dijous, 18 de març del 2010

Cementeri nuclear, cara i creu.

La creu:
Els alcaldes d’Ascó (Ribera d’Ebre), Rafael Vidal, i de Yebra (Guadalajara), Juan Pedro Sánchez, han culpat ERC i el PSOE –partits que governen a Catalunya i a Castella-la Manxa, respectivament–, per les seves negatives que els municipis alberguin un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (MTC)... pensen que la negativa i les manifestacions que s’han produït tant a Catalunya com a Castella-la Manxa obeeixen a interessos electoralistes per “esgarrapar” vots.
Vidal ha explicat que el rebuig expressat pel Parlament de Catalunya que l’ATC s’instal·li en territori català “no és vinculant”...

L’alcalde d’Ascó ha explicat que se sent recolzat “pel poble, per la comarca, i per bona part de Catalunya” en els seus plans d’albergar les instal·lacions....

I la cara:




Segons ells, els que estan en contra, ho fan per interessos electorals!


Ajuntaments
BAIX EBRE

MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
L'ALDEA
L'AMETLLA DE MAR
BENIFALLET
CAMARLES
DELTEBRE
EL PERELLÓ
ROQUETES
TORTOSA
XERTA
L'AMPOLLA
TIVENYS
ALDOVER
ALFARA DE CARLES
PAÜLS
TOTAL 11
TOTAL 3
78,5% dels municipis


Ajuntaments
MONTSIÀ


MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
ALCANAR
AMPOSTA
LA GALERA
GODALL
MASDENVERGE
SANT CARLES DE LA RÀPITA
SANTA BÀRBARA
ULLDECONA
SANT JAUME D'ENVEJA
FREGINALS
LA SÉNIA
MAS DE BARBERANS

TOTAL 11
TOTAL 1
91,5% dels municipis




Ajuntaments
TERRA ALTA


MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
ARNES
BATEA
BOT
CORBERA D'EBRE
GANDESA
LA FATARELLA
HORTA DE SANT JOAN
EL PINELL DE BRAI
PRAT DE COMTE
VILALBA DELS ARCS
LA POBLA DE MASSALUCA
CASERES
T O T A L 1 1
T O T AL 1
91,5% dels municipis





Ajuntaments
PRIORAT


MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
C a ba c é s
C a pç a n e s
E l Ma s ro ig
E l Mo la r
E ls G u iam e ts
F a ls e t
L a Mo rera d e l Mo n ts a n t
Ma rç à
Ma rg a le f
P o b o le d a
G rata llo p s
L a Vile lla B a ix a
B e llm u n t de l P r io ra t
L a T o r re d e F o n ta u b e lla
P ra d e ll d e la T e ixe ta
T o r ro ja d e l P rio ra t
P o r re ra
L a B is b a l d e F a ls e t
C o rn u d e lla de l Mo n ts an t
L a F ig u e ra
U lld em o lin s
E l L lo a r
L a Vile lla Alta
T O T A L 1 7
T O T A L 6
74,0% dels municipis




Ajuntaments
RIBERA D’EBRE


MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
Benissanet
Flix
Ginestar
Miravet
Móra d'Ebre
Rasquera
Tivissa
La Torre de l'Espanyol
La Palma d'Ebre
Ascó
Garcia
Móra la Nova
Riba-roja d'Ebre
Vinebre, pendent d'un referèndum
TOTAL 9
TOTAL 5
64,0% dels municipis 78,0% de la població




MOCIONS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR
MUNICIPIS AMAC CATALUNYA


MOCIONS CONTRA ATC
MANQUEN
Corbera d'Ebre
El Molar
La Fatarella
Flix
Móra d'Ebre
La Torre de l'Espanyol
La Palma d'Ebre
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Mont-roig del Camp
Tivissa
Ascó
La Figuera
Garcia
Móra la Nova
Riba-roja d'Ebre
Vinebre, pendent d'un referèndum
Pratdip

TOTAL 10
TOTAL 7
60% dels municipis 80% de la població







ADHESIONS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR
Sindicats
Unió de pagesos de Catalunya
Joves Agricultors i ramaders de Catalunya
Sindicat d’estudiants dels països catalans (sepc)
Centres d’Educació Infantil i Primària:
CEIP Doctor Ferran Corbera d’Ebre
CEIP Mare de Deu del Portal de Batea
CEIP Los Castellets
CEIP Sant Blai de Bot La Fatarella
CEIP Cesar Martinell El Pinell de Brai
CEIP Montsagre de Horta de Sant Joan
CEIP Mare de Deu de la Fontcalda de Prat de Comte
CEIP La Gessera de Caseres
CEIP La Miranda Arnes
CEIP Puig Cavaller de Gandesa
CEIP El diví Mestre Vilalba dels Arcs
CEIP L’Ametller La Pobla de massaluca
Agents i sectors econòmics com
El Consell Regulador de la D.O. Terra Alta,
El Consell Regulador de la D.O. Montsant,
L’Associació de Cases de Pagès del Priorat
L’Agrupació de Productors de Fruita Dolça de les Comarques Meridionals,
La Cooperativa Agrícola de Capçanes,
Grup Fruiter de Benissanet
Cooperativa Agrícola de La Palma d’Ebre
Cellers Piñol de Batea
Associació de turisme Rural de la Terra Alta
Associació de comerciants i empresaris d’Horta de Sant Joan
partits polítics a nivell nacional i territorial posicionats contra el cementiri:
ERC de Catalunya
ICV-EuiA de Catalunya
CiU de Catalunya*
CUP-Candidatura d’Unitat Popular dels Països Catalans
JERC de Catalunya
Joves d’Esquerra Verda
Els Vers alternativa verda de Catalunya
Independents pel Priorat ERC-AM
ERC del Camp de Tarragona
PSC Terres de l’Ebre
Esquerra Unida i alternativa Terres de l’Ebre
Grup Municipal d'ERC Vandellòs-Hospitalet;
Grup IMNOVA de Móra la Nova;
Grup Municipal d'ICV-EuiA de Reus;
Grup Municipal d'ICV-EuiA de Cambrils;
Grup Municipal EUiA de Tivissa
moviments socials i ecologistes:
Greenpeace;
Ecologistas en Acción
Gepec – Ecologistes de Catalunya;
l’Escurçó;
Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant;
Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat;
Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE);
Plataforma Salvem la Mar de l'Ebre;
Coordinadora de Plataformes en defensa del territori contra la massificació eòlica; i
La Cala Fòrum de l’Ametlla de Mar
Federació d’ecologistes de Catalunya
Federació local de Tarragona CNT-AIT
Societat Civil, Cultural i Solidària per la Pau de Reus;
Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia
Federació Intercomarcal de Tarragona de la CGT;
Centre d'Estudis de la Vall (CEV) de Vandellòs;
IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural);
Alnus-Ecologistes de Catalunya;
Grup Municipal d'ICV-EuiA de Tivissa;
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA);
Societat Obrera de Tivissa;
Casal Cultural Panxampla;
Associació Limnos;
Col·lectiu Ecologista Bosc Verd;
Plataforma Antiincineradora de la Vall de Ges;
Teatre Musical del Montgrí;
Maulets del Baix Ebre;
Alternativa Baix Gaià;
Junta Veïnal de l’Entitat Local Descentralitzada de Jesús;
Associació d’Història Antiga i Arqueologia de les Terres de l’Ebre.
Sindicat d’Oficis Varis de CNT Maestrat-Ports
Ciutadans per la 3ª República
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
IES Joaquín Bau de Tortosa
SEO/Bird Life.
Grup Natura Freixa de Flix
Associació de Dones de Miravet
Associació Cultural "Camí de Sirga" de Tivenys
Federació d’Ecologistes de Catalunya
La Cana- associació per a la defensa del patrimoni històric i arqueològic de flix.
Club Escacs de Flix
Amics i Amigues de L’Ebre
La Reus cultural i solidària per la Pau
Grup de científics i Tècnics per un món no nuclear
Centre d’Estudis del Priorat
l'Associació cultural d'Arnes "La Bresca",
Associació de veïns i veïnes de prat de comte
I 60 Plataformes Unió de Plataformes:
plataforma veïnal del pont de suert
plataforma en defensa de la terra alta
plataforma unitària contra l'autopista elèctrica de catalunya i aragó
geven. grup ecologista del vendrell i del baix penedès (edc).
aavv del centre històric de bellvei. baix penedès
plataforma no fem el cim, 12 municipis, baix i alt penedès.
plataforma per una vegueria pròpia: penedès, garraf, anoia
col·lectiu ecologista bosc verd - ecologistes de catalunya. alt penedès
plataforma cívica per la salut i el medi ambient. santa margarita i els monjos. alt
penedès.
adapa. capellades. alt penedès i anoia
associació de veïns de sant pere de sallavinera. anoia
plataforma salvem l’anoia. anoia
plataforma per la retirada del pla director urbanístic de la conca d’ódena. anoia.
grup mediambient anoia sud - ecologistes en acció. masquefa. piera.
hostalets. anoia
sitges news, diari digital, sitges, garraf
front antitèrmica de cubelles i cunit. garraf
associació de veïns el nucli antic de cubelles. garraf
begues alta tensió, baix llobregat.
associació natura pou del glaç, begues, baix llobregat.
grup ecologista les agulles – ecologistes en acció. gavà. garraf-baix ll. -alt penedès
plataforma salvem oliveretes, viladecans, baix llobregat.
plataforma salvem can coll,torrelles sostenible, baix llobregat.
martorell viu, baix llobregat.
anda associació naturalistes d’abrera. baix llobregat.
associació cultural del montserrat, collbató, baix llobregat.
plataforma salvem montserrat, collbató, baix llobregat
plataforma en defensa del territori i patrimoni del baix llobregat nord
plataforma popular contra el pla caufec, esplugues, barcelonès.
plataforma l’ave pel litoral, barcelona, barcelonès.
vall de can masdeu barcelona, barcelonés
collserola parc natural.org barcelonés
ecologistes en accio de barcelona
p. defensa de la serra de marina i can zam santa coloma de gramenet. barcelonés
plataforma antiincineradora del congost, vallès oriental
plataforma el torrental calldetenes, osona.
plataforma antiincineradora de la vall del ges -edc, osona.
nova cultura de l’energia. osona
el saüquer, associació per a la preservació del territori. bages
meandre ass. per a la preservació patrimoni natural,manresa, bages.
ramaderia ancestral els isards, guilleries, osona-garrotxa.
plataforma el roure. dosrius i canyamars, vallès- maresme
plataforma salvem la vall de la riera de pineda. maresme
associació d’amics del mas roig. llagostera, baix empordà
plataforma ciutadana salvem solius, sta. cristina d’aro, baix empordà.
associacio centre civic cultural i social de vallcanera park de sils, baix empordà.
sos empordanet, baix empordà
gent pel territori. baix empordà
gent del ter, conca ter, baix i alt empordà
salvem vilanera, l'escala-empúries, alt empordà
xarxa per la defensa de l'empordà
plataforma civica antimolins de portbou i colera. alt empordà.
arquitectes sense fronteres
plataforma per l'equilibri territorial interprovincial de catalunya
sos monuments. catalunya
col.lectiu patrimoni
ecologistes independentistes de catalunya
l´ateneu de cultura contemporania cat-eu


Grup del facebook a favor MTC, 302 membres.
Grup del facebook en contra 20.417 membres.




dimecres, 10 de març del 2010

Cristòfol colom era català.



Comentari de la contraportada del llibre:
- Des dels Estats Units d’Amèrica, Charles J. Merrill, professor de la Universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol  Colom of Catalonia: Origins of Christopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol “escombrar capa a casa”. Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era Italià. La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en dogma històric. Però com diu l’autor: “fins hi tot és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord”. -

Deu fer un parell d’anys que vaig llegir un article sobre la catalanitat de Colom que em va sorprendre, sobre tot perquè no n’havia sent a parlar mai d’aquesta teoria, vaig aprofundir una mica i vaig trobar que hi havia moltes diverses teories sobre l’origen del descobridor de les amèriques, i des de feia molts anys, fins hi tot n’hi ha una que el situa a l’illa del genovesos, a Tortosa.
Aquest llibre l’he trobat molt interessant, fa un repàs exhaustiu a totes les teories, ens situa en el context històric per a una millor comprensió i finalment descriu la seva teoria, que vistes les altres, al menys a mi m’ha semblat molt coherent.
I que consti que a mi aquest personatge no em cau gens bé, a partir del "descobriment d'Amèrica" es va iniciar un dels més grans genocidis de la història de la humanitat. El més important crec que no és d’on era aquest personatge, sinó la monumental mentida, això si que queda ben demostrat al llibre, que es va muntar sobre això, fonamentalment perquè era català i havia lluitat a favor de la Generalitat, contra els Trastàmara a la guerra contra Joan II (1462-72), quantes més com aquesta n’hi pot haver?.

dimarts, 9 de març del 2010

La manifestació de Móra d'Ebre




Es podrien escriure moltes coses de la manifestació del diumenge a Móra d’Ebre, però em sembla que am això queda molt ben resumit (amb el permís del company alego perquè és la mateixa entrada del seu bloc).

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA


MANIFESTACIO DE MÓRA D'EBRE 7-3-10


MANIFEST


Bon dia a tothom!


En nom de la CANC us volem agrair a totes i tots la vostra assistència avui aquí a Móra.


Agafant un fragment del prioratí Toni Orensanz, quan va descriure la manifestació d'Ascó de fa poc més d'un mes: avui aquí tornem a ser un torrent de gent de tota edat, condició i pelatge, amb calvos i peluts, senyores maquillades, empresaris, estudiants, vinaters, científics, funcionaris, ames de casa, i pagesos acostumats a conrear lo silenci.


I més, també hi ha músics, alcaldes, punkis i diputats...


Fa un mes a Ascó vam ser 2.500 persones i avui en som 10.000!!!!


A Ascó érem 60 entitats i associacions socials i culturals en contra del cementeri. Avui en som més de 150!


A Ascó érem 62 ajuntaments en contra del cementeri. Avui passem dels 100! D'aquests ajuntaments, 60 son de les Terres de l'Ebre i el Priorat, i representen més del 80% del total del territori.


A Ascó érem 7 Consells Comarcals. Avui en som 10!


A Ascó, el Parlament de Catalunya ja havia aprovat una resolució en contra del cementeri.


Al ple de la setmana que ve, el Parlament tornarà a aprovar una nova resolució en contra del cementeri, ni a Ascó ni a cap altre poble de Catalunya!


Demanem a tots els partits catalans un exercici de responsabilitat política, i que aquesta resolució s'aprovi per una àmplia majoria. Aquest dijous que ve totes i tots hem d'anar al Parlament a fer sentir la nostra veu!


I una cosa molt important, no hi ha cap ajuntament ni institució, cap ni una, que hagi donat suport a la candidatura d'Ascó. Ni tant sols la pròpia AMAC, esta associació que mos vol fer tragar lo cementeri. Avui, amb la Palma d'Ebre i la Torre, 10 dels 17 ajuntaments catalans d'aquesta associació estan en contra del cementeri!


I amb tot un territori en contra, el govern de l'Estat espanyol vol aplicar un procediment a l'estil franquista, marginant i sotmetent a totes les persones, territoris i institucions!


Si es consuma la candidatura d'Ascó, mos haurem de preguntar: de què serveixen los ajuntaments? De què serveix lo Parlament de Catalunya?


Amigues, amics, aquí està en joc molt més que els efectes negatius d'un cementeri nuclear! Aquí està en joc la democràcia mateixa!


EN UN PAIS NORMAL, AMB AQUEST POSICIONAMENT TERRITORIAL, SOCIAL, I POLÍTIC, JA N'HI HAURIA D'HAVER PROU PER DEMOSTRAR QUE EL TERRITORI ESTÀ EN CONTRA DEL CEMENTERI.


QUE MES HEM DE FER?!?!? QUE NO MOS ENTENEN O QUÈ? COM LOS HI HEM D'EXPLICAR QUE NO EL VOLEM?!?!?!?!?


EN AQUEST ESTAT ESPANYOL MAI EN TENEN PROU!!!


PERÒ SI AIXÍ HO VOLEN, AIXÍ HO TINDRAN. No deixarem que es consumi un dels majors fraus democràtics de la història recent de Catalunya. Les Terres de l'Ebre no ho permetrem !. Catalunya no ho permetrà!


I això que mos diuen que anem en cuidado, que estem lluitant contra molts interessos, que darrera hi ha molts diners en joc, i que en tenen molts per convèncer a la gent i aplastar als que no pensen com ells.


Naltros els hi contestem que contra els diners, els mitjans, les mentides, i els fraus democràtics, tenim la paciència, la perseverança, la fermesa i, sobretot, l'estima pel territori.


Estem en un tros de terra on la gent és tolerant i pacient, potser massa a vegades. Però quan ha convingut defensar-nos de les agressions, hem sortit al carrer amb les nostres raons. Ara fa 9 anys, al 2001, molts dels que estem avui aquí també hi érem en aquesta mateixa Móra. Allavons era el PHN, la massificació eòlica i la ENRON. Avui, segueixen los transvasaments i les massificacions, i hem canviat el cromo d'una tèrmica per un cementeri nuclear.


I mos volen enganyar dient que aquest cementeri serà com lo d'Holanda, i lo que volen fer aquí és 10 vegades més gran, per a que us feu una idea, com 20 camps de futbol!!!


I mos volen enganyar dient que això portarà progrés, com fa 20 anys Enresa també va dir a El Cabril, on hi ha lo cementeri de residus de mitjana i baixa intensitat, i on com diuen los alcaldes d'allà baix, no s'ha complert cap ni una de les promeses d'inversió i de llocs de treballs.


I si una cosa està clara i que tothom sap, és que un cementeri nuclear no és una fàbrica de xocolate com van dir a Ascó fa 30 anys quan van ficar les nuclears.


Durant aquests anys mos han obligat moltes vegades a dir no. I naltros no volem dir sempre que no, naltros volem dir que si: Si a un projecte de territori; si a viure a casa nostra; si a uns productes agrícoles de qualitat i a uns preus dignes; si a les empreses que donen llocs de treball i que no s'emporten los cuartos fora; si a un riu net i amb cabal ecològic; si a uns paisatges endreçats; i si a un país viu, ni espanyol ni radioactiu!!!!


I acabem amb unes paraules de 1976 de Carmel Biarnés, homenot d'Ascó, i que aquesta setmana reproduïa en un article lo nostre amic Xavier Garcia:


Deia Carmel Biarnés: «Amb la nostra ufana vida bucòlica els trenquem uns programes capitalistes fets amb computadores, però s'han confabulat contra nosaltres i pretenen fer marxar la gent de les vores de l'Ebre.»" I continuava dient: «Per part del poder, volen fer les coses calladament i que ningú s'avaloti. Som massa apetitosos, i un enrenou els ho tiraria tot enlaire.»


Les mateixes paraules d'ahir les podem fer servir avui.


I aquí estem!!! I diem NO AL CEMENTERI NUCLEAR!!!!


I no mos faran callar!


Avui, aquí a Mora d'Ebre, dia 7 de març de 2010, en aquestes terres testimoni d'enfrontaments i conflictes, de sofriment i de resistència, diem que no volem deixar als nostres fills un territori hipotecat, que no defallirem, que serem com sempre hem sigut, i que mos agrada ser tal com som!!.


No al cementeri nuclear!!!!


Visca les Terres de l'Ebre!!!!


Móra d'Ebre (Catalunya), 7 de març de 2010.





dissabte, 6 de març del 2010

Diumenge, 7 de març, tothom a Móra d'Ebre.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya convoca una manifestació contra la possible ubicació del cementiri nuclear a Ascó.
Davant la possible instal·lació del cementiri nuclear de tot l'Estat a Ascó, la CANC ha convocat una manifestació a Móra d'Ebre, el diumenge 7 de març a les 12 del migdia, per tal de mostrar el rebuig i la manca de consens territorial, social i polític a una instal·lació d'aquest tipus. Així ho expressen les mocions de rebuig aprovades per 91 ajuntaments, 9 consells comarcals (entre ells, el de la Ribera d'Ebre), la Diputació de Lleida i el mateix Parlament de Catalunya. A més, més d’un centenar d'adhesions d'entitats socials, polítiques i econòmiques de tot Catalunya s’han posicionat en contra.
Es significatiu que des del passat 26 de gener, dia en que Ascó va aprovar presentar-se com a candidat, s’hagin aprovat un total de 29 mocions en diferents ajuntaments. Pràcticament és una moció més per dia la que s’ha aprovat en contra del cementiri nuclear a Ascó. Especialment representatives del sentiment territorial contrari al cementiri nuclear, son les mocions aprovades durant aquest darrer mes a la Torre de l’Espanyol (29 de gener) i a la Palma d’Ebre (11 de febrer), així com en diversos municipis del sud de la demarcació de Lleida, o la mateixa Diputació de Lleida.
Així doncs, a dia d’avui, hi ha 10 municipis de l’AMAC (Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears) de Catalunya que han aprovat mocions en contra del cementiri, i que representen el 60% dels municipis (Corbera d’Ebre, el Molar, La Fatarella, Flix, Móra d’Ebre, la Torre de l’Espanyol, la Palma d’Ebre, Vandellòs-Hospitalet, Mont-roig del C., i Tivissa) i el 80% de la població d’aquesta associació.
Cap ajuntament ni altre organisme ha aprovat cap moció ni acord de recolzament a la candidatura d’Ascó, ni tant sols la pròpia AMAC, ja que en l’assemblea que aquesta associació va realitzar el passat 27 de gener a Madrid, no es va sotmetre a votació cap aval a la candidatura d’Ascó, i va ser per interpretació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d’Abadal, que va auto-proclamar el recolzament de l’AMAC.
Des de la CANC durant aquestes darrers setmanes s’han organitzat assemblees pel territori. Se n’han fet a Gandesa, Falset, Móra d’Ebre, Amposta, Tivissa, Sant Jaume d’Enveja, i Alcanar, així com a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El proper dijous 4 se’n farà una a Valls (20h. Institut d’Estudis Vallencs), i el divendres 5 una altra a La Torre de l’Espanyol (21’20h. al Casal).
De cara a la manifestació del proper diumenge, la CANC ha convidat formalment a assistir-hi al mateix President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, al President del Parlament, Ernest Benach, i al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, així com a tots els diputats al Parlament de Catalunya, i els diputats i senadors catalans a Madrid.
Per a la manifestació s’han organitzat dues marxes en cotxe i un tren antinuclear. Una de les marxes sortirà de Tortosa a les 11h. des del pàrking del Sabeco, mentre que la del Camp i Priorat, sortirà des de Tarragona (Pl. Imperial Tarraco) i Valls (Portal Nou) a les 9’30h., passarà per Reus (Passeig Mata) a les 10h., i per Falset (antic camp de futbol) a les 10’45h. Per la seva banda, el tren antinuclear sortirà de Barcelona-Sants a les 9h. i arribarà a Móra la Nova a les 11’19h., desprès de passar per St. Vicens de Calders (9’47h.), Torredembarra (9’56h.) Altafulla (9’59h.), Tarragona (10’07h.) i Reus (10’26h.).
La manifestació, que començarà al Pont Vell de Móra d'Ebre, comptarà amb la presència de colles de grallers, dolçainers, gegants, i estarà encapçalada per la CANC, seguida dels representants polítics, i els alcaldes i regidors dels ajuntaments. La manifestació finalitzarà a la Plaça de Dalt, on es faran els parlaments, amb intervencions d’Andreu Carranza, Manolo Tomàs, Txus Carbó, veïns i veïnes d’Ascó, i el portaveu de la CANC, Sergi Saladié.


I amés cada dia surten a la llum més motius encara, llegiu aquest article de Lluís Salvadó al bloc de Pere Muñoz



divendres, 5 de març del 2010

La residència "Les Escoles Velles"

L’any 2000, l’ajuntament va incloure als pressupostos una partida per a l’enderroc de les escoles velles, també conegudes com les escoles de baix, per a la construcció d’una residència per a la gent gran. Al número de la Veu de Flix de gener apareixia un article de Pere Muñoz explicant el valor històric, cultural i sentimental d’aquell edifici, els mesos següents, es publicarien diversos articles i cartes en el mateix sentit. Finalment l’ajuntament va rectificar i es va abandonar el projecte.
Alguns anys més tard l’ajuntament va tornar a plantejar la ubicació de la residència en el mateix lloc però incloent la restauració i integració del vell edifici en el nou projecte. Ara que és ben prop la data de la seva posta en funcionament,  ja que el procés d’adjudicació de la gestió a una empresa és a la recta final, m’ha semblat  interessant recordar una mica com ha anat el tema, crec que s’ha aconseguit molt bé l’objectiu de la recuperació d’aquest emblemàtic edifici, bé està el que bé acaba.