BCIL's (béns culturals d'interès local) de Flix, 1.

Finalment, desprès d’un llarg procès, el Consell Comarcal de la ribera d’Ebre, que és qui té competències en municipis de menys de 5000 hab., ha acordat la declaració de diversos Béns Culturals d’Interès Local (BCIL’s) a proposta de l’ajuntament de Flix i mitjançant un dossier redactat per Pere Rams, arqueòleg i llicenciat en història i Josep M. Sunyé, arqueòleg i llicenciat en geografia i història, supervisat per Frederic Cervelló, llicenciat en història i graduat superior en arqueologia clàssica, sobre un recull dels elements i de les seves característiques, fet per Jaume Masip, i l’Associació La Cana, amb una ampla bibliografia com es veurà.

El motiu d’aquesta declaració ha estat dotar de protecció alguns elements del patrimoni històric de Flix que no en tenien i ampliar-la en altres casos com, per exemple, els elements que ja formaven part del catàleg de la Generalitat.

Cal recordar que s’ha fet sobre aquells més importants i també sobre els que ho necessitaven amb més urgència, això vol dir que no estan declarats BCIL’s tots els elements de patrimoni històric de Flix i que caldrà preparar una segona fase.

En aquesta i properes entrades aniré posant les fitxes de cada element per a un millor coneixement, per part de tothom, d’una part molt important del nostre patrimoni.

El catàleg dels jaciments arqueològics de Flix (ribera d'ebre), en aquesta primera fase, consta d'un total de 23 fitxes corresponents als bens patrimonials següents:

Núm. catàleg	Jaciment
01	CASTELL NOU DE FLIX
02	SEPULCRE DE SEBES
03	LA TEULERIA
04	VALLFENOSA
05	MASOS DE FLIX (I)
06	MASOS DE FLIX (II)
07	SITGES DEL CALVARI
08	MOLÍ D'ORIOL
09	CASTELLONS (I)
10	CASTELLONS (II)
11	CASTELLONS (III)
12	CASTELLONS (IV)
13	BARRANC DEL MOSSELLÓ (I)
14	BARRANC DEL MOSSELLÓ (II)
15	SEBES (I)
16	SEBES (II)
17	LA PEDRERA DE FLIX
18	MURALLA DE FLIX: Carrer Amassadora
19	MURALLA DE FLIX: Embarcador, Club Nàutic
20	MURALLA DE FLIX: Carrer Sant Jordi
21	MURALLA DE FLIX: Carrer Montserrat
22	MURALLA DE FLIX: Plaça de Ripoll Fortunyo
23	MURALLA DE FLIX: Avgda Barcelona / Carrer del Molí

   

FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 1, Castell nou.

Núm. catàleg:

01

Identificador:

CASTELL NOU DE FLIX

Terme municipal:

FLIX

Comarca :

RIBERA D'EBRE

Coordenades UTM:

X=0295242; Y=4568248

Alçada snm:

122

Núm. jaciment IPAC:

5915

Codi de registre IPAC:

I04648

Règim jurídic:

Propietat municipal. BCIN codi R-51-6628

Cronologia:

Romana alt imperial– Segle XIX

Protecció:

El 24 de febrer de 1989 l'Ajuntament de Flix va comunicar la declaració de BCIL del Castell Nou de Flix. El Departament de Cultura resolgué que el decret de 22 d'abril de 1949 sobre protecció de castells establia normes de protecció de l'arquitectura militar sense especificar-ne la declaració monumental i què a instàncies de la Generalitat s'havia fet una revisió del llistat d'aquests monuments i es va aconseguir que el Ministeri de Cultura els acceptes i registres com BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) codi R-51-6628.

Tipus de jaciment:

Assentament militar: castell

Referència cartogràfica:

Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133).

Situació:

El castell de Flix es troba al capdamunt d'un turó situat en el meandre que fa el riu Ebre a l'alçada del nucli urbà, a la riba dreta. Es tracta d'un promontori al nord-est de Flix, ocupat pel castell en el cim i el cementiri a la vessant sud. S'accedeix des de Flix pel carrer que condueix al cementiri, situat a la vessant oest del turó, i seguint el camí que puja fins el cim.

Descripció:

Vestigis d'època romana E. Morera (1908-1918) probablement basant-se en les troballes de ceràmica romana en aquesta zona, suggereix que sota l'estructura del castell, s'hi trobarien vestigis d'època romana. M. Genera (1982) esmenta només la troballa d'un fragment de TSG (motllura de la forma Drag. 15/17 o 30) en la zona compresa entre el cementiri, el castell i un circuit de moto-cross. Alaminos, Ojuel i Revilla (1987), durant la realització de la Carta Arqueològica, prospectaren la zona entre el castell i el cementiri, ocupada per bancals sense poder documentar evidències arqueològiques anteriors a la construcció del castell. Aquesta darrera circumstància també s'ha verificat durant les prospeccions del 2003. En canvi si que s’han trobat vestigis en una zona propera al riu. El castell nou Fortificació d'època carlina, encara que diversos autors sostenen que fou construït damunt d'un far o talaia ibèrica. Al mateix turó està documentada —en un plànol de l'enginyer francès Beaulleu, realitzar durant la Guerra dels Segadors (1642-1650)— l'existència d'una ermita dedicada a Sant Tomàs, dada confirmada en el Capbreu de Flix de 1624 (Arxiu Històric de Barcelona, Baronies C-XII-6). El castell carlista de Flix és una bella fortificació emmurallada amb una torre de planta circular, d'ample diàmetre, atalussada i força baixa, que correspon al tipus de fort de Vauban construida damunt d'una altra de les tres que formen part de la primera fase del castell. La denominació de Castell Nou era per distingir-lo de la gran fortalesa sarraïna —de la que restem trams de muralles—, destruïda durant la Guerra de Successió (s. XVIII). El Castell Nou fou construït el 1837, en el decurs de la primera carlinada, a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l'emprà per protegir la dreta de l'Ebre durant la guerra, i la seva ubicació estratègica li donà una gran seguretat. En ell es va protegir quan, camí de l'exili el 2 de juny de 1840, retirant-se va creuar el riu amb l'exercit. Durant la tercera carlinada fou restaurat, concretament el 1872 i 1873. Les peces d'artilleria garantiren el pas del riu de l'Infant Alfons de Borbó, el 25 de maig de 1874. La fortalesa fou un enclau carlí molt sòlid i no caigué fins finalitzades les hostilitats, després de ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, el 19 de juny de 1875, quan s'hi instal·lar una guarnició liberal fins el 28 de juny de 1876.

Proposta d'afectació del BCIL (parcel·les del cadastre):

La proposta de declaració de BCIL, no afecta al castell pròpiament, que ja és BCIN, si no a l'entorn on s'han documentat vestigis d'època romana. Les parcel·les afectades són: 171, 255, 9003, 159, 160, 161 i 170 del polígon 1

Bibliografia:

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. GENERA, M. Inventari arqueològic de la Ribera d’Ebre, a Fonaments, 3, Barcelona, 1982, pp. 62. GENERA, M. L’Ebre final: del Paleolític al món romà, Coop. Graf. Dertosense, Tortosa, 1991, pp. 27. MORERA LLAURADO, E., Província de Tarragona, a Geografia general de Catalunya (Dir. F. Carreras Candi), Ed. Martín, Barcelona, 1908-18. SÁNCHEZ CERVELLÓ, J., Conflicte i violència a l'Ebre. De Napoleó a Franco. Flor del Vent Edicions, 2001. SÁNCHEZ CERVELLÓ, J. i VISA RIBERA, F., La navegació fluvial i la industrialització a Flix (1840-1940). Flix: La Veu de Flix, 1994.

El cementeri nuclear a la Veu de Flix de març de 2010.

Ni més ni menys que 12 pàgines d’aquest número de la veu tracten, d’una manera o d’una altra, sobre el tema del cementeri nuclear.

Pàg. 6: Manifest de la manifestació de Móra d’Ebre del dia 7 de març.

Pàg. 7: Crònica de la mateixa manifestació.

Pàg. 9: Article de Pere Muñoz.

Pàg. 22: Article de Josep M. Recha.

Pàg. 24: Article de Simó Santamaría.

Pàg. 25: La plataforma informa.

Pàg. 26: Resolució del Parlament i opinions de Marta Cid, premsa.

Pàg. 27: Article de Montserrat Forcades amb retalls de premsa.

Pàg. 28: Article de Carme de Flix, de Volem viure a Flix.

Pàg. 29: Petita descripció del funcionament d’una central nuclear. ANAV.

Pàg. 30: Notícia del diari El Punt sobre la proposta de consorci de l’alcalde d’Ascó.

Pàg. 31: Article de Xavier Forcades sobre els tipus d’energia.

Els articles de la manifestació de Móra s’expliquen sols, amb el de Pere Muñoz hi estic totalment d’acord perquè diu les coses clares i està fet en positiu, el de Josep M. Recha intenta ser objectiu, encara que li discutiria algunes coses, el de Simó Santamaría està fet des del cor.

La plataforma “volem viure a Flix” informa de les seves activitats a la pàgina 25, s’estaran preparant per a les eleccions?, a la 26 hi ha un retall de premsa sobre el tema en qüestió i a la 27, Montserrat Forcades, en la seva línia, publica un altre retall de premsa favorable al MTC, amb un títol una mica enrevessat i una enquesta sobre la resolució del parlament que no expressa una altra cosa que la opinió d’uns quants lectors del diari en qüestió i es que això d’aquestes enquestes de diaris, blocs, etc., la veritat, és molt poc seriós. El que si és fresquet, quan escric això, és l’enquesta, publicada a El Punt, encarregada per l’ajuntament d’Ascó, sobre la opinió del personal pel que fa al MTC, també és simptomàtic que des de segons quin llocs de la xarxa no se’n faci cap esment, per motius evidents.

A la mateixa pàgina, un senyor que acusa de mentider a una altre que s’hauria d’aplicar a ell mateix la primera línia de l’escrit.

A la pàgina 28, un altre article d’opinió que signa “Sóc Carme i sóc de Flix”, apart de que el títol “quan arriba al mar, el riu ja no hi és”, no es deu referir al riu Ebre, perquè precisament quan l’Ebre arriba al mar, forma ni més ni menys que un delta enorme, suposo que deu expressar l’opinió de la plataforma sobre temes locals, perquè el subtítol és “volem viure a Flix”.

De tots el articles, potser el que sorprèn més és el de l’ANAV, no tracta del MTC, explica, molt resumidament, el funcionament d’una central nuclear, senzill i asèptic, sorprèn perquè, si no m’equivoco, és la primera vegada que veig un article així a la revista local, no sé si s’acabarà aquí o n’hi haurà més on s’explicaran més coses de les que es pregunta la gent.

A la 30 hi un altre article del diari El Punt i finalment a la 31 hi ha un article de Xavier Forcades on fa un llarg raonament sobre les maneres de fabricar energia que no té desperdici, per acabar portant l’aigua al seu molí, nuclear.

Hi ha un tema que voldria ressaltar, crec que ens hauríem de moderar en enviar a la revista local articles de premsa i centrar-nos més en articles d’opinió perquè tothom ho pot fer i pot representar un problema, posem per cas que pel proper número 30 persones envien el seu  article del seu diari preferit, què faran? els publicaran tots? no en publicaran cap?, i una altra cosa que s’ha de tenir present, la revista local sempre va, com és normal, per darrera dels esdeveniments, així que les notícies dels diaris, que per això són diaris, poden estar desfasades quan surten a la revista, crec que si es publiquen a la veu, el que s’hauria de fer és una mena de resum des del consell de redacció o es poden produir confusions i malentesos.

Bé, tot un seguit d’escrits en aquest número 357 de la Veu de Flix que intenta reflexar un debat que encara no s’ha acabat, on tothom, o gairebé tothom, s’ha situat a un costat o altre o ha decidit no definir-se i que espero que acabi bé, o sigui que s’acabi escoltant la veu dels milers de persones, ajuntaments, consells comarcals, entitats de tot tipus i al parlament de Catalunya que diuen NO al cementeri nuclear.

I tres coses per acabar.

Una: hi ha una mena d’ofensiva mediàtica dels partidaris del cementeri nuclear a Ascó que no sabria com definir perquè, la veritat, no sé si riure o plorar: la cançó, la proposta de consorci / repartidora, algunes opinions personals o sectorials que es volen presentar com a generals, temes fora de context com el de la inundabilitat, etc, etc.

Dos: atenció! perquè aquella dita castellana de “a río revuelto, ganancia de pescadores” es podria fer realitat, hi ha dos propostes d’instal·lar dos grans abocadors de residus de la “gran ciutat” a les nostres terres, una al Pinell i l’altra a Riba-roja. Quines coses! més de la meitat de la població de Catalunya viu i treballa a Barcelona, és on consumeix la major part de l’aigua, de l’energia que produïm nosaltres i és on es produeixen la major part dels residus urbans de Catalunya, els han de portar cap aquí? a Barcelona la casa, al nord el jardí, a l’oest l’hort, a l’est la piscina i al sud la brossa? ja n’hi ha prou! jo no visc a Barcelona! si ens hem de menjar l’aubarda, també volem el ruc!

I tres: avís per a navegants perquè ho veig venir, no val a culpar als polítics i als ecologistes de tots els nostres mals, uns no són més que el reflex de la gent i els altres, al menys, creuen en un món millor per a tothom. En aquesta societat en la que vivim, tots som responsables del que ens passa i encara que tot està  ja molt desdibuixat, tots sabem qui mana, com deia el poeta i després el cantat: “poderoso caballero es don dinero” i així ens va. Està demostrat que al poble unit no el para ningú, llàstima que sigui tant fàcil dividir-lo.

Jota de Flix.

Dia de l'ermita, dilluns de Pàsqua 2010.

Al matí, sardanes.

Per la tarde, la jota de Flix!

La tornada cap al poble, la rebuda, al pont.

El Castell nou, des d'un altre punt de vista.

Les restes romàniques de l'ermita del Remei.

Seguint amb la meva línia, poso unes fotos d'una part de l'ermita desconeguda per a molts, si us poseu de cara a la façana, a l'esquerra, tapada per l'antiga cisterna, hi ha les restes de la portalada de l'antiga ermita. El mateix, però a la dreta hi ha el que queda de la porta de la sagristia, per fora es veuen dos finestretes i per dins encara es veu el pedrís. 

A veure si algún dia ho podem arreglar per a ensenyar un aspecte més d'aquest lloc tant emblemàtic.

Bertolt Brecht: “Entre les coses més segures, la més segura és el dubte”.

La demagògia fa estralls, el sensacionalisme arrasa, els blocs van plens de crítiques esbiaixades i veritats a mitges, només es ressalta el tema de la inundabilitat, per una banda i el de la cançó (cançó?) per l’altra, bé, això és habitual segon on, però em pensava que determinades opinions intentarien tenir una visió més global del tema, però no ha estat així, es cau una altra vegada en allò semblant a:  “es veritat!, com ho saps? ostras!, perquè ho ha dit la tele!!!”. què serà el proper? polítics al "paredón"?.

Una visió més global de les notícies, en la meva opinió més propera a la realitat seria aquesta:

Els contraris al cementiri van entregar ahir a la Subdelegació del Govern estatal a Tarragona còpia de les 6.764 al·legacions recollides de particulars.

Els motius són: l'absència d'un procés informatiu «seriós» i la falta de consens social i institucional, radiografiada per la resolució contrària del Parlament i per les mocions de rebuig aprovades per 124 ajuntaments catalans, la majoria de les Terres de l'Ebre i el Priorat, i per les diputacions de Tarragona i Lleida i més de 150 entitats de caràcter social. També s'hi apunten criteris tècnics en relació amb la densitat de població, que en el cas de la demarcació de Tarragona (127,5 habitants per km²) és superior a la mitjana espanyola (92,6); al perill per «un trencament ocasional de preses», com cita el comitè assessor de la comissió interministerial que tutela el procés, i a les àrees industrials properes, com el mateix complex nuclear d'Ascó i el químic de Flix, en considerar que aquestes activitats poden originar accidents que farien vulnerable la sitja d'Ascó. També s'hi argumenta l'impacte en les denominacions d'origen agrícoles de l'entorn i en altres activitats empresarials, turístiques, etc.

La principal al·legació és el rebuig polític perquè “la decisió serà política”: “La mateixa Enresa ha dit sempre que l'important és que se situï en un lloc socialment òptim”

La Generalitat, i en concret el Departament de Medi Ambient, va anunciar que també hi presentaria al·legacions, i, tot i que no figura en l'ordre del dia del Consell de Govern d'avui, és probable que el conseller Francesc Baltasar hi aporti un informe en què, segons publicava ahir El Periódico, també s'alerta del perill d'instal·lar el magatzem a prop del pantà de Riba-roja. S'hi sumarien, com a motius de rebuig, la proximitat d'alguns espais naturals que inclouen una setantena d'espècies que podrien resultar perjudicades en cas d'incident, com l'àliga cuabarrada o el visó europeu, i la permeabilitat de les terres afectades, on hi ha els aqüífers que proveeixen Ascó, Vinebre o la Torre de l'Espanyol.

Altres departaments, com Política Territorial, estan cridats a facilitar al d'Economia, que és el que ha de tramitar el paquet d'al·legacions del govern, informacions rellevants sobre la posició de la Generalitat, però ahir fonts oficials de l'executiu no van concretar-ne l'abast. El que sí que va confirmar l'altre departament implicat, que gestiona ICV, el d'Interior, és que Protecció Civil ha elaborat un altre informe en què, més enllà d'un pronunciament favorable o desfavorable, es detallen les possibles implicacions «no tant pel dipòsit en si mateix, sinó pel transport dels materials, que implicaria que molts municipis haguessin de fer plans especials» o que s'hi implantessin nous sistemes de detecció i avís en cas d'emergència. En aquesta línia, la CANC fins i tot apunta «incompatibilitats» amb els plans d'emergència nuclear. «Si tallen una carretera important com l'eix de l'Ebre perquè hi ha de passar un comboi especial amb els residus, com es podria alhora aplicar el Penta [Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona] i evacuar la zona?», es pregunta la plataforma.

Triomf inapel·lable del «no» a Vinebre

El rebuig formalitzat en el plenari per part de molts ajuntaments i per la majoria dels consells comarcals de la demarcació, entre els quals hi ha els quatre de les Terres de l'Ebre, ha estat un dels arguments insistents de la CANC, que ahir va valorar especialment que a darrera hora la Diputació també es pronunciés en contra d'una candidatura catalana, en el mateix sentit que el Parlament. En l'àmbit institucional, diumenge s'hi va afegir l'Ajuntament Vinebre, de la mateixa àrea nuclear d'Ascó, amb la particularitat que ho va fer a través d'una consulta popular, l'organització de la qual s'havia anunciat però no havia transcendit. El resultat va ser aclaparador, ja que dels 123 vots emesos, només 12 van votar «sí» a l'MTC per a Ascó, per 109 vots contraris, un 88,6% del total. També hi va haver dos vots en blanc.

Es podria fer més llarg però crec que no cal.

Per una altra banda:

Jo no defensaré aquesta part de les al·legacions (la de la pressa), entre d’altres coses perquè amb els motius que ja he expressat diverses vegades jo en tinc prou i com heu pogut llegir no és la única ni del govern, ni de tots els altres, la seguretat de les presses, les nuclears, o el possible MTC, no em preocupa excessivament, però si que voldria dir algunes coses sobre el tema de la inundabilitat ja que és molt recurrent i ha aixecat una gran polseguera, comentaris airats i moltes coses més. Aquest tema és més seriós del que la gent es pensa, potser perquè no s’hi han trobat o no ho saben, només vull dir que el trencament de les presses de Mequinensa i Riba-roja és un fet molt poc provable, això és evident, igual com ho és que les centrals nuclears pateixin un accident “major”, com també és molt improbable que et caigui una teula al cap quan passeges pel carrer. La realitat però, és que hi ha un munt de normatives pel tema de la inundabilitat i s’està obligant als pobles de la vora del riu a redactar un pla d’emergència per inundacions i també hi ha un pla d’emergència nuclear (en el nostre cas sumat a un pla d’emergència químic) per si de cas. Heu sentit parlar d’una cosa que es diu “període de retorn?”, es basa en un càlcul on s’intenta esbrinar les probabilitats que hi ha que el riu tingui crescudes importants, hi ha períodes de 50 anys, 100, 500… i entre d’altres coses afecta a planejaments urbanístics, afectacions a les construccions i infraestructures vora el riu, etc. per entendre millor el tema, pregunteu, entre d’altres, als que, ja fa uns quants anys, van voler posar un càmping prop del xops i no van poder. El període de retorn de 500 anys, si no recordo malament preveu que l’aigua, a Flix, arribaria a la freixa, com ja ha fet diverses vegades i com segur que tornarà a passar, l’any que ve o d’aquí a 100 o 500 anys, però ho farà. La gent deixa d’estacionar els vehicles o construir cases a les rieres del Maresme, encara que saben segur que un dia o altre hi haurà una inundació? vivim tranquils a Flix encara que sabem que, per molt improbable que sigui, hi pot haver una altre escapament de clor? ha marxat la gent de la vora del complex químic de Tarragona?. El tema de que els embassaments regulen el cabal és veritat, però per a regular han de tenir capacitat, i si estan plens?. Per una altra banda el tema del trencament d’un presa és mot improbable, però no impossible, i no per això, riu avall s’ha de deixar de fer vida “normal”, és com anar en cotxe, si penséssim que podem tenir un accident ens quedaríem a casa o si penséssim en que un ascensor pot caure no hi pujaríem o si penséssim que una central nuclear pot patir un accident greu… patiríem. Les coses que fem els humans no són perfectes i la natura sempre torna. S’hauria pogut anomenar també el tema dels terratrèmols, aquí tots vivim tranquils en aquest tema, i així ha de ser, però que n’hi haurà, algun dia, un altre com els que va haver a Tivissa (de grau 6/7) els dies 1, 3 i 10 d’octubre de l’any 1845, Vinebre (de grau 3) l’any 1972, és evident, l’any que ve o d’aquí a cent anys, al menys això diuen els científics.

No es tracta doncs de fer alarmisme, ni d'evacuar a la població, és poden fer construccions més o menys resistents a terratrèmols o inundacions, però el que és evident és que, en aquests temes, no és el mateix parlar d’una casa a la vora del riu que d’un cementeri nuclear. La gent que està a favor del MTC afirmen que és totalment segur, la probabilitat de fuita radioactiva és zero? en tot cas serà el més segur possible, igual com les presses, els cotxes o els microones, lo altre es prepotència,  com va dir Bertolt Brecht: “Entre les coses més segures, la més segura és el dubte”, gràcies a pensaments com aquests el món progressa... progressa?. 

Inici de les obres del carrer de Baix i costa del Graner, ja era hora!

Castell nou, final obres primera fase a primers de juny.

Espectacles de la Memòria, Marc Parrot a Flix.

Més fotos de les obres de les façanes fluvials.