Les darreres excavacions al Molí d’Oriol, un molí d’oli que ja estava en funcionament a començaments del segle XVII, estant sent molt fructíferes, crec que, finalment hem entès el funcionament del molí, de les seves infraestructures i fins hi tot hem tingut alguna sorpresa.
Hem pogut constatar que cada premsa és una unitat independent de producció, per tant, tots els elements hi són per quadruplicat, els arbres, les piles i dipòsits, les lliures, les sotamoles i moles, els focs, etc. També ha aparegut un pou just fora del recinte principal, fet que demostra que en una certa època el molí va funcionar independentment de l’aigua de l’assut, molt probablement en un temps, tot just després de la Guerra del Francès, en que la sínia fou destruïda i restaurada anys després. Tot això i més serà explicat àmpliament a la memòria que escriuran els arqueòlegs, Pere Rams i Josep M. Pérez, directors del projecte.
Vull expressar també públicament l’agraïment per als voluntaris que han participat en les excavacions i també al personal de la brigada municipal i dir també que, personalment he tingut el privilegi de participar-hi uns quants dies.
Aquesta pretén ser la darrera excavació arqueològica, amb la finalitat de poder acabar el projecte executiu que hauria de permetre, en funció de la capacitat de finançament, fer visitable un element del nostre patrimoni històric que tindrà poc a envejar al castell. Per l’excepcional estat de conservació, per la seva situació i perquè ens permetrà mostrar i entendre una part molt important de la nostra història, la producció d’oli al llarg del temps.