Flix en obres

En el quadre adjunt es pot veure les obres més importants que s’estan fent a Flix, pressupostos, subvencions, estat d’execució, etc. i també algunes de les previstes pels propers anys. El criteri del PlanE subvencionat al 100 % serà el mateix que es va fer amb el pla de l’any passat, hi ha moltes obres pendents al poble i decidir que es fa primer no és fàcil perquè n’hi ha moltes que són molt necessàries, segurament seran obres amb un pressupost no molt gran per a que es puguin adjudicar a empreses locals que  no es podrien presentar a la licitació perquè no tenen la classificació necessària.

Cal aclarir també, al fil d’alguns comentaris, que els diners d’obres com les del meandre, els itineraris o el castell, també subvencionades al 100 %, no es poden destinar a altres coses, la restauració del castell la gestiona l’Incasol i la del meandre el Ministeri de medi ambient a través de la Confederación Hidrográfica del Ebro, així que benvingudes siguin.

Una altre dia explicaré com funciona el tema de les adjudicacions de les obres i s'entendrà perquè n'hi moltes que les han de fer empreses que no són de Flix.

Any	Obra	Presupost	Subvenció	%	Ajuntament	Estat
2009	Millora enllumenat Fase-1a	425.358,01	297.750,61	70	127.607,40	execució	PUOSC
2010	Millora enllumenat Fase-1b	109.717,88	76.802,52	70	32.915,36	pendent (2010)	PUOSC
2011	Carrer Illes	198.915,36	74.404,32	37,41	124.511,04	pendent (2011)	PUOSC
2012	Hotel entitats Ajuntament vell	244.350,00	100.000,00	40,92	144.350,00	pendent (2012)	PUOSC
2010	Carrer de Baix	126.425,14	93.803,59	74,2	32.621,55	adjudicada	P.A.M.
2009	Climatització Ajuntament i annex	177.727,88	131.868,66	74,2	45.859,22	execució	P.A.M.
2009	Carrer Bassa de les Clotxes	129.697,93	129.697,93	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Escola Bressol.	140.380,82	140.380,82	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Vestidors camp de futbol.	45.217,44	45.217,44	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Poliesportiu.	94.110,15	94.110,15	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Ampliació cementiri.	130.565,62	130.565,62	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Placeta i asfalt Pere IV	102.547,15	102.547,15	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Una illa de contenidors soterrats.	48.314,00	48.314,00	100	0	finalitzada	PlanE
2009	Barana carrer Castell	18.179,87	18.179,87	100	0	execució	PlanE
2009	Restauració Castell nou	442.683,50	442.683,50	100	0	execució	1% cultural
2008/2010	Meandre (façanes fluvials, itineraris)	7.000.000,00	7.000.000,00	100	0	execució	C.H.E.
2010	Camí Illes	84.894,60	84.894,60	100	0	licitació	PlanE
2010	Altells nau club nàutic	67.294,50	67.294,50	100	0	licitació	PlanE
2010	Porta de Ca don Ventura	20.706,00	20.706,00	100	0	licitació	PlanE
2010	Claveguera carrer Montserrat	15.702,05	15.702,05	100	0	licitació	PlanE
2010	Carrer Doctor Muller	190.909,32	190.909,32	100	0	licitació	PlanE
2010	Carrer de la residència vella de FECSA	140.000,00	140.000,00	100	0	licitació	PUOSC
2010/2014	Extracció fangs embassament	155.000.000,00	155.000.000,00	100	0	execució	F.C.C
2010	Millores Centre d'empreses	500.000,00	500.000,00	100	0	pendent	conveni
	totals	165.453.697,22	164.945.832,65		507.864,57
	Obres valorades
	Pluvials Carrer Escoles	107.265,64
	Punteta	302.390,42
	Vorera carrer Mercat	30.205,91
	Voreres Casetes	619.026,58
	Baranes St Tomàs	36.939,50
	Escales Racó de Blanco	9.938,88
	Carrer Molí	244.717,31
	Vestidors poliesportiu	254.821,84
	Asfaltat Salvador Espriu	31.009,31
	Serveis Ventonella Baixa	298.454,46
	Voreres Avda de Catalunya (desde Avda Llum)	40.634,15
	Voreres Av Catalunya  Sant Jordi al final	81.268,29
	Vorera Casetes (deixant vorada)	619.025,58
	Barana escala accés a c/Castell	3.105,90
	Barana Sant Tomàs	36.939,50
	Escales de la Font de Blanco	9.937,88
	Millora enllumenat Fase 2	514.692,00
	Millora enllumenat Fase 3	540.195,00
	Accés pista descoberta pavelló	36.418,20
	Agrobotiga 100 m2	124.236,00
	Vorera pont i pas subterrani	2.000.000
	Museització Molí d'Oriol	273.000
	Totals	6.214.222,35
	Obres per a valorar
	Rotonda accés fàbrica
	Nova captació d’aigua
	Electrificació Xofars/Illes
	Poliesportiu (reparacions diverses edifici)
	Façana Mercat (restaurar pedra i pintar la resta)
	Casal Sant Jordi (escales accés i reparacions diverses)
	Rotondes interiors polígon de la Devesa (sobretot la que hi ha)
	Voreres Avda. de la Llum (de Carrer Escoles a Avda. Catalunya)
	Pavelló (zona enjardinada)
	Pavelló (pista)
	Nixols i columbari cementiri
	Voreres C-12
	Segon dipòsit Punta del Canó
	Compra zones verdes (vaqueria, pavelló, sant jordi)
	Mirador Castell Vell i “Sitja”.
	Sitges del Calvari
	Adquisició terrenys poblats Sebes i Castellons
	Museització elements façanes fluvials
	Nucli antic, carrers:
	Carrer Gombau (pla nucli antic)
	Carrer Castell (pla nucli antic)
	Carrer de les Tendes (pla nucli antic)
	Carrer del Caporal Rius (pla nucli antic)
	Carrer Amassadora (pla nucli antic)
	Carrer de la Pena (pla nucli antic)
	Carrer Arcangel (pla nucli antic)
	Carrer de Dalt (pla nucli antic)
	Carrer del Vent (pla nucli antic)
	Carrer d'Aragó (pla nucli antic)
	Carrer de València (pla nucli antic)
	Carrer de Mallorca (pla nucli antic)
	Carrer de Sant Josep (pla nucli antic)
	Carrer de Montagut (pla nucli antic)
	Carrer Miranda (pla nucli antic)
	Carrer de Bonaire (pla nucli antic)
	Carrer de Sta. Teresa (pla nucli antic)
	Carrer de Cervantes (pla nucli antic)
	Carrer de Colon (pla nucli antic)
	Carrer del Calvari (pla nucli antic)
	Carrer de Colon (pla nucli antic)
	Carrer de la Creu (pla nucli antic)
	Carrer de Sant Antoni (pla nucli antic)
	Carrer de Sant Pere (pla nucli antic)
	Carrer de Sant Roc (tram que falta) (pla nucli antic)
	Altres travesseres menors (Bruixes, sense nom, etc.)(pla nucli antic)

Obres meandre (façanes fluvials) 17-2-2010

Obres castell 17-2-2010.

Enresa només instal·laria a Ascó el cementiri de residus radioactius.

Escrit per Gustau Moreno el dia 17 de febrer de 2010 

El centre tecnològic, el reactor nuclear experimental de transmutació i el parc empresarial, podrien anar a un altre municipi. 

En resposta a una consulta feta per la CANC, el 22 de setembre de 2006 el Comité Asesor Técnico de la Comisión Interministerial ATC va confirmar que 5 hectàrees del Centre Tecnològic associat no tenen perquè estar ubicades en el mateix municipi que el cementiri. 
Segons el Comité, es necessiten “7 hectàrees per al Centre Tecnològic associat a l’ATC, de les quals almenys 2ha hauran d’estar annexes al terreny proposat per a la instal·lació de l’ATC”. A més, van afegir es necessitarien “5 hectàrees per al polígon industrial, podent estar aquests terrenys físicament dissociats dels anteriors”. Ni el “INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO”, publicat el novembre de 2006[1], ni l’actual convocatòria[2] mencionen que el centre tecnològic hagi d'estar situat al costat del cementeri nuclear, deixant la porta oberta a que pugui tindre una altra localització. 
Recentment l’alcalde de Santervás de Campos (Valladolid), Santiago Baeza (PP), ja apuntava en aquesta línia valorant la possibilitat de retirar la candidatura del seu municipi per acollir el cementiri de residus radioactius en el cas que la decisió final fos que la província de Lleó acollís el polígon industrial associat. "Esto me huele mal", va manifestar l’alcalde, segons publicava el diari El Día de Valladolid, “ya que parte del complejo industrial podría ubicarse en territorio leonés, en concreto, en el municipio de Sahagún"

Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, municipi preferit per Enresa.

Els fets indicarien que el municipi de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, on Enresa ja hi té ubicat el Centro Tecnológico de Mestral, era el municipi preferit per intal·lar-hi el cementiri. En el procés de desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I, clausurada al 1989, l’empresa ha invertit milions d’euros. S’hi han executat diversos projectes a través de convenis amb varies universitats, en els quals hi ha treballat molts dels enginyers i tècnics d’aquesta empresa pública. La localització de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant fa que els treballadors de l’empresa apostin per aquest municipi. “Aquí hi ha més bon clima i tenim les famílies vivint en uns indrets amb qualitat de vida, com el nord del Tarragonès o el Baix Penedès, que estan prop de Barcelona”, se’ls ha sentit dir obertament als enginyers i tècnics d’Enresa. 

Els terrenys nuclears de les instal·lacions de la CN Vandellós que ja no acullen cap infraestructura radioactiva no s’han desclassificat del seu ús nuclear després de completar-se les dues primeres fases del desmantellament, així mateix, la línea d'evacuació d’electricitat de la CN Vandellòs I no ha estat desmantellada. Per tant, existirien hectàrees més que suficients i una línia d’evacuació d’electricitat per acollir nous usos nuclears. De fet, el Centro Tecnológico Mestral ja està duent a terme la majoria de les activitats que ha de desenvolupar el futur centre tecnològic que ara s’associa al cementiri, segons l’esmentat “Informe sobre las iniciativas asociadas al proyecto. Centro tecnológico”. 

Totes les empreses auxiliars vinculades a les nuclears estan situades al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. S’hi troben: 

- Tecnatom: empresa auxiliar de les nuclears i que fa la formació dels treballadors al centre que té al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant). 

- Westinghouse: empresa americana que porta el control dels reactors d'Ascó i Vandellòs, té una seu al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant). 

- Enwesa: empresa auxiliar de les centrals nuclears i que és la que hi aporta més treballadors, està ubicada polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l’Infant). 

- Fins i tot, la seu central d'ANAV (Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs) està situada al recinte de la CN Vandellòs 2, ja que els seus directius no van volen que anés a Ascó. 

En canvi, al municipi d’Ascó mai s’hi ha instal·lat cap centre tecnològic ni cap empresa auxiliar a la industria nuclear. El seu polígon industrial està solament ocupat per un parc de bombers, un camp de futbol, i el cementiri de la població, així com petits serveis sense vinculació amb la nuclear (rentador de vehicles). És per això, que entre els treballadors de les empreses auxiliars d’ANAV (empresa que gestiona les dues centrals nuclears d’Ascó i la de Vandellòs) les nuclears d’Ascó s’anomenen col·loquialment com a Vietnam. 

Moció anti-cementiri 

El fet que el municipi de Vandellòs-Hospitalet, des de sempre el candidat preferit per Enresa per acollir el cementiri, fos el primer de Catalunya en aprovar la moció en contra del cementiri de residus radioactius el 28 d’abril de 2006 (ratificada posteriorment el passat novembre de 2009), va implicar que l’empresa de residus es veiés obligada a buscar un nou candidat per acollir els residus radioactius, Ascó. 

És a partir d’aleshores que s’hauria iniciat el procés entre Enresa i l’AMAC per pactar que Ascó fos el candidat a acollir el cementiri de residus radioactius. Ascó es quedaria amb els suposats beneficis econòmics que recull l’esborrany d’Ordre Ministerial[3], mentre que Vandellòs-Hospitalet es quedaria amb el centre tecnològic, que inclou el reactor nuclear experimental, i amb el parc empresarial. 

Segons fonts pròximes a l’Ajuntament d’Ascó, aquest fet estaria en coneixement del mateix municipi abans d’entrar en la cursa per obtenir el cementiri de residus. Un cop el municipi d’Ascó seria l’escollit per part de l’Estat, s’iniciaria el procés de construcció del cementiri de residus, amb la dedicació de 2ha. per al suposat Centro Tecnològico. Aquest centre no seria res més que un edifici d’informació i recepció de visitants, amb pòsters i powerpoints. 

Cap document legalment aprovat a dia d’avui diu que Ascó i la resta de municipis afectats pel cementiri nuclear hagin de rebre compensacions de 6 milions d’euros per la instal·lació del cementeri. Tan sols l’esborrany d'una ordre ministerial, penjada a la web de la Comisión Interministerial amb data del 30 de desembre de 2009 ho menciona[4]. Ningú garanteix que aquesta ordre ministerial s’aprovi, ni que s’aprovi amb aquelles quantitats que s’hi esmenten. 

L’aposta d’Ascó és arriscada, tenint en compte els forts problemes econòmics de l’Estat espanyol i el fet que inicialment es parlava de 12 milions d’euros que ara ja han quedat rebaixats a la meitat. A més a més, la naturalesa d’una ordre ministerial fa que aquesta pugui canviar d’una setmana per l’altra segons el criteri del ministre corresponent. El municipi holandès de Borsele, on està el cementiri nuclear i que serveix com a model a l’Estat espanyol, no cobra cap compensació econòmica. 

Un cop consolidades les obres del cementiri a Ascó, s’iniciaria el procés de consolidació del Centro Tecnológico als terrenys de la CN Vandellòs 1, on hi ha actualment el Centre Tecnològic Mestral. Allí s’hi podria construir un reactor nuclear experimental per a la transmutació dels residus radioactius, aprofitant que aquells terrenys no han estat desclassificats com a zona nuclear i comptin amb una línia d’evacuació d’electricitat. 

Aquest reactor nuclear experimental ja està contemplat des de l’inici del procés en el que ens trobem immersos. La Comissió d’Industria del Congrés dels Diputats va aprovar al desembre de 2004 una resolució per construir a l’Estat espanyol un Almacén Temporal Centralizado i investigar en transmutació d’elements radioactius, tal com recull el punt nou de la resolució: 

“Se insta al Gobierno a que, en colaboración con Enresa, desarrolle los criterios necesarios para llevar a cabo en España la instalación de un Almacenamiento Temporal Centralizado (ATC) de combustible gastado, en consonancia con el Plan Nacional de Residuos, y a que se impulse el desarrollo de su colaboración en la investigación de la partición y transmutación de elementos radiactivos de larga vida y alta actividad”[5]. 

També el document “INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO” esmenta les tècniques de transmutació i l’aprofitament energètic dels residus com a línies d’investigació que incorporarà el centre tecnològic: 

- (pàg. 2) Las líneas de investigación en dichas áreas serán las que se indican a continuación: 

o Tratamiento de residuos: 

§ Separación de radionucléidos de vida larga. Tecnologías avanzadas. 

§ Interacción de radionucléidos con la materia: Ensayos desorción/migración. 

(pàg. 5) En ese sentido el Centro promoverá investigación en las áreas de: 

o Desarrollo de sistemas de gestión datos y de interconexión de sistemas. 

o Sistema de gestión y transmisión de datos remotos. 

o Plataformas numéricas de simulación en el campo de: 

§ Transmutación y física de reactores 

(pàg. 6) 2.6 I+D abierto 

o - Ingeniería de la construcción y gestión del espacio subterráneo. 

o - Nuevas formas de energía y aprovechamiento energético. 

Conclusions: Per decisió d’Enresa, si el cementiri de residus radioactius finalment va a Ascó, en aquest municipi no s’hi instal·larà cap centre tecnològic ni cap empresa. Serà el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant el que acollirà tot aquest I+D, i especialment el reactor nuclear experimental de transmutació. 

Això és VOX POPULI, i ho saben ENRESA i l’AMAC. 

1 Aquest informe es pot consultar al web de la Comisión Interministerial (http://www.emplazamientoatc.es/NR/rdonlyres/8D647367-29B8-4983-BBE6-EF5AAB6D97BC/0/CentroTecnologico_aprobado27Nov.pdf ) 
2 http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf   
3(http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf ) 
4http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf 
5 http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/D/D_132.PDF , pàg. 30. 

La resclosa de Flix del segle XIX, abans i després, durant les obres.

Els arbres del Passeig de l’Ebre.

Ho hem intentat, hem esperat fins a l’últim moment esperant que la situació dels arbres del Passeig de l’Ebre no fos la mateixa que els de la vorera del passeig de vora de les cases. Però no ha estat així, la situació d’alguns d’ells és fins hi tot pitjor.

No podrà ser, haurem de canviar tots els arbres del passeig, per seguretat. Quan es van plantar aquests arbres, es va posar formigó fins gairebé la soca, això, juntament amb una poda dràstica continuada, que afavoreix el creixement del gruix del tronc, ha fet que per davall de la vorera aquest tronc no hagi pogut créixer igual, això ja va provocar la caiguda d’un d’ells, un dia de vent perquè el gruix de la soca per davall de la vorera no va poder aguantar el pes de l’arbre. Aquesta és la situació que ens hem trobat a  gairebé totes les mèlies del passeig al treure la vorera en el curs de les obres.

Això ens obliga a replantejar-nos el tema dels arbres del passeig, els àlbers estan en un estat acceptable, encara que massa junts i la idea inicial era traure’n la meitat, la idea de conservar-los, apart de que són éssers vius, era per a mantenir el caràcter i aspecte de la zona. Amb el nou disseny i ampliació del passeig queden en una situació que fa que tampoc es puguin conservar.

S’hauran d’arrencar tots els arbres i posar-ne de nous. La proposta que hem fet és  plantar dos fileres de plataners (com els de la plaça del mercat), 25 a cada costat,  això ens permetrà en pocs anys fer podes de formació per a muntar una arcada, a tot lo llarg del passeig, com la  del final de l’Avda. de Catalunya.

Aprofito per a dir també que la part de damunt de la nau i les restes de la muralla serà un mirador i que el passeig s’ampliarà a lo ample, en direcció al talús del riu, i a lo llarg, en direcció a la barca, de manera que el monument a la sardana quedarà integrat dintre del passeig. A la banda del riu hi haurà una barana nova de forja i es muntarà altres tipus de baranes, tant al riu dalt com al de baix, segons les característiques de la zona. També es muntarà de nou tot el mobiliari urbà, fanals, bancs, papereres, etc. La previsió de finalització de totes aquestes obres és la prevista, els 36 mesos acaben a finals de setembre.

Industria va pagar per a que Yebra i Ascó optessin al MTC

Diari "Público"

El Gobierno tuvo que poner dinero sobre la mesa para encontrar pueblos dispuestos a albergar el almacén temporal centralizado (ATC) que custodiará las 6.700 toneladas de residuos nucleares de las centrales españolas. El Ministerio de Industria hizo un "trato" con la Asociación de Municipios en Áreas Nucleares (AMAC) por el que se comprometió a aumentar hasta 8,25 millones de euros cada año la suma que reciben, según fuentes de la negociación, con la condición de que presentaran candidatos a quedarse con el vertedero atómico.El Ministerio niega tal acuerdo.

Los pueblos nucleares recibieron en 2009 más de 20 millones de euros, según la contabilidad de la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (Enresa). Los 69 municipios de la AMAC, incluidas todas las localidades con centrales atómicas, se reparten la mayor parte de esta cantidad, procedente de las cuotas que pagan las compañías eléctricas propietarias de los reactores.

El trato apalabrado entre Industria y los pueblos nucleares era que sin candidatos no habría dinero, y viceversa. El 29 de diciembre, el mismo día que el Ministerio publicó en el Boletín Oficial del Estado la convocatoria para elegir el emplazamiento del ATC, el departamento de Miguel Sebastián cumplió su parte y abrió el grifo del dinero, al arrancar el proceso para modificar la Orden Ministerial de asignación de fondos a municipios nucleares.

El mínimo se multiplica

El borrador de Orden Ministerial crea una nueva partida de hasta 7,55 millones de euros anuales para cofinanciar "actividades de desarrollo local" en los pueblos atómicos, aquellos situados a menos de 20 kilómetros de una central. Además, el borrador asume otros puntos pactados, como que el mínimo que recibirá cada municipio ascenderá hasta los 100.000 euros. En la actualidad, hay pueblos que cobran 30.000 euros o menos por encontrarse en las cercanías de una planta atómica. Con este cambio, el conjunto de los municipios atómicos recibirá 700.000 euros más cada año, según fuentes de Industria. El arreglo entre la AMAC y el Ministerio, sumada la cofinanciación y la subida del mínimo, supone 8,25 millones de euros más cada año.

"Si AMAC presenta candidatos esto llegará al final", dice el acta de la reunión

El 11 de enero, en la última reunión directiva de la AMAC -a la que acudieron los alcaldes de Yebra (Guadalajara) y Ascó (Tarragona), además del resto de regidores de pueblos con reactores-, el gerente de la asociación, Mariano Vila dAbadal, comentó que "la Orden [prometida por el Ministerio para incrementar el dinero] ya está en trámite de audiencia" y aseguró: "Si AMAC presenta candidatos esto llegará al final", según el acta de aquella reunión, a la que ha tenido accesoPúblico.

"El compromiso de AMAC es presentar candidatos, si no los presentamos no habrá Orden. El día que han publicado la convocatoria del ATC ha salido la Orden Ministerial, con lo que el Ministerio ha cumplido la palabra. No podemos sembrar la sospecha", advirtió el gerente a los alcaldes. El regidor de Vandellós, Josep Castellnou, insistió en la importancia de cumplir el pacto: "El trato era este, el trato era que si presentamos candidatos se modificaba la orden". Diez días después, el 21 de enero, poco más de una semana antes de que expirara el plazo, Yebra se presentó como primer candidato. Al día siguiente, Ascó dio también un paso al frente.

La AMAC forzó el trato con Industria en julio de 2009, cuando dio una patada en la mesa de la negociación y aseguró que no presentaría ningún candidato. En un comunicado, la asamblea de la asociación cargó contra el Gobierno: "No existe ningún organismo ni institución en el Estado que pueda asumir la dirección del proceso con garantías de transparencia, información y participación para los municipios ni para la población".

Miedo al concurso

Tras la amenaza, portavoces del secretario de Estado de Energía, Pedro Marín, prometieron poner dinero sobre la mesa. Industria temía que si la AMAC no presentaba candidatos, ningún otro pueblo de España se atrevería a ser el primero, el concurso quedaría desierto y el Gobierno se toparía con otro desatino en materia de energía nuclear, tras la gestión de la prórroga de la central de Garoña, según fuentes de la negociación. Una vez que Yebra y Ascó abrieron el melón, 12 pueblos sin tradición nuclear se apuntaron in extremis o incluso fuera de plazo a la carrera por el ATC.

Industria temía que si la AMAC no presentaba candidatos, ningún otro pueblo de España se atrevería a ser el primero

La recompensa por la colaboración de los pueblos nucleares podría aumentar. La AMAC ha pedido al Ministerio más dinero para la zona de Almonacid de Zorita. Su planta cerró el 30 de abril de 2006, sin que el Gobierno ofreciera alternativas económicas al monocultivo nuclear. Paradójicamente, el Ejecutivo prevé 1,05 millones de euros anuales para amortiguar los efectos del cierre del reactor de Garoña, previsto para 2013. La AMAC ha pedido a Industria que trate los dos casos por igual y los negociadores del departamento de Miguel Sebastián "han confirmado que sí lo aceptarán", según consta en el acta de la reunión del 11 de enero.

Los pueblos nucleares también han pedido al Ministerio que el emplazamiento del ATC, previsiblemente Ascó o Yebra, comience a cobrar su asignación anual de 7,8 millones de euros en cuanto se conozca el ganador, antes del verano. Industria quieredemorar este desembolso y contempla empezar a pagar cuando comience el almacenamiento de residuos nucleares en el ATC, como pronto en 2015.

Un centenar de interesados

Fuentes del Ministerio niegan el cambio de dinero por candidatos. "No hay tal acuerdo. La Orden Ministerial tenía que salir a la vez que la convocatoria para elegir el emplazamiento del ATC, para que se conociera la asignación que recibirá el pueblo [la suma está explicitada en la Orden]", aseguran estas fuentes. "Llevábamos tiempo dando vueltas al tema de la cofinanciación de proyectos de desarrollo local en estos pueblos, para evitar el monocultivo nuclear", explican. Industria también rechaza la hipótesis de que sin Ascó y Yebra, el concurso para albergar el ATC habría quedado desierto. "Desde que empezó el proceso en 2006, hemos recibido peticiones de información de un centenar de pueblos", añaden.

La AMAC lleva preparando a cuatro candidatos en la sombra desde 2006

Pese a que los pueblos implicados siempre lo han negado, la AMAC lleva preparando a cuatro candidatos en la sombra desde 2006: Yebra, en las inmediaciones de la central de Zorita (Guadalajara); Ascó, un pueblo tarraconense con dos reactores; Tivissa, cerca de Vandellós 2, también en Tarragona; y Merindad de Cuesta-Urria, próxima a Santa María de Garoña (Burgos). Los dos últimos se borraron de la lista al no encontrar aceptación en sus municipios.

El acuerdo de los pueblos nucleares era apoyar sólo a los candidatos restantes, Yebra y Ascó, que se postularon en una asamblea a puerta cerrada en 2006. Sin embargo, el pasado 11 de enero, el alcalde de Almonacid de Zorita, Gabriel Ángel Ruiz, del PP, anunció que pensaba sumarse a la competición por el ATC, a última hora y a sabiendas de que no contaría con el paraguas de la asociación, según consta en el acta.

Acusado de cobardía

El presidente de la AMAC le espetó que estaba encendiendo "la mecha de la dinamita" que podría "hacer desaparecer" la agrupación de pueblos nucleares. El regidor de Tivissa, Jordi Jardí, de CiU, pidió entonces la palabra: "La valentía del alcalde de Almonacid que ha demostrado hoy es inversamente proporcional a la cobardía que ha demostrado durante estos cuatro años que hemos estado los cuatro candidatos". El gerente de la asociación, Vila dAbadal, recuerda a los candidatos en la sombra que están a tiempo de retirarse, pero les advierte: "No nos darán la Orden y acabaremos con todo". El 22 de enero, Almonacid renunció al ATC.