El futur de Flix

Som a punt d’entrar en un nou cicle anual, la veritat és que l’any que s’acaba no ha estat bo en molts aspectes pel que fa al poble de Flix, però com sempre, les coses no són només d’un color i també n’hi ha hagut de positives.

Varem entrar a aquest dies de celebracions amb la ja tradicional publicació de la Veu de Flix arribant a les nostres cases, a la portada: “il•lusió i prosperitat per Flix”, és un bon desig!.

Com no podia ser d’una altra forma, hi ha articles que, en diversos sentits, parlen del futur de Flix, uns esperançadors i altres no. Podríem plantejar l’afirmació del títol també en dos sentits, quin creiem que serà el futur de Flix o quin futur volem pel nostre poble. Tant una com l’altra mereixerien una profunda reflexió i una mirada global sense demagògies.

No faré ara aquesta reflexió, temps hi haurà, però sí que voldria fer-hi unes pinzellades perquè si ens basem en el reportatge de TV3 o en l’article de Montse Forcades a la darrera Veu de Flix el futur és molt negre. Del primer ja vaig dir al bloc el que pensava i no cal tornar-hi, sobre el segon, he de dir que m’ha recordat l’estil del primer, sobre tot perquè, tant un com l’altre, estan plens de veritats a mitges i algunes coses que no són veritat, ara bé, el segon té dos objectius clars, el magatzem de residus nuclears (MTC) i fer critica destructiva de l’ajuntament, tampoc no s’entén gaire si parla en nom propi o d’altres (de vegades ho fa en singular i altres en plural).

Pel que fa al MTC penso, com molts d’altres (per exemple el Parlament de Catalunya, el consell comarcal de la Ribera d’Ebre i molts ajuntaments), que aquesta instal•lació no és la solució al nostre futur, més aviat al contrari, en podríem parlar molt i des de diverses perspectives, però només cal fer-se algunes preguntes: quantes empreses s’han instal•lat a la vora de la nuclear en tots aquests anys, tot hi tenir un polígon municipal? el poble d’Ascó ha guanyat o ha perdut habitants des de la instal•lació de les nuclears? si tant interessant és el MTC perquè tenen tants problemes per ubicar-lo? o perquè no el demanen al polígon de Tarragona?.

Seria molt fàcil entrar en una discussió de detall sobre l’article en qüestió, perquè:

No és veritat que l’ajuntament aposti només pel sector agrari i turístic.

No és veritat que el sector agrari sigui només el “sindicat”.

No és veritat que el sector turístic sigui només el complex del meandre.

No és veritat que l’ajuntament no faci res pel sector industrial.

No és veritat que si la gent no sap que és el magatzem de residus nuclears sigui perquè no els informa l’ajuntament, quan el tema és a tots el mitjans de comunicació.

Etc.

Però no ho faré, només voldria afegir a aquest tema que:

Com diu al final de l’article: “la informació objectiva és fonamental” i l’escrit és un exemple de subjectivitat.

Apart del magatzem de residus nuclears, quina proposta de futur fa?

Que vol dir “El poble de Flix, per sort, no es troba en un estat irreversible, però necessita una rehabilitació estructural objectiva a tots els nivells...?” cal llegir aquest apartat sencer, ja em direu si enteneu alguna cosa.

No està bé acusar a l’ajuntament de falta d’ètica, de moral i de responsabilitat sense cap argument de pes.

Dir que l’ajuntament pretén capgirar el present i el futur del poble sense comptar amb el poble és una acusació molt greu que no s’aguanta ni pels pèls.

Dir, i més per algú de Flix, que el projecte del complex turístic del meandre té dubtoses perspectives de futur, quan és una inversió de molts diners, amb uns 15 llocs de treball, fet des d’aquí, per gent de Flix i amés amb el corresponent estudi econòmic, no s’entén.

Etc.

No estem tant bé com voldríem, però tampoc tant malament com diuen alguns, els missatges catastrofistes fan molt mal al poble en general. Reprenen el fil del començament, jo no sé quin serà el futur de Flix, però el que tinc molt clar és que no serà com l’hem conegut fins ara, s’està acabant un cicle i ens toca triar si volem un futur nou o volem tornar enrere, la història serveix per molt més del que ens pensem i en aquest cas, per saber on anem, cal saber d’on venim, així sabrem si volem tornar-hi o continuar endavant.

També tinc una cosa molt clara, el nostre futur dependrà, en gran mesura, de l’esforç de cadascú de nosaltres, a nivell personal i amb la idea de sumar, no ens podem quedar asseguts demanant la lluna, demanem-la mentre caminem, ja ens hem passat massa temps asseguts, ho dic a nivell general, instal•lats en la comoditat pensant que el que teníem seria per sempre, ara ens toca espavilar-nos i això no serà fàcil. L’haver estat, durant molts anys, capdavanters en molts aspectes ens ha fet especialistes en mirar-nos el melic, és molt interessant veure en com se’n surten a d’altres llocs.

L’ajuntament te la obligació de treballar en totes les direccions possibles per un futur sostenible on tothom, repeteixo, tothom, pugui tenir oportunitats de prosperar i també ha de donar suport a la gent, que n’hi ha, que treballa per Flix en positiu, és el que s’està fent. S’han aconseguit coses molt importants pel poble aquests darrers anys, gràcies, entre d’altres, a tenir un govern de consens i estirar tots del mateix carro, per desgràcia moltes quedaran diluïdes a causa de la crisis (no podem oblidar que és global) i d’altres perquè potser no les hem sabut explicar prou bé, però hi ha projectes en marxa i d’altres al calaix i, el més important, hi ha il•lusió pel futur.

Acabem l’any amb dos bones notícies pel proper 2010, la licitació de la gestió de la residència (tindrà al voltant de 60 llocs de treball, l’atur a Flix era, a octubre de 2009 de 191 persones, a octubre de 2008 era de 127, havia augmentat en 64 persones) i, sembla que ara sí, l’inici de les obres d’extracció dels fangs de l’embassament. Esperem que altres temes amb els que s’està treballant es facin també realitat.

Enguany l’any vell és el nou i amb un adéu entrarem al nou que és el deu, m’agradaria expressar des d’aquest bloc els meus desitjos de salut i prosperitat, durant aquest nou cicle anual que comencem, pels “blocaires” en particular i per a tothom en general.

“El món és del que s’adapten a cada situació, dels valents, dels sincers, dels lliures, dels que s’arrisquen, dels que creuen en ells mateixos i no es deixen portar pel corrent. Un corrent que en absorbeix dins una bombolla i que a vegades ens fa creure que no hi ha més realitat que aquella”.

(Montse Castellà)

“Si mires, veus. Si veus, coneixes. Si coneixes, estimes. Si estimes, respectes”.

(Jordi Sabater Pi)

Foto històrica

Si no recordo malament: juvenils de J.D. de Flix, aprox. 1970

D’esquerra a dreta, de peu:

Jaume Masip Vidal, Joan Tarragó, Jaume Masip Llop, Antonio Ortiga, Ramon Palliso, Albert Aliaga, Santi Julià, Pepe Clua, Pere Serra.

D’esquerra a dreta acotxats:

Santi Ferrús, Sisco Ferrús, Miguel A. Castellví, Sisco Sabaté, Josep Ribera, Pedro Morales.

Coses del calendari.

Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.

La paraula “calendari” prové etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.

Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actual musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:

Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.

Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.

Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.

Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30.

Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de 29 i 1 de 28.

Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.

Els noms del mesos:
Gener --- Januarius --- en honor del déu Janus

Febrer --- Februarius --- mes de les purificacions dedicat a les festes februaries

Març --- Martius --- En honor del déu Mart

Abril --- Aprilis --- mes de l’esclat de les flors. El nom prové de “aprire”, obrir-se les flors

Maig --- Maius --- en honor de la deesa Maia, mare de Hermes i de Mercuri

Juny --- Junius --- en honor de la deesa Juno

Juliol – Quintilis o Julius --- cinquè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Juli Cèsar

Agost --- Sextilis o Augustus – sisè mes abans de la reforma juliana i després dedicat a Octavi August

Setembre, octubre, novembre i desembre --- setè, vuitè, novè i desè mes abans de la reforma juliana.

Els noms dels dies de la setmana també provenen dels romans, el diumenge que en català ha perdut la relació amb els sol, en anglès i alemany encara la conserven, Sunday i Sontag.

Dilluns.- dia de la lluna, lunae dies

Dimarts.- dia de Mart, martis dies

Dimecres.- dia de Mercuri, mercurii dies

Dijous.- dia de Júpiter, jovis dies

Divendres.- dia de Venus, veneris dies

Dissabte.- dia de Saturn, saturni dies

Diumenge.- dia del Sol, solis dies

El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.

El calendari litúrgic cristià és molt complex, compren tot l’any i te diversos cicles però només un, el que va de Carnaval a Corpus oscil•la dins del calendari gregorià i és herència jueva. Tot el bloc va en funció de la Pasqua que se celebra sempre el primer diumenge després del 14è dia de la lluna pasqual, si aquest dia és diumenge, s’entendrà el diumenge següent.

Dijous jarder.- setè dijous abans del dijous sant

Diumenge de carnaval.- setè diumenge abans del diumenge de Pasqua

Dimecres de cendra.- setè dimecres abans de Pasqua (comença la quaresma)

Diumenge de Pasqua.- diumenge després de la 3ª lluna plena de l’any

Dijous d’ascensió.- sisè dijous després de pasqua

Dilluns de la segona pasqua.- setè dilluns després de pasqua

Dijous de corpus.- novè dijous després de pasqua

El carnestoltes està fitxat de dijous jarder al dimecres de cendra però si es té en compte els antecedents romans del nostre carnaval el cicle s’encavalla amb el Nadal i fins hi tot l’inclou.

D’aquesta manera es poden vincular un seguit de festes tradicionals catalanes amb les antigues festes romanes, per exemple la dels Sants innocents es pot vincular a les Saturnalies, Sant Antoni a les Lupercàlies i Santa Àgueda a les Matronalies.

Saturnàlies.- Festes dels esclaus i de les classes socials dèbils, inversió de l’orde establert.

Lupercàlies.- Ritual de fecundació i protecció dels ramats en el qual la disfressa tenia un important paper.

Matronàlies.- Festes exclusivament de les dones i commemoració del rapte de les Sabines.

El cicle de Nadal és el més celebrat i més carregat de contingut tradicional, es fa present quan s’instal•len les lluminàries dels carrers però el cicle s’inicia amb Santa Llúcia i s’acaba per la Candelera. Els antecedents cal buscar-los en les Saturnalies, en honor del déu Saturn però sobre tot en els rituals del solstici d’hivern que els cristians van fer coincidir amb el naixement del messies.

Itineraris i Castell

Passet  a passet, van avançant...

Ciclistes

Dins el segon curs coneguem la Ribera d’Ebre organitzat pel CERE, durant les jornades de patrimoni del mes de setembre, va fer una xerrada sobre els jocs tradicionals en Biel Pubill, recordo que durant la projecció de fotos, en mig del silenci respectuós de la gent, de repent vaig exclamar – osti! si és mun tiet!.

Efectivament Josep Llop Rabasó, germà de ma mare, apareixia a una cursa ciclista de l’any 1948, en principi el lloc era Vinebre, molt amablement en Biel em va passar la foto, que no havia vist mai, i una altra també de ciclistes de l’any 1951 feta a la zona del continental.

Entre els ciclistes del camp de futbol mun tiet és el segon per l’esquerra i a la seva dreta hi ha Antonio Segarra, els altres no els conec.

Després de mirar la foto detingudament estic convençut que està feta al camp de futbol de Flix, és més si fos d’alguns anys més tard, aquell home carregat d’esquena i el nen petit que hi ha assegut a una pedra, sota l’oliver, a dalt a la dreta, seriem mun iaio i jo perquè era on ens posàvem sempre que em portava al futbol. A l’altra foto de l’any 1943, publicada a la Veu de Flix, podeu observar el mateix oliver, la mateixa espona i també hi surt mun tiet, “el curro de la Fatarella”, des de molt jovenet li faltava una mà i un ull, a conseqüència d’una bomba, això no li va impedir fer de pagès, caçador, tirador al plat, ciclista, barquer i no sé quantes coses més, ja fa uns quants anys que no és entre nosaltres.

Grup de Natura Freixe

És temps de felicitacions i n'hi ha una d'important, vull expressar el meu reconeixement (i sana enveja) a un grup de persones especials, en Josep Manel Albiac ho explica molt bé, així que l'únic que faré és afegir-me a les seves paraules, us recomano l'enllaç:

http://blocs.xtec.cat/jalbiac/

Ximberga

DCVB: era una peça pròpia de la classe social benestant, “fer les coses a la ximberga” = “fer les coses de qualsevol manera”.

Segurament haureu escoltat motes vegades aquesta expressió, el seu origen es ben curiós.
Era una casaca ampla que tenia el folre voltant la roba i formant les solapes i les vores de les mànegues, fou una peça de roba la denominació de la qual deriva del nom del militar que la introduí a les nostres terres, es tracta del general Schömberg.

Charles de Schömberg (1601-1656) fou nomenat governador del Llenguadoc l’any de1632, el defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal. El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat (1648-1649), durant el seu mandat obligà als castellans a alçar el setge de Flix i s’apoderà de Tortosa, ciutat que tractà amb molta duresa.

Precisament es tracta d’un personatge que segurament hem vist moltes vegades sense saber-ho, davall d’un enorme retrat seu hi ha una vista de la vila de Flix amb la situació dels exèrcits espanyol i francès, és un dels plànols dibuixats per Beaulieu, durant la guerra dels Segadors.

Patrimoni desaparegut (2)

Tot el patrimoni desaparegut de Flix era important, però la desaparició d’aquest complex de sínies, molí i aqüeducte, potser és el més colpidor i desastrós de tots.

La roda petita movia els engranatges i les moles d’un molí de farina, la roda gran tenia 12 metres de diàmetre i pujava l’aigua fins un aqüeducte, que es pot veure a la part esquerra de la foto i que conduïa l’aigua per a regar tant els horts de la seva vora com, travessant per davall del poble, tots els dels Xofars, al meandre, i també els horts dels Arenys, gairebé igual com en l’actualitat perquè quan es va destruir la sínia va generar una servitud que encara dura.

Al segle XVII fins hi tot aquesta instal•lació va ser fortificada amb una muralla al seu voltant (plànol de Beaulieu) i durant la guerra del francès va quedar inutilitzada durant anys, un fet que fou desastrós per a la vila de Flix. D’aquest sistema de reg hi ha molta documentació als arxius i als llibres d’història. El plànol és del segle XVIII i es troba a l’arxiu de la Corona d’Aragó.

Tot això fou destruït com a conseqüència de la instal•lació de la fàbrica l’any 1897, en el seu lloc es va construir l’anomenada “casa de turbines”, avui també desapareguda, que aprofitant el salt de l’assut, produïa electricitat pel funcionament de la factoria.

N’hi havia algunes més a l’Ebre de similars característiques, el seu origen és incert, alguns diuen que la van construir els àrabs, molt experts en les coses de l’aigua, d’altres que era d’època medieval, sabem segur que per exemple al segle XV ja existia: “Entrant per la dita vall ve a la sínia de sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall de la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta... E lo dit dia aprés dinar muntaren al molí del dit loch de Fflix per mirar, e veren aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat...” (l’any de 1460, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, fan un viatge per encàrrec dels consellers barcelonins. Havien de reconèixer el terreny per trobar la millor ruta per transportar el blat de Castella, Aragó i l’Urgell a Barcelona sense passar per Tortosa i evitar així les seves imposicions fiscals).

La foto de la sínia en colors és a Síria, és de principis del segle XIV i em va fer adonar que el sistema era doble, o sigui que a la foto de la nostra hi falta una roda sencera.
Val la pena ampliar la primera foto i veure un munt de detalls, per exemple la gent que està mirant a la càmara.

Flix, en positiu si us plau!.

Jo vaig ser, entre molts altres convilatans, un dels que van ser preentrevistats per les autores del programa d’ahir a TV-3, em van explicar que estaven preparant un reportatge sobre Flix i la relació del poble amb la fàbrica a través de la història i que si estaria disposat a participar-hi, els hi vaig dir que si, que cap problema i em van dir que si de cas ja m’avisarien, suposo que no vaig donar el perfil que buscaven, o sigui que no hi vaig participar. En cap moment em van dir que un dels temes principals seria el dels fangs, no sé si a les altres persones els hi van dir el mateix, el que si sé, es que mun pare estava molt il·lusionat amb el munt d'imatges que havien gravat d'ell i de l'orfeó.

La veritat, m’esperava una altra cosa, crec que tothom esperava una altra cosa i aquestes expectatives les van crear les autores del reportatge, també em pregunto que si el reportatge hagués anat com ens esperàvem, l'haguessim emès per TV3. La imatge que es va donar de Flix, excepte per l’orfeó, del que per cert no van explicar res, la ràdio, algunes imatges dels perxis i l’avinguda de Catalunya i la gent de Flix que va sortir, va ser la d’un poble degradat i en caiguda lliure. És cert que tenim un problema greu amb els fangs, és veritat que la colònia, sobre tot la part baixa, pateix una degradació important, és veritat que estem en crisis, però també es van dir moltes veritats a mitges i algunes que, fora de context, van fer que es donés una imatge de poble enverinat, terminal, en camí de ser mort i enterrat.

Flix és moltes més coses que la imatge que es va donar ahir a TV-3, precisament els darrers dies havíem sortit als diaris diverses vegades, en positiu, fins hi tot a una televisió francesa.

Hi ha hagut notícies, com la del projecte d’un complex hoteler al meandre, la restauració del castell, el nou aguait de Sebes, la exposició de la construcció de la presa, la impaciència per la extracció dels fangs de l’embassament, trobades institucionals amb alts càrrecs, la visita d’un fotògraf per a un reportatge sobre la ribera d’Ebre de la revista Descobrir Catalunya, la inauguració d’una exposició, el proper dia 1 de desembre a Barcelona, sobre les colònies industrials de Catalunya, on per primera vegada surt la de Flix, etc.

D’altres, o al menys algunes d’elles, probablement també seran notícia, com la de la propera instal•lació d’un tanatori i d’una nova entitat bancària, esperem que la propera posta en marxa de la residència, totes les obres que es posaran en marxa en els propers mesos amés de les que hi ha actualment, les paraules de Zabalza d’una tímida recuperació de l’empresa per l’any vinent, una nova empresa de neteja i jardineria creada a Flix per gent de Flix, etc.

Estem fotuts, però no som els únics. És molt important que es parli bé de Flix, no sigui cas que ens passi com aquell de l’acudit que volia vendre la mula (o potser era un ruc?) que havia comprat i va anar a protestar a l’antic propietari perquè l’animal, pobret, estava fet pols, la resposta que va trobar va ser, tu ves parlant malament de la mula, així no la vendràs mai!.

És molt important tenir una visió global de les coses i transmetre una imatge de que som un poble que creiem en el futur, ens podem passar la vida demanant a crits el que creiem que ens pertoca, és totalment legítim, però mentrestant, el treball discret, constant, amb visió global, com el de les formigues, ens pot anar omplint de gra el formiguer, al menys si no aconseguim, o mentre no ho aconseguim, el que demanem a crits, potser podrem anar menjant del fruit del nostre esforç. Qui te més oportunitats, aquell que s’esforça i treballa, o aquell que es passa la vida esperant que l’ajudin?. A qui és més fàcil ajudar? a aquell que vol tirar endavant i demana ajuda per a projectes concrets o a aquell que es passa la vida dient, pobret de mi?.

Som tots al mateix vaixell i tenim una via d’aigua important, alguns proposaran abandonar-lo, altres esperar que vinguin a rescatar-nos, però també n’hi haurà que diran: som-hi! uns a controlar la fuita; altres al timó a conduir-nos fins un port segur; n’hi haurà que s’hauran de continuar ocupant de la intendència i de mantenir els motors en marxa, si s’aturen remarem!; altres a pensar en si val la pena reparar-lo o comprar-ne un de nou..

Les notícies en positiu són oportunitats per a donar a conèixer el nostre poble des de perspectives diferents, donar a conèixer un poble que vol tirar endavant i, amés, son fruit de l’esforç de molta gent que treballa per Flix, des de fa temps, aquestes coses no passen per generació espontània ni surten del no res. A tots ells, que normalment treballen molt, parlen poc i moltes vegades fins hi tot son criticats, els vull agrair que, malgrat tot, creguin en el futur de Flix perquè això ens fa molta falta.

Qui ha de generar bones noticies? doncs tots i si us plau, deixem de dir, pobrets de nantres i si volem protestar, doncs fem-ho, no esperan que ho facin els altres, fem-ho fent coses concretes i a nivell personal, com per exemple, i repectuosament, escribint o trucant al programa 30 minuts deTV3.

He fet una volta pels blocs i encara que jo he dit la meva i hi ha diverses opinions, fins hi tot n'hi ha que donen la culpa a l'ajuntament,  m'agradat molt la del company Enric inclosos els comentaris.