dissabte, 30 d’agost del 2014

La nostàlgia del vi.


Aviat es començarà a collir el Raïm, aquesta època sempre em porta records intensos!


Amb la distància que dóna el temps transcorregut, i vist com han anat les coses a les comarques veïnes,  crec que puc dir, sense por a equivocar-me, que arrencar la vinya de la Ribera d’Ebre va ser un gran, un enorme error.
Crec recordar, escric de memòria, que va ser cap a finals del segle passat quan es va començar a incentivar això d’arrencar ceps. Les interminables fileres d’aquella mena d’arbres en miniatura van començar a desaparèixer i foren substituïdes per ametllers o per res. Com és que a les comarques de la Terra Alta i el Priorat no es va fer? El vi que es feia a la Ribera d’Ebre era també un diamant en brut, era una època en que el vi encara es feia sense enòlegs, de molta graduació, crec que ara es farien bons vins a la Ribera.
Entre aquest fet i un altre de no menys important com el  de que el personal va deixar també de sembrar blat, ordi o civada, els camps van quedar despullats, molt despullats.
Quan jo era jovenet, al secà no hi havia bancals buits, entre els olivers o hi havia vinya o hi havia sembrat, els colors, les textures, la vida era diferent, amb tot el que això porta d’afegit perquè si no hi ha vinya no hi ha cellers, ni vi, ni olor de most, ni de brisa, no hi ha veremadors ni veremadores. I si no hi ha sembrat no hi ha eres, ni redables, ni diables, ni garbes, ni rostoll,  ni ordi pels animals ni per a cervesa, no hi ha pa. Ni tota la munió de bestioles salvatges que en gaudeixen, ni tots els oficis que se’n deriven.
A casa dels iaios fèiem vi, hi havia trull, bocois i celler, i a moltes altres cases, així com a la cooperativa. Moltes vegades he pensat que si no s’hagués arrencat la vinya, ara potser podríem tenir una petita bodega i faríem vi, bon vi, com en moltes altres cases, així com a la cooperativa.

"...al balcó hi havia penjada sempre una branca de pi, que era senyal de que allí s’hi venia vi. El celler era enorme, amb fileres de grans bocois a una banda i altra i amb la premsa del raïm d’on, entre mig de les reixes, s’escolava el most cap al trull - ti noi! -  recordo una veu dins la memòria -  ves i que’t preparin un bon mostillo amb aquest most acabat de fer -..."
 
Hi va haver una època daurada de la vinya a finals del segle XVIII, quan la producció i el comerç de l’aiguardent era molt important i qui més qui menys tenia una olla a casa, l’any 1786 es va concedir a Tarragona el permís per a comerciar lliurement amb Amèrica. En aquests anys i també un segle després, a finals del segle XIX,  quan la fil·loxera feia estralls a França i aquí encara no havia arribat, en que es van fer molts bancals nous, en llocs que avui dia fan pensar que allò, realment era molt rentable, que la gent no només hi vivia, n’hi havia fins hi tot qui s’hi enriquia.

Després gràcies als peus de ceps americans es va superar la plaga però no va ser com abans, el tema es va moderar. Quan jo era petit, apart de la terra dels iaios, mun pare va comprar un trosset als Castellons, el vam abancalar, anivellar, construir una regadora de formigó de dalt a baix i plantar tot de vinya, al cap d’uns anys era tota d’ametllers, hi va haver, com a tots aquests pobles, intents de fruiters, que en alguns casos ha prosperat, ara només es planta arbequins, que passarà amb les olives? I amb els olivers? La vinya, el sembrat, gairebé tot si s’abandona es mor, encara que sempre es pot tornar a plantar, els olivers poden viure sols molts, molts anys i tornar a fer olives, no els arrenqueu si us plau!
Però això és una altra història.
L’any 1974 es va batre el récord d’entrada de raïm al sindicat amb 586.109 kg, l’any 1980 es va guanyar el primer premi del concurs de vins comarcal.
Conec un parell de persones de Flix que fan vi a casa, són dels pocs que conserven una mica de vinya, fan un vi amb possibilitats, són un oasi, un petit exemple del que hagués pogut arribar a ser, un petit somni que al menys a mi em produeix un sentiment de nostàlgia.

                                                                     Vi fet a Flix!





dimecres, 20 d’agost del 2014

Festes Majors 2014. Ells sempre hi són!.

Els símbols són molt importants per a les persones i les societats, són memòria i nexe d'unió, a les Festes Majors de Flix hi ha coses i personatges que sempre hi són, sense els gegants i els capgrossos, sense els paperets i l'orquestra Miranfont les festes serien una altra cosa.













divendres, 8 d’agost del 2014

Ja són aquí les Festes Majors 2014.

Aquí podeu consultar el programa d'actes.


Festes 2013, les persones canvien, els gegants continuen!


                                                                                                                                       Foto Mestres



dimarts, 29 de juliol del 2014

Lliga Catalana de Llagut a Flix, juliol 2014.

El diumenge passat es va celebrar a Flix la IV regata  de la lliga catalana de llagut, un espectacle esportiu impressionant, amb una gran assistència de públic d'arreu de Catalunya. La organització, perfecta, impecable, va anar a càrrec del Club Nàutic de Flix, als que cal felicitar per la bona feina. Ara potser caldria preguntar-se perquè un esdeveniment com aquest no ha merescut sortir a les primeres planes com a primeres notícies dels mitjans informatius de caire territorial, estic convençut, i això és el que sap greu, que si s'hagués fet en algun altre poble, no molt llunyà, l'esdeveniment hagués estat protagonista destacat. Ho deixo aquí per a la reflexió.
Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.































divendres, 11 de juliol del 2014

Papellones de Siurana.


Dic papellones de Siurana perquè les fotos estan fetes en aquell lloc tant execepcional, però les podeu veure bastant fàcilment per aquí.


Si ve una papallona
jo no l’agafaré
que voli, que voli
al cel s’hi està més bé.

Les flors com cada dia
voldran fer-li un petó.
Que hi vagi, que hi vagi
que l’ompliran d’olor

Joana Raspall




Voleu, voleu, 
papallones voleu: 
voleu, voleu, 
de mil i un colors; 
voleu, voleu, 
papallones voleu 
que quan ho feu 
sembla que volin flors.


Àngel Daban



Mon cor és la papallona,
volta més que voltaràs,
los teus ulls són la flamada
on mon cor se vol cremar.

Mateu Obrador






Papallona encisadora, 
jo, lleugera i voladora, 
tendrament, en dia bo, 
vaig de l'una a l'altra flor. 

Com a il·lusió tan bella, 
cal no haver-me; fóra un crim. 
Per als ulls só meravella 
i, dins una mà, polsim. 

Josep Carner




Noia de porcellana 
buscava una ànima dintre teu 
i això era com buscar 
papallones blanques damunt la neu.

Pau Riba



Heus aquí un eixam de papallones en l'aire: 
papallones de cucs de seda; 
papallones d'ales blaves; 
papallones d'ales blanques amb ratlles negres; 
papallones de colors virolats, més brillants 
sota les ales (quietes semblen fulles); 
papallones amb una ratlla que els divideix 
les ales en dues bandes. 

Joan Brossa



A la pel·lícula La lengua de las mariposas el mestre explica als nens: sabíeu que les papallones tenen llengua?… I dibuixa a la pissarra una espiral.



Les papallones tenen el sentit del gust a les seves sis potes, quan es posen damunt dels seus aliments poden assaborir-ne el gust.


dilluns, 30 de juny del 2014

Siurana

Siurana, un lloc espectacular a la vora de casa, no sé si en som gaire conscients que estem al mig del Priorat i la Terra Alta, que és el mateix que dir que estem al mig del Montsant i el Port, que és el mateix que dir que l'Ebre, el nostre riu! és l'eix vertebrador i amés, ens porta fins al Delta. Ves que no siguem el centre del món, amb permís de Vidal i Vidal.
Al final de les fotos podreu veure unes imatges aèries impressionants.




































Siurana Vol2 from christophe desplanques on Vimeo.