La crítica fàcil

 Ara diré una redundància: no hi ha res més fàcil que la crítica fàcil, i també diré una evidència: normalment qui té aquest costum no aporta gairebé mai solucions per a allò que critica.

Jo intento no actuar així, però ningú és perfecte i no es pot dir d’aquesta aigua no en beuré. Això és una cosa que no es pot dir que hagi aprés del meu pas per l’ajuntament, recordo que, ja fa uns quants anys, vaig escriure uns quants articles a la Veu de Flix criticant moltes coses, però sempre vaig procurar fer-ho de manera positiva i intentant aportar alternatives.

Hi ha una tècnica per a fer això, de vegades no és fàcil, però us puc garantir que si s’aconsegueix dóna molts bons resultats, es tracta d’intentar posar-se a la pell de qui ha fet allò que es critica i pensar “jo això no ho hagués fet així, ho faria d’aquesta altra forma”, naturalment si es fa aquest exercici, les propostes alternatives han de ser factibles, sinó no s’hi val.

Suposo que a tot arreu passen aquestes coses, però em sembla que al nostre poble en podríem donar lliçons de com es fa una crítica fàcil i també de donar solucions impossibles. Per una altra banda també es pot pensar que qui pren les decisions te la obligació de prendre-les bé, estic totalment d’acord amb això però a la vida no existeix la millor solució, sinó la millor solució possible.

Tot això no ho dic només perquè sigui regidor i només referent a  l’àmbit municipal, que també, això penso que hauria de ser una actitud a la vida, és comprensible, per exemple que es critiquin les guerres i es digui que la solució és la pau, però la nostra capacitat de decidir i influenciar sobre les coses es redueix a un àmbit més petit, relacionat amb la vida quotidiana. Per exemple quan un encarregat veu que un operari fa malament una cosa, en la seva opinió, pot actuar de diverses formes, li pot pegar una bronca i exigir-li que faci les coses bé o pot preguntar-li perquè ho fa d’aquella manera i demostrar-li que d’una altra treballarà millor, és la diferència entre negociació i imposició. El primer segur que serà un practicant de la crítica fàcil, el mateix podrien dir d’un professor i els seu alumne, d’un pare i un fill i en totes les relacions humanes.

Quan un decideix fer una feina com la que faig fa anys, ha de tenir molt clar que serà el blanc de moltes critiques i és molt bo que així sigui, perquè la crítica és una forma molt important de participació ciutadana, però només és útil, fins hi tot per a qui la fa, quan té un sentit positiu i proposa alternatives.

Hi ha un tipus de crítica fàcil que penso que és la pitjor de totes, sobretot perquè normalment no té solució per moltes alternatives que proposi, és el que es diu la critica “a tiro passat”, la que diu “això s’hagués pogut fer així i no d’aquesta manera”, encara que pot servir de vegades per alguna situació similar.

Hi ha també una crítica, molt comú, que es diu sense pensar, és quan algú pensa que una cosa està ben feta però te un defecte i només diu el defecte.

I hi ha també la més fàcil de totes les crítiques “la culpa és de l’ajuntament!”, les responsabilitats són, generalment, de qui pren les decisions, per això és la més fàcil, ara bé, jo ja he dit moltes vegades que la culpa és molt negra i no la vol ningú, però tots som membres de la societat, del poble on vivim i del col·lectiu on treballem, per tant tots tenim una part de culpa, per acció o per omissió.

I també hi ha una cosa que caracteritza a qui fa crítica fàcil, normalment no saben reconèixer i dir-ho, quan una cosa es fa bé i es rectifica. Finalment hi ha qui aporta moltes solucions a problemes inexistents i altres que fan el mateix, però que treballin els altres!.

Exemples de tot això n’hi ha molts, en posaré alguns de curiosos o cridaners:

Gairebé tothom està molt content amb les obres de les façanes fluvials, és una obra magnífica que encara s’hauria pogut fer millor i que, en un futur es poden fer coses per a millorar alguns aspectes. Encara diria més, moltes coses s’han anat millorant en el curs de les obres gràcies a suggeriments i critiques constructives de molts convilatans. Doncs l’altre dia, amb la millor de les intencions, una persona em va dir que al Passeig de l’Ebre hi ha dos lloses fora de lloc, que no segueixen la seqüència, dos lloses en tot el passeig!, de crítiques de les obres n’hi hauria per escriure un llibre!

Un altre exemple és el que molts van començar, fa poc més d’un any, amb el començament de la crisi al poble, donant la culpa de tot allò a l’ajuntament, dient que no es feia res, que no se sabia portar empreses al poble, que el poble s’afonava i que ells tenien la solució i treballarien per a dur-la a terme, ara amb el temps s’ha vist que el poble no s’ha afonat, més aviat es va recuperant, poc a poc, que hi ha esperança en el futur i que l’única alternativa que van saber proposar és la de posar un cementeri nuclear, a Ascó. Això és un sistema de critica que no te res a veure amb la participació ciutadana, se sembla més a una estratègia d’oposició (com pitjor vagin les coses millor per nantres) i de criticar-ho tot sense pensar ni proposar, ara resulta que volem viure a Flix però morir al polígon, quan tot just es comença a parlar de la possible instal·lació a Flix d’un tanatori, que tanta falta fa!.

Com a exemple de crítica “a tiro passat” és la de que la residència per a la gent gran (una obra magnífica, necessària i amb uns quants llocs de treball) està situada a un lloc on no hauria d’estar, pel tema de l’aparcament de vehicles i per la mobilitat dels que hi resideixen i fins hi tot per la conservació de l’edifici de les escoles velles, que jo penso que és un exemple de com s’haurien de fer les coses. Ja feia molts anys que es buscava un lloc ideal sense trobar-lo, bé, això ja és vell, és com aquell que encara critica que el poliesportiu o el pavelló i fins hi tot el CAP, estiguin on estan, tenim el poble que tenim, la orografia que tenim i la disponibilitat de terrenys que tenim i amés hi ha una cosa que es diu autobús, que els usuaris ja utilitzen i encara ho faran més (els que poden sortir), jo ja els he vist al mercat i si no estic errat van assistir a la festa de la castanyada al CEIP. I finalment, el tema de l’aparcament al poble en el que vivim, en la meva opinió, ja s’està passant de mida, és que volem anar amb el cotxe fins la mateixa porta  de tot arreu, però només a Flix, perquè quan anem fora no ens estranya tenir que caminar una estona per anar als llocs. Si a la residència no hi ha prou places de pàrking, a les casetes n’hi ha moltes i baixant per les escales hi ha exactament entre dos i cinc minuts caminant. És el mateix que passa en molts altres llocs, molta gent aparca al carrer Pont, carrer de Baix i la costa del Graner, quan des de la vora del riu hi ha un minut caminant i així en molt llocs del poble, Lleida és la ciutat de les dobles files i Flix és un poble expert en aparcar a les voreres i en llocs difícils.

Quan es feien les obres del carrer Major i es van treure els aparcaments de la vorera del perxis, una persona, que criticava que no es pogués aparcar al nucli antic, va arribar a proposar que a cada arcada hi cabia un cotxe, això sí, s’hauria d’entrar de cara!.

No ho faré més llarg, si us plau, critiqueu tot el que vulgueu, és un dret, només faltaria, ara bé, no us estranyeu si rebeu alguna crítica a la vostra crítica, si la vostra crítica no aporta res de positiu.