diumenge, 7 de juliol del 2019

I cada dia, encara l'olor a cremat! rebrotarem!

Fa més d'una setmana i encara no està apagat.
Fa més d'una setmana i encara hi ha llocs on revifen les flames.
Fa més d'una setmana i encara és la conversa principal al carrer i als bars.

Fa més d'una setmana i cada matí quan surto de casa l'aulò de la cendra i la fusta cremada en penetra pel nas i m'arriba al cor i em fa un nus a la gola...un altre.

Fa més d'una setmana i no havia tingut esme de posar-me amb les fotos i fer una entrada al bloc.

No cal recordar aquí totes les converses d'aquests darrers dies, no? a tú t'ha tocat? s'ha salvat el mas? i les gallines? quants aulivés t'ha cremat? i la garriga? aquí la resposta és unànime: tota!

He vist masos amb les flames llepant les parets, he vist animalets rondant despistats cercant menjar, moixons, tórtores, todons, alguna rabosa pujant al racó de la cova, també em vaig trobar una despulla de serp, símbol d’immortalitat,  vaig pensar en la que mun iaio  em va donar fa molts anys i que encara guardo a la tauleta de nit! ti, nen, això sempre et donarà sort! encara la conservo. Però precisament això em va fer pensar en la vida del bosc, de la garriga. 

Quan hi vam anar hi havia algun muixò volant, una rabosa va sortir esperitada coster cremat amunt, però i els cargols, les serps, les perdiganes (les mares i pares mai abandonen les cries), els escarabats, les cigarres, les formigues, els ratolins...no sé...ningú en parla d'això, el bosc és un ecosistema, no només de  bonics arbres i arbusts, també insectes, invertebrats  i un munt de vida.

He vist plorar a gent jove a llàgrima viva, he vist plorar a gent gran empassant-se les llàgrimes mirant el futur, he vist molta gent amb un nus a la gola quedant-se muts!

Dilluns vam anar en mun pare a veure el tros del comellà, la cova li diem nantres, és una vall, al cap del racó amb una cova, o balma com diuen en altres llocs, és un tros d'aulivers antics, ancestrals, vells, alguns molt vells que vam deixar de treballar no fa pas gaire perquè mun pare és gran i ja no donem per a tot. És un tros on es pot visualitzar la genealogia de la família a través dels anys.

Mentre ens apropàvem anàvem fen comentaris del tipus, quin desastre! mare meua, fixat allí! com pot ser? has vist els aulivers com estant cremats per la soca? això no ho havia vist mai, em comentava ell, abans es cremava un racó, un coster....però això?

Tal com arribàvem a la cova vam anar callant i hi vam arribar en silenci, estava tot cremat.

Patia per mun pare, estava angoixat, més que emprenyat, es va afectar molt quan vam veure el rojal, aquell que feia tantes quarteres d'aulives, que tenia més de 500 anys, la soca era un munt se cendra.

També es va afectar molt quan vam arribar al cap del racó i va veure l'aubaga convertida en cendra...mira aquí...mira...

Vam acabar amb les cames ratllades de negre, amb els peus plens de cendra, amb el cor encongit i l'ànima buida.

Però quan baixàvem del racó de l'aubaga, on fins hi tot es feien pegaloses, mun pare es va aturar i va dir: mira, primer, la primavera vinent, brotaran els coscolls i les mates, tenen soca grossa i arrels, desprès ho faran les cogullades, alguns romers i poca cosa més, lo timó i el romer li costarà més i a continuació, el té de roca, l’espernallac, i les herbes, com les herbianes, la de sant Joan i totes les tendres, desprès es va  aturar davant d'un auliver,  aquest només tenia les fulles socarrades per la temperatura, i diu:  mira, l'any vinent aquest brotarà per aquí i per allà, desprès s'han de tallar el cimals i deixar els llucs, bé, tardaran 4 o 5  anys a refer-se..

Desprès em va dir, i no vull cap ajuda, fa tres anys que no treballem este tros, que donon els diners als que realment ho necessiten, no , papa, li vaig dir,  només mirem els aulivers afectats per a fer inventari, val, em contesta,  però si hi ha ajudes que siguin pels que ho necessiten de veritat, clar que si!

Aquell home, que farà 90 anys el proper 31 desembre, es mostrava solidari i ja estava mirant al futur quan algunes soques encara fumejaven.

Prenem exemple, prioritzem.


Rebrotarem!