El CUP de la qüestió.

A dia d’avui em temo que això no acabarà bé, més que res perquè en l’únic que estem tots d’acord és que si no hi ha acord serà un gran fracàs.

Començaré dient que em fa molta pena que hi hagi gent que insulta a d’altres perquè no pensen igual que ell, això té un nom que no vull dir. I no hi insults només per a la CUP, per a Junts pel Sí també n’hi ha i s’ha de tenir present que quant s’insulta a votants de JxSi es fa per a tots, CDC, ERC i independents que són molts. Per desgràcia n’hi ha molts que confonen Junts pel Sí amb convergència, si JxSí té una cosa bona és precisament haver aconseguit juntar per a la causa independentista gent diversa, de dretes i d’esquerres, polítics i gent de la societat civil, en aquest sentit jo tinc una cosa molt clara, mai serem independents sense la dreta catalana, com tampoc no ho serem sense la esquerra radical.

Al final tothom és presoner de les seues promeses, altrament dit coherència, la CUP és coherent perquè va dir que no faria president a Mas i JxSí és coherent perquè va dir que era el seu candidat, ningú és ni més ni menys coherent que l’altre, vet aquí el primer problema, no es pot negociar res que no es vulgui negociar, per tant en la qüestió del president no hi ha acord possible. Perquè negociar vol dir que cadasqú ha rebaixar expectatives a canvi d’alguna cosa.

Aquí, la meua humil opinió, és que la CUP ho porta massa al límit, no voler a Mas perquè és un símbol de moltes coses és una mica absurd, vol dir això que acceptarien a qualsevol altre encara que fos de convergència?, o vol dir que no volen a ningú de convergència? Sense convergència no arribarem a la independència, per arribar-hi fem falta tots.

Jo penso que primer és el país, per això, jo que sóc votant d’ERC, vaig votar a JxSí, desprès de pensar-hi molt, i sent conscient, que si no hi havia majoria absoluta hi hauria problemes com els que tenim perquè la CUP ja havia avisat que faria el que fa i Junts pel Sí també.

Al final 1.600.000 pensaran que la culpa és de 300.000 i 300.000 pensaran que la culpa és de 1.600.000 i és que els veritables responsables de tot som els votants, la correlació de forces l’hem decidit nantres, ara cadasqú que aguanti la seva vela i si hem de tornar a votar doncs ho farem, ningú va dir que el camí seria fàcil, potser el que no ens pensàvem era que nantres mateixos ho faríem difícil.

Totes les opinions són legítimes però,  què fem primer, la revolució o un país lliure?, vet aquí el CUP de la qüestió, sense país, sense estat propi no hi ha revolució possible.