Flix - La Fatarella, el camí dels meus avantpassats.

El meu iaio Josep Llop Descarrega

El dissabte dia 4 de gener, , emocionat, vaig recórrer, amb els companys del grup "Senders Flix" l’antic camí de ferradura de Flix a la Fatarella, un camí que els meus avantpassats van transitar moltes vegades.

El camí està en molt mal estat, fins hi tot en alguns trams és difícil de veure per on va, els pins caiguts, la manca de pas i l’oblit ha fet que aquesta via ancestral sigui gairebé desconeguda, excepte per algunes persones molt interessades en recuperar aquests vells camins, com una part més del nostre patrimoni i també com a rutes senderistes molt interessants.

Ahir, una d’aquestes persones, Jaume Blanch, ens va fer de guia i, destral en mà, ens va obrir camí i  vam pujar a la serra de la Fatarella, fent cap als “plans de Flix”, recuperant d'aquesta manera aquest antic camí.

                                                        Jaume I Eulogio en acció!

Seria molt interessant acabar de netejar aquesta ruta, em consta que des del grup Senders Flix s’hi està treballant, estaria bé, també, que des de l’ajuntament es mirés de protegir aquest camí històric i d’altres, com el de Flix a Cabassers, ja documentat al segle XV,  com una part més del nostre patrimoni.

Per la meva part, ahir es van remoure molts records i vivències de quan era petit i vaig recordar sobre  tot al meu iaio matern, Josep Llop Descarrega (La Fatarella 1891 / Flix 1976).

Mun pare es va casar amb una noia que no havia nascut a Flix, però quan es van conèixer ja hi vivia, i ben a prop, al Carrer de la Barca, ella encara passava temporades a La Fatarella i en aquestes ocasions, per a festejar, plegava del difora per la tarde, es rentava i pujava a la serra, festejava i tornava a baixar, l’endemà a punta de dia havia d’estar al tall. Ell, com sun pare també era molt pinxo de jove, explica ma mare que de vegades el veia vindre pel camí dels horts del Xofars conduint el carro de peu i amb les regnes a les mans com si conduís una quadriga romana.

Ma mare va néixer a La Fatarella l’any 1932 però de ben petita muns iaios es van traslladar a viure a Flix. La meva padrina Adelaida, des dels setze anys fins que es va casar, als vint, va estar de minyona a Barcelona, explicava sempre que havia estat al Palau de la musica i que una vegada havia vist representar “Don Juan Tenorio”, ella em va ensenyar les primeres lletres abans de que comencés a l’escola de la Sra. Irene. Es van conèixer amb Josep de ca’l Ranci quan des de Barcelona anava al poble per festes i es van casar quan ell va acabar la mili, que va fer a València lliurant-se d’anar a l’Àfrica. Ca’l Ranci era una casa “bona”, tenien un tros de terra amb un pou i això no era, ni és, freqüent en aquelles terres, la darrera guerra però ho va capgirar tot i una bomba va destruir la casa, la vida de pagès a La Fatarella com en molts llocs es va tornar molt dura, fins i tot en  anys dolents mun iaio i d’altres pagesos del poble feien colles i anaven  caminant als plans de Lleida a segar, així que es van decidir a vindre cap a Flix a veure si les coses els hi anaven millor.

Quan jo era petit conservaven una petita casa, un era al “Pla de les Eres”  i algun tros de terra a la Fatarella, em semble que a la partida de Puntils,  mun iaio quan havia d’anar a treballar a la serra marxava amb la sumereta pel  antic camí que puja pel dret i s’hi quedava  una nit, quan tornava jo l’esperava amb “candeletes” perquè sempre em portava la mateixa llepolia, tres galetes allargades embolicades amb cel·lofana groga, un biscuit d’aquells secs i dues galetes de neula, una de nata i l’altra de xocolata.

Així que de petit també tinc records de La Fatarella, d’aquells carrers costeruts, el cosins, el magre i la llonganissa seca, les avellanes més bones del món, la jota, el ball, també a l’envelat,  les curses de rucs i també la seva manera de parlar, - mano! que fas que no menges corassons! -.

Després vam anar fins a la Punta de l’Home i vam baixar pel sender de Les Valls i els Montredons, total 18 km.

                                                          La Punta de l'Home

                                                                             L'enjub de "Fantxec"

             En aquell turonet que mira Jaume B. l'exèrcit republicà hi va plantar una bandera 
                                           el primer dia de la Batalla de l'Ebre.

                                                                   Un Sequer

I si voleu veure més fotos podeu visitar el facebook de SendersFlix