El Castell Nou de vegades s'enmiralla a l'Ebre.
El riu de la Cana, un luxe de pont.
Una parelleta...d'ànecs.
Un martinet molt presumit.
Ep! mataparents.
Una catifa tardorenca de fulles d'àlber.
Aquests no sé com es diuen.
Pura tardor
Restes d'un antic aqüeducte i el pou a la Vall de Sant Joan
No és al Pirineu, és la Vall de Sant Joan, una terra molt fèrtil i antic camí natural cap a les terres de Lleida, per això es deia així al segle XVI "Vall de Lleida"
La gent que arribava a l'Ebre per la vall es trobava amb el poblat de Sebes, l'heu de imaginar com jo que el veig, ple de cases, a dalt i als vesants.
I....la font de la Plaça dels Peixos amb fulles de til·ler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada