dilluns, 29 de febrer del 2016

divendres, 26 de febrer del 2016

Què, qui, com del 29 de febrer (any de traspàs).



Des de sempre els humans hem tingut la necessitat de trobar un sistema per mesurar el temps. Totes les civilitzacions han creat calendaris en funció dels cicles naturals del sol i de la lluna per poder organitzar de forma pràctica el treball, el lleure, les festes i les commemoracions.
La paraula “calendari” prové etimològicament del mot “calendas” que designava el primer dia del mes entre els romans.
Els calendaris anuals més antics, com els babilonis, egipcis o xinesos eren lunars, els actuals musulmà i jueu també ho son. El nostre calendari actual és solar i te com a base el calendari romà que amb diverses reformes ha esdevingut el que actualment utilitzem, inicialment el formaven 10 mesos:
Martius, Aprilis, Maius, Junious, Quintilis, Sextilis, September, October, November i December.
Al segle VIII a. c. Numa Pompili va ajustar l’any al cicle solar afegint al final els mesos de Januarius i Februarius. Per recuperar el retard solar, s’afegia un mes de 22 o 23 dies cada dos anys, amb el nom de Mercedarius i s’intercalava entre el 23 i 24 de febrer.
Fins l’any 153 a. c. l’any començava al març, Juli Cèsar l’any 46 a. c. va reformar el calendari, malgrat tot els romans van continuar dividint els mesos en funció de les fases lunars i amb setmanes de set dies o planetes. Per ajustar-ho s’afegia un dia suplementari cada quatre anys el 24 de febrer, això no es feia a final de mes com ara sinó que es repetia el dia 24, com que en el calendari julià el dia 24 de febrer era el dia “sextum” anterior a les calendes de març, el nou dia repetit s’anomenà “bis sextum” (sisè dia repetit), aquesta paraula és l’origen del nom bixest (bisiesto en castellà), o any de traspàs, que ara designa el nom sencer de l’any de 366 dies.
Van dedicar el setè mes (quintilis) a Juli Cèsar i mes tard el vuitè (sextilis) a Octavi August i considerant que no se li podia dedicar un mes amb menys dies van prendre un altre dia del mes de febrer, per tant juliol i agost tenen 31 dies.
.- Primitiu: Anys de 340 dies dividits en 10 mesos lunars, 4 mesos de 31 dies i 6 de 30
.- Reforma de Numa Pompili: Anys de 355 dies dividits en 12 mesos, 4 de 31 dies, 7 de 29 i 1 de 28.
.- Reforma de Juli Cèsar: Anys de 365 dies dividits en 12 mesos, alternant de 30 i de 31 dies i el febrer que sempre en tenia 29.


A partir del segle IV, ja amb el cristianisme com a religió oficial del imperi, els noms pagans del dissabte i diumenge foren substituïts pels de sabbatum (derivat del sabat jueu) i dies dominica (dia del senyor
El calendari julià tenia una mitjana lleugerament superior a l’any solar, generant una diferència de 3 dies cada 400 anys. A petició del concili de Trento l’any 1582, el papa Gregori XIII va impulsar la darrera reforma, que va acabar de configurar el calendari actual i la va aplicar des del naixement de crist, quan comença a comptar el nostre temps. Al segle XVI l’avenç sobre el calendari solar era de 10 dies, per tal d’ajustar-lo es van eliminar 10 dies de l’any 1582, així el 5 d’octubre va passar a ser el 15 d’octubre. A més va canviar la llei de l’any de traspàs per acabar d’ajustar-ho i amb el nou càlcul l’error que es produeix és de 1 dia 4 hores i 48 minuts cada 4000 anys.

dimarts, 26 de gener del 2016

Poemes cantats. Cançó de suburbi.




Josep Maria de Sagarra va ser un poeta,novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.


Cançó de suburbi de Josep M. de Segarra

Música d'Ovidi Motllor

M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Diga'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.


divendres, 22 de gener del 2016

Poemes cantats. Homenatge a Teresa.





Ovidi Motllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) actor i cantautor de la Nova Cançó, valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius
"Senyores i senyors sóc alcoià, tinc senyera on blau no hi ha, dic ben fort que parle català, i que ho faig a la manera de València".
Homenatge a Teresa.
Lletra i Música : Ovidi Montllor

Fa                                      Lam
Com un record d'infantesa
Rem                Sol
sempre recordaré
       Do
a la Teresa,
Fa Sol7       Do
ballant el vals.
Lam                           Mi
Potser fou l'ultim fet
Lam                          Mi
amb algú que estimés
Rem                                  Sol
abans que un bombardeig
                  Do
la tornés boja.
Fa                                    Lam
Tots els xiquets la seguíem
Rem                         Sol                    Do
i en un solar apartat ens instruíem
Fa Sol7      Do
al seu voltant.
Lam                      Mi
Mig descabellonada
Lam                          Mi
ens mostrava les cuixes
Rem                      Sol
i ens donava lliçons
              Do
d'anatomia.
Fa                                      Lam
Ella ens va dir d'on veníem.
Rem                             Sol
I que els reis de l'Orient
           Do
no existien.
Fa  Sol7                 Do
Ni llops ni esperits.
Fa                             Lam
Ens parlava de l'amor
Rem                               Sol
com la cosa més Bonica
         Do
i preciosa.
Fa   Sol7   Do
Sense pecats.
Lam                          Mi
Ens ensenyà a ballar
Lam                     Mi
a cantar i a estimar.
Rem                Sol
D'això ella era 
                          Do
la que més sabia.
Fa                                 Lam
Amb una floreta al seu cap
Rem                                    Sol
i un mocador negre al coll
Fa           Do
i faldes llargues
Fa     Sol7 Do
i un cigarret.
Fa                                   Lam
Vas ser la riota dels grans,
Rem                             Sol
i la mestra més volguda.
           Do
dels infants.
Lam                         Mi
Ara de gran comprenc
Lam                             Mi
Tot el que per TU sent
Rem                             Sol
i et llence un homenatge
                Do
als quatre vents.
Fa                                       Lam
Com un record d'infantesa
Rem                           Sol      Do
sempre et recordaré, Teresa,
Fa  Sol7      Do
ballant el vals.