Petita crònica visual de la Setmana Santa 2011

Divendres: Cursa de les 1000 escales.

Divendres: Processó del Sant Enterrament.
  Reportatge de Pau Massip


Dissabte: Caramelles, algunes fotos meves I altres de Pau aquí.

Diumenge: Armats i  Processó de l'Encontre (dins de l'església).


Dilluns:  Ermita i retorn al poble.

La freixa ha patit un altre "trencament"

Aquesta nit la Freixa de la plaça ha patit el trencament d'una altra rama,era molt gran, gairebé la meitat de l'arbre.

Primavera al nostre jardí.

Primavera...i s’infla el riu amb l’aigua de la neu...

- Avui he vist una oreneta (gruneta, n’hi dèiem nosaltres).

- No pot ser, és massa aviat, això ho has somniat.

- Et dic que l’he vist! Amés, quan fa que ja han florit els ametllers?.

Ja feia dies que el meu pare havia portat una branqueta d’ametller florida i la meva mare l’havia posat amb aigua a la vora de la pica, en rentar-me les mans m’arribava aquella olor que em recordava el pa sucat amb mel...

- Mare quan em posaràs els pantalons curts?.

Una bona frega d’alcohol camforat ajudava a reduir la impressió que produïa sortir al carrer amb les cames nues per primera vegada, (sempre l’he trobat massa llarg, l’hivern). Aviat podríem començar les competicions de tallar ortigues a cop d’espasa de vímet. La flaire que desprenien tota aquella munió de plantes trinxades recordava un gemec, se semblava a l’olor que feia l’herba quan ens hi rebolcàvem i acabàvem amb els genolls ben tintats de verd. La primavera ens entrava per la pell.

Tot començava a verdejar, els cirerers, les siremenyeres i els auberginers ja eren plens de flors, a l’´eranova ja floria el timó, la Setmana Santa s’acostava. Aquests dies sí que eren plens de bafs, flaires, aromes i perfums: el brotet de timó a la boca baixant de les creus, l’olor intensa dels ciris a les processons, l’aroma dolç de les mones i l’esclat d’intenses flaires del dia de l’ermita ,on es barrejaven les dels fums dels focs amb les dels menjars, del timó i del romer amb l’olor que fa ballar una jota a la plaça (aquest és un perfum especial que només uns poquets senten).

I quan ja feia dies que havia volat la xopina i apareixia a la taula el primer aubergi, ja se sentia l’olor aspra de la figuera i un reguerol blanc d’estels, creuava el cel de cap a cap, en una nit sense lluna, pels volts de Sant Joan.

La primavera olorava al color de l’herba.

(De la narració curta "Olor d'amic")

Presentació de la candidatura d'ERC de Flix

Presentació de Neus Guiu:

Un dia com avui, de fa 80 anys, en una plaça un pèl més gran i davant d’un públic molt emocionat, un senyor que es deia Francesc Macià, lo nostre president,  proclamava la República Catalana.

80 anys després, però, ni república, ni catalana.

Per això, de moment, i mentre no sigo possible res més, avui aprofitarem data tant senyalada per a presentar-vos la llista de persones que formaran part de la candidatura d’ERC a Flix per a les eleccions municipals del proper 22 de maig.

La llista que us presentem està formada per 16 persones, homes i dones lluitadores, treballadores, amb compromís, vitalitat, en definitiva, defensors i supervivents d’un model de poble que és lo nostre i en el que cal continuar treballant.

 Obrim la presentació, primer,  amb la nostra llista de suplents. Els que ara són suplents han estat els titulars d’esquerra durant aquestes vuit anys que esquerra porta a l’ajuntament de Flix. Són los que des de l’ajuntament i des d’altres institucions han treballat perquè Flix sigui cada dia un lloc millor i que avui i en el futur continuaran treballant per aquest objectiu que tots compartim.

 Són els nostres actuals regidors: jo mateixa, Neus Guiu Cervelló, que m’he encarregat de les àrees de joventut i dona i de festes també durant quatre anys. 

-Xavier Vega i Castellví, que els últims anys ha liderat el departament de cultura a l’Ebre, reforçant la nostra identitat com a poble i com a país,

-Joan Treig Sanchez, que ha continuat amb la política de sanejament de l’economia de l’ajuntament iniciada durant la primera legislatura,

-Carolina Rofes Cases, que ha estat capaç d’apropar l’ajuntament al poble, difonent i donant aire i suport als moviments i les associacions culturals de Flix, i

-Jaume Massip Llop, que li ha donat valor a Flix rentant-li  la cara al nostre patrimoni, i l’ha convertit en un gran lloc per viure.

 Treballar al vostre costat ha estat una gran experiència i un plaer enorme. 

Gràcies a tots per la vostra feina passada, de la que esperem fer-nos dignes continuadors i gràcies per endavant per la feina futura que segur continuareu des d’associacions, clubs i entitats.

 I tancant la llista, el número 11, el nostre alcalde i senador, Pere Muñoz Hernández.

La persona que ha encapçalat el nostre projecte durant 8 anys i que ha sabut donar a Flix la dignitat que es mereix. Que serveixi avui també com a reconeixement a la feina feta i la implicació demostrada per treballar pel nostre poble.

Guardonat dissabte passat amb la medalla Francesc Macià a la trajectòria municipalista. Pere passarà a la història de Flix com a l’home de consens , implicat fins al màxim en la història del nostre poble, i gran defensor del que representa viure i treballar a Flix.

Pere, moltes gràcies.

(Parlament)

Seguint...  un jove amb gran empenta i implicació, és el portaveu de Solidaritat Catalana a Flix. Representa al jovent compromès que treballa perquè la independència de Catalunya es converteixi en realitat. Amb el número 10, David Larrosa i Munuera.

Treballadora infatigable, amant de la pintura i les arts, ha influït positivament en la formació artística dels seus fills, amb qui organitza el Festival Flix Jazz, que enguany prepara ja la tercera edició. Amb el número 9, Araceli Rubí Belinchón.

 President del comitè de fàbrica, implicat en temes laborals i socials del poble sempre a punt quan se'l necessita. Amb el número 8, Jaume Prunera Vidal

 Amant de la natura, i defensora de les causes justes, lluita cada dia per fer de Flix un lloc bonic per viure-hi. Al número 7, Montse Valls Serón

Hi ha gent qui no necessita presentació. Amant de la cultura, ha estat secretària del Club Patinatge Artístic, de l’Handbol i de l’Hoquei, i és sòcia fundadora de La Cana i Flexus Teatre, entitat de la que forma part des de fa més de 19 anys. el seu esperit inconformista i participatiu ens aporta valors claus en els temps que corren. Al número 6, Conxita Domènech Gómez

 Gran coneixedor i amant de la muntanya, té una forta vinculació a l’empresa que ens ha fet ser com som: la fàbrica de Fix. També sap què vol dir viure lluny de Flix i lluitar per aconseguir tornar-hi. Un exemple que volem que més gent pugui seguir. Al número 5, Robert Zarranz Armora

 És la il·lusió, la vitalitat, la força i l’empenta de la joventut.  Té una llarga experiència en el treball en nens i nenes i el voluntariat i tots la coneixeu per la seva activitat en diverses associacions de Flix. No se m’acut ningú millor per a vetllar per la gent de Flix. Amb el número 4, Abigail Bertrán López de los Mozos

 Creure en Flix no són només bones paraules. Esportista d’elit, ha portat el nom de Flix arreu del món, i ja fa 5 anys va crear una empresa d'activitats a la natura amb seu social al nostre poble demostrant amb fets què vol dir creure en lo riu, en lo futur i en Flix. Amb el número 3, Raül Sabaté Cervelló

 President del club  d'escacs, representa la força adquirida durant la seva experiència municipal. Els seus coneixements sobre economia i el funcionament de l’Ajuntament el converteixen en un dels grans pilars de la nostra llista. Amb el número 2, Francesc Barbero Escrivà.

 I finalment, la persona que encapçala la nostra llista. Fina Carranza i Larrosa.  Mare de 4 fills, lluitadora, empresària, dona. És capaç de protagonitzar tots els papers de l’auca, i a més, fer-ho bé.  No va dubtar en abandonar el seu estil de vida a Barcelona i tornar cap a Flix, on va creure que era el millor lloc per pujar una família. En només dos anys ha aconseguit ser a tothora a tot arreu.  Historiadora de formació,  pastissera de professió, i exemple de voluntat i força per aconseguir els seus objectius.

Fina és, en definitiva,  l’esperit que volem per Flix.

 Amb tots vosaltres, Josefina Carranza Larrosa, la nostra futura alcaldessa

(Parlament)

Moltes gràcies. Tot seguit podreu parlar amb els nostres candidats mentre mengem una mica i escoltem bona música. Us deixo amb Joan farnós i Marc Sendra, components de xeic i Vitrubi.

Una visita al castell i al refugi molt especial.

Ahir vaig tenir una experiència molt especial,  falten  paraules per a explicar els sentiments i les emocions que em van transmetre un grup d'adolescents, diferents.
Els alumnes de la Escola Alba de Reus, amb els seus monitors, van visitar el castell i el refugi, van ser unes hores plenes de tendressa, paciència, nus a la gola i alegria de debò, mireu sinó les cares de la foto.

També, si fos creient, potser diria que alguna animeta sabia de la visita, com no ho sóc, diré que potser va ser una bonica casualitat, però aquesta papallona, com podeu veure, gens perfecta, ens va acompanyar durant la visita del castell,  voletejant pels voltants de la porta.

Andreu Carranza Cenizas nucleares

"Sobre los cimientos de un siniestro nuclear nada puede

 construirse, nada vuelve a crecer, nada es igual porque no

 existe el día después."

Hace tan solo unas semanas las centrales nucleares eran la panacea energética del siglo XXI. La solución a la grave crisis del petróleo. Después del desastre nuclear de Japón el silencio de los defensores es absoluto. ¿Cuánto cuesta el kW eléctrico de producción nuclear? ¿Aún sigue siendo el más rentable teniendo en cuenta los costes del accidente de Japón o de Chernóbil? Y hay que tener en cuenta, además, el coste de la seguridad de los residuos, cementerios de superficie que heredaran las generaciones futuras. Esa hermosa hipoteca que les legamos como testamento los ciudadanos del presente. ¿Quién va a pagar el coste del accidente nuclear? ¿Quién va a hacerse cargo de la seguridad presente y futura de los residuos?

Resulta que ser empresario nuclear es la cosa más rentable del momento. Los residuos y los accidentes que los pague el Gobierno, pero los enormes beneficios de la producción eléctrica son privados, faltaría más. El engaño del siglo. De la seguridad nuclear en nuestro país es mejor ni mencionar el tema.

El que suscribe este artículo vive desde hace 25 años en la zona nuclear de Ascó y asistió perplejo a la presentación del Penta, Plan de seguridad nuclear, 18 años después de poner en marcha la central. ¿Entonces estuvimos viviendo 18 años sin seguridad? ¿Sin Penta? ¿Expuestos a qué?

Lo grave del caso es que seguimos igual. En la zona de Ascó, la vía de evacuación principal es una carretera comarcal saturada de cubas con transporte químico de la fabrica de Flix. Cualquier accidente moderado bloquea horas o días esta carretera. Y lo que es el colmo de la dejadez y la desidia es el puente que cruza el río Ebro en el pueblo de Riba-roja, también incluido como vía de evacuación nuclear. Resulta que lo construyeron en 1996 y se les ha olvidado hacer la carretera. Casi dos décadas lleva así. Un puente de evacuación nuclear sin carretera al otro lado.

Los vecinos del entorno nuclear no tenemos ninguna confianza en los genios de la gestión de la seguridad y mucho menos en los técnicos de las plantas atómicas, después de vivir la vergonzosa fuga de partículas de la central de Ascó. Resulta que eran los propios técnicos de la planta los que modificaron los medidores engañando al Consejo de Seguridad Nuclear, alcaldes, vecinos... No tienen ninguna credibilidad.

El prepotente discurso pronuclear, que a veces parece salido de una especie de secta, ha quedado en entredicho. Sus argumentos no han cambiado en 30 años, cuando acusaban de fatalistas al alcalde de Ascó Juan Carranza y al párroco Miquel Reodorat, pioneros de la lucha contra las antinucleares.

Nos enfrentamos a un nuevo concepto de catástrofe. Desde la Comisión Europea se habla ya de Apocalipsis; es un término que han utilizado ellos, no yo. El tema nuclear, con la poca experiencia que tenemos en el tiempo y con dos accidentes muy graves, altera el concepto clásico, convencional, de catástrofe.

Cuando se produce un desastre natural, siempre hay un día después. Hemos soportado guerras, plagas, hambrunas y otras calamidades. Siempre hay un día después cuando se produce un terrible incendio, un terremoto, una guerra, o aquellas temibles riadas que devastaban la cuenca del Ebro. Pero los pueblos siempre han renacido de las ruinas, del barro o del fuego. Bajo los cimientos de la ciudad medieval los arqueólogos encuentran la medina árabe, y debajo los restos de la villa romana construida sobre el poblado ibero... La humanidad lo lleva inscrito en el código genético cultural. Después de la destrucción hay una esperanza, la gente puede volver, podemos volver a reconstruir sobre las cenizas los cimientos de una nueva ciudad, de una nueva generación. Así ha sido siempre desde que el mundo es mundo.

Sobre los cimientos de un siniestro nuclear nada puede construirse, nada vuelve a crecer, nada es igual porque no existe el día después.

El mito del ave fénix que renace de sus propias cenizas nunca podrá volar sobre un paisaje contaminado de isótopos radiactivos con cientos, incluso miles, de años de actividad.

Andreu Carranza es escritor.

Stabat Mater.

Molt probablement, els músics i cantants del concert d'ahir a la nit, a càrrec de l'orquestra de cambra Càmera Musicae i el cor de cambra femení Zongora, que a  la primera part van interpretar el Concert de Brandenburg núm. 2 de J.S. Bach i a  la segona, amb la intervenció del cor de cambra, Stabat Mater, de G.B. Pergolesi, un  concert dins  de la 22a Primavera Musical, no tenen gaires fotos com les que va fer Pau Massip, si les voleu veure ho podeu fer a la seva pàgina de Flickr: http://www.flickr.com/photos/47190185@N04/sets/72157626342318025/with/5605721768/

Esquerra a les eleccions municipals 2011, presentació de la llista.

1. Josefina Carranza Larrosa
2. Francesc Barbero Escrivà
3. Raül Sabaté Cervelló
4. Abigail Bertran López de los Mozos
5. Robert Zarranz Armora
6. Conxita Domènech Gómez
7. Montserrat Valls Serón
8. Jaume Prunera Vidal
9. Araceli Rubí Belinchon
10. David Larrosa Munuera
11. Pere Muñoz Hernández

Suplents 

1. Carolina Rofes Cases
2. Jaume Masip Llop
3. Neus Guiu Cervelló
4. Joan Treig Sánchez
5. Xavier Vega Castellví

El Parlament torna a rebutjar el cementeri nuclear

El Punt

Roser Royo

El magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (MTC) s'allunya una altra vegada d'Ascó. Ahir la comissió de Territori i Sostenibilitat va aprovar amb el suport de tots els partits polítics, tret del PP, que hi va votar en contra, i de Ciutadans, que es va excusar per haver arribat tard, una altra resolució, presentada per ICV-EUiA, que rebutja que el cementeri nuclear s'instal·le a Catalunya i que evidencia que no hi ha consens sobre aquest tema.

És la tercera resolució que el Parlament aprova en aquest sentit, la primera va ser el 2008 i la segona el 2010, però la primera des que s'ha constituït el nou govern. “És important perquè esvaeix els dubtes que ens van generar arran de les declaracions ambigües d'alguns consellers”, recordava ahir el portaveu de la Coordinadora Antinuclear de Catalunya (CANC), Sergi Saladié, que va agrair als grups polítics el suport. “Ara el govern haurà de fer servir tots els mecanismes necessaris per fer complir la resolució”, va afegir.

Per la seua banda, la diputada ecosocialista, Dolors Camats, va assenyalar que la resolució aprovada ahir demostra que no hi ha consens a Catalunya per ser seu del magatzem nuclear i que de cap de les maneres” Catalunya, el “territori més nuclearitzat” de l'Estat espanyol, pot afrontar la ubicació del magatzem “sense que al costat i en paral·lel hi hagi un pla de tancament de les nuclears d'Espanya”. Per la diputada tarragonina d'ICV-EUiA, Hortènsia Grau, la nova votació ha servit per “blindar” la qüestió després de les “lliçons” rebudes amb el que està passant a la central nuclear de Fukushima al Japó.

Pel responsable d'energia de Greenpeace, Carlos Bravo, el no de Catalunya deixa “políticament mort” el projecte del magatzem nuclear, perquè no existeix consens en cap comunitat autònoma per poder-lo ubicar. A més, Bravo va insistir en el fet que el procés engegat per l'Estat és nul de llei.

Vidal reivindica l'autonomia municipal

La nova resolució contra la ubicació del magatzem nuclear a Ascó no ha canviat la posició de l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, que en una entrevista a Ràdio Móra d'Ebre va dir que les decisions del Parlament no afecten l'autonomia municipal d'Ascó. Vidal continua defensant la ubicació del cementeri nuclear al seu poble i continua sent el candidat de CiU. Ahir la CANC va reclamar a la coalició nacionalista coherència en aquest tema.

Feliç aniversari!

Avui és el dia en que el nostre fill Pau fa 25 anys, com passa el temps!

Esquerra a les eleccions municipals 2011

Les darreres setmanes es rumorejava pel poble que Esquerra no presentaria llista a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Molta gent m’aturava pel carrer i em deia que com era possible que passés una cosa així, la meva resposta va ser sempre la mateixa, estem treballant en la preparació d’una llista renovada, no cal tenir pressa.

Avui s’han fet públics els noms de la cap de llista, dels cinc primers membres del nou equip, el proper 14 d’abril, tal com es va fer a les anteriors eleccions i coincidint amb una data molt important per a nosaltres, com és el 80è aniversari de la proclamació de la República, a la Plaça Major de Flix es farà la presentació de la resta de membres de la candidatura i de les línies principals del programa electoral.

De moment s’ha presentat la llista del PSC i la cap de llista de CIU i el termini per a presentar candidatures és, si no m’equivoco el 16 d’abril, és comprensible la impaciència i alguns dubtes de molta gent, les municipals són unes eleccions especials, sobre tot perquè les persones que s’hi presenten són convilatants, ja ho sabeu, sempre s’ha dit que a les municipals es vota més a la persones que als partits. No cal oblidar però, que les persones que es presenten per una determinada candidatura ho fan per afinitat amb les idees i projectes del partit en qüestió.

La gent d’ERC de Flix que ens vàrem presentar fa 8 anys, les vàrem guanyar, tot hi així vàrem fer un ajuntament de consens (onze regidors, onze treballadors) fa quatre anys vàrem empatar amb el PSC i hem compartit l’alcaldia, també amb un ajuntament de consens, per tant hem liderat el consistori durant 6 dels 8 anys. Han estat dos legislatures, crec que ho puc dir en veu molt alta, històriques en molts sentits, però, la gent d’esquerra no creiem en la “eternització” de la gent als càrrecs públics, vàrem dir que treballaríem 8 anys pel poble i hi hem posat el coll, per tant és hora de que entri gent nova, amb renovades forces, per a continuar i millorar el projecte que vàrem començar fa 8 anys, a ERC de Flix, tenim aquesta gent, els cinc primers de l’equip són: Josefina Carranza, Francesc Barbero, Raül Sabaté, Abigail Beltran i Robert Zarranz. 

Gent que ens visita.

La setmana passada ens van visitar molta gent, de Flix i de fora de Flix, el dijous els avis i àvies de la Residència per a la gent gran, Les Escoles Velles, van visitar el refugi, aquell dia jo vaig escoltar més que explicar. El divendres pel matí els nens i nenes de 1er i 2on d’EGB de l’escola de Flix van visitar el castell i el refugi, el dissabte per la tarde una colla d’amics i parents, que fan una trobada anual, també van disfrutar d’una passejada per aquest elements del nostre patrimoni històric i finalment diumenge, el mateix dia de la inauguració de les obres de les façanes fluvials, van assistir a la visita guiada pel poble els integrants i acompanyants de l’associació de dones de Vila-seca. En total la setmana passada van ser aproximadament 140 persones les que van fer aquests recorreguts guiats per la nostra vila.

Associació de dones de Vila-seca: 

http://www.facebook.com/album.php?fbid=210545398971209&id=100000472520957&aid=65713&notif_t=like

Amics i familiars de Loli Gómez.

Alumnes de 1er i 2on d'EGB:

Meandre de Flix, façanes fluvials, 2007-2011

Meandre de Flix, façanes fluvials, 2007-2011 from Jaume Masip on Vimeo.

Avui ha tornat a ser un dia molt important pel poble de Flix,  hem fet un acte d’inauguració de les obres de les façanes fluvials, a mi m’agrada més dir-ho així perquè el projecte del meandre és molt més global i aquestes obres, encara que són la part més important, no són tot el projecte.

El projecte del meandre, de l’any 2004, consta de moltes actuacions i projectes, els més importants (7 milions d’euros) són els que s’han inaugurat avui, la façana fluvial del riu de dalt, la del riu de baix i els itineraris, amb tots els elements històrics recuperats, això fa que, com ha dit  l’alcalde Òscar Bosch al seu discurs, poguéssim “treure pit”, presumir del poble que tenim i tinguéssim l’autoestima en un nivell on feia molts i molts anys que no teníem.

Li he d’agrair, personalment, la seva menció i reconeixement a la meva feina i també crec que s’hauria de fer una menció especial a la gent del Parque de Maquinaria del MMA que han fet una bona feina i que s’han integrat totalment a la vida quotidiana del poble. Us deixo amb un petita història d’aquestes obres, que han fet que tornéssim a viure de cara al riu.

Cigonyes, un cavall i un cavallet.

Visites al Castell Nou

Ja fa dies que el tema de les visites al castell, al refugi  i de retruc al poble, van en augment. Col·legis, colles d’amics, quintos de diverses quintes, treballadors d’empreses que fa temps que treballen al poble, gent que n’ha sentit parlar, etc. etc.

Divendres passat vàrem rebre la visita dels alumnes de 1er d'ESO de l’institut Jaume I de Salou, feien estada a l’alberg del Resort Rural Riu de Baix i van visitar el castell i el refugi.

Tal com els vaig prometre, penjo les fotos que els hi vaig fer abans de la visita. Reitero el nostre agraïment per triar la nostra vila per a fer-hi estada.

Auroritzat

Tarde de dissabte, pluja, cap pel·lícula de sessió de tarde mínimament visible, migdiada, mirades nostàlgiques per la finestra veien com plou i les gotes s’escolen vidre avall i reboten damunt les fulles dels arbres del pati.

Em ve al cap un verb impossible: Auroritzat.

No sé, els que ja teniu una edat potser recordareu una cobla que es cantava fa molt temps, que deia més o menys així :” los que van a l’auroraaaaaa, son quinze o setzeeeeeee, el que té el cap més gros (......) del metgeeeeee”.

Es referia, en to burlesc al famós rosari de l’aurora i de retruc a la dita aquella que deia que una cosa “acabarà com el rosari de l’aurora”, abans i no tant abans, als pobles, al matí (a trenc d'alba) es formava una processó per resar el rosari, però cada un dels processionaris, quan arribava a casa seva s'hi quedava, així que el rosari acabava resat només per una persona. Acabar com el rosari de l'aurora vol dir que tothom desapareix.

Una altra versió diu que: ‘Acabar com el rosari de l’Aurora’, com diu Salvador Alsius, “és una frase molt popular amb la qual s’indica que alguna cosa té un final precipitat o desastrós ”. El seu origen cal cercar-lo en el moviment revolucionari de setembre de 1868 que va suposar l’exili d’Isabel II. Antoni Pladevall explica el motiu d’aquesta frase: “Un dels primers signes anticlericals de 1868 fou l’intent de desbaratar i d'impedir a Barcelona i a altres llocs els rosaris de l’aurora, intent que originà autèntiques batalles campals entre devots i agitadors ”.

No sé si al bloc de “los que van a l’aurora”, tothom desapareixerà o acabarà amb aldarulls entre devots i agitadors, el que sí sé és que se sembla més a això últim i sinó veieu  les seves entrades. Podreu observar que lo seu és un intent, anònim, d’embolicar la troca, sense cap crítica constructiva i el més curiós de tot, a l’objectiu de les seves crítiques mai hi ha ningú d’un determinat color polític, perquè serà?

Antoni Gaudí amb el CERE

El passat diumenge vàrem participar amb la sortida, organitzada pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, a Barna, a la Pedrera, la Sagrada Família i el Parc Güell, tot relacionat també amb en Carles Mani de Móra d'Ebre i la seva relació amb Gaudí que ens va explicar durant la visita Loreto Meix. Gràcies a ella, al CERE, que va organitzar com sempre una sortida impecable i també gràcies al fill de Flix Marc Viñoles (ara no sé si és Viñolas) que ens va fer de guia amb molta sensibilitat, una demostració de saber sobre Gaudí i una gran paciència.

Vaig fer moltes fotos, aquí us deixo una petita mostra de l'impressionant geni de Gaudí i companyia.

Antoni Gaudí amb el CERE from Jaume Masip on Vimeo.

Amenaça nuclear, nivell 6!

Bé, suposo que els comentaristes matiners  d’avui encara no havien sentit que la radiació ja ha començat a sortir dels edificis de suposada contenció, sobretot del reactor 2, per tant ara ningú, més que ells, pensa en el cementiri, tothom pensa en la suposada seguretat de les centrals nuclears. Quan a un lloc tant preparat com el japò ha passat el que està passant ( això serà molt i molt greu!!! de moment nivell 6 d'emergència i Txernòbil va ser nivell 7) no es pot evitar pensar en el que tens aprop (zona sísmica a Rasquera i tsunami de les preses i embassaments de riu amunt? Al japó han fallat la refrigeració principal i la d’emergència. Tant diícil és pensar que això pot passaren qualsevol lloc?), per cert, algú sap a la zona què fer en cas d'emergència nuclear? On són els centres de concentració en cas d’evacuació? I les pastilles de iode? ara què farem? corre, corre a revisar protocols de seguretat, quan ja s’està perllongant la vida de les centrals i encara no s’acabat d’implantar els plans d’emergència? si us plau, això és el conte del llop! al menys, els que esteu a favor del cementiri, i de pas els pro-nuclears, tingueu una mica d'humilitat. Al japó ja han evacuat o estant evacuant a tot el personal en 30 Km i el núvol radioactiu va en direcció a Tokio. A Vandellòs tinc entés que es va arribar a tres graus de la temperatura crítica el dia de l’incendi. Alemanya acaba de dir que tanca, preventivament, els reactors construits abans de 1980. I haurà, segur, un abans i un després, per tant, voleu dir que ara toca dir, com ha ha dit avui l'alcalde d'Ascó, entre d'altres, que això no afecta a la seva petició d'albergar el cementiri nuclear? pos no, ara no toca!.

"Por tercer día consecutivo, hubo una explosión en otro de los seis reactores de la central de Fukushima – en este caso el número 2 – y se declaró un incendio en el número 4. Estos siniestros, unidos a los estallidos de días anteriores en los otros dos reactores, han formado unanube radiactiva que ya ha llegado a Tokio. Aunque las autoridades insisten en que los niveles de contaminación son bajos y no entrañan un riesgo para la salud, en la capital nipona se ha desatado el pánico y miles de personas han hecho acopio de víveres, agua, sacos de dormir, linternas y velas.

En un discurso televisado, el primer ministro, Naoto Kan, ha ordenado que toda la población en unos 30 kilómetros a la redonda de la central de Fukushima – unas 140.000 personas – permanezcan encerrados en sus casas y con las ventanas selladas. Según el Gobierno nipón, los niveles de radiación en las cercanías de la planta son entre 100 y 400 veces superiores a lo permitido.

De los 800 empleados que estaban intentando a la desesperada enfriar los reactores de la central, ya sólo quedan 50, auténticos héroes anónimos que se están jugando la vida en una lucha titánica por paliar una tragedia que se antoja ya irreversible, y que en los próximos días no tiene visos de mejorar, sino de empeorar. "