dijous, 21 de febrer del 2013

ERO d'Ercros, comunicat de l'empresa.


Nuevo plan de restructuración de Ercros
La persistencia de la crisis económica en Europa, y la previsión de que continúe en 2013, haobligado a Ercros a presentar un plan de restructuración que le permita mejorar su estructurade costes fijos, especialmente en los Negocios Asociados al Cloro. En 2012, esta rama deactividad perdió 22,39 millones de euros, que sólo en parte consiguieron paliar los otros dosnegocios del Grupo, con el resultado de unas pérdidas para el conjunto de Ercros de 12,13millones de euros.Las medidas contenidas en el plan comportan el cierre de varias plantas de la fábrica de Flix,el cierre de Cartagena y otras medidas de ajuste menores derivadas de las anteriores, que entotal suponen la baja de 198 personas, el 12% de la plantilla de la compañía. En breve,Ercros presentará ante las autoridades laborales el expediente de regulación de empleocorrespondiente e iniciará el proceso de negociación con los representantes de lostrabajadores.Se estima que la ejecución del plan de restructuración permita a la empresa una mejora anualde los resultados de 13 millones de euros.En concreto, las medidas previstas en el plan son las siguientes:-

El cierre de las plantas de electrólisis y de derivados del cloro, de la fábrica de Flix,cuyos elevados costes impiden su viabilidad. Además de presentar los costes fijos máselevados del Grupo, dado su tamaño reducido, los costes variables de estas plantas estánsoportando el fuerte incremento del precio de la electricidad, su principal
input
, que enlos últimos ocho años se ha encarecido un 200% y la perspectiva es que esta tendenciasiga este año.Por otro lado, un 33% del cloro producido en Flix es transportado por carretera a lafábrica de Vila-seca II para la fabricación de PVC, un producto con un margen muyreducido por la caída del sector de la construcción. El menor cloro disponible se paliará,si es necesario, con la compra de EDC, producto intermedio en la fabricación del PVC.El conjunto de estas actuaciones supondrán la baja de 156 personas de la plantilla delcentro, en el que se mantendrá en funcionamiento la planta de fosfato dicálcico para laalimentación animal.-

El cese de la producción de fosfato monocálcico, y en consecuencia el cierre de lafábrica de Cartagena, por falta de viabilidad de este producto dado el alto coste de suprincipal materia prima, el ácido fosfórico. Este cierre comportará la baja de toda laplantilla del centro compuesta por 22 personas.Ercros seguirá presente en el mercado de fosfatos a través de la producción de Flix.-

Las actuaciones anteriores comportarán ajustes en las plantillas de Cardona, Vila-seca IIy los servicios comerciales, que afectan a otras 20 personas.

En la tabla adjunta se presenta la repercusión de estas medidas en la plantilla de los centros afectados y en la plantilla total de Ercros:



  Centro          Plantilla  Actual            Afectada      Final               Impacto
  Flix                        207                           156             51                   75% 


Cartagena               22                              22               0                    100%                                                        

Cardona                  46                               7               39                    15%                                                                  

Vila-seca II            154                             10             144                       6%                                                           

Corporación         103                               3              100                       3%

Barcelona, 20 de febrero de 2013

dimecres, 20 de febrer del 2013

ERO d'Ercros a Flix (comunicat de l'ajuntament)

- Davant l’anunci de la companyia ERCROS de presentar un ERO de 156 treballadors sobre els 207 de la factoria de Flix, l’Ajuntament de Flix vol manifestar el següent: 
- Expressar el total suport al Comitè de Treballadors d’Ercros i els representants sindicals de les empreses auxiliars que es puguin veure afectades per la mesura.
- Denunciar que la mesura no es pot presentar com un Expedient de Regulació d’Ocupació més sinó com el que realment és: el desmantellament de la major part de l’estructura productiva a Flix i la condemna al tancament total de factoria a curt termini.
- Remarcar que l’impacte sobre la producció fa que l’afectació vagi molt més enllà dels treballadors d’Ercros tenint un impacte sobre les empreses auxiliars no menor a 80 treballadors acomiadats més.
- Denunciar la manca de sensibilitat social de l’empresa al no avaluar l’impacte d’una mesura d’aquest tipus en un municipi de 4.000 habitants en una comarca d’interior, on tindrà un efecte multiplicador devastador.
- Ressaltar que de tirar-se endavant tal i com està plantejat, es condemna tota la estructura de treball i de serveis de Flix i pobles del voltant a un decadència sense pal·liatius, donada la manca d’alternatives.
- Manifestar el malestar per l’escassa o nul·la repercussió que un ERO pretesament plantejat com a nivell de Grup té sobre la gran majoria de centres de treball exceptuant Flix i Cartagena, que acumulen el 90% dels acomiadaments.
- Recordar l’alt preu pagat per la factoria de Flix en totes les reestructuracions d’ocupació d’Ercros en el passat tot i el paper cabdal que la factoria ha tingut en el sosteniment general de la companyia en els anys més crítics.
Davant tot l’exposat instem a la Direcció d’Ercros a recapacitar i no presentar l’ERO sense abans haver avaluat suficientment la mesura i les alternatives que de ben segur existeixen.

ERO d'ERCROS.



Comunicat de UGT i CCOO de Tarragona.


Barcelona a 19/02/2013.

La empresa nos ha convocado en el día de hoy para presentarnos los resultados de Ercros del 2012.

En esta reunión, se nos ha informado de unas perdidas del ejercicio pasado de 12 millones de €. Para este ejercicio no prevén mejoras sustanciales de esta situación económica.

Las cuentas serán presentadas hoy a la CNMV (no se nos ha entregado ningún tipo de información escrita).

Ante esta situación la empresa nos ha anunciado que el próximo viernes presentará un Expediente de Regulación de Empleo que afectara a los siguientes Centros de Trabajo:

  1. Centro de Flix: 156 despidos (incluye 21 jubilados parciales).
  2. Centro de Cartagena: cierre. 22 despidos (incluye 1 jubilado parcial).
  3. Centro de Vilaseca II: 10 despidos
  4. Centro de Cardona: 7 despidos (incluye 3 jubilados parciales).
  5. Estructura comercial: 3 despidos.

En el mismo, sentido, nos han comunicado que convocaran a la representación de los trabajadores también para el próximo viernes con el fin de iniciar el periodo de consultas legalmente establecido.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Santa Agda.

Actes a Flix
Actes a Riba-roja

Considerada com a patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Poden ésser una romanalla de les antigues Matronalia romanes, celebracions que commemoraven el rapte de les sabines per part dels romans. Durant aquestes festes, les dones gaudien de plena llibertat i tenien el dret de prendre iniciatives sexuals o agressions envers els homes; les dones assumien els papers dels homes i a la inversa.

La festivitat s'ha celebrat particularment, a Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): les dones s'hi desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui hi ha balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col·lectius, i en les festes sónles dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc

El 5 de febrer també era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

Avui santa Àgata és invocada per les dones per demanar-los protecció davant els maltractaments i el càncer de pit.

dissabte, 2 de febrer del 2013

LA CANDELERA

Interessant i sintètica explicació de la festivitat d'avui en aquest bloc.
2 de febrer
"SI LA CANDELERA PLORA, L'HIVERN ÉS FORA ...     SI LA CANDELERA RIU, EL FRED ÉS VIU"
Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festivitat. I quin sentit té? Resulta que el dia de la Candelera, és a dir el dia 2 de febrer, és just el punt mig de l’hivern:  fa tants dies que va començar com els dies que falten perquè s’acabi.
I si fem cas a la dita, segons el dia que faci durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que ens queda: si plou aquest dia, la resta d’hivern gaudirem d’una temperatura primaveral. En canvi, si fa sol … no amaguem els abrics perquè encara farà fred fins que no s’acabi aquesta estació.
Orígens de la festa:
En l’època dels romans, coincidint amb aquesta data, se celebrava la festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’estava acostant. Ja en aquella època es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.
Encara ara, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.
Una altra tradició lligada a La Candelera és la que relaciona aquesta data (2 de febrer) amb la data termini per desmuntar el pessebre. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el pessebre just quan acaben les festes nadalenques, antigament  es mantenia el parament fins aquesta data.

dilluns, 21 de gener del 2013

Lo riu (Ebre) baixa gros!


De les pluges de gener, ni una gota es fa malbé! 

Aquest més sol ser un mes molt sec, encara que jo recordo (collons! ja tinc moltes coses que recordar!)  veure nevar per Sant Antoni, aquestes riuades semblen més típiques de tardor o de primavera, o d'anys acabats en set! 1617, l'any del diluvi! que juntament amb la de 1787 van arribar dins de l'església, 1907, on l'aigua va arribar fins el lloc on l'any següent es va plantar la freixa de la plaça. Hi ha una riuada, però, que jo trobo molt interessant, la de 1937, la que va acabar amb les obres del "pont de la república" en plena guerra, del que queden com a testimonis les pilastres al riu de dalt, dic això perquè ja estaven fets gairebé tots els refugis antiaeris i l'aigua va entrar per l'entrada del que avui hi ha davall del Casal de Joves i va estar a un pam de sortir per les escales d'accés de la plaça Major! si puja el nivell una mica més, l'Ebre, per primera vegada (i potser última) hagués circulat pel carrer Major i plaça de l'Església avall hagués passat per l'avinguda de Catalunya, direcció al riu de baix.

Us poso unes quantes fotos de l'Ebre d'ahir al seu pas per Flix, 1300 / 1400 m3/s, déu n'hi dó, però res a comparar amb aquelles riuades, o també la de 1982, o també la que podria baixar si en casos com aquest hagués baixat a l'ample també el Cinca i el Segre, no hem d'oblidar que el pantà de Riba-roja està sempre plé per a garantir l'aigua a la central nuclear d'Ascó i que l'Ebre ja fa temps que neix a Fontibre i desemboca a Mequinensa, si baixa aigua per les nostres terres és perquè baixen plens el Cinca i el Segre!

Una altra cosa a dir és que demanaria per favor als periodistes en general que s'informessin bé i no parlessin del complex Mequinensa / Riba-roja / Flix, l'embassament de Flix és un assut i no fa de magatzem d'aigua, sempre hi ha el mateix nivell metre amunt, metre avall, darrerament sempre metre amunt, fet que està matant els arbres de sebes per asfixia radicular.

Malgrat tot! i demanant que d'una vegada per totes es doni avís a la gent de la Reserva Natural de Sebes per a que puguin traslladar els cavalls a un lloc segur, malgrat que el riu ja no fertilitza les seves vores i horts amb el llim perquè aquest es queda tot als embassaments, malgrat que aquests fangs tampoc arribaran al delta, malgrat que si no porta fang resulta que erosiona molt més les vores, malgrat tot això...baixa l'Ebre pel meandre!












dimecres, 16 de gener del 2013

La Ribera d'Ebre amb cinc sentits

Au! pugeu el volum, poseu pantalla completa i disfruteu cinc minuts amb els cinc sentits!

dilluns, 7 de gener del 2013

Flix - La Fatarella, el camí dels meus avantpassats.



El meu iaio Josep Llop Descarrega

El dissabte dia 4 de gener, , emocionat, vaig recórrer, amb els companys del grup "Senders Flix" l’antic camí de ferradura de Flix a la Fatarella, un camí que els meus avantpassats van transitar moltes vegades.
El camí està en molt mal estat, fins hi tot en alguns trams és difícil de veure per on va, els pins caiguts, la manca de pas i l’oblit ha fet que aquesta via ancestral sigui gairebé desconeguda, excepte per algunes persones molt interessades en recuperar aquests vells camins, com una part més del nostre patrimoni i també com a rutes senderistes molt interessants.
Ahir, una d’aquestes persones, Jaume Blanch, ens va fer de guia i, destral en mà, ens va obrir camí i  vam pujar a la serra de la Fatarella, fent cap als “plans de Flix”, recuperant d'aquesta manera aquest antic camí.





                                                        Jaume I Eulogio en acció!

Seria molt interessant acabar de netejar aquesta ruta, em consta que des del grup Senders Flix s’hi està treballant, estaria bé, també, que des de l’ajuntament es mirés de protegir aquest camí històric i d’altres, com el de Flix a Cabassers, ja documentat al segle XV,  com una part més del nostre patrimoni.
Per la meva part, ahir es van remoure molts records i vivències de quan era petit i vaig recordar sobre  tot al meu iaio matern, Josep Llop Descarrega (La Fatarella 1891 / Flix 1976).
Mun pare es va casar amb una noia que no havia nascut a Flix, però quan es van conèixer ja hi vivia, i ben a prop, al Carrer de la Barca, ella encara passava temporades a La Fatarella i en aquestes ocasions, per a festejar, plegava del difora per la tarde, es rentava i pujava a la serra, festejava i tornava a baixar, l’endemà a punta de dia havia d’estar al tall. Ell, com sun pare també era molt pinxo de jove, explica ma mare que de vegades el veia vindre pel camí dels horts del Xofars conduint el carro de peu i amb les regnes a les mans com si conduís una quadriga romana.
Ma mare va néixer a La Fatarella l’any 1932 però de ben petita muns iaios es van traslladar a viure a Flix. La meva padrina Adelaida, des dels setze anys fins que es va casar, als vint, va estar de minyona a Barcelona, explicava sempre que havia estat al Palau de la musica i que una vegada havia vist representar “Don Juan Tenorio”, ella em va ensenyar les primeres lletres abans de que comencés a l’escola de la Sra. Irene. Es van conèixer amb Josep de ca’l Ranci quan des de Barcelona anava al poble per festes i es van casar quan ell va acabar la mili, que va fer a València lliurant-se d’anar a l’Àfrica. Ca’l Ranci era una casa “bona”, tenien un tros de terra amb un pou i això no era, ni és, freqüent en aquelles terres, la darrera guerra però ho va capgirar tot i una bomba va destruir la casa, la vida de pagès a La Fatarella com en molts llocs es va tornar molt dura, fins i tot en  anys dolents mun iaio i d’altres pagesos del poble feien colles i anaven  caminant als plans de Lleida a segar, així que es van decidir a vindre cap a Flix a veure si les coses els hi anaven millor.
Quan jo era petit conservaven una petita casa, un era al “Pla de les Eres”  i algun tros de terra a la Fatarella, em semble que a la partida de Puntils,  mun iaio quan havia d’anar a treballar a la serra marxava amb la sumereta pel  antic camí que puja pel dret i s’hi quedava  una nit, quan tornava jo l’esperava amb “candeletes” perquè sempre em portava la mateixa llepolia, tres galetes allargades embolicades amb cel·lofana groga, un biscuit d’aquells secs i dues galetes de neula, una de nata i l’altra de xocolata.
Així que de petit també tinc records de La Fatarella, d’aquells carrers costeruts, el cosins, el magre i la llonganissa seca, les avellanes més bones del món, la jota, el ball, també a l’envelat,  les curses de rucs i també la seva manera de parlar, - mano! que fas que no menges corassons! -.
Després vam anar fins a la Punta de l’Home i vam baixar pel sender de Les Valls i els Montredons, total 18 km.









                                                          La Punta de l'Home


                                                                             L'enjub de "Fantxec"


             En aquell turonet que mira Jaume B. l'exèrcit republicà hi va plantar una bandera 
                                           el primer dia de la Batalla de l'Ebre.


                                                                   Un Sequer


I si voleu veure més fotos podeu visitar el facebook de SendersFlix