dimarts, 25 de febrer del 2014

Primavera a la Ribera! l'ametller.

dimecres, 19 de febrer del 2014

Avui, 19 de febrer, fa un any d'una data nefasta!

Ero d'Ercros

Comunicat de UGT i CCOO de Tarragona.

Barcelona a 19/02/2013.

La empresa nos ha convocado en el día de hoy para presentarnos los resultados de Ercros del 2012.

En esta reunión, se nos ha informado de unas perdidas del ejercicio pasado de 12 millones de €. Para este ejercicio no prevén mejoras sustanciales de esta situación económica.

Las cuentas serán presentadas hoy a la CNMV (no se nos ha entregado ningún tipo de información escrita).

Ante esta situación la empresa nos ha anunciado que el próximo viernes presentará un Expediente de Regulación de Empleo que afectara a los siguientes Centros de Trabajo:

Centro de Flix: 156 despidos (incluye 21 jubilados parciales).
Centro de Cartagena: cierre. 22 despidos (incluye 1 jubilado parcial).
Centro de Vilaseca II: 10 despidos
Centro de Cardona: 7 despidos (incluye 3 jubilados parciales).
Estructura comercial: 3 despidos.

En el mismo, sentido, nos han comunicado que convocaran a la representación de los trabajadores también para el próximo viernes con el fin de iniciar el periodo de consultas legalmente establecido.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Sebes i més, avui diumenge 9 de febrer de 2014

Feia molt temps que no anàvem a caminar per Sebes i sempre val la pena! avui hem trobat bona companyia, hem vist les cigonyes i hem gaudit del cavalls! hem trobat gent amb Bici, altres corrent, caminant, fotògrafs buscant el Bitó, un grup per la passera del pont que venien de fer el meandre...

Desprès hem anat a buscar els diaris, avui hem fet el vermut a casa, si hagués fet solet ens haguéssim posat en algun lloc de l’Avinguda de Catalunya, desprès, fullejant la premsa hem fet el dinar, la Piti de "Chef" i jo de "Pinche", un arròs amb bacallà a "l'antiga", què booo, no podia faltar un ratet de migdiada i a veure guanyar el Flix de futbol contra el Pinell per 3 a 0, amunt Flix!!! la intenció era anar al cine a veure "el hobbit", a Flix encara tenim cine! això és excepcional! però se'ns ha fet tard...bueno..descarregar les fotos, preparar una entradeta al bloc...i acabarem anant a l'Escala a veure, espero que guanyar, al Barça i farem un diumenge complert. Aquesta setmana entre Sant Blai, Santa Àgueda, l'exposició a Ca Don Ventura, la presentació del Llibre de Teresa Castelló, algunes coses més que em deixo...i aquest diumenge, qui té trons de dir que a Flix no hi ha res a fer?

Us deixo algunes fotos de la passejada per Sebes, la primavera és imminent! els ametllers, aquest any van tard són a punt de florir, he sentit un "sensevi" i he vist una "put put" despistada, hauria d'anunciar l'estiu! o potser era una exploradora, com ha dit la Piti...

dimarts, 21 de gener del 2014

Lo Pi de Montbrió, de Flix.

Diumenge, dia 19 de gener, sortida "en família" des de casa al Pi de Montbrió anant pel sender del Tossal dels Montredons i tornant per l'Aubal, 10 km i una mica més de dos hores.

L'altre dia, per a sorpresa meua, una persona va anomenar al vesc, tal com jo li he dit sempre: Butjoga.

Aquesta finca la van portar molt anys els meus iaios materns, hi tinc molts records, alguns meus, era molt petit, altres me'ls va explicar ma mare, algun dia els publicaré...

Aquest forn el va fer lo meu iaio, durant la guerra, un dia que hi era, un tret disparat des de l'altra banda del riu, va anar a parar a la pedra, ben a prop seu.

dilluns, 6 de gener del 2014

Per què l’any comença al gener?

És una entrada del bloc Sàpiens que m'ha semblat molt interessant. El seu autor:Antoni Janer Torrens (Mallorca, 1978) és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. És un professor de Secundària de Llatí i Grec que intenta desxifrar la realitat a través de les etimologies. També col·labora a les revistes ‘Sàpiens’, ‘El Temps’, ‘Presència’ i ‘Historia y vida’. Podeu contactar amb ell a tojaner@hotmail.com.

"Si començam l’any al gener és gràcies a un poble celtibèric d’Aragó, pertanyent a la tribu dels bels, que fa més dos mils anys s’atreví a rebel·lar-se contra la totapoderosa Roma. El seu nom és Sekaisa (Segeda), l’actual Mara, situada prop de Calatayud (Saragossa). Després de vint-i-cinc anys de relacions pacífiques amb la metròpoli, el desembre del 154 aC els bels volgueren construir una imponent muralla al voltant de la seva ciutadella (oppidum) per poder acomodar millor la seva creixent població. Això irrità molt Roma, que trobà el pretext ideal per continuar amb la seva política expansionista a la zona.

Vista la caparrudesa d’aquells rebels, els romans decidiren passar a l’atac. En lloc, però, d’elegir, com era costum, un pretor per dirigir la guerra, es designà un cònsol, el càrrec polític-militar de major rang que existia a la República. Amb tot, hi havia un problema. Els cònsols prenien possessió de les seves funcions cada 15 de març, considerat aleshores el primer mes del calendari –no debades, per primavera és quan es produeix el despertar de la naturalesa. Davant la dimensió que havia adquirit el conflicte –Roma desplaçà fins a Segeda 30.000 soldats-, es prengué una decisió insòlita: avançar al gener la celebració dels comicis a cònsol, quedant així fixada una nova data d’inici del nostre calendari.

En els relats històrics no queda clar si quest canvi de dates fou per facilitar els complexos i costosos preparatius de l’expedició militar o si era per guanyar temps. En arribar els romans a Segeda, els bels cercaren refugi en la Numància dels seus aliats arevacs, que cauria el 133 aC després d’un llarg setge –els seus habitants varen morir de gana o es varen suïcidar abans de rendir-se; d’aquí ve l’expressió “resistència numantina”. La derrota de Numància marcaria l’inici del declivi de la cultura celtibèrica, una cultura a qui, vista aquesta història, també es mereix un bon brindis cada cap d’any

Gener, el déu de les dues cares

El mes de gener agafa el nom del deu romà Ianus. Una possible etimologia el vincula amb el mot llatí ianua(“porta”). No debades, és el deu que marca la transició entre la vida salvatge i la vida civilitzada. Se’l representa amb dues cares, una mirant cap endavant i l’altra cap enrere. Casat amb Càmeses, va engendrar diversos fills, entre ells, Tíber, que donà nom al riu del Laci.

Ianus

La llegenda diu que l’artífex del calendari fou Ròmul, el primer rei que tingué Roma al segle VIII aC. Aleshores, la capital del Laci optà per computar el temps tal com ho feia la majoria de pobles de l’antiguitat, és a dir, a partir del cicle lunar, que consta, de manera variable de 29 dies i mig. Així, el conjunt de dies que transcorrien entre dues llunes noves consecutives rebé el nom de mes (paraula adoptada del grec que significa “lluna”). La suma dels mesos donava un any, mot que en llatí al·ludia al “cercle” que feia el Sol al voltant de la Terra –la teoria heliocèntrica de Copèrnic no s’imposà fins al segle XVI.

Aquest primer calendari romà acabà tenint un any de 304 dies, repartits en deu mesos. Cadascun d’ells rebia el nom del numeral corresponent al seu ordre. El primer era martius (març); i l’últim, december (“desè”). No és d’estranyar que el primer mes no fes referència a cap número. Estava consagrat a Mart, el déu de la guerra, perquè era l’època de l’any en què s’iniciaven les campanyes militars, a més de les activitats agrícoles.

La primera modificació seriosa del calendari romà arribaria al segle VII aC de la mà del rei Numa Pompili. Fou aleshores quan s’introduí el gener juntament amb el febrer en record de les februa, les grans festes de purificació que se celebraven a Roma. Aquests afegitons eren fruit de la substitució del cicle lunar pel solar com a base per al còmput del temps. Alguns dels antics mesos del calendari lunar ja havien estat rebatejats a còpia de martius. Així, el segon mes fou conegut com a aprilis (abril), d’origen discutit, encara que es sol acceptar que deriva d’aperire (“obrir”) en al·lusió al floriment de les plantes en primavera; el tercer, maius (maig), en honor de la deessa Maia, mare de Mercuri i deessa de la fertilitat; i el quart, iunius (juny), en honor de Juno, dona de Júpiter i deessa dels matrimonis.

Al segle II aC el trasllat de l’inici de l’any al gener arran dels fets de Segeda no suposà un canvi en la nomenclatura del mesos amb nom de numeral. Així, a pesar de la seva aparença, el mes quintilis ja no seria el cinquè, sinó el setè, i així tots els altres fins a december, que no seria el desè, sinó el dotzè i últim. Al segle I aC, però, a proposta de Marc Antoni, el mes quintilis seria conegut com a iulus en record del gran general Juli Cèsar –era el mes del seu naixement. Poc temps després, l’emperador Octavi August no volgué ser menys i es consagrà un mes, el sextilis, que passà a anomenar-se augustus (agost).

Realment és fascinant la història del calendari que comença per un mes a qui tant dec. No debades, Janer és la castellanització de gener".

Antoni Janer Torrens