El meu iaio Josep Llop Descarrega
El dissabte dia 4 de gener, , emocionat, vaig recórrer, amb els companys del grup "Senders Flix" l’antic camí de ferradura
de Flix a la Fatarella, un camí que els meus avantpassats van transitar moltes
vegades.
El camí està en molt mal estat, fins hi tot en alguns
trams és difícil de veure per on va, els pins caiguts, la manca de pas i l’oblit
ha fet que aquesta via ancestral sigui gairebé desconeguda, excepte per algunes
persones molt interessades en recuperar aquests vells camins, com una part més
del nostre patrimoni i també com a rutes senderistes molt interessants.
Ahir, una d’aquestes persones, Jaume Blanch, ens va fer
de guia i, destral en mà, ens va obrir camí i vam pujar a la serra de la Fatarella, fent cap
als “plans de Flix”, recuperant d'aquesta manera aquest antic camí.
Jaume I Eulogio en acció!
Seria molt interessant acabar de netejar aquesta ruta,
em consta que des del grup Senders Flix s’hi està treballant, estaria bé,
també, que des de l’ajuntament es mirés de protegir aquest camí històric i
d’altres, com el de Flix a Cabassers, ja documentat al segle XV, com una part més del nostre patrimoni.
Per la meva part, ahir es van remoure molts records i
vivències de quan era petit i vaig recordar sobre tot al meu iaio matern, Josep Llop Descarrega
(La Fatarella 1891 / Flix 1976).
Mun pare es va casar amb una noia que no havia nascut a
Flix, però quan es van conèixer ja hi vivia, i ben a prop, al Carrer de la Barca , ella encara passava
temporades a La Fatarella
i en aquestes ocasions, per a festejar, plegava del difora per la tarde, es
rentava i pujava a la serra, festejava i tornava a baixar, l’endemà a punta de
dia havia d’estar al tall. Ell, com sun pare també era molt pinxo de jove,
explica ma mare que de vegades el veia vindre pel camí dels horts del Xofars
conduint el carro de peu i amb les regnes a les mans com si conduís una
quadriga romana.
Ma
mare va néixer a La
Fatarella l’any 1932 però de ben petita muns iaios es van
traslladar a viure a Flix. La meva padrina Adelaida, des dels setze anys fins
que es va casar, als vint, va estar de minyona a Barcelona, explicava sempre
que havia estat al Palau de la musica i que una vegada havia vist representar
“Don Juan Tenorio”, ella em va ensenyar les primeres lletres abans de que
comencés a l’escola de la Sra. Irene.
Es van conèixer amb Josep de ca’l Ranci quan des de Barcelona anava al poble
per festes i es van casar quan ell va acabar la mili, que va fer a València
lliurant-se d’anar a l’Àfrica. Ca’l Ranci era una casa “bona”, tenien un tros
de terra amb un pou i això no era, ni és, freqüent en aquelles terres, la
darrera guerra però ho va capgirar tot i una bomba va destruir la casa, la vida
de pagès a La Fatarella
com en molts llocs es va tornar molt dura, fins i tot en anys dolents mun iaio i d’altres pagesos del
poble feien colles i anaven caminant als
plans de Lleida a segar, així que es van decidir a vindre cap a Flix a veure si
les coses els hi anaven millor.
Quan jo era petit conservaven una petita casa, un era al
“Pla de les Eres” i algun tros de terra
a la Fatarella ,
em semble que a la partida de Puntils,
mun iaio quan havia d’anar a treballar a la serra marxava amb la sumereta
pel antic camí que puja pel dret i s’hi
quedava una nit, quan tornava jo
l’esperava amb “candeletes” perquè sempre em portava la mateixa llepolia, tres
galetes allargades embolicades amb cel·lofana groga, un biscuit d’aquells secs
i dues galetes de neula, una de nata i l’altra de xocolata.
Així que de petit també tinc records de La Fatarella , d’aquells
carrers costeruts, el cosins, el magre i la llonganissa seca, les avellanes més
bones del món, la jota, el ball, també a l’envelat, les curses de rucs i també la seva manera de
parlar, - mano! que fas que no menges corassons! -.
Després vam anar fins a la Punta de l’Home i vam baixar
pel sender de Les Valls i els Montredons, total 18 km.
La Punta de l'Home
L'enjub de "Fantxec"
En aquell turonet que mira Jaume B. l'exèrcit republicà hi va plantar una bandera
el primer dia de la Batalla de l'Ebre.
I si voleu veure més fotos podeu visitar el facebook de SendersFlix
2 comentaris:
Una bonica història carregada de sentiments. Les fotos..... Impressionants.
Una llàstima d'indret. Als Ajuntaments de Flix i la Fatarella, no hi ha ningú amb un mínim de sensibilitat per aquests temes, i que no es plantegin arranjar /catalogar -per motius purament turístics, si més no- aquest emblemàtic camí??
Publica un comentari a l'entrada