Tardes de passeig!
dimecres, 26 de desembre del 2018
dimarts, 25 de desembre del 2018
dijous, 13 de desembre del 2018
Coses del calendari, per Santa Llúcia un pas de puça
Avui és Santa Llúcia i aquesta dita és certa, però té uns motius molt especials!
Abans de 1582, per Santa Llúcia el dia ja creixia.
Roger Costa esmenta que “els folkloristes del segle XIX pensaven que Santa Llúcia s’havia celebrat el 23 de desembre, guiats pel refrany de ‘per Santa Llúcia un pas de puça’, i creient que amb la reforma gregoriana de 1582 haurien suprimit deu dies de desembre, i així havia quedat Santa Llúcia el dia 13”.
Joan Amades recull aquest error d’interpretació quan, en el seu Costumari català recull que “entre el refranyer propi del dia d’avui [Santa Llúcia] hi ha uns quants proverbis, anteriors al segle XVI, que es refereixen a la durada de les hores de claror, els quals foren dictats abans de la correcció gregoriana del calendari, per la qual la celebració de la festa de Santa Llúcia va passar del dia 23 al 13, que és quan la commemorem avui” i afegeix que “el dia que el Sol s’eleva menys e el zenit, és el dia de Sant Tomàs, el qual s’escau el 21 del present mes [desembre] , i per tant, dos dies més tard, la llargada de la claror era comparable, als ulls populars, a una passa de puça.
L’error dels folkloristes es deu a una confusió sobre l’autèntic efecte de la reforma sobre el calendari vigent fins aleshores de part del papa Gregori XIII. Aquest, un cop comprovat que el calendari amb què es regia el món occidental en aquell moment, l’anomenat ‘calendari julià’, establert per Juli Cèsar, produïa un error en el còmput correcte del dies, mesos i anys.
La Gran Enciclopèdia Catalana indica que, el calendari julià, “contenia l’error de base de partir d’una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies. La diferència, equivalent a 0.0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys” i l’efecte que, com exemple, que “la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu.
Imatge de Santa Llúcia a l'església de Flix
Per corregir aquesta desviació, una vegada es va modificar el còmput de l’any, “Gregori XIII expedí la bula del 24 de febrer del 1582, per la qual manava que en aquest any, l’endemà del dijous 4 d’octubre, seria divendres dia 15, en lloc de divendres dia 5: de manera que foren suprimits (nominalment) els deu dies que van del 5 al 14 d’octubre: aquell any, doncs, sols tingué 355 dies
.
És així, com recorda Roger Costa, “Santa Llúcia, que sempre havia estat el dia 13, es va començar a celebrar abans del solstici des del qual s’havia anat desplaçant”. I, per aquest motiu ben comprensible, les dones i homes d’abans de 1582, creien que en la data de Santa Llúcia el dia ja iniciava l’augment d’hores de claror i per això es van acostumar a considerar que era el moment de l’any en què la claror, ben propi de la santa que guarda la vista, començava a vèncer a la foscor.
dimarts, 13 de novembre del 2018
diumenge, 4 de novembre del 2018
Arriba una setmana intensa a les Jornades de Patrimoni 2018
Doncs sí, arriba una setmana important a les Jornades de Patrimoni d'aquest any: Dos conferències, una sortida a Corbera d'Ebre i una caminada pels espais de la Batalla de l'Ebre.
Recordeu que per a assistir a la sortida a Corbera i la caminada teniu temps d'apuntar-vos fins el dimecres dia 7 de novembre, més informació al final del post.
dilluns, 29 d’octubre del 2018
dijous, 25 d’octubre del 2018
La tardor 2018, primavera d'hivern, s'apropa poc a poc a Flix.
Magranes, codonys i caquis (allò que abans dèiem palosanto) fa dies que estant omplint de colors, sabors i olors els horts (abans orts, sense la h castellana, en tots els documents antics), els alladons, aquelles boletes petites, negres i dolces que sempre em transporten a la meua infantessa, fa anys que van amb retard, enguany gairebé un mes! encara són grogues i, per tant d'una aspror enorme, no us aconsello tastar alladons que no siguin madurs!
Alguns àlbers (aubes) comencen a groguejar, fins hi tot cau alguna fulla, és un presagi, aviat tot serà un esclat de colors tardorencs, càlids..., tot serà ple d'una llum especial, la tardor, també dita primavera d'hivern és una estació tranquil·la, amable, sense els escarafalls primaverals previs a l'estiu, és la meua època de l'any preferida.
Passejant pel meandre es poden veure ja senyals animals de canvi, als martinets blancs, bernats pescaires i altres s'uneixen els corbs marins, alguns ànecs i es comença a escoltar el "xec, xec" dels primers pitroigets!
Les darreres pluges han fet reviure les plantes de la garriga que, en temps de sequera extrema, com aquest estiu, sembla que s'hagin de morir totes, romer, timó, argilagues i tantes altres, això ha fet que la llum total al meandre hagi canviat i hagi despertat l'ull de fotògraf mig adormit a les caminades del passat hivern.
Heus aquí algunes fotos per a il·lustrar el que dic, són imatges al vol, lo millor és anar-hi!
diumenge, 21 d’octubre del 2018
diumenge, 14 d’octubre del 2018
divendres, 5 d’octubre del 2018
11 d'octubre, comencem les jornades de patrimoni 2018 a Flix.
El proper dia 11 d'octubre donarem el tret de sortida a les X Jornades de Patrimoni Històric organitzades per La Cana i al XI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre organitzat pel CERE.
Tothom és convidat!
diumenge, 16 de setembre del 2018
Navegant per l'Ebre en família.
L'Ebre, des de dins et dona unes imatges i unes sensacions increïbles!
dijous, 13 de setembre del 2018
diumenge, 2 de setembre del 2018
Figues i figots.
És temps de figues!
La figuera (Ficus carica)
Pertany al gènere Ficus que compta amb més de 1.000 espècies, principalment a les regions càlides i intertropicals. Ficus carica és l'única espècie del gènere Ficus que es troba en estat silvestre a Europa. De5 a 10 metres d’alçada, de capçada ampla, fa un flaire característic que a l’estiu se sent des de ben lluny.
Floreix de febrer a abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme i carnós anomenat en termes botànics siconi (figa). La figa madura durant agost, setembre i octubre. Alguns tipus de figueres, anomenades bíferes fan també un fruit anomenat figaflor a finals de juny (el que nantres diem figot).
És un arbre molt resistent a la sequera i a la salinitat. Accepta terres calcàries i lleugerament àcides i també amb poca fondària, però els millors rendiments resulten amb sòls amb bona capacitat d’emmagatzemar aigua. Aprofita molt bé les pluges de tardor típiques del clima mediterrani. A les nostres terres abunden, cada vegada menys, a la vora de bordons i espones i en alguns horts vora del pou o la sèquia. També és de destacar els llocs on pot arribar a créixer a vegades, com els campanars de moltes esglésies o terrats i teulades, en general llocs on s’aturen habitualment els moixons.
La figa és el receptacle tancat on hi ha centenars de flors. La fecundació és una mica complicada, perquè, com pot escampar-se a l’ambient el pol·len d’una planta que té les flors masculines tancades en un receptacle? i com pot entrar aquest pol·len a les figues que només contenen flors femenines? aquesta es du a terme gràcies a la participació simbiòtica d’una vespa especialitzada (Blastophaga psenes) que cuida de transmetre el pol·len fecundant a les flors femenines. En els països freds on la vespa no pot sobreviure, els fruits són sempre infèrtils.
Les figueres es planten enterrant una branca dins un gran clot de manera que només en guaiti un pam amb un ull.
De La despensa de Hipòcrates de Antonio Palomar. “La fruita mil·lenària del Mediterrani. Les figues seques tenen molt sucre, fibra i minerals. La seva acció laxant suau evita el restrenyiment crònic, la diverticulosi intestinal i la síndrome de l’intestí irritable. Són bones per a les malalties cardiovasculars, ja que la pectina baixa el colesterol; són diürètiques i el seu potassi (especialment ric en les figues seques) ajuda a baixar la tensió arterial. Per altra part, les figues tenen una bona relació calci/fòsfor (més calci que fòsfor); i especialment les seques, que concentren més els seus minerals, ajuden a mantenir la densitat dels ossos, ja que tres dels seus minerals més importants (potassi, calci i magnesi) s’han relacionat amb un menor risc de osteoporosi, tenen molt ferro que pot ajudar a corregir l’anèmia ferropènica.”
Una figuera espectacular al camí dels Xofars.
A Catalunya, i amb lleugeres variacions a les Balears, es canta una cançoneta que resumeix les condicions d’una figa saborosa: " La figa per ser madura, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals." A Mallorca, "diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata (un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l’ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada)".
La figuera i el lledoner són dos dels arbres més importants de la meva infantessa, jo vaig créixer a la raval on abundaven sobre tot a la vora del camí i de la sèquia i, amb la colla, vàrem estar moltes vegades entre les seves rames, a la seva ombra i menjant els seus fruits.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)