Quan era jovenet, quan erem
jovenets, recordo que de vegades comentàvem: pos jo, l’any 2000 en tindré 45! I
jo 47! Semblave tant lluny allò...
També ere molt freqüent veure com
a una persona gran gent de 20 anys, quan en tens 15, clar, ara cinc anys no són
res, dic ara que en tinc 61, però llavors era un món sencer 5 anys!.
És molt habitual, sobre tot avui,
el comentari: com han passat els anys!, els anys passen volant! Crec que s’ha
de mirar la part bona del tema, si els anys passen ràpid, segurament és perquè
no hi ha gaires problemes a la teva vida, si n’hi ha, el temps no vola, us ho puc
assegurar!
La veritat és que jo no em puc
queixar de la vida que tinc i he tingut, sóc afortunat en mols aspectes, però no
vull que això sigui cap mena de balanç, encara he de donar molta guerra!.
Mun pare en va fer 86 l’últim dia
de l’any, moltes vegades penso com va ser la seua infantessa i joventut, 7 anys
el 1936, 26 quan jo vaig naixer l’any
1955...es va jubilar el 1989! encara anem a les aulives i és reiaio! Aquí trobo
a faltar a ma mare...
Qua jo era petit, els reis em van
portar un camió de fusta, recordo també un avió de plàstic “ultramodern” coses
així ens portaven les reis, i el tronc de nadal caramels i poca cosa més...res
de pare noel! Alguna sabina adornada si que recordo!.
La nostra generació hem viscut
unes quantes transicions, quan érem petits es va acabar la postguerra, encara
hem begut llet dels americans a l’escola! i quan érem encara molt jovens vam
viure els anys 60 i el final del franquisme, per escriure un llibre!.
Hem viscut, a la edat que s’han
de viure aquestes coses l’esclat de la millor música de tots els temps, anys
60, 70, 80... i sobre tot hem viscut una època en que la il·lusió de que podíem
canviar el món era certa!.
Ens hem fet un fart de voltar per
les discos i pubs de la comarca! Per desgràcia molts es van quedar pel camí...
En aquells temps, temps de
universitats laborals, vaig aprendre a tocar la guitarra i cantar, “estil
cantautor” i “estil llargues nits al passeig amb el rock de Juanito rock,
garrafa de vi del sindicat i botifarra calenta de Pili!”, ara la torno a
disfrutar! Cantar un parell de cançons abans de sortir de casa fa que surtis
amb un somriure al carrer, no és bonic això?, apunteu-vos la recepta contra el
mal humor o la moral baixa!
Ostres! Avui se’n ha anat Ramón! Juer!
Ho he sentit de debò! Molts ens vam fer grans al morales...a la sortida un em
deia, si contéssim les cerveses que ens ha posat? Un home vital, optimiste,
massa jove.....
Fa molts dies que tenia hora a la
seguretat social per avui, amb el cotxe cap a Móra pensava: quant et preguntin
que vols diràs, doncs fa dos anys que estic a l’atur... afectat per l’ero d’Ercros...
i avui faig 61 anys, em voldria jubilar....és lo que te pensar massa les coses
abans de que passin: bon dia, dic a l’entrar, bon dia respon la noia, no ho ha
ningú esperant...te hora? si, li
responc, a les deu...segui...que vol, Jubilar-se? Juer! Serà pel cabell blanc?.
Ah! La xarxa! Fa il·lusió, no em
digueu que no, que un munt de gent se’n recordi de tu en aquest dia
assenyalat!, l’alegria te graus, naturalment, uns et fan més il·lusió que uns
altres, però, al menys jo, estic molt agraït a tots i totes...però la il·lusió
més gran...la gent que més t’estimes, naturalment!
M’esperaven per cap d’any....mun
pare és del dia 31! Desprès pel dia de reis...res...no vaig arribar fins el dia
8 de gener, això va fer que quant ja s’havien acabat les celebracions nadalenques,
el meu cumple semblava un afegit! Amés moltes vegades era el dia de començar a
estudi!
Aquest matí m’ha trucat Aïda, al telèfon...Ona,
la meua neta! Flisitats! Sento a l’altra banda del telèfon...però no ho sabeu
que sóc de llàgrima fluixa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada