dijous, 9 d’octubre del 2014

Tardor solitària, fulles a l'aigua.

Amb la tardor vindré per la vora del riu, 
pels camps ben plens de boira 
i amb galls que matinegen, 
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes 
ens allibera del no-res un horitzó de pluja. 
Amb la tardor i amb els carrers deserts 
i el silenci a la nit i la certesa 
de saber-me a recer, com una barca vella 
en qualsevol port oblidat.

                                                                    Miquel Martí i Pol