FITXA D'INCOACIÓ D'EXPEDIENT DE BÉ CULTURAL D'INTERÈS LOCAL núm. 8, el Molí d'Oriol.

Núm. catàleg:

08

Identificador:

MOLÍ D'ORIOL

Terme municipal:

FLIX

Comarca :

RIBERA D'EBRE

Coordenades UTM:

X=0294868; Y=4567400

Alçada snm:

50

Núm. jaciment IPAC:

13903

Codi de registre IPAC:

I013903

Règim jurídic:

Propietat municipal

Cronologia:

Moderna

Protecció:

Recinte tancat amb murs i porta metàl·lica

Tipus de jaciment:

Lloc de transformació i producció: molí d'oli

Referència cartogràfica:

Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa topogràfic de Catalunya, 1: 5.000, Flix, 444-2-5 (250-133).

Situació:

Zona urbana Molí d'oli localitzat en el nucli urbà, entre les carrers de l'avinguda de la Llum, avinguda de Catalunya i Mercat.

Descripció:

Lloc de transformació i producció: molí d'oli Es tracta d'un molí d'oli, d'almenys el segle XVIII, del que es conserven visibles fins el moment: les capelles de cinc premses de biga (tipus palanca), dos lliures, quatre piles d'oli, dipòsits de depuració, dipòsits auxiliars, la xarxa de clavegueram i d'altres elements estructurals. Arqueològicament s'han documentat un mínim de quatre fases: — FASE IV (Contemporània: segona meitat del segle XX) Fase d’abandonament de l’edifici. L’edifici sense coberta es converteix en un solar ple de runes; les potents ue's cobreixen a l'estrat de llims, de les riades de 1907 i 1937, que en alguns sectors del molí ja no van ser enretirats. Aquest fet ens suggereix que la meitat oriental del molí va restà el desús almenys des de 1'octubre de 1907, funcionant només la meitat occidental, bé que ara dedicada a la producció de vi. Durant aquesta darrera fase, d'entre les runes tan sols sobresortien els arbres de les quatre premses, més els arbres de la premsa situada a l'actual avinguda Catalunya. A una actuació recent, correspon la refracció del mur perimetral meridional que forma angle amb l'antiga façana principal. — FASE III (Contemporània: darrer 4rt segle XIX i primera meitat del XX) Fase de mutació en l’activitat transformadora que es desenvolupa a l’edifici, possiblement motivada per l’electrificació del municipi i pels avenços tecnològics en matèria de premses oliaries i vinícoles. La producció d'oli potser no es va tallar de sobte. En l'estat actual de les excavacions, i pendent de confirmar en campanyes posteriors, sembla entreveure's dos moments diferenciats en el temps. Tot suggereix que fins el 1907, o sobre el canvi de segle, va continuar funcionant com almàserra la meitat oriental de l'edifici, concretament les premses i instal·lacions de les àrees IV i V. Uns anys abans, possiblement arran de la riada de 1871, tingueren lloc importants transformacions estructurals en l'àrea I, on es construeixen trulls adossats a l’angle NW de l’edifici, es condiciona l’espai sobrepujant el nivell de circulació —per evitar l'efecte catastròfic de les riades?— i es procedeix a amortitzar i desmuntar alguns dels elements estructurals de l’almàssera, concretament els situats a les àrees II i III. Els sediments de les riades de 1907 i 1937 cobreixen les estructures oliaries ja en desús i començà l'enrunament de les estructures i la formació dels nivells de rebliment per abandonament de les estructures en desús de les àrees II, III, IV i V. — FASE II (Moderna-Contemporània: 1789 - segle XIX) Fase de notables transformacions estructurals d’àmpliament i millora de les estructures. Encara ens trobem en un moment pre-industrial i aquest conjunt de transformacions no suposen la introducció de millores tecnològiques en la producció d’oli, doncs el sistema de premsat és el mateix. En el processos de producció d’oli no hi ha avenços tecnològics abans del segle XIX. Els molins d’oli de l’època continuen requerint d’una forta inversió de capital; doncs, l’increment de producció només s’assoleix augmentant la capacitat de premsat, fet que sols es produeix instal·lant noves premses de les mateixes característiques que les emprades tradicionalment. (No serà fins la segona meitat del segle XIX quan les innovacions tecnològiques permetran adquirir premses més potents i a menor cost). Durant aquest període d’expansió de la producció agrària en general, i de la d’oli destinada a l’exportació en particular, en el que s’ha d’inscriure la noticia de 1789 d’instal·lació d’una tercera premsa, tot just dos anys desprès de la riada de 1787; i cal suposar que no gaire desprès s’ampliaria el molí amb una quarta. La qualitat dels arbres de les premses tercera i quarta és molt inferior a les primigènies primera i segona. Ara trobem una almàssera que disposa de quatre premses, disposades en parelles de dos en el sentit longitudinal de la nau i adossades a les parets septentrional i meridional, amb els corresponents dipòsits de decantació i la necessària connexió a la xarxa de clavegueram, per a la neteja de les piles i dipòsits. Pensem que la tercera fou la de l'angle nord-est (àrea IV) i la quarta la de l'angle sud-est (àrea V). Simultàniament, es degué de procedeix a la construcció de l'enllosat, del brancal adossat al pilar 3 i del pilar 5; així com els dipòsits auxiliars (DA3 i DA4) situats a l’extrem oriental i adossats a les premses nord i sud-orientals. També a aquesta fase atribuïm la construcció dels reforços laterals de les premses I i II. Durant aquesta fase III continua utilitzant-se per descarregar les olives la posta posterior situada en la façana oriental de l'edifici i només hi ha un molí de sang per trencar les olives que desprès haurien de premsar-se en les quatre premses. — FASE I (segle XVI? - 1798) Fase primigènia. Durant aquesta primera fase l’almàssera funciona amb dos premses de biga i lliura adossades respectivament a les parets nord i sud de l’edifici (àrees II i III). La distribució espacial dels diferents elements estructurals: premses i molí de sang; la pròpia constructiva dels monòlits dels arbres de les premses, i els reforços d’aquest, suggereixen que el sector més antic de l’almàssera i que funcionà durant aquesta fase és l’occidental; mentre que la meitat oriental cal suposar que s’utilitzà com pati per descarregar les olives que havien de premsar-se. La data de posta en funcionament de l’almàssera encara no estem en condicions de poder-la precisar, però en el capbreu de Flix de 1624 ja es menciona. Els elements estructurals coneguts suggereixen que l'almàssera és disposa en una nau longitudinal orientada d'oest a est, amb la façana principal en el costat curt (cara oest). Cinc pilars centrals i equidistants suportaven una coberta a doble vessant amb entablament de fusta i teula.

Proposta d'afectació del BCIL (parcel·les del cadastre):

Parcel·la 14 de l’illa 48736 de la fulla BF9647D.

Bibliografia:

Fitxes de l'Inventari Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003. RAMS, P., PÉREZ, J.M. Memòria de la primera i segona campanya d'excavació arqueològica al Molí d'Oriol, Flix (2004-2005). Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, novembre 2005 (inèdita).