –la fàbrica a Flix- era vista com una mare-, «fins i tot per a qui es casava treballar a Ercros era com una dot”, recorden. «Ara hi ha molta gent que no la pot ni veure», assegura Mani. En altres casos, hi havia un profund esgotament pel ritme de treball i les horaris, sovint nocturns. És el cas de Jaume Zamora, contramestre a la planta de fosfat amb 31 anys a l’empresa. «Cada cop t’exigien més pel mateix sou», lamenta.

Masip apunta un quart factor. Molts treballadors, com ell, consideren que l’empresa no té el futur garantit, que no ha desenvolupat una tecnologia alternativa a l’actual procés de l’electròlisi, que serà prohibit a partir de 2018. Davant d’aquest escenari incert els ‘16’ han optat per aprofitar l’oportunitat.

A tots aquests factors cal afegir el de la generositat, de poder ajudar a companys més joves que havien perdut la feina. «A mi m’ha vingut a agrair-me la meva decisió amb llàgrimes als ulls un treballadors de 45 anys, amb una xiqueta de 10, que havia anat al carrer», expressa Mani.

I a partir d’ara, què?. La majoria albiren el futur amb tranquil·litat. «Dormiren a les nits i viurem de dia», sospira Masip. «    I guanyarem en qualitat de vida», afegeix Àngel Nadal, operador de calderes amb 38 anys a l’empresa.

En termes generals, els treballadors es quedaran a viure a Flix i podran visitar sovint les seves finques de conreu ja  que difícilment podran trobar una nova  feina a la seva edat. Mani té un desig, «un viatge a Cap Nord, sempre l’he volgut fer però no podia per la feina. En tinc ganes». La resta somriuen i s’imaginen també una vida nova sense la fàbrica.